Dia Internacional de la Dona: actes a dojo a Balsareny

 

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, un grup de dones, amb el suport de l’Àrea de Feminisme i Igualtat de l’Ajuntament, van organitzar una gran varietat d’actes repartits durant més d’una setmana, del 5 al 16 de març. Tot això, amb el lema escollit pel Consell Comarcal del Bages: “Les dones som grans professionals. El talent no té gènere. Les professions tampoc”. 

El futbol no té gènere

Dimecres dia 5, a les 7 de la tarda, els actes van començar amb un entrenament de futbol: qualsevol dona podia participar a jugar a futbol junt amb l’equip de Veteranes de la UE Balsareny, reivindicant així que “el futbol no té gènere”. Després va venir un petit berenar-sopar. 

'La trena'

 
Dijous dia 6, a la tarda, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, es va celebrar una tertúlia literària al voltant del llibre La trena, de Laetitia Colombani, conduïda per la nova bibliotecària, Elena Mendoza, en la qual van participar 25 dones que van dur a terme un enriquidor debat sobre l’argument de la novel·la (que també s’ha dut al teatre aquests darrers dos anys, amb actrius de renom, com Clara Segura): és una narració vibrant i commovedora que conta les històries de tres dones, nascudes en continents diferents, que comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un desig de llibertat.
 
L’endemà divendres dia 7, a la tarda, també, a la Biblioteca, hi va haver una conferència-debat a cura de Laia Creus sobre la dona i la seva lluita pel medi ambient, de la qual parlem més extensament en un article a part en aquest Sarment.

Frikibingo

 
Al vespre d’aquell mateix divendres, al Sindicat, hi va tenir lloc l’acte més lúdic d’aquesta programació: un sopar de dones, en el qual van participar unes 150 dones, amb moltes ganes de passar-s’ho bé. El va organitzar l’Associació Els Ametllers, amb la col·laboració de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, que va coure les botifarres. Tot seguit, hi va haver un concorregut Frikibingo, al qual es van afegir força més dones, fins arribar a gairebé 200. Es tracta d’un bingo especial, esbojarrat, amb molta música i ball, on les participants havien d’endevinar títols de cançons i noms de grups musicals per omplir la seva “línia” i el seu “bingo”. Hi va haver premis per a les guanyadores. La gresca es va allargar fins prop de les dues de la matinada. 

Mercat de Reutilització

 
El dissabte dia 8, pròpiament el Dia de la Dona, els actes es van unir als de la Festa de l’Arbre. De tots ells en parlem en un article més extens en aquest mateix Sarment. L’endemà, diumenge dia 9, l’activitat va continuar amb un Mercat de Reutilització, que s’havia de fer a la plaça de la Mel, però que es va traslladar al local número 1 de la plaça, davant del Sindicat. Hi va haver diverses paradetes, amb roba, sabates, joguines, llibres, contes i altres objectes per intercanviar. Una de les parades, de roba, destinava els donatius a la Fundació Pere Casaldàliga.
 

Manifest

Dilluns dia 10 van continuar les activitats a nivell de l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Al matí, els alumnes es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament, on unes alumnes van llegir un manifest relatiu a la dona i el 8M. L’alumnat del centre venia clauers solidaris amb el tema del 8M, amb l’objectiu de destinar els diners recaptats a tallers coeducatius  i a la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere. L’acte el va organitzar la Comissió Lila de l’Institut Escola.

 
Dissabte dia 15, a les 7 de la tarda, al Sindicat es va representar una obra de teatre, amb el títol de (H)ovo, o El retaule d’una dona sense òvuls, a la qual van assistir unes vint-i-cinc persones, que van participar de forma activa amb l’actriu Àngeles Gordillo, en un monòleg centrat en un aspecte de la dona: el climateri. Una altra actriu només va acompanyar en la música i tocar la percussió. (H)ovo és un projecte que parla del climateri i la menopausa, amb el desig d’obrir un diàleg social, basat en les vivències personals que, quan s’expressen en l’espai públic, ressonen i són reconegudes. En el transcurs de l’obra, mostra tot de calces com a símbols de la vida d’una dona passant per la menstruació: les de nena petita, les de la primera regla, les de l’embaràs... fins arribar a les del climateri; després les renta i el públic l’ajuda a estendre-les al sol. L’actriu fa reflexions i també canta sobre els canvis, sovint patiments, que té la dona durant aquest període de la seva vida, el climateri. Diu: «Soc una dona quasi sense òvuls. M'ho dic i em quedo igual. Perduda. Em falten referències. Avui m’he aixecat amb ganes de jugar i xerrar d'això que jo sé, de la meva vida i la vida de moltes. Avui vull rentar les meves calces i posar-les a assecar al sol, perquè s'airegin».

