RACONS DEL BAGES
On es troba i com s’hi va?
Es
troba al nucli urbà de Sallent, molt a prop del riu. Una bona ruta, des de
Balsareny, pot ser anar cap a Sallent (a peu, amb cotxe, bicicleta...), per la
carretera vella, la C-1411a. Arribant a Sallent, cal passar pel pont Nou (o de
la Concòrdia) i, al final del mateix, girar a l’esquerra, cap al carrer Miquel
Martí i Pol. Al cap d’uns cent metres, baixar per un descampat a l’esquerra del
carrer, un cop passat l’Espai Cultural Fàbrica Vella. Al cap de cent metres més
hi ha la Torre del Gas (coordenades: 41.82792;1.8908).
Per què s’anomena així?
Ve del
fet que formava part de la fàbrica de gas que antigament servia per a
l’enllumenat públic, domèstic i industrial.
Com és la Torre?
Com es
pot veure a la foto, és una torre circular. Té 25 metres d’alçada i 3,60 metres
de diàmetre a la base. Està feta de pedra sorrenca i calcària, ben tallada, amb
cornises de maó que sobresurten i delimiten tres pisos al llarg de la torre.
Com veiem, hi ha tres finestres, delimitades també amb maó.
A dalt
de tot, sobresurt un dipòsit metàl·lic, on s’accedeix per una escala interior,
que contenia aigua per refrigerar el gasòmetre (aparell per mesurar els volums
de gas) i per subministrar aigua potable al poble. Per això també se l’anomena Torre de l’Aigua.
Quina història té la Torre?
El març
de 1882 es va constituir la societat Rafael Costa i Cia., per encarregar-se de
construir i explotar la fàbrica de gas. Les instal·lacions, junt amb la torre i
les conduccions del gas, es van inaugurar el 1883. Cap al 1911, la il·luminació
elèctrica va substituir la del gas, per la qual cosa la fàbrica va quedar fora
de servei i es va dissoldre la societat.
Pel que
fa a l’aigua, com que es van construir nous dipòsits, la torre va deixar de
tenir ús públic, però, a partir de 1912, va donar servei a la Fàbrica Vella,
fins que aquesta es va parar.
La
Torre del Gas es va restaurar el 2009 i forma part del Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona.
Text i foto: Isidre Prat
diumenge, 13 de juliol del 2025
Imatges de Balsareny
Resposta a Imatges de Balsareny
És la
coneguda popularment com a “capelleta de Sant Antoni” o simplement “Sant
Antoni”. El mapa del Patrimoni Cultural de la Diputació l’anomena “oratori de
Sant Antoni Abat”.
Es
troba a la cruïlla entre el camí rural asfaltat que va a la Rabeia i el camí
sense asfaltar que puja al Castell. Precisament la pujada, des de la rotonda de
Balsareny Nord fins a la capella, es coneix popularment com la “pujada de Sant
Antoni”. Des de la plaça Onze de setembre hi ha 1,200 km. Les seves coordenades
són: 41.87357;1.8799.
Està
construïda sobre dos graons de pedra quadrats, d’on s’alça una columna de poc
més d’un metre d’alçada, feta amb pedra i morter, de secció quadrada, al
capdamunt de la qual hi ha una caseta feta amb petites lloses de pedra, d’uns 70
cm d’alçada, que té una teuladeta a dues aigües. La capella està decorada, a la
paret del fons, amb una ceràmica de Sant Antoni Abat (feta a Breda, el 1997),
tancada amb una reixa de ferro.
El
monument data de la dècada de 1940, quan, després de la guerra civil, es va
tornar a potenciar la festa de Sant Antoni Abat, que esdevindria l’actual Festa
dels Traginers; i en va impulsar la construcció Llorenç Planes Vilella,
vinculat a la festa. També cal dir que es va aixecar en record de les catorze
capelletes de Via Crucis, semblants a aquesta, que hi havia hagut entre
l’antiga palanca del carrer Costa del Castell, sobre la riera del Mujal, i
l’església del Castell; moltes de les quals es van enderrocar durant la guerra,
per bé que encara en queden algunes restes.
