PUNTA DE BRAU
Assegut al davant de la meva màquina d’escriure he de
dir-vos que estic trist. També sembla que les tecles de la màquina ho notin i
es resisteixen a imprimir l’afer que intentaré explicar-vos: cada mes penso a
buscar una persona per tal de demanar-li si li semblaria bé de fer una
entrevista per tal d’omplir el meu espai mensual del Sarment. Doncs som-hi! Intento fer el contacte pertinent i no hi
trobo la persona en qüestió, però sí una tercera persona que em diu: Josep,
avui al matí no hi és, vine a la tarda. I seguint la resposta, a la tarda torno
al lloc en concret i una altra persona em diu: “Josep, acaba de marxar i m’ha
dit que et trucaria”. Trucar-me? Però si no té cap telèfon meu! Tot seguit, li
dono el meu número i les gràcies.
Innocent de mi, vaig trigar a raonar-ho. El fet és que no
volia parlar amb mi. Això m’entristeix, perquè soc un home sociable i conegut, i
em sembla que l’actuació de la persona en qüestió envers mi és incorrecta; però
sempre he respectat la llibertat de tothom. Bé, he tingut la necessitat
d’explicar-vos-ho.
Josep Gudayol i
Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.