 
En acabar, hi va haver un col·loqui amb els assistents, que van poder donar les seves opinions i parlar de la seva experiència: no tan sols les dones, sinó que també els homes van poder opinar. Àngeles Gordillo, intèrpret i també autora de l’obra, va expressar que, per fer-la, va necessitar un llarg període de documentació mitjançant converses amb dones i persones que estan vivint el procés de finalitzar la seva menstruació. L’espectacle es va allargar durant gairebé una hora i mitja. 

'Dona sagrada'

 

Per acabar, el diumenge dia 16 es va fer una matinal especial amb el títol Dona Sagrada, amb un seguit d’activitats de meditació i relaxació, des de la base de la feminitat i la comunicació entre dones. Hi van participar unes 15 persones. Hi va haver tres activitats i cadascú podia participar en les que volgués o li anés bé. La primera va ser una caminada meditativa junt amb la creació d’una mandala; va ser de 8 a 10 del matí.  Tot seguit es va fer la segona activitat, consistent en la pràctica del ioga, pranayama i ioga nidra,  fins a les 11.30; i després d’una pausa de mitja hora, la sessió va acabar amb una activitat sobre bioenergètica i ecstatic dance —arrelament i força interior. La matinal va estar organitzada pel Gimnàs O2 i @mon._.balsareny, que esperen poder consolidar aquestes activitats en altres ocasions, amb participació de més gent.
 
Isidre Prat
Fotos: Jordi Vilanova / Isidre Prat

Frikibingo

'La trena' a la Biblioteca

Mercat de Reutilització

'(H)ovo'

'Dona sagrada'

Tempo: Madame Lumière

 

 
El Cicle d'espectacles familiars Tempo ens va oferir una nova edició el diumenge 9 de març a la sala Sindicat: l'espectacle Madame Lumière, de la companyia La Menuda Produccions. El cicle s’adreça a públics de totes les edats, i en aquesta ocasió va abraçar la primera infància: els nens i nenes d’entre 0 i 5 anys. 

 
Vam poder gaudir d'un espectacle pluridisciplinari de música, dansa, escenografia i llum, que formava una deliciosa combinació de poesia visual capaç de captivar l’espectador jove des del primer moment. Dins la sala trobàvem una platea sense butaques, un terra encoixinat amb uns quants pufs i coixins en forma de semicercle; una llum atenuada i boniques melodies interpretades en directe per Faló Garcia i Pallejà, guitarra i veu, a més de ser el director artístic de l'espectacle; Edgar Casellas, violoncel; Nina Sunyer, viola; Xevi “Quiño”, percussió i veu; Maria Cruz, piano, saxo i veu, a més de directora musical; l'actriu i ballarina Jana Noguera; i l'actriu, cantant i directora escènica, Aina Sànchez. La resta de l'equip està format per Anna Castells, direcció escènica; Fanny Espinet i David Fauchs, escenografia; Joan Verdú, cap tècnic; Albert Mosoll, disseny de llums, i Silvia Jou, vestuari. 

 
Faló Garcia ens diu: «Els nadons […] són curiosos, vius, sensibles, divertits, atrevits, rigorosos, tossuts, fidels, alguns molt àgils i d’altres maldestres, intel·ligents, agraïts, observadors, creatius, exigents, plàstics, dormilegues, aventurers… Tocar per a ells és de les experiències musicals i personals més pures, emocionants i exigents que podem viure.» ​

 

Se'ns representava el capvespre, amb els darrers rajos de llum del dia, en el qual, entre la foscor i els colors rogencs, ataronjats i blaus, anaven apareixent personatges i  elements màgics que donaven la benvinguda a la nit i s’encarregaven de donar vida als somnis de la Layla (una nena de deu anys), que veia com la seva estimada nina es convertia en Madame Lumière. Juntes ens van fer navegar per mars profunds, i van ser les protagonistes d’un antic i nòmada Circ de carrer: un homenatge a la música, la llum i la màgia dels somnis. 