Afortunadament,
la capelleta de Sant Antoni es conserva molt bé, tot i que ha estat malmesa i
reparada dues vegades.
Isidre Prat
diumenge, 6 de juliol del 2025
OBITUARI. Primer semestre de 2025
|
Data |
Nom |
Edat |
|
29-01-25 |
LOLITA
DÍAZ GARCÍA |
81 |
|
30-01-25 |
RUDERSINDA
FERNÁNDEZ MANZANO |
87 |
|
01-02-25 |
PERE
MERCADAL BONSFILLS |
94 |
|
20-02-25 |
JOSÉ
PIEDRA PIEDRA |
94 |
|
21-02-25 |
RAMONA
ACEVEDO AVELLÁN |
90 |
|
28-02-25 |
PRESENTACIÓN
ESPINAL TREJO |
90 |
|
02-03-25 |
AMPARO
VILLANUEVA VILLANUEVA |
72 |
|
09-03-25 |
JOSEP
RIU PRAT |
84 |
|
12-03-25 |
CRISTÓBAL
LÓPEZ GARCÍA |
90 |
|
18-03-25 |
RICARD
BASSANY COMAS |
81 |
|
21-03-25 |
FRANCISCO
MARTÍNEZ RUIZ |
84 |
|
26-03-25
|
JUAN
RODRÍGUEZ ÁLVAREZ |
60 |
|
14-05-25 |
EPI
DOLADO CATALAN |
89 |
|
01-06-25 |
MONTSERRAT
SANMIQUEL BERENGUERAS |
92 |
|
07-06-25 |
JOSEP
COMABELLA CASAS |
81 |
|
30-06-25 |
MARIA
GARCÍA ESPINOSA |
84 |
CCB
dijous, 3 de juliol del 2025
Primera promoció d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny
![]() |
| Graduació d'alumnes de 4t d'ESO, 2025 |
El director, Joan Sorroche, va valorar positivament que l’Institut Escola hagi evitat desplaçaments fora del poble, afavorit l’autonomia dels joves, la regulació dels horaris alimentaris i la conciliació familiar. La jornada partida en un Institut Escola ajuda a mantenir la coherència amb l’etapa de Primària i facilita l’organització interna del centre.
També ha permès incorporar la presència dels joves a les activitats culturals del poble. Tot i els reptes de gestionar un centre amb més alumnat, professorat i espais, el creixement ha estat natural i progressiu. L’etapa de Secundària ha passat de tres a onze docents. El claustre i la formació interna es realitzen conjuntament amb tots els professionals, i es mantenen activitats compartides amb Primària, com les festes i el projecte de Padrins Lectors. Ara esperen l’autorització per construir un taller de tecnologia.
L’Aleix Garcia Casals, professor i futur cap d’estudis, destaca que l’alumnat reflecteix la societat actual: immediatesa i exigència, però també esforç i ganes d’aprendre. Un centre petit facilita un seguiment proper i la gestió conjunta de les emocions i dels conflictes, que no sempre són fàcils de resoldre. Tot i això, els mestres creuen que l’única manera de trobar solucions és a través del diàleg i la transparència. Per això han elaborat una intervenció pautada amb objectius per actuar cada vegada millor. Cada tutor orienta cinc o sis alumnes.
El representant dels mestres apunta que, en aquesta etapa, s’hi treballa bé. Es fa classe a cada aula i s’hi poden assolir els aprenentatges corresponents a cada curs. Haver crescut junts des del Parvulari ha creat vincles forts, però també alguns tancaments i tensions. Tot i això, creuen que arriben preparats per a la nova etapa.
Els delegats, Iu Morral i Albert Sangüesa, expliquen que el pas de Primària a Secundària no va ser traumàtic, però que sí que es van haver de posar les piles. Estaven acostumats que tot se’ls donés més fet. Tot i això, han gaudit especialment de les optatives, les excursions i els projectes: el crèdit de síntesi a la Cerdanya, l’obra de teatre Una llum per l’esperança, el treball de robòtica i el taller amb impressores 3D, que va començar com una activitat extraescolar i ara ja forma part del currículum de tecnologia en horari lectiu.
