diumenge, 24 d’agost del 2025

Les cigonyes se'n van i fan parada a Balsareny


A mitjans d’agost es van poder veure els primers moviments migratoris de les cigonyes, als camps entre Navàs i Balsareny, amb centenars de cigonyes que paraven a descansar, tot i que aquest fet va passar desapercebut per a molta gent. Tanmateix, un nou estol de més de cent exemplars va arribar a Balsareny el diumenge dia 24 d’agost, i al capvespre va envair tot el nucli urbà, cosa que va despertar l’interès de la gent, que sortia a observar-les i veure com s’agrupaven en llocs alts i volaven esporàdicament (fent com una ruta circular de “rodalies”). Es van instal·lar a llocs com el campanar del poble, les teulades altes, els pals de la llum i dels fanals, els focus del camp de futbol i el capdamunt dels arbres més alts. L’endemà, després de passar la nit a Balsareny, de mica en mica van anar marxant, entre les 9 i les 10 del matí, aproximadament.
 
La visita d’aquestes aus no és una novetat, perquè ja havien fet parada i fonda a Balsareny en altres ocasions, com el 2002, en què també ho fèiem constar al Sarment. L’any passat, per exemple, van envair Manresa, per bé que fou cap a mitjan setembre.
 
En aquesta època de l’any, quan les temperatures comencen a baixar i els dies s’escurcen, les cigonyes comencen a emigrar des del centre i nord d’Europa, on han passat l’estiu i s’han reproduït, cap a l’Àfrica, on passaran l’hivern amb unes temperatures més suaus. És freqüent que, entre finals d’agost i el setembre, les puguem veure en algun indret quan s’acosta el vespre, per parar-se a descansar fins l’endemà.
 
Es tracta de la cigonya blanca, Ciconia ciconia (també existeix la negra, Ciconia nigra). Vàrem poder-ne veure les seves característiques: una au gran, amb el coll, el bec i les potes molt llargs i de color vermellós; amb el plomatge blanc, tret de l’extrem de les ales, que és negre. Els que les van veure volar, van comprovar la impressió que fan, amb les seves ales obertes, tan llargues i amples. Com a curiositats, direm que poden viure una mitjana d’entre 30 i 40 anys; i el soroll que fan s’anomena claqueig (clac-clac). És una espècie protegida per llei, que el Departament d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat ha anat recuperant gràcies a una estricta recerca de camp i al seguiment dels nius i els polls, per tal que la seva reproducció tingui èxit. Actualment, algunes nidifiquen, i per tant resideixen, a les comarques de Lleida i als Aiguamolls de l’Empordà. Molts dels exemplars que van passar porten anelles, que serveixen per identificar-ne la procedència i veure per on es mouen.
Ens n’acomiadem: bon viatge i fins a la primavera!

Isidre Prat
Fotos: Diego Hernàndez / Josep Bruch / Isidre Prat / Joan Prat













dilluns, 18 d’agost del 2025

Benedicció de la nova imatge de Sant Roc

 
 
Des de la redacció del Sarment hem de lamentar, un cop més, l’acció d’uns brètols que, ara fa uns tres mesos, van forçar el cadenat de la capella de Sant Roc, situada al costat del pont del Riu, i es van emportar les tres imatges que hi havia (les de Sant Roc, Sant Joan i la Mare de Déu dels Dolors), de les quals no se n’ha trobat cap resta. De fet, les figures ja havien estat restituïdes diverses vegades; les actuals feia només uns tres anys que hi eren.
 
Denunciem aquest atemptat contra el civisme en una comunitat petita com la de Balsareny, on la majoria de gent ens coneixem i on actes com aquests malmeten la convivència. Això ens recorda altres accions similars, com la del Nadal passat, en què algú es va endur, en dues ocasions, les figures del pessebre de les escales de la rectoria.
 
Ens congratulem, per altra banda, que s’hagi pogut reparar aquest últim dany. La parròquia de Balsareny s’ha ocupat de proveir la capella amb una nova imatge de Sant Roc, més petita que l’anterior, i sense cap altra imatge; només l’acompanya una espelma i un ram de flors artificials.

