Vinyes havia nascut el 1882 a Berga i el 1913, com altres escriptors modernistes, veient-se rebutjats i sentint-se desplaçats en l’ambient cultural del moment, se’n va a Amèrica, concretament a Colòmbia. Al cap de dos anys ja té una llibreria a Barranquilla, i allà comença una intensa activitat de promoció cultural. Promou una tertúlia literària i esdevé el nucli d’una xarxa d’escriptors joves, com Gabriela Mistral entre altres. Funda una revista, Voces (1917-1920) de la qual serà el factòtum, el coordinador i l’ànima, malgrat que no en va ser el director formal, perquè legalment aquest càrrec l’havia d’exercir un colombià. Voces és una revista moderna, oberta a horitzons amples; fins i tot, un punt irreverent. La revista divulga l’obra d’autors internacionals (Vinyes mateix hi tradueix Apollinaire), però alhora promociona veus joves d’autors americans. En Ramon defensava “l’ànima d’Amèrica” i deia que “Amèrica ha de trobar la seva pròpia veu”. Després, quan Voces es deixa de publicar el 1920, ell escriu en altres revistes colombianes.
—El 1925 va tornar a Catalunya a causa d’un enfrontament amb el governador del departament, i al cap de poc temps, el 1926, estrenà Llegenda de boires al Teatre Romea, una representació que va patir el boicot de Josep Maria de Sagarra i el seu entorn. Vinyes, en lloc de descoratjar-se, va decidir continuar i demostrar la seva vàlua com a dramaturg innovador. Havia llegit Brecht i estava al corrent dels nous corrents estètics, de manera que va evolucionar cap a un teatre modern, expressionista, allunyat de la dramatúrgia més convencional que es veia aleshores a Barcelona i va estrenar obres com Peter’s bar (1929), un drama portuari, amb una escenografia cubista obra d’Àngel Fernàndez. I així es va fent un nom com a autor d’avantguarda, antiburgès i esquerrà, i defensa els seus postulats des de la premsa; per exemple, va mantenir una polèmica periodística sobre el drama i la comèdia amb Carles Soldevila.
El 1929 se’n va novament a Barranquilla, però el 1931 retorna a Barcelona i s’incorpora als objectius culturals de la República. S’hi compromet a fons i publica molts articles sobre la política i la societat del moment (recollits a Sota l’escorça, L’Albi, 2024).
Estrena obres amb grups amateurs, on té més èxit, i amb professionals, on no obté tant ressò. Escriu molt a la premsa: crec que durant la República és més feliç com a ciutadà que com a escriptor. La seva família de Berga (els germans, i la mare, que era mestra) havien vingut a viure a L’Hospitalet de Llobregat, a la Torrassa, i ell descriu en la seves notes periodístiques ambients molt vius i personatges pintorescos de la part més marginal de la capital.
Esclata la Guerra Civil, i ell continua compromès, des de la premsa, amb el front cultural, l’antifeixisme, la democràcia i la llengua catalana; per exemple, escriu un poema, A Guernica, poc després del bombardeig de la ciutat basca. I encara, quatre dies abans d’exiliar-se, el 20 de gener de 1939 es posa en escena a Barcelona Fum sobre el teulat, l’última obra de teatre en català que es va estrenar a la ciutat abans que l’exèrcit “nacional” hi entrés el dia 26.
Vinyes s’està un any a França, entre Tolosa i París, però preveient la imminent invasió alemanya, el febrer de 1940 se’n torna a Barranquilla.
Havent comprovat que no tenia cap causa judicial pendent, el 1950 decideix tornar a Catalunya amb l’esperança d’estrenar una obra seva en català, Arran del mar Caribe; però la censura ho impedeix. Tot i així, aconsegueix que li posin en escena algunes obres antigues; per exemple, el 1952, quinze dies abans de la seva mort, el grup afeccionat d’ Uralita, de Cerdanyola, li estrena El bufanúvols. Escriu un únic conte en castellà, Un caballo en la alcoba, que dedica “a Gabito”. Desenganyat, tanmateix, de l’ambient gris de la postguerra espanyola, decideix tornar una altra vegada a Amèrica, però la malaltia li ho impedeix, i mor a Barcelona el maig de 1952.
