divendres, 7 de novembre del 2025

Activitats de la Biblioteca el mes d’octubre

 

Aquest mes, bona part de l’activitat de la Biblioteca Pere Casaldàliga ha estat relacionada amb la celebració del seu Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre.

 
Dilluns dia 6, Luis Fabian Contreras, especialista del CAP Navàs-Balsareny, ens va compartir la seva experiència com a referent de benestar emocional i salut comunitària, tot mostrant la relació que hi ha entre la salut i la pràctica artística, en una sessió que duia per títol “L’art en la salut mental”. 
El que alguns no s’esperaven és que el Fabian, com a especialista en dansateràpia, ens fes acabar la sessió amb moviment al ritme de “Dancing Queen”. 


El divendres dia 10 vam viure una tarda molt especial entre aquarel·les, gràcies a la Marta i la Judit, de Paper Arrugat. Entre pinzells i llibres, vam seguir descobrint com l’art ens ajuda a baixar el ritme i a aterrar amb serenor en el moment present.

 
Encara amb aquesta tònica, al Club de Lectura de novel·la vam llegir L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana
Țîbuleac. Tothom va quedar commogut amb aquesta història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó. Vam comptar amb l’acompanyament del psicòleg Joan Bonals, que ens va ajudar a aprofundir en els temes relacionats amb la salut mental que l’obra planteja.

 
Per altra banda, hem donat obertura als clubs de lectura infantils. Els més petits van gaudir d’un matí de contes i manualitats amb la il·lustradora Maria Girón, gràcies a la subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes. 


Els de primària van arrencar amb un laboratori de lectura molt emocionant: “L’Expedient Panxaplena”, on van fer d’investigadors per resoldre el cas del llop ferotge.

 
L’últim dimecres de mes, com és habitual, vam tenir l’Hora del Conte. Els infants van escoltar un conte popular del Senegal, van ballar al so de la seva música i fins i tot van poder tocar instruments tradicionals com el djembé i el kalimba. Tot
plegat a càrrec de la Sara i la Violeta, de la companyia teatral “La capsa de llumins”. Aquesta activitat s’emmarca dins del programa Biblioteques Sense Fronteres, del qual la Biblioteca forma part.

 
Acabàvem l’octubre amb la presentació del llibre Jo, vella. La seva autora, Anna Freixas, ens va compartir les lliçons del seu “Manual de supervivència per a éssers lliures”: amb una mirada feminista i plena de sentit de l’humor, Freixas reivindica la vellesa com una etapa de la vida que no convé lamentar, sinó viure amb tota la plenitud possible i, per què no, anomenant-la amb totes les lletres.

 

Aquest també ha estat el mes en què hem reprès les classes de català, així com la lectura en veu alta amb les àvies i avis del Casal Verge de Montserrat, gràcies als nostres voluntaris. Tornen les visites mensuals a la Llar d’Infants, on, com a l’escola, ja han arribat les Maletes Viatgeres, que ja volten entre les famílies del poble perquè la lectura arribi a cada casa de Balsareny.
 
Text: Elena Mendoza/ Ana Pérez
Fotos: Biblioteca Pere Casaldàliga
 











Inauguració del 'Grupo Escolar Marqués de Estella' (II)

 
Foto: Balsareny, història en imatges 1897-1975


Francesc Soler, conegut popularment com el Quico, o també l’avi Pastisseret,  sobre la inauguració de les escoles digué: «[...] No recordo molts detalls dels actes. Sé que hi havia els nens i les nenes de les escoles esperant-los a dalt la carretera; que hi va haver una recepció a l’Ajuntament. En aquesta plaça i en una tribuna va haver-hi uns parlaments, i que varen fer un dinar a les noves escoles, servit per l’hotel Sant Domingo de Manresa [...]»[1]
 
Vegem com continuava la ressenya de l’acte que va publicar la Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona (14 de novembre de 1927):
 