![]() |
| Pere Llibertat, una llum per l'esperança |
Sobre haver fet tota la trajectòria al mateix centre, expliquen que, cap al final, van necessitar nous estímuls. Els conflictes que han aparegut en aquesta etapa, creuen que es van dimensionar més del que esperaven, però n’han après i mantenen una bona relació amb els professors. Són conscients del seu bon rendiment acadèmic i se senten preparats per continuar. També valoren molt haver crescut i participat activament en la vida del poble com a primera promoció de l’ESO.
![]() |
| Projecte Planetes, 4t d'ESO |
Quan els preguntem què dirien als nous alumnes, responen sense dubtar: «Que es quedin, que hi estaran a gust. Que s’esforcin, que és més difícil que a Primària i que s’ha d’estudiar.»
D’altra banda, comenten que sempre els han dit que eren un curs amb un rendiment acadèmic alt, i això els satisfà. Ara tenen 16 anys i es veuen preparats per continuar. Fer l’ESO al poble els ha implicat més en el municipi. Hi fan més activitats i, alguns, ja comencem a participar en accions com la setmana de la Joventut i, a poc a poc, amb els Traginers. També els agrada haver estat la 1a Promoció de l’ESO.
![]() |
| Cantada de Nadales |
Ferran Gállego, president de l’AFA, explica que el fet que els seus fills i filles puguin cursar l'ESO al poble suposa una millora molt significativa en múltiples sentits. El pas de Primària a l'Institut ja és, per si sol, un gran canvi; haver d'estudiar en un altre municipi, amb tot el que això comporta, era una dificultat afegida que ara ha desaparegut. Mantenir els estudiants a Balsareny quatre anys més és motiu de tranquil·litat per a les famílies, facilita l'adaptació a la nova etapa i, no menys important, afavoreix l'arrelament del jovent al poble.
Vanesa Martínez, regidora de l’Ajuntament, valora molt positivament el fet que els joves puguin completar tota l’etapa obligatòria d’ensenyament al mateix municipi. Això representa un gran benefici per a les famílies, tant en l'àmbit econòmic com organitzatiu, ja que evita desplaçaments diaris i afavoreix la conciliació familiar. A més, contribueix a mantenir la cohesió social i el sentiment de pertinença, pel fet que els adolescents poden continuar vinculats a la seva comunitat durant uns anys especialment importants per al seu desenvolupament personal i social.
Comenta que el paper de la Regidoria d’Ensenyament consisteix fonamentalment a treballar en xarxa amb la Direcció del centre i des del Consell Escolar per tal de proporcionar recursos materials: participar en la comissió de la festa del 50è aniversari, col·laborar amb la festa de graduació de l’alumnat de 4t d’ESO, entre altres. Pel que fa al manteniment, explica que s’han fet petites millores al pati, als lavabos d’Infantil i altres tasques de manteniment. També s’ha dotat novament el centre d’una persona que fa la funció de bidell.
També ens fa saber que s’ha encetat una negociació amb el Departament per tal que es puguin dur a terme millores a l’edifici que, per qüestions legals, no pot assumir l’Ajuntament. En definitiva, intenten col·laborar en totes les tasques que se’ls requereix, dins les limitacions legals o burocràtiques existents.
La legislatura continua, i des del Consistori es comprometen a seguir treballant per consolidar recursos i fer de l’Institut Escola un espai de qualitat, inclusió i oportunitats compartides.
![]() |
| Cantada de Nadales |
* * *
Etiquetes de comentaris:
2025-07,
Ajuntament,
Institut Escola
dimarts, 1 de juliol del 2025
Centre de Cultura Pere Casaldàliga
Alguns pobles del nostre país s’associen a figures de relleu internacional: si parlem del Vendrell, pensem en Pau Casals; si mencionem Cadaqués, el relacionem amb Salvador Dalí. Seria un goig que Balsareny, per la seva banda, quedés identificat amb la figura de Pere Casaldàliga.