 
L'espectacle va ser agraït i aplaudit pel públic assistent, i la companyia va agrair les mostres d'afecte. Així mateix, va donar les gràcies als empleats municipals, que durant tot el matí de diumenge havien estat condicionant la sala. La companyia va mostrar també el seu reconeixement a l'Elisa Jorba, pel seu treball com a programadora i dinamitzadora cultural. Uns agraïments i reconeixements als quals, novament, des del Sarment, ens adherim: enhorabona!
 
Text i fotos: Jordi Vilanova 

Activitats a La Tempesta

L’espai cultural de la llibreria i cafeteria La Tempesta ha continuat les seves activitats durant el mes de març. Hi destaquem l’exposició Marcadas, d’Andrea Ruiz. Es tracta d’una col·lecció de fotografies i, en cadascuna d’elles, s’explica alguna de les històries que van marcar cadascuna de les dones que hi apareixen. Tracta de mostrar les marques que el sistema patriarcal ha deixat als cossos de les dones i a les seves ments, per contribuir a no normalitzar les opressions, poder-les evitar i afrontar i algun dia eliminar-les. L’exposició es podrà visitar fins al dia 6 d’abril.

Adela Vilà, Pau Bombardó i Xavi Algans

 
El dia 9 hi va haver un magnífic concert a càrrec de Jazz Clar —un prestigiós quintet de jazz, tot i que aquest dia hi eren tan sols tres dels seus membres—que van interpretar obres de jazz i de blues americà clàssiques en versió catalana, incloent-hi peces que fa mig segle o més havien popularitzat artistes com Tete Montoliu o Núria Feliu, amb la càlida i vellutada veu de la soprano Adela Vilà i una abrandada interpretació pianística del figuerenc Xavi Algans, acompanyats a la bateria per Pau Bombardó —professor de l’Escola Municipal de Música Mn. Joan Bajona de Balsareny—, que va cantar, entre altres, una composició amb música i lletra pròpies (“No et facis mai gran, ni tampoc petit”) i va homenatjar el poeta i cantant manacorí Guillem d’Efak interpretant, amb prodigiosa veu, la seva versió de 1965 d’Old Man River (‘Vell riu nostre’). Van ser merescudament ovacionats pel públic que omplia a vessar la sala.

Violant Bonet i Joan Pau Inarejos

El dia 14 hi va haver la presentació del llibre Amb ulls de romànic, de Joan Pau Inarejos, a càrrec del mateix autor i de la balsarenyenca Violant Bonet, conservadora i restauradora de béns culturals i guia de muntanya. Amb aquest llibre, l’autor proposa un viatge fascinant per l’art català dels segles XI al XIII, sovint poc valorat. Inarejos es defineix com un periodista enamorat de l’art que darrerament s’ha dedicat a la divulgació del romànic a Catalunya; no és historiador ni investigador. Aquesta divulgació la porta a terme a les xarxes, sobretot a Instagram i a X (Twitter). 

Violant Bonet va parlar de la seva feina, que l’ha portada a treballar el romànic a llocs tan emblemàtics com la Vall de Boí - Taüll i el monestir de Ripoll. També va mostrar al públic dues mostres del seu treball: una pintura en fresc del Pantocràtor i un meravellós vitrall. L’acte es va allargar fins prop d’una hora i mitja i va acabar amb un fort aplaudiment per part de la cinquantena de persones que omplien el local.