«Banquete popular
 
En una amplia sala de la casa rectoral se habían dispuesto tres filas de mesas para un centenar de comensales, cruzadas en un extremo por otra, a la que tomaron asiento el capitán general, con los señores Gobernador Civil, Rector de la Universidad, Jefe provincial de Unión Patriótica y Delegado gubernativo, señor Azpiazu, a la derecha; y Alcalde de Balsareny, Vicepresidente de la Diputación, Cura párroco e Inspector de primera enseñanza, señor Soler, a la izquierda.
      Sirvióse la comida, y a la hora de los postres el alcalde señor Casaldáliga leyó unas cuartillas, exponiendo su satisfacción y la del pueblo por la presencia de las autoridades y por la unánime aprobación de todos, de haberse bautizado con el nombre de «Grupo escolar Marqués de Estella» el edificio construido en que han de formarse los futuros ciudadanos españoles
 
És útil de saber que el 2 d’octubre de 1923 van ser destituïts tots els ajuntaments elegits democràticament —a Balsareny, n’era alcalde Josep Casaldàliga Ribera— i al seu lloc se’n van nomenar d’altres que eren, d’una o altra manera, lleials al Dictador. Al nostre poble es va nomenar, el 1923, Marc Solà Serra, tot seguit, Emili Soler Sitges i després, el 1925, Gregori Casaldàliga Gonfaus, que era l’alcalde el dia de la inauguració de les escoles. 


Continua el diari:
 
«Luego el gobernador, general Milans del Bosch, dijo que había dado el grito de «¡Viva el alcalde!» al terminar el acto escolar porque estaba convencido de que con él daba todo lo que merece al que ha sabido imprimir un impulso tan grande a la cultura popular, construyendo un edificio cuyo valor y eficacia han dicho ya lo que representaba los niños, los maestros, el párroco y el rector de la Universidad.
      Señaló la necesidad de que los padres manden sus hijos a la escuela, obligación que representa tener unas escuelas como las inauguradas, en las que se enseña a amar de veras a España, amor que, después del que profesemos a Dios, ha de ser el que ocupe preferentemente nuestro corazón.
      Recogió ideas del cura párroco, indicando que al lado de aquel amor a Dios y a la Iglesia debe figurar siempre en educación el amor a España, y que a la labor que en este sentido vienen realizando las escuelas nacionales han de asociarse todas las escuelas particulares, estando decidido a emprender una campaña para que cumplan esa sagrada obligación.
      Felicitó al pueblo que sabe honrarse, como Balsareny, construyendo edificios escolares con su propio esfuerzo y les da el nombre del Marqués de Estella, a quien, y a S. M. el Rey, debemos la salvación de España.
      Como durante su peroración, al terminar recogió aplausos de los comensales

 
El general Joaquín Milans del Bosch Carrió hi va assistir com a governador civil de Barcelona. Era un home d’estirp militar originària de Sant Vicenç de Montalt. Durant la Dictadura va clausurar el camp de les Corts del Barça arran d’haver-s’hi xiulat l’himne espanyol, i amb motiu d’aquest fet Joan Gamper es va veure comminat a deixar la presidència i a exiliar-se. «[...] he acordado clausurar por término de seis meses el funcionamiento de esa Sociedad [...]». Milans del Bosch també va tancar l’Orfeó Català pel seu catalanisme i va destituir la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè s’havien negat a publicar la guia jurídica en castellà. Va ser l’avi de Jaime Milans del Bosch Ussía, capità general de la III Regió militar, un dels caps de l’intent del cop d’estat militar del 23 de febrer de 1981. Fou el capitost que va treure els tancs pels carrers de València com a maniobra dissuasiva contra qualsevol tipus de resistència. Seguim amb la crònica d’aquell dia:
 
«El general Barrera cerró el acto con un discurso, que arrancó repetidos aplausos.
      Dijo que era una satisfacción para el pueblo el 13 de noviembre, porque inauguraba una escuela, lo cual equivalía a tener un sitio adecuado donde se iban a educar los que van camino de hombres: que no tendrían pretexto para dejar de mandar a sus hijos a que se educaran e instruyesen; que pensaran en que si no enviaban a sus hijos a la escuela, aunque dijesen otra cosa, no los querían, y que si les hacían abandonar las clases antes de tiempo, para consagrarles al trabajo, tuviesen presente que éste, más que dignificar a los hijos, envilecía  a los padres que no habían procurado antes darles la cultura debida.
      Añadió que le satisfacía estar en contacto con el pueblo porque se probaba así que todos éramos unos y que todos estábamos interesados en el porvenir de la patria; que al poner en conocimiento del Jefe del Gobierno el acto celebrado, ha de decirse que el pueblo ha construido la escuela con sus propios medios; que el nombre puesto en el frontispicio de ella es como un maleficio, pues significa que donde está no puede entrar otra cosa que no sea pensar en la patria, por la patria y para la patria
 