 
Per tal d’inaugurar la reposició de la imatge, la parròquia va organitzar un acte en un dia ben escaient, el dia de Sant Roc, el passat 16 d’agost. A les 6 de la tarda, una vintena de persones es van aplegar a l’indret, acompanyades del rector, mossèn Antoni Bonet, que va començar l’acte amb una breu història de la vida de Sant Roc, seguida d’una pregària. Tot seguit va fer la benedicció de la nova imatge i l’acte es va acabar amb una altra pregària i un cant. Mossèn Antoni va relacionar les lletres de “Roc” amb tres valors: R de reflexió, O d’oració i C de compromís; i va suggerir que l’any vinent, en què Sant Roc cau en diumenge, potser es podria fer algun petit acte en aquest indret, com el que enguany es va fer per la Mare de Déu de Montserrat, que també va ser en diumenge, amb l’ofrena d’una sardana a l’Església.

 
En acabat, els assistents, mentre prenien un got d’aigua per apaivagar una mica la forta calor del dia, van fer una petita tertúlia sobre la història d’aquesta capelleta i de Sant Roc. La capella va ser construïda pel rector Roc Garcia un cop acabades les obres del pont del Riu, cap al 1797. En el pedró hi ha un poema sobre el sant (una dècima, deu versos), que vàrem publicar al Sarment 529, de desembre de 2022, a l’espai “Imatges de Balsareny”). A l’altra banda del riu, al costat del pont, hi havia hagut un altre pedró (més antic, erigit per Isidre Rodoreda amb la imatge de la Immaculada Concepció, i la inscripció d’una altra dècima de Mn. Roc Garcia), del qual actualment no en queda cap vestigi.

 
Es va comentar que la capella, que més recentment es va acompanyar d’un raconet amb la font de Sant Roc, obra de mossèn Joan Bajona, està situada en un lloc estratègic en l’època en què es va fer. En efecte, gràcies al pont, Balsareny es va convertir en una cruïlla de camins: el de Manresa a Berga amb el de Cardona a Vic. Al costat de la capella hi comença el Repeu i, per darrere, hi passa la síquia, amb l’aqüeducte de Santa Maria molt a la vora. Finalment, els més grans recordaven que antigament la Festa Major havia estat per la Mare de Déu d’Agost i l’endemà, Sant Roc, n’era la tornaboda: a Balsareny era festa i, a la tarda, es feien uns tradicionals jocs de cucanya a la plaça de l’Església. Els temps han canviat!
 
Es interessant que actes com aquest serveixin per recordar alguns apunts de la nostra història com a poble. Des d’aquí desitgem que la capella rebi el respecte que es mereix per part dels balsarenyencs, al marge de les seves creences i ideologies; i que, entre tots, la conservem molts anys.

 
Adeu-siau a mossèn Antoni
 
Acabem aquestes línies donant el nostre comiat a mossèn Antoni Bonet i Trilla, que el proper mes de setembre deixarà Balsareny, un cop s’haurà jubilat com a rector després de ser-ne durant vuit anys, per tornar a Cervera, el seu poble natal, on ajudarà el rector d’aquella parròquia. Li desitgem molta salut i sort en aquesta nova etapa i li agraïm la col·laboració i participació que ha tingut amb les entitats i institucions de Balsareny, de forma especial amb el Sarment; i en els actes culturals i festius del poble, com un balsarenyenc més. Gràcies, mossèn Antoni!
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat


dijous, 7 d’agost del 2025

Cinquè aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga

 

Amb el lema “Montserrat: una llum per l’esperança”, aquest estiu s’ha commemorat el cinquè aniversari de la Pasqua del bisbe Pere Casaldàliga. Enguany s’ha volgut connectar la devoció de Casaldàliga per la Mare de Déu de Montserrat amb el mil·lenari de la fundació d’aquest monestir per l’abat Oliba, que es celebra durant tot aquest any 2025.
 