Roger Usart i Vidal Soler

El dia 16 a migdia hi va haver el concert Cinglera, amb el cantant manlleuenc Roger Usart i el guitarrista vilanoví Vidal Soler —que ja havia actuat el mes passat en aquest mateix local acompanyant el balsarenyenc Xavier Calvet— van oferir als oients un esplèndid recital d’americana (música tradicional nord-americana combinada amb elements de folk, rock, country i hillbilly), que va culminar amb una extraordinària versió de Wayfaring Stranger (‘Vell pelegrí). El duet va enganxar el públic, que els va aplaudir llargament. 
 
La programació del mes de març es completa el dia 21 amb la presentació de Travesía en Chivichana i un concert de música cubana, amb Àngel Alonso, d’Artepoli; el dia 28, amb la presentació de Bruna Brown i A partir d’ara, de Marta Bellvehí, amb l’autora i Fanbooks; i el dia 30 amb la tercera edició del Silent Reading Party, la festa de la lectura en respectuós silenci.
 
Isidre Prat
Fotos: La Tempesta / Isidre Prat 

L’educació emocional dels fills

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
Les famílies modernes afronten un escenari complex en l’educació emocional dels fills. Els models familiars són principalment nuclears i augmenten les famílies monoparentals, fet que limita el suport afectiu d’altres figures com avis o tiets. Alhora, les exigències laborals fan que els progenitors dediquin  menys temps a l’educació emocional, una tasca que demana presència i dedicació.
 
Paral·lelament, la cultura contemporània afavoreix una certa relaxació de les normes familiars i escolars, afectant la capacitat dels joves per desenvolupar autodisciplina i eines personals per afrontar la maduresa.
 
L’accés precoç a mitjans audiovisuals i a un món virtual exacerba aquesta situació. Els nens poden refugiar-se en una activitat paral·lela que, si pot ser enriquidora, no substitueix la necessitat de relacions significatives. Aquest conjunt de factors pot donar lloc a adults “Peter Pan”, individus amb dificultats per madurar i amb una tendència a conductes evasives o problemàtiques.
 
No obstant això, aquesta anàlisi no ha de derivar en catastrofisme. Tot i les adversitats, la joventut d’avui sovint trenca l’estereotip de fragilitat. Això ho demostra la seva resposta solidària en situacions de crisi, com la tragèdia recent de la Dana a València.
 
Aquesta dualitat, entre reptes i oportunitats, posa de manifest la necessitat d’un amor responsable en l’educació. L’acompanyament afectuós, el respecte per la individualitat dels fills i l’establiment de normes clares són claus per ajudar-los a construir des de dins la capacitat d’adaptar-se a la realitat. Cal recordar, com ens inspira la història de Peter Pan, que la maduresa no és un rebuig de la infantesa, sinó una integració d’aquest “nen interior” en la construcció d’una vida plena i conscient.
 
L’equilibri entre límits, afecte i responsabilitat ajudarà a aquesta generació a afrontar els reptes de la vida adulta amb fortalesa i solidaritat, convertint-se en agents de canvi positiu.
 
Llucià Pou Sabaté

Imatge (Wikimedia Commons): Vitrall amb la figura de Peter Pan, a l’església de Saint James, Sussex Gardens, Paddington, Londres. 
 

Agenda Parroquial. Abril 2025
 

• Dia 13, Diumenge de Rams: Benedicció dels Rams a les 12 h. a la plaça de l’església.
• Dia 19, Dissabte: Solemne Vetlla Pasqual a les 10 del vespre.
• Dia 20, Diumenge de Pasqua: Eucaristia a les 12 h. a l’església parroquial.
• Dia 25, divendres: Sant Marc. Benedicció del Panet a les 10 h. i Solemne Eucaristia concelebrada a les 11 h.
• Dia 27, diumenge: Festa de la Mare de Déu de Montserrat. Eucaristia a les 12 h. amb la participació  dels  residents del Casal Verge de Montserrat.

 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
 
 
 

Caminada per Prats de Lluçanès

 

 
Novament, el cicle de caminades de marxa nòrdica que organitza la Diputació de Barcelona amb el suport dels ajuntaments de cada municipi, va posar en marxa un grup de caminants de Balsareny, juntament amb els de les altres tres poblacions amb qui ens han agrupat aquesta temporada: Arenys de Munt, Prats de Lluçanès i Santa Perpètua de Mogoda.