La proposta de crear el Centre de Cultura Pere Casaldàliga va sorgir l’any 2020 en el marc d’una reunió de treball que comptava amb la participació, entre altres, de representants de l’Ajuntament, Comissió Casaldàliga, Associació Araguaia, Esgriolem, el Cercle Cultural de Balsareny i Balsareny Educa.
Des d’aleshores, hem estat treballant en aquest projecte, amb la previsió d’ubicar el Centre al primer pis de la casa Torrents. Per això es va elaborar un document que defineix com voldríem que fos aquest espai, quines activitats s’hi portarien a terme, com s’organitzaria i quins valors i objectius hauria de perseguir.
El Centre hauria de contenir una part significativa del llegat del Pere Casaldàliga, per fer visible la seva vida i la seva obra: els seus escrits, enregistraments audiovisuals, pensament i, especialment, les seves pràctiques. També hauria de generar, enriquir i mantenir un fons documental i arxivístic propi.
Alhora, hauria d’esdevenir un espai per promoure la sensibilitat i el compromís envers els objectius de transformació social i de cura del medi: justícia social, diàleg intercultural, educació per a la pau, drets humans i sostenibilitat.
En paral·lel, el Centre podria donar suport a la tasca educativa adreçada tant a l’alumnat com al conjunt del teixit social.
Òbviament, hauria de disposar dels recursos necessaris per difondre el treball que s’hi ha fet i s’hi estigui fent, emprant els diversos canals de comunicació disponibles per a divulgar la seva activitat.
Aquest document es va presentar al Ple de l’Ajuntament el passat 3 d’abril, on es va aprovar per unanimitat. Ara s’estan fent els passos adequats per fer-lo realitat. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, Balsareny pugui disposar d’un centre que, en la línia del Pere, esdevingui un referent en la defensa dels drets humans, la cultura de pau i la sostenibilitat.
Balsareny Educa
Foto: Joan Bonals
Etiquetes de comentaris:
2025-07,
Ajuntament,
Balsareny Educa,
Casaldàliga,
CCB,
Esgriolem!
Montserrat Calvet, tot un cor d’ensenyaments i tradicions
ENTREVISTA
Som de nou a l’estiu i en temps calorós, a aquesta finestra oberta li plau presentar-vos la Montse Calvet i Vilaseca, encara que ja la coneixem, una persona activa i amiga del dia a dia balsarenyenc. Incansable treballadora a favor de la cultura al llarg dels anys dins del magisteri, continua en plena activitat cultural.
La Montse va néixer a Balsareny el 8 d’abril de 1958, i va cursar els estudis de primària, de Batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, i de Magisteri a la Universitat de Bellaterra. Actualment continua fent cursets temàtics relacionats amb la natura. L’últim que ha fet és el d’Hidrolats, a l’Escola Agrària de Manresa. Properament té pensat anar a explorar la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura.
Pel que fa al seu temps de lleure, li encanta llegir, caminar i nedar. Li agrada llegir novel·la i narrativa, i actualment està llegint El principi d’incertesa, de Sònia Guillén. Pel que fa a viatges, coneix ciutats com París, Roma, Londres, Lisboa, Florència (que li va encantar), Venècia i Marràqueix, entre altres. També ha fet recorreguts pel sud de França, el nord d’Itàlia i altres països.
Fa poc temps, eren dies de Festa Major i a la plaça de l’Església els gegants Marc i Maria festejaven. A mi, assegut a ple sol, em va cridar l’atenció la veu de la megafonia que va dir “ara actuaran els Dansaires” i damunt d’un cavall de planxa van sortir a ballar diversos grups, entre els quals un format majoritàriament per senyores, del qual la Montse formava part.
— Explica’ns, com va començar tot això de la dansa?