La commemoració va tenir lloc el diumenge 3 d’agost, durant tot el dia, amb actes a Balsareny i a Montserrat. A les 12 del migdia es va oficiar la missa del diumenge en record seu, amb la presència de diversos regidors de l’Ajuntament i de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina, respectivament. Va dirigir la celebració mossèn Antoni Bonet, acompanyat de mossèn Joan Soler, prevere claretià de Vic, que va fer el sermó ressaltant la figura de Pere Casaldàliga. Durant la missa es va fer l’ofrena d’un quadre amb un collage de diverses fotografies que relacionen Casaldàliga amb Montserrat. Al final, Laura Casaldàliga va llegir la pregària que el bisbe Pere va fer a la Mare de Déu de Montserrat el 1981, en Visita Espiritual. La funció es va acabar amb el cant del Virolai.

 
Tot seguit, la majoria d’assistents i altra gent que s’hi va afegir, fins a més de cinquanta persones, es van desplaçar cap a la plaça Pere Casaldàliga, on es va fer un acte de record al bisbe, amb motiu dels cinc anys de la seva mort, que fou el 8 d’agost de 2020. Després de la presentació i d’un breu parlament a càrrec de Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Casaldàliga, la Pubilla i l’Hereu van fer l’ofrena d’un ram de flors al monòlit que hi ha en homenatge al bisbe balsarenyenc. 


Recordem que aquest monòlit és un conglomerat de la muntanya de Montserrat, obsequi de l’abat Cassià Maria Just, que es va col·locar a la plaça el 1983 amb motiu de la declaració de Pere Casaldàliga com a Fill Predilecte de Balsareny. Va acompanyar l’acte la violoncel·lista Martina Ruiz, de Navàs, amb la interpretació d’El cant dels ocells i del Virolai. 


Tant a la missa com a l’acte simbòlic a la plaça es va obsequiar els assistents amb una estampa que reprodueix una pintura de Cerezo Barredo i la imatge de la Moreneta que Pere Casaldàliga sempre tenia a l’eixida de casa seva; i pel revers inclou la primera invocació de la Visita Espiritual esmentada. També recordem que el febrer passat, per la data del seu naixement, es va inaugurar la remodelació del monòlit i també de tot el racó de la plaça dedicat al bisbe, amb un enjardinament renovat.

 
A la tarda, la commemoració va continuar a Montserrat. Per anar-hi, a Balsareny es va organitzar un autocar, amb inscripció a la Biblioteca oberta a tothom, al qual es va apuntar una trentena de persones; d’altres hi van anar pel seu compte i així es va formar un grup de més de quaranta persones. 


A les quatre de la tarda entraven al monestir de Sant Benet (situat a la pujada de la carretera de Monistrol, abans d’arribar a l’abadia de Montserrat), on els va rebre l’abadessa Maria del Mar Albajar. En una de les sales hi va haver una llarga xerrada i diàleg, d’una hora i mitja, en què l’abadessa va contrastar conceptes diversos d’espiritualitat, a partir de les seves vivències, va remarcar l’espiritualitat de Pere Casaldàliga com un model a seguir i va dir que cal mantenir el seu llegat.

 
A petició dels assistents, Albajar va fer una breu història del monestir i de la seva activitat. El monestir benedictí es va fundar el segle XIII, tot i que al principi era a Barcelona. Després de dos bombardeigs, el darrer per la Guerra Civil del 1936, van optar per sortir de la capital i construir l’actual monestir a la muntanya de Montserrat. Tot i així, mentre feien les obres, les monges es van instal·lar a l’abadia de Santa Cecília, situada més amunt (sota de Sant Jeroni, a la carretera de Can Maçana); al lloc actual, hi viuen des de fa 70 anys. Actualment hi ha 27 monges benedictines, entre les quals Teresa Forcades, metgessa i teòloga. Entre les activitats de les monges, la més coneguda és la dedicació a la ceràmica.


A Balsareny mateix tenim bons exemples de ceràmiques fabricades per les monges benedictines i, a les estances del monestir, hi ha unes parets amb unes grans i fantàstiques ceràmiques. També fan cursos de formació i disposen d’una petita hostatgeria, amb dotze habitacions; l’abadessa va manifestar que sempre estan a punt per acollir la gent amb molt de gust. 