 
Així, després d’haver caminat per Balsareny el 12 de novembre i per Santa Perpètua el 12 de febrer, el dia 13 de març ens va tocar anar a Prats de Lluçanès. De Balsareny érem 42 persones, i vàrem passar un matí magnífic. 

Vàrem passar, entre altres llocs, pel santuari de Lurdes, edificat l’any 1881 (i ampliat el 1958) en un lloc privilegiat, des d’on es pot contemplar tot l’altiplà del Lluçanès. Cap a la meitat de la ruta vam trobar l’església de Sant Sebastià, del segle XII i restaurada el 1801, des d’on es veu tot el municipi de Prats de Lluçanès. Tolt seguit vam anar cap a l’església romànica de Sant Andreu de Llanars, dels segles XI-XII. Ja de retorn, vam veure la Cadira d’en Galceran, lloc estratègic on es diu que el general carlí Josep Galceran i Escrigas podia observar els moviments de les seves tropes i les enemigues a la vall de Merlès.

 
La ruta, circular, passava en bona part per pistes forestals, amb un recorregut d’uns 9,2 km; però hi havia una segona opció, fent drecera entre Sant Sebastià i la Cadira d'en Galceran, amb la qual cosa el camí total era d’uns 7 km. Abans de sortir ja havíem esmorzat al pavelló municipal d’esports, on en acabat vam dinar, i després hi va haver un ball ben animat, abans d’emprendre la tornada a casa. La propera sortida tindrà lloc a Arenys de Munt el dia 9 d'abril.
 
Text: Alfred Selgas i Diego Hernàndez
Fotos: Diego Hernàndez

El nou centre residencial d’Ampans a Balsareny informa

 

 
Les obres del nou centre residencial que la Fundació AMPANS tindrà a Balsareny estan pràcticament acabades. Davant de la propera posada en marxa del centre, l’entitat va fer una sessió informativa adreçada a tots els balsarenyencs el dia 11 de març al local 1 de la plaça de la Mel, a la qual van assistir una cinquantena de persones i va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Glòria Casaldàliga.
 
La sessió va anar a càrrec de la màxima responsable del centre de Balsareny, Sònia Orriols, i del director de Recursos Humans, Marc Colell; i va servir per informar de les peculiaritats del centre de Balsareny i per oferir places de treball, amb prioritat per als balsarenyencs, que cobreixin l’atenció directa als interns i també el servei de neteja dels locals.
 
Ampans té diverses residències per a persones amb discapacitat intel·lectual, de diferents edats, des d’infants fins a gent gran, a Manresa i comarca. El perfil dels usuaris del centre de Balsareny serà el de persones amb trastorn de l’espectre autista i alteració del comportament; i la seva posada en funcionament agilitzarà les llistes d’espera, sobretot d’infància. Actualment hi ha adults que ocupen places d’infants en alguna altra residència de les seves, places que quedaran lliures quan els adults es puguin traslladar al centre de Balsareny, que tindrà una capacitat per a 30 residents i també comptarà amb un centre de dia.
 
En aquesta reunió bàsicament es van explicar els trets generals dels perfils professionals. La gent que estigui interessada a treballar-hi ha de fer una sol·licitud en línia i, ben aviat, se’ls farà una entrevista individual, i després una selecció. Els interessats trobaran els requisits com a cuidadors-monitors (atenció directa) a la web d’Ampans. Cal dir que no es demana un títol gaire elevat: simplement un CP (certificat de professionalitat), d’atenció directa o de neteja; un títol d’haver fet algun cicle formatiu de grau mitjà o superior de la branca de sanitat i benestar social; parlar català i castellà; i tenir algun coneixement d’ofimàtica elemental. El centre també ofereix durant l’any formació als treballadors. La gent que té estudis universitaris també s’hi pot apuntar; és una manera de començar i que els pot servir per evolucionar i més endavant ocupar places de més responsabilitat, aquí o en algun altre centre d’Ampans.
 
