El paper de les dones en el
camp de la música, i més concretament, de la música considerada culta, ha estat
oblidat i marginat al llarg de la història. Una de les raons principals
d’aquesta circumstància es fonamenta en el fet que la música clàssica va
transcendir un període de la història en què les dones eren privades de molts
drets i llibertats. Durant aquest temps, generalment, es considerava poc
ortodox que una dona es dediqués a compondre obres musicals.
Si bé és cert que el moviment
feminista ja era present al llarg de segle XIX, el seu'objectiu principal era promoure
l'equitat femenina pel que fa al dret de vot. La igualtat de gènere en
l'ocupació, l'atenció familiar, les arts, la cultura i altres àmbits de la vida
quotidiana es van reivindicar després, ja ben entrada la primera meitat del
segle XX.
Tot i aquesta injustícia, hi ha
hagut moltes dones importants en aquest camp artístic, malgrat totes les discriminacions
i prohibicions que han hagut de patir. Vegem-ne algunes, entre moltes altres, a
tall d’exemple.
CLARA SCHUMANN (1819-1896)
Als 9 anys va debutar com a
pianista virtuosa amb peces de Rossini; i als 11 anys va escriure el seu primer
lied i es va convertir en la pianista més famosa de la seva època. Es va casar
amb Robert Schumann, que considerava la seva dona com la seva musa. Robert Schumann va caure molt malalt i ella va dedicar-se a viatjar i
fer concerts de piano arreu d'Europa per mantenir el seu marit i els set fills
que tenien. Clara Schumann es va atrevir a desviar-se de les normes socials per
tal de seguir el seu camí artístic. Tot i que la supressió dels drets de
les dones limitava la seva aportació i reconeixement en el món de la música, va
donar lloc a un estil musical únic: l'estil feminista, que continua essent a dia
d’avui una font d'inspiració. Finalment, va rebre a Viena el títol d'Imperial
virtuosa de música de cambra.
FANNY MENDELSSOHN (1805-1847)
El seu germà, Fèlix Mendelssohn,
deia que era millor música que ell, però el seu pare i avi ja li programaven la
vida. La van preparar exclusivament per al matrimoni, tot i que era una gran
intèrpret del piano.
NANNERL MOZART
La germana del virtuós Wolfgang
Amadeus Mozart també va ser una gran música amb molt de talent, però poc
acompanyada per part del seu pare i lde a societat en què vivia. Tocava el
piano i va arribar a fer algunes composicions per a aquest instrument, però va
haver de renunciar a la música a l'edat de 18 anys, ja que li van prohibir
dedicar-s'hi perquè havia de casar-se.
Com s’hauria desenvolupat la
música clàssica si les dones sempre haguessin tingut la llibertat de compondre? Haurien
progressat els períodes estilístics tal com els coneixem avui? O serien
diferents? És lamentable que durant la major part de la història de la
música la dona n’hagi estat exclosa. La lluita continua.
Escola Municipal de Música de Balsareny
Imatges: Clara Schumann, litografia (1838) d’Andreas
Schaub. Fanny Hensel, nascuda Mendelssohn, oli sobre tela (1842) de Moritz Daniel
Oppenheim. Nannerl Mozart, retrat (1785) d’autor desconegut. Font: Wikimedia
Commons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.