Al final de la tertúlia, Glòria Casaldàliga va obsequiar Maria del Mar Albajar amb un altre exemplar del quadre collage de fotografies.

 
La darrera part de la jornada va ser la visita al monestir de Montserrat, on es va assistir a la pregària de les Vespres que es fa diàriament a la basílica cap al capvespre. Una de les pregàries que va fer el prior del monestir, Jordi Puigdevall (germà Jordi), va estar dedicada a Pere Casaldàliga. Un cop acabat l’ofici, es va lliurar un altre quadre collage, que els monjos van agrair. Finalment, hi va haver un berenar per a tot el grup, abans de la tornada cap a Balsareny.

 
El collage que la Fundació va encarregar per a aquesta efemèride consta d’una fotografia de Pere Casaldàliga a casa seva amb les germanes Irene i Veva, amb la imatge de la Moreneta al fons, del 2006; dues del bisbe a Montserrat, del 1950; i una de la tomba de Pere Casaldàliga, amb la imatge de la Moreneta, del 2025.

Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat, Ricard Martínez, Jordi Sarri, Jordi Vilanova 

























dilluns, 4 d’agost del 2025

La Festa de l’Arbre i les noves escoles

Les antigues Escoles Nacionals cap al 1980. Arxiu AFB/CCB
 
El 21 de febrer de 1927, a la Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona, es va publicar la notícia Fiesta del árbol en Balsareny.
 
Aquest setmanari va néixer l’any 1926 per disposició del govern de Primo de Rivera. Sortia el dilluns, que era el dia que no es publicava cap altre diari per descans setmanal. Anys més tard, la seva capçalera va passar a anomenar-se Hoja del Lunes, fins que va tancar com a conseqüència de la publicació generalitzada dels rotatius en la seva edició del dilluns l’any 1983.
 
Recordem, per evitar cares de circumstàncies mentre s’avança en la lectura, que en aquells anys Espanya estava governada per un règim autoritari encapçalat pel tirà Miguel Primo de Rivera. Tant és així, que eren dies ombrívols per als drets fonamentals i les llibertats individuals. Tot seguit, faig la traducció personal del seu contingut:
 
Ahir a la tarda es va celebrar a Balsareny la Festa de l’Arbre, en la qual van tenir un paper determinant l’alcalde Gregori Casaldàliga i els mestres nacionals, el senyor Josep León Civera i la senyora Joaquima Pujol.
 
A les dues del migdia es van congregar a la plaça de l’Ajuntament els nens de les Escoles Nacionals amb els respectius mestres, pares i germans, i veïns de Balsareny. A la tribuna de la Casa de la Vila i la seva balconada s’hi van disposar de manera convenient l’alcalde i els regidors municipals, i d’altres personalitats locals i de la zona, com ara: tinent de la guàrdia civil, senyor Pallarés; rector; jutge municipal; metges i farmacèutics del poble; caporal del Sometent, alcalde de Sallent; mestres de Sallent i de Navàs i el director de les Escoles de la Casa Provincial de Caritat, senyor Udina Cortiles, que havia estat convidat expressament per a aquest acte.
 
El cant de l’Himne a la Festa de l’Arbre per part dels nenes i nenes, alguns dels quals enarboraven banderes espanyoles, va ser l’inici de la festa. Tot seguit, s’hi van recitar poesies que estaven en consonància amb el sentit de la festa. Els rapsodes van ser: Josep Prat, Lluís Arnaus, Josep Otzet, Marc Mas, Celestí Comellas, Maria Casaldàliga, Maria Quer i Josepa Obradors.
 
Tot seguit, la comitiva es va traslladar al lloc de la plantació, futur parc de les escoles que s’estaven construint, motiu d’orgull per a Balsareny.
 
S’hi va portar a terme la plantació d’arbres fruiters. Dies abans s’hi van plantar pins, plàtans i til·lers. Tot plegat, van ser cent cinquanta arbres. Immediatament després es va repartir el berenar i es va tornar a cantar l’himne.
 
