Martí Puig Altarriba, pagès de vinya, horta i
cereals
En Martí Puig Altarriba, home de pagès, ens explica
la seva experiència des de la Masia de l’Alou: «Us puc dir que a l’Alou, on vaig passar bona part dels meus anys joves,
és encara una casa pairal amb una extensió de terreny d’unes 12 quarteres de
sembradura, 5 quarteres de regadiu i, en aquells anys, 5 quarteres més de
vinya. L’Alou fou la meva escola de pagesia. En el terme també hi havia uns
parcers de bon veïnatge que conreaven petites parcel·les d’horta. Recordo els
germans Calveras, el Joanet de ca la Mansa, i el Miquel de cal Serarols. També
molt a prop del riu hi menava un hort en Josep Gudayol i Gonfaus, el Clauet».
En Martí va néixer al poble de Castelladral, al nord
de Súria, el mes de novembre de 1924. «Jo i la meva
germana Maria som fills de Cal Menut, una casa veïna de Cal Bigorra, i tenim un
germà que ja va néixer a Balsareny, a l’Alou, el Joan». Tots tres germans
van estudiar a les escoles de l’època.
—Nascut a Castelladral, quin any vau arribar a
Balsareny?
—Doncs em sembla recordar, si no vaig errat, que va
ser pels voltants de l’any 1932.
—Ens podríeu dir quina va ser la primera impressió
que vau tenir en arribar a la Masia de l’Alou?
—Tenia uns 8 anys i veníem d’una altra casa de
pagès, Cal Menut. Com que era una criatura, vaig plorar, recordant que la casa
que havíem deixat. Però al poc temps m’hi vaig sentir molt bé. Hi era amb el
pare, amb la mare i amb la Maria, i més tard va néixer en Joan.
—Com era l’Alou i la vida de pagès?
—Doncs era una casa pròpia dels anys que corrien.
No hi havia llum ni tampoc aigua corrent; l’aigua, l’havíem d’anar a buscar a
la font. I per cert, aquesta font, la font de l’Alou, segur que la recordaran
moltes generacions d’escolars balsarenyencs, ja que sempre hi solien venir
d’excursió. La vida de pagès era i és bastant dura, però tot té la seva part
bona. Per exemple, a mi em feia molta il·lusió quan em deien: tu ets el noi de
Cal Menut, oi?
—De les 5 quarteres de vinya, recordeu quines eren
les espècies de raïm?
—Sí, hi havia Picapoll, Malvasia, Sumoll i Macabeu.
A l’Alou fèiem un vi molt bo; a mi m’agradava molt el fer el xip-xap amb els
peus.
—Anteriorment a vosaltres, quins eren els masovers
que hi havia a l’Alou?
—Eren la família d’en Joan Sarri Vila, un
personatge molt popular a Balsareny. En Sarri va fer diferents tasques municipals
i socials: tots el recordareu com a un gran Traginer.
—Anys més tard vau decidir venir a viure al poble.
Qui va ser masover de l’Alou després de vosaltres?
—Ai, em sembla recordar que hi va anar la família
del Josep Salada, el Pepet de la Font. Més tard hi va anar en Josep Capdevila i
ara hi ha la família del seu germà, el Frederic Capdevila.
—Sota el mas de l’Alou, avui molt a prop de
l’autovia, hi ha una capella que havia donat culte a Santa Margarida. Què en
recordeu d’aquesta capella?
—L’últim que us puc dir és que vaig fer-hi d’escolà
amb un mossèn que es deia Joan. Era cap a l’any 1936, quan vam patir els començaments
de la Guerra Civil.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.