RACONS
DEL BAGES I DEL MOIANÈS
Aquest mes acabem la ruta geològica pel terme de Balsareny, que es va fer el dissabte 21 de març amb el geòleg manresà Josep Maria Mata i Perelló.
Els nous verns i pollancres de la resclosa
La segona part de la ruta comença a la resclosa dels Manresans, on es poden veure les noves plantacions: la majoria són verns i hi ha alguns pollancres i arbustos, que es van plantar perquè les obres de la resclosa van malmetre una part de la vegetació de l’indret.
El meandre del riu a la Rabeia
Seguint el camí cap al nord, vora el riu, es passa pel meandre de la Rabeia, que és molt pronunciat. Cal destacar que en la seva part convexa es dipositen els materials que arrossega el riu després d’arrencar-los de la part còncava, a l’altra banda, on l’excavació del riu ha deixat el penya-segat dels plans del Vilar. Josep Maria Mata va comentar que en alguns meandres —no és el cas d’aquest— hi ha dipòsits dels anomenats “placeres”, acumulacions de minerals valuosos, que s’hi acumulen perquè són pesats i resistents, com l’or i l’estany. Per exemple, al Segre es poden trobar petites partícules d’or entre les graves i sorres dipositades pel riu —a Balaguer hi ha un Centre d’Interpretació de l’Or, que munta activitats.
Dues balmes
Continuant pel meandre, a la cruïlla de Cal Castellà, hi trobem una balma d’uns cinquanta metres de llargada i uns dos metres de fondària màxima. És semblant a la que hi ha al bosc dels aurons, proper a la resclosa, que va servir d’aixopluc durant anys a l’antic siquiaire; però aquesta darrera és més curta. Totes dues es van formar per l’erosió de roca tova, com les argiles, entremig de roca més dura que encara aguanta, de gresos i calcàries.
El pou d’aigua
Passem per l’esquerra de cal Roqueta fins a trobar la carretera de la Rabeia, on hi ha un pou d’aigua restaurat, en un revolt, sota la masia del Lledó de Trascastell. El vàrem descriure a Imatges de Balsareny (Sarment núm. 549, octubre 2024) i és patrimoni de la Diputació. Continuem cap a l’oest en direcció al Castell.
L’anticlinal de Balsareny
Ens creuem amb el camí de la via. En la cruïlla, seguim només cent metres a la dreta (direcció a Navàs), per veure els majestuosos estrats del flanc meridional de l’anticlinal de Balsareny, inclinats cap al sud. Josep Maria Mata va comentar que l’anticlinal de Balsareny continua amb el de Súria. El de Balsareny és més lax, o sigui, el pont que fa no és gaire pronunciat, comparat amb el de Súria, que fa més pont —el poble Vell de Súria es troba sobre uns estrats molt inclinats—.
El turó del Castell
Tornem els cent metres enrere i seguim la carretera amunt fins a la capelleta de Sant Antoni. Tot seguit, pugem fins al Castell i l’església romànica i els comentem. També ens fixem en l’impressionant mur de pedra seca que separa els dos monuments; a més de veure unes bones vistes del Pirineu.
Donem la volta per tot el recinte del Castell i tornem a baixar. Des de la pista ampla es veuen molt bé els estrats gruixuts vermellosos sobre els quals s’assenta el Castell. També estan inclinats cap al sud, perquè, de fet, el Castell es troba sobre el vessant meridional de l’anticlinal.
 |
| La balma de la cruïlla de Cal Castellà, a la Rabeia |
Aquest mes acabem la ruta geològica pel terme de Balsareny, que es va fer el dissabte 21 de març amb el geòleg manresà Josep Maria Mata i Perelló.
Els nous verns i pollancres de la resclosa
La segona part de la ruta comença a la resclosa dels Manresans, on es poden veure les noves plantacions: la majoria són verns i hi ha alguns pollancres i arbustos, que es van plantar perquè les obres de la resclosa van malmetre una part de la vegetació de l’indret.
El meandre del riu a la Rabeia
Seguint el camí cap al nord, vora el riu, es passa pel meandre de la Rabeia, que és molt pronunciat. Cal destacar que en la seva part convexa es dipositen els materials que arrossega el riu després d’arrencar-los de la part còncava, a l’altra banda, on l’excavació del riu ha deixat el penya-segat dels plans del Vilar. Josep Maria Mata va comentar que en alguns meandres —no és el cas d’aquest— hi ha dipòsits dels anomenats “placeres”, acumulacions de minerals valuosos, que s’hi acumulen perquè són pesats i resistents, com l’or i l’estany. Per exemple, al Segre es poden trobar petites partícules d’or entre les graves i sorres dipositades pel riu —a Balaguer hi ha un Centre d’Interpretació de l’Or, que munta activitats.
Dues balmes
Continuant pel meandre, a la cruïlla de Cal Castellà, hi trobem una balma d’uns cinquanta metres de llargada i uns dos metres de fondària màxima. És semblant a la que hi ha al bosc dels aurons, proper a la resclosa, que va servir d’aixopluc durant anys a l’antic siquiaire; però aquesta darrera és més curta. Totes dues es van formar per l’erosió de roca tova, com les argiles, entremig de roca més dura que encara aguanta, de gresos i calcàries.
El pou d’aigua
Passem per l’esquerra de cal Roqueta fins a trobar la carretera de la Rabeia, on hi ha un pou d’aigua restaurat, en un revolt, sota la masia del Lledó de Trascastell. El vàrem descriure a Imatges de Balsareny (Sarment núm. 549, octubre 2024) i és patrimoni de la Diputació. Continuem cap a l’oest en direcció al Castell.
L’anticlinal de Balsareny
Ens creuem amb el camí de la via. En la cruïlla, seguim només cent metres a la dreta (direcció a Navàs), per veure els majestuosos estrats del flanc meridional de l’anticlinal de Balsareny, inclinats cap al sud. Josep Maria Mata va comentar que l’anticlinal de Balsareny continua amb el de Súria. El de Balsareny és més lax, o sigui, el pont que fa no és gaire pronunciat, comparat amb el de Súria, que fa més pont —el poble Vell de Súria es troba sobre uns estrats molt inclinats—.
El turó del Castell
Tornem els cent metres enrere i seguim la carretera amunt fins a la capelleta de Sant Antoni. Tot seguit, pugem fins al Castell i l’església romànica i els comentem. També ens fixem en l’impressionant mur de pedra seca que separa els dos monuments; a més de veure unes bones vistes del Pirineu.
Donem la volta per tot el recinte del Castell i tornem a baixar. Des de la pista ampla es veuen molt bé els estrats gruixuts vermellosos sobre els quals s’assenta el Castell. També estan inclinats cap al sud, perquè, de fet, el Castell es troba sobre el vessant meridional de l’anticlinal.
 |
| Les capes vermelloses, inclinades cap al sud, sobre què s’assenta el Castell de Balsareny (són de la Formació Artés) |
Els materials vermellosos del recorregut, de pedra sorrenca i margues, pertanyen a la Formació Artés (de l’Oligocè, fa uns 30 milions d’anys).
La torreta i les restes d’una capelleta
A la falda de la muntanya agafem un camí a l’esquerra (poc abans d’arribar al Sant Antoni), que va baixant per un terra molt empedrat de calcoarenita.
 |
| La Torreta, feta bàsicament amb pedra sorrenca |
Al cap de poc arribem a
la Torreta, el fortí carlí, que es manté força bé. Ja en vàrem parlar a Imatges de Balsareny (núm. 514, juliol 2021). Es va construir al segle XIX, sobretot
amb la pedra sorrenca que hi havia a l’entorn.
 |
| L’estructura d’una de les antigues capelletes que seguien fins al castell, on es feien les parades del Via Crucis |
El pont de la riera del Mujal
Finalment, passem pel carrer de la Costa del Castell, a la vall de la riera del Mujal, i veiem que, a l’altra banda —carrer de la Riera— les cases també es troben sobre estrats inclinats, reforçats amb murs. A més hi ha una esllavissada, segurament deguda a les darreres pluges.
 |
| El pont sobre la riera del Mujal, on hi havia l’antiga palanca |
Després de passar pel pont de la Riera —antiga palanca de fusta—, tornem cap al poble, passant pel túnel de l’Ajuntament i pel Repeu, per observar la font dels Enamorats, de Mn. Joan Bajona, fins arribar a l’Institut Escola.
El total de la ruta, entre les dues parts, va ser d’uns 6 km. Un recorregut gairebé igual és el que es troba a l’aplicació del mòbil Natura local.
Text i fotos: Isidre Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.