Després de la seva presentació, el senyor Udina va saludar els escolars i el poble de Balsareny  i va continuar exalçant els mèrits d’en Rafael Puig i Valls, home que honrà Catalunya i va encimbellar el nom d’Espanya arreu, alhora que va ser l’artífex del desenvolupament i increment que ha tingut  la Festa de l’Arbre. També va recordar que l’acte havia començat a la plaça amb cants, “cobijando a todos la sacrosanta enseña de la Patria, la bandera española”.
 
Va prosseguir dient que ja fa trenta anys va escriure un pensament sobre la Festa de l’Arbre comparant-la a una poesia, els primers versos de la qual surten de la terra, toquen el cims de les muntanyes i arriben a Déu, que els rep amb agraïment en veure que es respecta i es protegeix la seva obra. I hi va posar fi dient: “Habéis, por tanto, de respetar los árboles, que son obra de Dios y como tal merece que se le honre, como debéis honrar también después de Dios otra cosa: nuestra Patria, España”.
 
Abans de cloure l’acte el seguici va tornar a l’Ajuntament, on el rector, des del balcó estant, va mostrar el seu agraïment a tothom. Els nens i nenes van tornar a cantar i, de seguida, es va fer una ballada de sardanes interpretades per la cobla la Principal del Bages.
 
Finalment, ara sí, es va tancar l’acte amb un brindis desitjant que es faci realitat el més aviat possible la inauguració de la nova escola. 

Caramelles davant la Casa de la Vila, abril 1923. Arxiu CIR
 
Per altra banda, el mes d’octubre d’aquell mateix 1927 es va donar per enllestida la nova construcció escolar. Així ho ressaltava El Diario Gráfico en la seva edició del 18 d’octubre:
 
Després de 26 anys d’infructuoses gestions, veiem satisfets els nostres desitjos més delerosos.  Ja tenim les nostres escoles unitàries, obra que enalteix el poble i omple d’orgull el nostre alcalde i el nostre Ajuntament.
 
L’edifici és una construcció senzilla de planta baixa. Està dividit en dues parts iguals amb dues naus de deu i sis metres de llargada per vuit d’amplada. Tot plegat, són quatre aules, que fan un total de 128 metres quadrats, capacitat suficient per acollir amb tota comoditat 128 escolars. També n’hi ha un guarda-roba i una sala rebedor per al mestre, amb el paviment de rajoles i amb varietat de composicions artístiques, lavabo i serveis amb el terra pavimentat, rajoles de València i amb aigua abundant.
 
L’orientació de l’edifici no té res a desitjar; la seva façana principal, disposada cap a migdia, guarneix en gran manera l’eixamplada plaça de l’Església, i per la seva cara nord s’hi podrà accedir per dues portalades de ferro i una gran escalinata al futur parc d’estudis pràctics i pati dels alumnes d’ambdós sexes, les obres del qual, força avançades, s’enllestiran tan bon punt estiguin les escoles inaugurades.
 
Si la plantada es va fer al futur parc d’estudis pràctics, amb aquesta darrera notícia podem inferir que va tenir lloc a l’esquena de la façana principal, és a dir, la cara de l’edifici que dona a tramuntana. I no pas, com es podria suposar per lògica, a llevant, espai on finalment s’acabarien construint els jardins exteriors del Casal Verge de Montserrat.

Festa de l'Arbre del Casino, 1915. Arxiu CIR
 
Finalment, no està de més recordar que al nostre poble aquesta jornada reivindicativa i festiva de l’arbre va arrencar ja feia un grapat d’anys enrere  com a festa profana i progressista, així ho apuntava Ramon Soler i Fonollet.[1]
 
Efectivament, el 25 de març de 1915, el Centre Instructiu i Recreatiu va celebrar la primera Festa de l’Arbre del nostre poble. En un ambient festívol, una orquestra va amenitzar amb marxes i pas-dobles la jornada. L’impulsor, amb el lema “Amor i Cultura”, fou el mestre del Casino, Vicenç Serra Prat, que va manifestar que: “A qui li corresponia respecte i veneració era a l’arbre”. Res a veure amb el que acabem de llegir més amunt.
 
