Hem encetat l’any nou immersos en el cicle —tradicional, és
a dir, rutinari— de les festes nadalenques: hem fet Pastorets, hem fet cagar el
tió, hem celebrat el concert de Sant Esteve, hem menjat el raïm… Amb l’arribada
dels Reis de l’Orient, rebuts com de costum amb il·lusió pels més menuts, s’han
acabat les festes i ens toca fer front a un any ple de reptes: com tots, o qui
sap si més que els altres.
A Balsareny seguim en stand-by en relació als dos
temes que darrerament han preocupat o ocupat més la gent: els dipòsits
subterranis de gas i la situació de la mineria. En tots dos casos, res de nou,
que se sàpiga: el silenci sobre el gas ja no és notícia, atès que la tramitació
documental a Madrid sembla que va per llarg; i la inquietud pel futur de la
mina arran d’una sentència del TSJC s’ha vist pal·liada tan sols per
declaracions tranquil·litzadores de la Generalitat. En tots dos casos, si hi ha
hagut més novetats, no han transcendit, ni l’Ajuntament n’ha informat.
Certament, en aquests afers, el municipi no hi té gaire vot ni veu; però
s’agrairia que la poca veu que té la fes sentir, si més no per animar la gent.
Ara, seguint el cicle de les rutines, toquen Traginers, i hi
ha molta gent enfeinada preparant la festa. Ja va bé. Les entitats van fent,
cadascuna al seu ritme, i tot ajuda a anar fent poble, que és una bona manera
de fer país.
Qui sí que es belluga és Balsareny per la Independència,
l’assemblea local de l’ANC, que continua amb la campanya Signa un vot per la
independència. El cap de setmana de l’11 i el 12 de gener van tornar a
recollir signatures, exercint el dret constitucional de petició, a favor de
celebrar la Consulta el 2014 —o, en cas que no la deixin fer, demanant al
Parlament que proclami la independència. Els organitzadors estan molt satisfets
de la resposta ciutadana, que supera unes expectatives que no eren baixes, i
anuncien que la campanya continuarà els propers mesos, també amb recollida de
signatures a domicili de qui ho demani, i preparant diversos actes públics de
divulgació i debat.
La crisi econòmica, l’atur, les retallades en serveis
socials, la corrupció emergent i la regressió política en qüestions com la
llengua, la cultura, l’ensenyament, la medicina, la seguretat ciutadana, la
planificació familiar, la recentralització..., tot plegat aboca la ciutadania a
un estat que oscil·la entre la indignació i el desencís resignat. Fa falta
il·lusió, idees clares i fermesa. Tant de bo que els Reis (els de l’Orient) ens
hagin portat a tothom, com en la lletra del Cant de la Senyera, unes
espurnes de «llum als ulls i força al braç» per resistir contra el desànim i poder
mirar el futur amb una mica d’esperança.
CCB 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.