Per la seva banda, el general Emilio Barrera Luyando, home d’absoluta confiança del dictador, vingué com a capità general de Catalunya. Al nostre país, el general Barrera va capitanejar el moviment espanyolista amb una repressió i persecució despietada dels organismes i institucions catalanes. Aquí en tenim una petita mostra: va dissoldre la Mancomunitat per ser «un baluarte de politica separatista»; va proscriure la senyera; prohibí la Santa Espina per «agredir el sentimiento castellano»; i la llengua catalana fou vedada en els actes oficials i religiosos, i fins i tot en l’ensenyament del catecisme. També va controlar zelosament, és a dir, amb esmerada diligència, els creients i feligresos de l’Església catalana sospitosos de la causa catalanista. Anys després va conspirar de forma molt activa contra la República participant en el fallit cop d’estat de La Sanjurjada el 1932 i, posteriorment, en l’aixecament del 18 de juliol de 1936.

[Continuarà]

Joan Craviotto
Fotos: Wikimedia Commons

[1] Soler i Castella, Francesc: “Tres imatges del poble” a Pàgines Viscudes, Volum I (1979-1984), Cercle Cultural de Balsareny i Ajuntament de Balsareny, 1989.


dijous, 6 de novembre del 2025

25a Nit de les Revistes i la Premsa en Català

 
 
L’Associació de Publicacions Periòdiques en català (APPEC) organitza anualment una festa en què convoca totes les revistes i diaris que es fan en català i lliura diferents premis. És la “Nit de les Revistes i la Premsa en català”, que enguany compleix els seus 25 anys i es va celebrar el dia 5 de novembre al Casino L’Aliança del Poblenou de Barcelona. 


Hi van assistir diverses personalitats: el president del Parlament, Josep Rull; el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Xavier Vila; i el president de l’APPEC, Germà Capdevila.

 
Va presentar l’acte l’escriptor i periodista Màrius Serra, conegut pels seus espais a la premsa i a la ràdio sobre mots encreuats i els jocs de paraules. Durant tota la nit, Serra va projectar, en una pantalla gran, un encreuat de paraules, que el públic havia d’endevinar, a partir d’unes pistes que portaven a descobrir els noms dels premis, dels premiats o de les seves publicacions. Per donar més rellevància a l’acte, hi va haver l’acompanyament al piano de Noèlia en l’anunci de cada guardonat; i dues actuacions del grup The Feliuettes.


Germà Capdevila va fer un petit parlament, en què va remarcar que actualment les publicacions en paper, després d’una etapa d’incertesa, han recuperat protagonisme; i va reclamar que els pressupostos de la Generalitat destinin un 2% a la cultura. 


Tot seguit, va parlar el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, que va excusar la presència del president Salvador Illa. Vila va afirmar que, malgrat tot, el català té bona salut gràcies a les nombroses publicacions representades a la sala i a les quatre dècades de l’APPEC; i va lamentar la desinformació que circula per les xarxes i la tergiversació de la realitat sociolingüística de Catalunya que fan alguns mitjans per atacar la nostra llengua.

 
A continuació, es va passar a lliurar els premis de reconeixement als 25 i als 50 anys de trajectòria. La revista El Breny, de Sant Vicenç de Castellet, va rebre el premi als seus 50 anys; i les revistes Agrocultura i El Viure (viure en família), els premsi als seus 25 anys. Després van venir els premis atorgats per votació popular: la millor portada de premsa, per la revista Fonoll, de les Garrigues; i la segona millor portada, per la revista valenciana Saó. Tot seguit, els premis del jurat. El premi al millor disseny editorial digital va ser per a la revista The New Barcelona Post. El millor disseny editorial en premsa, per a Som Garrigues; i el millor disseny en revista, per a Oryx, revista de natura. El millor reportatge en premsa va ser atorgat a “Brigades internacionals a Cambrils”, de la publicació Cambrils; i el millor reportatge en revista va anar a parar a “Viatge real a la ficció negra” de la revista Horitzons, amb seu a Lleida. Els premis Excel·lència a les millors publicacions van ser per a Time Out Barcelona (digital); Nova Conca (premsa), setmanari de la Conca de Barberà; i Solstici, revista semestral en paper, de les Terres de l’Ebre.