Valentí Masplà també ho va rememorar: [...] A tot el llarg del camí, al so de les notes de l’orquestra, hom entonava l’Himne de l’Arbre que la multitud cantava entusiasmada [...] Es feien uns parlaments adequats, que ressaltaven les virtuts de les plantes, recomanaven que hom les respectés, lloaven i elogiaven els pagesos que en conreen...[2]

Festa de l'Arbre del Casino, 1915. Arxiu CIR


Aquesta notícia constitueix, de fet, el preàmbul de la propera publicació per petites entregues sobre l’acte d’inauguració de les escoles. El contingut de la notícia que acabem de llegir ens porta a inferir els parlaments amb flors de retòrica a l’entorn dels quals girarà la propera obertura oficial de les escoles, en un ambient que també s’entreveu confitat. Davant aquestes expectatives, tintades de ranci tradicionalisme, caldrà, doncs, romandre atents.

Joan Craviotto

[1] Soler Fonollet, Ramon: La Festa de l’Arbre, “Sarment” 116, setembre, 1985
 
[2] Masplà i Suades, Valentí: Crònica de Balsareny. Cercle Cultural de Balsareny i Ajuntament de Balsareny, 1989.

dilluns, 21 de juliol del 2025

Josep Maria i Anna, parella enamorada amb esperit viatger sobre una moto, a Balsareny


Som al local situat a la Carretera de Manresa número 29, on en Josep Maria Estupiñá Faja (nascut el 1995 a Sant Feliu Sasserra) i Anna Peracolls Hidalgo (nascuda a Perafita el 1999) han obert fa ben poc el negoci de JEFMOTOS a Balsareny. Ens disposem a mantenir aquesta breu xerradeta per tal de donar-los a conèixer a tots els nostres lectors.
 
En Josep Maria i l’Anna han cursat Cicles formatius de grau superior a Manlleu i a Ripoll, respectivament, i són enamorats de viatjar en moto. A part, també els agrada sortir a córrer i anar al gimnàs. Pel que fa al darrer viatge que han fet, va ser als Alps francesos, italians i suïssos en la seva lluna de mel: “sens dubte, el millor viatge que hem fet mai”, diuen.
 
—En primer lloc, digueu-nos com va anar tot això d’obrir un negoci de motos a Balsareny?
 
—Doncs l’any 2019 vam començar el projecte de JEFMOTOS a Sant Feliu Sasserra en un petit magatzem on fèiem només vendes online. Des de fa un temps buscàvem un local més gran i amb una millor ubicació. Per tant, en trobar aquest local ens vam decantar per ampliar el negoci en aquesta població, oferint a part de vendes online una botiga on venem recanvis i accessoris de moto.
 
—Coneixíeu Balsareny?
 
—Sí, de passar-hi amb la moto i per la Festa dels Traginers.
 
—Balsareny és un poble motoritzat?
 
—Creiem que sí. Ja hi coneixíem alguns motoristes, però amb el fet d’obrir la botiga hem vist que n’hi ha més dels que pensàvem.
 
—Quins horari i dies obriu?
 
—Obrim de dilluns a divendres de 8 a 14 i de 15 a 17:30 hores, excepte el dimarts i el dijous, que obrim una hora més a la tarda (fins a les 18:30).
 
—Creieu que Balsareny és un poble obert a totes les opcions?
 
—Doncs sí, i tant. Creiem que està ben situat, que és petit, però que hi ha una mica de tot.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: JEF Motos

Meteorologia - Juny 2025

Camps segats. Isidre Prat
 
Juny de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes

16,1

Mitjana de màximes

33,7

Mínima

10,6

Màxima

38,3

Mín. més alta

18,3

Màx. més baixa

26,8

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 30)

66,2

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 9)

1.007,5

Mínima (dia 3)

995,4

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 22

3,4

Total

3,4

 
 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat