divendres, 18 de juliol del 2025

El president Illa inaugura la residència El Carrilet d'AMPANS

 

 
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va estar a Balsareny el dissabte 12 de juliol per inaugurar la residència El Carrilet, centre d’Ampans per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta.
 
La residència va celebrar una matinal de portes obertes per a tothom que la volgués visitar, i hi van acudir nombrosos veïns de Balsareny, als quals la Fundació Ampans va obsequiar amb un esmorzar.
 
El centre disposarà de 30 apartaments individuals per afavorir la màxima qualitat de vida i autonomia dels joves que hi viuran. Es tracta de nois i noies que han superat la majoria d’edat, amb discapacitat intel·lectual, autisme i trastorns de conducta i salut mental, amb necessitats d’alta complexitat que requereixen suport extens per a les activitats de la vida diària, les 24 hores del dia.

 
El disseny arquitectònic d’El Carrilet s’ha concebut amb criteris d’eficiència energètica i accessibilitat universal. Amb una superfície de 1.200 m², l’edifici es divideix en dos blocs i compta amb 4 unitats de convivència, amb cuines pròpies, menjadors, sales d’estar i espais de descans que fomenten un ambient familiar. L’arquitectura busca reduir l’estrès ambiental i facilitar la mobilitat i l’autonomia. L’edifici incorpora sistemes de domòtica, aerotèrmia, plaques solars i aïllament tèrmic, i ha estat construït amb panells de fusta contralaminada (CLT) per una empresa local de Balsareny.
 
Segons informacions que ha obtingut Sarment, la tria dels interns no depèn d'Ampans sinó de la Generalitat. Hi haurà una llista d'espera i la DGAIA hi tindrà preferència. Ja hi ha persones contractades que han rebut una formació específica i que de moment treballen en altres centres de la Fundació; però sembla que no resulta fàcil trobar personal. Per ara, no és previst que funcioni el Centre de Dia, com sí que n’hi ha en altres equipaments d’Ampans. 

 
El president Illa va arribar a la Casa de la Vila a primera hora del matí, acompanyat per la delegada del Govern a la Catalunya Central, Èlia Tortolero. Els van rebre l'alcalde de Balsareny, Isidre Viu, la primera tinent d'alcaldia, Glòria Casaldàliga, i diversos regidors dels tres grups municipals. Al saló de plens, Illa va adreçar unes paraules d'agraïment al poble de Balsareny per acollir una residència d'aquestes característiques i va subratllar la importància del municipalisme i la feina dels regidors. Després de signar el llibre d'honor, el president es va reunir uns vint minuts amb l’alcalde, per tractar diferents temes que afecten Balsareny.
 
Seguidament es van dirigir a la residència El Carrilet, on els van rebre el president de la Fundació Ampans, Lluís Sánchez; el director de l’entitat, Toni Espinal; la directora residencial, Janeta Camps; la directora del centre El Carrilet, Sònia Orriols; la consellera de l'àrea de Drets Socials Bàsics del Consell Comarcal del Bages, Àdria Mazcuñan; l’alcalde de Castellgalí i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya, Cristóbal Gimeno; l’arquitecte responsable del projecte, Jaume Espinal; i els dos expresidents d'Ampans, Sebastià Catllà i Domènec Casasayas. Entre els presents també hi havia l'exconseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, de qui Illa va valorar la feina que va dur terme en favor d'aquesta residència, subratllant que era una obra de la Generalitat i de país, no pas de cap partit concret.

 
El president va destacar l'adaptació de les instal·lacions a les persones usuàries, fent esment a "la calidesa que ofereix la fusta", i va dir que “el millor que podem fer amb  entitats socialment compromeses com Ampans, és acompanyar-les, amb recursos i amb tot el suport que necessitin”. També va anunciar una nova convocatòria de places residencials especialitzades arreu del territori.

 
El president d’Ampans, Lluís Sánchez, va posar en valor el significat d’aquest projecte: una resposta esperada i necessària per a moltes famílies. “Aquesta nova residència és fruit del compromís davant de la necessitat urgent de creació de places, i representa molt més que un recurs assistencial: és una llar, un espai d’autonomia, qualitat de vida i suport especialitzat”.
 
L’acte va comptar amb el testimoni de Fèlix Garcia, pare d’un dels joves que viurà a la residència. En la seva intervenció, va posar de manifest la vulnerabilitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i el neguit constant que viuen les seves famílies davant la incertesa del futur. Va explicar que, per a moltes d’aquestes famílies, projectes com El Carrilet són molt més que un recurs: “són una resposta concreta, real i necessària. Una resposta que només és possible gràcies al compromís sostingut de les administracions i a la tasca incansable d’entitats com Ampans”.

 
Finalment, Isidre Viu va recordar quan fa uns anys Ampans presentava a l'Ajuntament el projecte, i va destacar la importància de veure fet realitat “un espai que neix de la voluntat de no deixar ningú enrere”.
 
Finalitzats els parlaments, el duet musical “Ben Plantades” va interpretar un medley d'Escriurem (Miki Núñez), Tant de Bo (Txarango), Els teus somnis (Sopa de Cabra) i Serem Ocells (Oques Grasses).
 
Sarment
Fotos: Jordi Sarri

Recepció a la Casa de la Vila 














A la residència El Carrilet
















dimarts, 15 de juliol del 2025

Repte núm. 104

 
Diuen els que hi entenen que el volum d'una bombolla depèn de la pressió a què està sotmesa. Així és que un lluç de les profunditats del mar es tira un pet que forma una bombolla. Aquesta bombolla puja cap a la superfície i abans de fondre's amb l'atmosfera, com que la pressió ha disminuït, resulta que el seu diàmetre s'ha fet el doble. Quant ha augmentat el seu volum?

Salut i paciència.
Roc Carulla

Solució al repte núm. 103: una vegada de cada quinze.


Ara fa... 48 anys: arribada del telèfon automàtic

 
La plaça de l'Ajuntament amb la cabina el 1977 (AFB/CCB)

L’any 1977 fou l’any de l’arribada del telèfon automàtic a Balsareny. En el Sarment núm. 22 del mes de novembre ens en fèiem ressò a la secció de noticies: «El passat 15 d’octubre Balsareny fou noticia en entrar en funcionament els nous telèfons automàtics». Mesos desprès desapareixia la Centraleta manual que estava ubicada a l’edifici de cal Masplà, on actualment hi ha “La Caixa”. A la pàgina web de Memòria de Balsareny, de Balsareny Educa, i també a YouTube, podeu veure el vídeo que recorda com era i com funcionava aquella centraleta.

Cal Masplà, amb la xurreria i l'autocar del Cintet (AFB/CCB)

Centraleta telefònica, anys 1970 (arxiu)
 
Tanmateix, no tot va ser una bassa d’oli. En el procés d’instal·lació es van generar certes polèmiques entre els usuaris. La companyia Telefónica, en un primer moment, pretenia que la gent interessada es desplacés a Barcelona per signar el contracte. La intervenció de l’Ajuntament va fer que finalment s’avinguessin a venir a Balsareny per facilitar aquest tràmit. També va generar molt enrenou  la ubicació d’una  cabina telefònica —que van posar davant de l’Ajuntament, just al costat del monument que hi havia—, i encara el fet que la companyia només oferia el model “Góndola“ als nous usuaris. Així, en el Sarment núm. 18, del juny d’aquell mateix any, escrivíem:
 
«[...] És normal que una de les tres cabines l’hagin plantificada al bell mig de l’únic monument que hi ha dintre el casc urbà de Balsareny? No cal que ens fiquem amb la Telefònica, encara que la Telefònica és fiqui amb nosaltres, però... És cert, senyors de la Telefònica, que encara es poden posar telèfons normals amb volant automàtic? Si és així (i com que ho és), de què ve que només poguéssim escollir-ne d’entre dos tipus més cars (de compra i de lloguer) altrament? Ai... aquestes accions...!»

Cal Masplà, nevada de 1962 (AFB/CCB)
 
Amb aquest record, volem fer memòria d’un moment clau en la història recent de la nostre societat i de com de ràpida ha avançat la tecnologia. A hores d’ara, aquells nous telèfons gairebé són 
també història passada.
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu Fotogràfic CCB
 


Trobada de Clubs de Lectura

 
El 2016, a iniciativa d’Ana Pérez, es va crear un Club de Lectura per a adults a la Biblioteca Pere Casaldàliga, amb molta activitat, només interrompuda per la pandèmia de Covid. Al llarg de cada curs, des del setembre fins al juny, cada mes es llegeix un llibre, de temàtiques diverses, i es destina un dia a la tarda per reunir-se i parlar-ne. De tant en tant, a la reunió, hi assisteix l’autor o autora del llibre, a qui els participants poden fer preguntes i comentaris. No cal dir que el club està obert a tothom.
 

Al final de curs, cada any hi ha una trobada dels Clubs de Lectura del Bages, Berguedà i Moianès, al voltant d’un llibre per llegir, comú a tots els clubs, i sempre amb la presència del seu autor. Enguany, la trobada va celebrar-se a Moià, el dia 10 de juliol a la tarda. S’hi van reunir unes tres-centes persones, per tractar el llibre Somiàvem una illa i fer tertúlia amb el seu autor, Roc Casagran. La responsable de la Biblioteca de Moià, Imma Bover, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Moià, Lluís Cascales, van presentar l’acte. Tot seguit, Imma Soler, dinamitzadora de l’Espai de Lectura de Castellterçol, va dirigir la xerrada de Roc Casagran, fent-li preguntes, a l’estil d’una entrevista, sobre els diferents aspectes de què tracta la novel·la. Després hi va haver un torn obert de paraules, en què moltes persones van felicitar l’autor per l’èxit de la seva obra i li van plantejar algunes qüestions més.

 
Roc Casagran és un sabadellenc, professor d’institut i escriptor, que per aquesta novel·la va rebre el Premi Sant Jordi 2024. La novel·la explica la història d’una dona que, després de rebre un fort cop emocional, fa un viatge interior i exterior per diferents illes, que la fan reflexionar simbòlicament sobre aspectes de la seva vida i la fan reconciliar amb ella mateixa.

 
Sembla que la novel·la no va deixar indiferent ningú i els assistents van sortir satisfets de l’experiència, agraïts de la simpatia, la cordialitat i la bona disposició de Roc Casagran per explicar el procés que el va dur a escriure el llibre i els detalls que s’hi amaguen. És un llibre de ficció amb què el lector sovint es sent identificat; molt recomanable de cara a una lectura d’estiu.
 
Text: Isidre Prat
Fotos: Ana Pérez


dilluns, 14 de juliol del 2025

Festa de Sant Cristòfol

 
 
Sant Cristòfol, que celebra l'onomàstica el 10 de juliol, és el patró dels conductors i protector dels viatgers; i també és el patró dels geganters. A Catalunya es celebra a molts pobles amb la benedicció de vehicles. També és motiu de moltes tradicions, com és l’elaboració del “volant de Sant Cristòfol”, un pastís de brioix que fan en algunes pastisseries de Barcelona (molt semblant al tortell de Reis, però amb una creu que omple el forat del mig, a l’estil d’un volant de cotxe).


 
A Balsareny, com cada any, es va celebrar el segon dissabte de juliol, per tant, el dia 12. Tot i que va ser un dia molt plujós a la tarda (amb 55 litres recollits a Balsareny), al capvespre el cel es va destapar i va permetre fer amb normalitat la rua de vehicles, la majoria cotxes i algun tractor, pels carrers del nucli urbà, amb sortida al carrer Indústria i finalització a la plaça de l’Església. 


Allà, mossèn Antoni Bonet va fer la benedicció dels vehicles i la Pubilla i l’Hereu, Bika Soler i Èric Medina, van fer un petit obsequi —la medalla de Sant Cristòfol, un bolígraf i caramels— a cada conductor, alhora que recollien es seves donacions voluntàries, que es van destinar a la Parròquia de Balsareny. Hi van participar una trentena de vehicles, que, amb les seves botzines, alertaven els vianants.

 
A la nit, a partir de les 10, la festa, com de costum, es va completar amb un gran Ball a càrrec de Joan Vilandeny, que, davant la inseguretat del temps, va tenir lloc al Sindicat, en lloc de la plaça de l’Ajuntament, com estava anunciat. A la mitja part, hi va haver coca i mistela per a tothom.
 
Text: Isidre Prat Obradors
Fotos: Maribel Andreu