Per altra banda, també es valora molt que a la persona que hi vulgui treballar li agradi aquesta feina, molt vocacional, que ja n’anirà aprenent amb la pràctica del dia a dia i tindrà tot l’acompanyament necessari. També s’ha de dir que cap treballador no pot tenir antecedents de mala conducta social. En certa manera, el personal és, en bona part, un substitut de la família, amb la qual també hi ha de tenir contacte directe. Es treballa segons un programa individualitzat per a cada intern. Tant Sònia Orriols com Marc Colell van voler tranquil·litzar els possibles interessats a treballar-hi, perquè tothom sap que és una feina força dura, ja que es treballa amb persones amb dificultats, cosa que pot afectar l’estat emocional del treballador; però se n’aprèn molt i pot arribar a ser molt gratificant.

 

El personal d’atenció directa té la missió de donar suport a l’intern en totes les àrees de la seva vida: vestir-se, la higiene, administrar-los els medicaments, fer activitats... Els usuaris han d’estar atesos 24 hores al dia i els set dies de la setmana, cosa que fa que els professionals hagin de complir diferents horaris.
 
L’equip tècnic el formen la responsable del centre (funció de direcció), una infermera i una psicòloga, tota la setmana. Durant el cap de setmana s’alternen les guàrdies. Els cuidadors tindran un conveni de 1.720 hores l’any, distribuïdes en tots els mesos; i se’n necessiten 6 per fer el torn de 8 a 15 h.; 6 més per fer el torn de 15 a 22 h.; i 2 per al cap de setmana. Per altra banda, com a personal de neteja, es necessiten 2 persones al matí (de 8 a 14 h.) i una a la tarda (de les 14 a 21 h.), o sigui, 6 hores al dia, de dilluns a dissabte. El personal de neteja, tot i no tractar directament els usuaris, sí que han de mostrar una empatia amb ells (segur que sovint se’ls troben i parlen amb ells).
 
En realitat, es necessitarà encara més gent, perquè s’han de cobrir les vacances del personal, possibles baixes, etc. També s’ha de determinar el personal de nit, que ha de treballar de les 22 h. a les 8 del matí. De tota manera, els horaris del personal seran una mica rotatius, perquè es pretén que tothom sàpiga posar-se en qualsevol torn per si cal fer alguna substitució o algun altre canvi. Per exemple, les activitats del matí no són les mateixes que les de la tarda, o altres hàbits. De tota manera no són canvis continus, és un horari força estable. Pot haver-hi també gent interessada a agafar la feina de cap de setmana, sobretot estudiants; és important que ho demanin. Per altra banda, a la gent que treballi de dilluns a divendres, els pot tocar fer un cap de setmana, però aleshores el torn és de només set hores (no 14), tant dissabte com diumenge. A les persones seleccionades ja se’ls donarà un calendari de les previsions per a tot l’any. Remarquem que aquests llocs de treball els poden ocupar, en plena igualtat, tant homes com dones.
 
A la pregunta formulada pels assistents sobre quan entrarà en funcionament el centre, Sònia Orriols va contestar que estava previst engegar-lo aquest proper mes d’abril, però es pot endarrerir una mica. De tota manera, ja s’ha començat el procés de selecció de personal i s’espera aviat tenir la plantilla completa. A una altra pregunta sobre si hi haurà una jornada de portes obertes, Orriols va contestar que sí, que hi ha la intenció de fer-la, per tal que la gent del poble pugui visitar el centre i se’l pugui fer seu, i que segurament es farà quan ja estigui tot a punt.
 
Desitgem una llarga vida al nou centre. Endavant!
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 100

 

Repte núm. 100
 
Tenia molts cubs petits tots iguals i els vaig enganxar de manera que confegissin un cub més gran. Després vaig pintar les cares exteriors d’aquest cub gran i aleshores, ai las!, va resultar que la goma d’enganxar era dolenta i els cubs petits es van desenganxar. Si d’aquests cubs petits n’hi havia 24 que tenien dues cares pintades, quants cubs petits tenia en total?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 99: el rellotge marcarà les 09:54.
 
N. de la R: Felicitem en Roc Carulla per haver assolit amb nota el repte de plantejar-nos cent reptes consecutius sense defallir. Que no pari la roda! Moltes gràcies, felicitats i que per molts més reptes ens puguis anar desafiant.