— Tot va començar al Centre Cívic, en l’activitat de sardanes. Allà vaig conèixer l’Alba Fontanet, que dirigeix el grup. Ella em va proposar de formar part del grup Sènior de l’esbart Dansaires dels Pastorets de Balsareny, i vaig acceptar.
— Quantes persones formeu el grup?
— Vam començar dotze persones. Hi ha hagut noves incorporacions i també alguna baixa per raons familiars o de salut. Properament esperem que tornin a venir, i actualment som deu dansaires.
— On assageu i cada quan ho feu?
— Assagem a la sala petita del Sindicat. Normalment ens trobem a la tarda i vespre de cada dijous. Si convé també ens trobem algun altre dia. Aquest mes de maig ens vam estar trobant també els dimarts.
— Ballar, i a més a certa edat, diuen que és molt saludable: què en penses, tu?
— Doncs sí, per a mi és ben cert. És saludable tant a nivell físic com a nivell mental. Fas exercici, tonifiques el cos, aprens moviments. Has de coordinar i has de superar petits reptes cada dia per poder assolir les danses. A més a més, la relació entre nosaltres és molt bona, ens ajudem molt. És un món totalment nou per a mi i hi vaig força perduda, però els estic molt agraïda.
— Finalment, i canviant de tema, ens podries dir en què consisteix el treball que feu a la Biblioteca?
— Sí, a la Biblioteca hi dedico una hora setmanal com a voluntària. Allà faig la lectura amb un alumne de 4t de Primària. Aquest curs comparteixo les lectures amb en Marc. És una activitat que també es fa en altres biblioteques. La iniciativa de l’acció la va prendre la Fundació Bofill per millorar l’agilitat i la comprensió lectora en alumnes de 4t de Primària. Per poder portar a terme l’activitat hi participen les biblioteques de la Diputació i les escoles. L’Ana Pérez Hidalgo, la bibliotecària, coordina totes les persones que hi intervenim (mestres, famílies i voluntaris).
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Calvet
Som de nou a l’estiu i en temps calorós, a aquesta finestra oberta li plau presentar-vos la Montse Calvet i Vilaseca, encara que ja la coneixem, una persona activa i amiga del dia a dia balsarenyenc. Incansable treballadora a favor de la cultura al llarg dels anys dins del magisteri, continua en plena activitat cultural.
La Montse va néixer a Balsareny el 8 d’abril de 1958, i va cursar els estudis de primària, de Batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, i de Magisteri a la Universitat de Bellaterra. Actualment continua fent cursets temàtics relacionats amb la natura. L’últim que ha fet és el d’Hidrolats, a l’Escola Agrària de Manresa. Properament té pensat anar a explorar la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura.
Pel que fa al seu temps de lleure, li encanta llegir, caminar i nedar. Li agrada llegir novel·la i narrativa, i actualment està llegint El principi d’incertesa, de Sònia Guillén. Pel que fa a viatges, coneix ciutats com París, Roma, Londres, Lisboa, Florència (que li va encantar), Venècia i Marràqueix, entre altres. També ha fet recorreguts pel sud de França, el nord d’Itàlia i altres països.
Fa poc temps, eren dies de Festa Major i a la plaça de l’Església els gegants Marc i Maria festejaven. A mi, assegut a ple sol, em va cridar l’atenció la veu de la megafonia que va dir “ara actuaran els Dansaires” i damunt d’un cavall de planxa van sortir a ballar diversos grups, entre els quals un format majoritàriament per senyores, del qual la Montse formava part.
— Explica’ns, com va començar tot això de la dansa?
— Tot va començar al Centre Cívic, en l’activitat de sardanes. Allà vaig conèixer l’Alba Fontanet, que dirigeix el grup. Ella em va proposar de formar part del grup Sènior de l’esbart Dansaires dels Pastorets de Balsareny, i vaig acceptar.
— Quantes persones formeu el grup?
— Vam començar dotze persones. Hi ha hagut noves incorporacions i també alguna baixa per raons familiars o de salut. Properament esperem que tornin a venir, i actualment som deu dansaires.
— On assageu i cada quan ho feu?