—Un cop mort, la seva
persona i la seva obra van caient en la indiferència i l’oblit.
—A Colòmbia no:
arran de la defunció, García Márquez i altres intel·lectuals li dediquen
escrits commemoratius, però a Catalunya sí que va quedant oblidat. Excepte a
Berga, on, per exemple el grup La Farsa, dirigit per Daniel Tristany, li
estrena Viatge el 1966 i després Ball de titelles; i el 1973 Pere Elias i
Busqueta n’escriu una biografia.
En l’àmbit universitari, Jacques Gilard, investigador de Tolosa de Llenguadoc, el descobreix a partir de García Márquez i li dedica diversos estudis acadèmics. A Berga, Jaume Huch funda el 1986 l’editorial L’Albí (nom tret d’un conte de Vinyes ambientat a Berga), que comença a publicar i reeditar obres seves. La meva tesi sobre Vinyes ha tingut un reconeixement acadèmic fonamentat en l’obra de Gilard i Huch, i també una repercussió a Colòmbia per la seva relació amb Voces i amb García Márquez. Avui Vinyes és reconegut, aquí i allà, com a activista cultural, tant o més que com a autor.
En l’àmbit universitari, Jacques Gilard, investigador de Tolosa de Llenguadoc, el descobreix a partir de García Márquez i li dedica diversos estudis acadèmics. A Berga, Jaume Huch funda el 1986 l’editorial L’Albí (nom tret d’un conte de Vinyes ambientat a Berga), que comença a publicar i reeditar obres seves. La meva tesi sobre Vinyes ha tingut un reconeixement acadèmic fonamentat en l’obra de Gilard i Huch, i també una repercussió a Colòmbia per la seva relació amb Voces i amb García Márquez. Avui Vinyes és reconegut, aquí i allà, com a activista cultural, tant o més que com a autor.
![]() |
Amb Abel Rubió (Arxiu Comarcal del Berguedà) i Jaume Huch (L'Albí), presentant Sota l'escorça a Berga |
—Sense oblidar-te de
venir a Balsareny tot sovint.
—És clar. A Balsareny hi tenim casa i per a mi és un recer,
un lloc ideal per estudiar amb tranquil·litat. Amb la mare hi veníem cada any,
tot l’estiu, i ara hi continuem venint, els meus germans i jo: és important, de
conservar el veïnatge. A més, hi estic bé. M’agrada la vida cultural de
Balsareny, que és prou activa: trobo que el poble avui té una vitalitat i una
diversitat més gran que fa quinze o vint anys, amb moltes entitats que fan, i
feu, activitats. Això està molt bé, i crea un caliu que fa de bon mantenir.
Agraïm al Jordi la
seva amabilitat en respondre les nostres preguntes i l’encoratgem a perseverar
en la seva tasca de recerca; de l’abast de la qual, perquè el lector se’n faci
idea, en detallem una selecció de la seva obra publicada en llibre, deixant a
banda els molts articles dels quals és autor.
— ‘Elegia del tròpic: la vida suspesa de Ramon Vinyes; documental de Floreal Peleato, TV3 & Mis Ojos (2011; investigador associat);
— “Carnaval de Barranquilla: Universos literarios”, dins Leyendo el carnaval”. Miradas desde Barranquilla, Bahía y Barcelona (Ed. Uninorte, 2009);
— “Aproximació al teatre breu de Manuel Molins” dins Teatre, passions i altres insolències (Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins) (Universitat de València, 2008);
— “El teatre d’aficionats” dins El teatre català en temps de guerra i revolució (2008);
Fotos: Sarment / Arxiu Jordi Lladó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.