 
Finalment, es va atorgar el Premi Cultura a Joana Serra, de la Llibreria Catalana de Perpinyà, que va dirigir unes paraules al públic referides a la importància de mantenir el català i va recordar que aquest 7 de novembre és la Diada de la Catalunya Nord, data del Tractat dels Pirineus (1659), que va partir Catalunya en dues parts. 


Per últim, es va concedir el Premi Comunicació al conegut Peyu, que amb el seu toc d’humor també va parlar per defensar la nostra llengua i la nostra cultura davant la pressió del castellà.

 
L’acte es va allargar durant una hora i mitja, després de la qual, el nombrós públic, que omplia la sala-teatre —tothom acreditat com a representant de publicacions en català—, va degustar un piscolabis. Com es pot veure en les fotos, hi havia una variada exposició de revistes en català, que els assistents podien triar i emportar-se’n.
 
Isidre Prat / Alfred Selgas
Fotos: Isidre Prat








dimarts, 4 de novembre del 2025

Imatges de Balsareny

 
 
Reconeixeu aquesta imatge d’algun lloc del poble? Es troba al mateix nucli urbà de Balsareny. Què és i per a què serveix? Publicarem la resposta més endavant. 
 
Text i foto: Isidre Prat

divendres, 31 d’octubre del 2025

Breu comiat de Josep Gudayol

 BALSARENY AVUI

 
Adeu… Moltes gràcies per tots aquests anys!
 
Avui he de dir-vos adeu, amics lectors, i en aquest moment em ve el record de la frase d’aquella cançó que diu: “que a un adeu no li cal cap paraula”. Sí, veritablement no li calen paraules, sinó agraïments.
 
En primer lloc gràcies a totes les diferents direccions del nostre Sarment per donar-me l’oportunitat d’expressar-me com a redactor amb el meu estil periodístic original autodidacte.
 
Avui dono punt i final a aquestes tardes mensuals assegut davant de la meva màquina d’escriure elèctrica; quants records i quantes emocions tot intentant explicar fets puntuals de la quotidianitat mensual! Quants adeus i quantes emocions en el dia a dia, tot un món en blanc i negre que gairebé ha passat sense adonar-me’n. El cas és que no m’hi veig i no puc llegir amb uns mínims de qualitat per poder fer una feina que m’ha agradat tant. Sarment m’ha fet viure uns temps i uns moments difícils d’explicar, un benestar que no té preu.
 
Sense voler dramatitzar el fet d’haver-vos de dir adeu, m’omple d’una gran tristor, ja que no es poden oblidar tants i tants anys de viure en unes lletres d’un dia a dia balsarenyenc tan nostre.
 
Difícil serà, no poder explicar aquells moments viscuts i per viure dins de les organitzacions culturals, socials, polítiques i esportives que han estat pròpia existència durant tots aquests anys.
 
Gràcies, moltes gràcies a tothom. Adeu!
 
El vostre, sempre,

Josep Gudayol i Puig
 
 

Un mestre i un amic



Josep, el Cercle Cultural de Balsareny com a entitat i tota la redacció del Sarment no podem més que agrair-te la teva intensa i emotiva dedicació a la nostra revista al llarg de cinquanta anys. Són tantes les pàgines que hi has omplert, tantes entrevistes a persones del nostre entorn quotidià que han ajudat a fer poble des del seu dia a dia, tantes notícies d’actualitat municipal, tants articles d’opinió sobre un ventall inacabable de temes, tants poemes que hi has publicat, molts de teus però també molts d’altres poetes i poetesses locals de qui has donat a conèixer l’obra, o els teus entranyables contes de Traginers, sense oblidar, a més de tanta i tan bona feina literària, tasques de gestió com la publicitat i la distribució de la revista. Ara anuncies que deixes d’escriure, però continues formant part del Cercle com a membre de la junta directiva i seràs sempre per a tots nosaltres un referent, un estímul i un model, però per damunt de tot un gran amic. Rep una forta abraçada feta d’admiració i respecte. Moltes gràcies per tot, company!