— Assagem a la sala petita del Sindicat. Normalment ens trobem a la tarda i vespre de cada dijous. Si convé també ens trobem algun altre dia. Aquest mes de maig ens vam estar trobant també els dimarts.
— Ballar, i a més a certa edat, diuen que és molt saludable: què en penses, tu?
— Doncs sí, per a mi és ben cert. És saludable tant a nivell físic com a nivell mental. Fas exercici, tonifiques el cos, aprens moviments. Has de coordinar i has de superar petits reptes cada dia per poder assolir les danses. A més a més, la relació entre nosaltres és molt bona, ens ajudem molt. És un món totalment nou per a mi i hi vaig força perduda, però els estic molt agraïda.
— Finalment, i canviant de tema, ens podries dir en què consisteix el treball que feu a la Biblioteca?
— Sí, a la Biblioteca hi dedico una hora setmanal com a voluntària. Allà faig la lectura amb un alumne de 4t de Primària. Aquest curs comparteixo les lectures amb en Marc. És una activitat que també es fa en altres biblioteques. La iniciativa de l’acció la va prendre la Fundació Bofill per millorar l’agilitat i la comprensió lectora en alumnes de 4t de Primària. Per poder portar a terme l’activitat hi participen les biblioteques de la Diputació i les escoles. L’Ana Pérez Hidalgo, la bibliotecària, coordina totes les persones que hi intervenim (mestres, famílies i voluntaris).
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Calvet
Etiquetes de comentaris:
2025-06,
Biblioteca,
Centre Cívic,
Dansa,
Entrevistes,
Festes,
Geganters,
Institut Escola,
Pastorets,
Sindicat
Si us plau, quant ha de durar això de les llengües?
PUNTA DE
BRAU
Res mes lluny de voler fer-me l’intel·lectual, però sovint
em pregunto quant de temps ha de durar el fet que les llengües siguin motiu de
confrontació entre persones i pobles i que es facin servir com a eina política.
No és cert que com més llengües se sàpiguen més s’amplien els coneixements
útils per a les relacions entre persones? Avui la columna de la Sara Muñoz ens omple de ple dins
d’aquest mon universal que s’ha de reconèixer en l’àmbit europeu, l’oficialitat
del català. Us convido a participar del raonament de la Sara: “Els polítics i
el català” (diari El Punt-Avui).
“No sé si fa venir
ganes de plorar o de riure el fet que el debat sobre l’ús que els polítics fan
del català s’hagi centrat els darrers dies en el numeret que ha muntat aquesta
senyora de Madrid per a la qual la llibertat només té raó de ser quan
s’emmotlla al que ella vol. Crec que aquesta performance, com la de fer-ne un gra massa contra el PP
perquè la UE segueix ajornant tant com pot l’oficialitat del català, desvien
l’atenció sobre el problema real, el que qualsevol ciutadà pot tocar amb la
punta dels dits: l’ús que en fan alguns polítics –a priori grans defensors
de la llengua catalana– quan es treuen de sobre la pressió de les càmeres.
Personalment, que la senyora que fa de l’amenaça el seu modus operandi ens repti a veure qui és més triler, o que a la dreta espanyola li molesti
sentir segons quines expressions a les institucions europees, són temes que no
ens haurien de fer perdre més de tres o quatre segons de les nostres vides. La
ignorància és el major menyspreu, si és que es tracta de transmetre alguna mena
de sentiment. El que realment fa mal al català és que tot un president del país
es refereixi al “Bajo Llobregat”, que la nit del 5 de gener els Reis s’adrecin
en castellà des de les carrosses als nens dels barris més desfavorits i en
català als nens dels sectors on se suposa que hi ha més bitllets, o que els
polítics passin al castellà quan es passegen per les perifèries o sempre que
s’adrecen a una persona d’una raça diferent a la seva –per no parlar dels cops
de peu al diccionari”.
La columna segueix amb uns raonaments que ens haurien de
fer bullir la sang.
Josep Gudayol i Puig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)