CCB / Sarment


Entrevista a Aran Sànchez: Personalment crec que sí que es pot viure de la música


Avui, i després de tots aquests anys, tinc el goig de tancar els finestrons de la meva, i vostra,  finestra oberta; i amb un goig valent de dir-vos adeu amb la companyia de la jove Aran Sánchez, balsarenyenca estudiant de música, concretament de piano.
 
Durant tots aquests anys he pogut parlar breument amb algun o alguna jove promesa dins del mon de la música, i concretament sobre la nostra Escola de Música Municipal. Gràcies, Aran, per l’oportunitat de parlar amb aquest redactor, que al llarg dels anys ha intentat ser un fidel observador dels múltiples valors de la nostra cultura balsarenyenca.
 
Aran Sànchez Rodríguez va néixer a Balsareny el 12 de setembre de 2014. Actualment està cursant 6è de Primària a l'Institut Escola Guillem de Balsareny.
 
Tal com ens comenta sobre les seves aficions, ens diu que “M'agrada llegir i m'agraden els còmics de màgia. Vaig sovint a la Biblioteca a buscar llibres per endur-me a casa. També m'agrada molt anar de vacances amb la meva família i visitar llocs on no he estat mai. He visitat Andorra, Montblanc, el Delta de l'Ebre, la Vall d'Aran... M'agrada poder gaudir de la natura, tant a la muntanya com a la platja. I també m'agrada tocar el piano, cantar, estar amb els meus amics, fer Pastorets i anar al Cau”.
 
— En primer lloc, digues: quant fa que estudies música i com va anar l’inici amb el piano?
 
— Vaig començar a fer sensibilització musical a l'escola quan feia I5 i quan feia 1r de primària, als 6 anys, vaig començar a anar a l'Escola de Música Joan Bajona; i des del primer moment vaig tenir molt clar que volia aprendre a tocar el piano.
 
— Actualment on fas les pràctiques?
 
— Doncs faig les meves classes de piano a l'escola de música amb la meva professora, la Berta Moreno, però també el practico molt a casa.
 
— Quina és la classe que t’agrada més?
 
— M'agrada molt fer llenguatge musical perquè la mestra, que també és la Berta, és molt divertida i ens ho passem molt bé a classe.
 
— I de músics, en coneixes molts? Quins t’agraden més?
 
— D'autors clàssics conec Mozart, Beethoven... Però m'agrada escoltar i tocar música més moderna, com ara Queen, Twice, Oques Grasses...
 
— Penses que es pot viure de la música?
 
— Sí, penso que es pot viure de la música i, de fet, m'agradaria dedicar-m'hi quan sigui gran.
 
— Balsareny és un dels pobles que té Escola de Música; què ens en pots dir?
 
— Em sembla molt bé que hi hagi escoles de música als pobles perquè els nens poden desenvolupar-hi les seves habilitats musicals. Ens ho passem molt bé a les classes de grup; els professors són genials i ens cuiden molt.
 
— Finalment volia dir-te que ens va impressionar molt sentir-te i veure’t tocar els teclats en la passada Diada de l’Onze de Setembre. Què hi vas interpretar?
 
— A la diada de l’Onze de Setembre, a la Biblioteca, vaig interpretar el tema Faded, d'Alan Walker, i em va agradar molt poder conèixer i parlar amb el compositor i pianista Carles Cases. Poc després em van dir que som família llunyana amb en Carles, i em va agradar molt saber-ho.
 
— Moltes gràcies i molta sort, Aran!
 
— Gràcies a tu, Josep.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Aran Sànchez


Caminada per la Via verda de Manresa

 
El grup de marxa nòrdica de Balsareny vàrem fer la primera sortida de la temporada, el dia 29 d’octubre de 2025. Una sortida per a nosaltres sols, abans de començar la temporada de marxa nòrdica de la Diputació que compartim amb altres pobles. Aquest any ens ha tocat de caminar conjuntament amb Begues, Corbera i Collbató.

 
Aquesta primera excursió va tenir lloc per la Via Verda de Manresa i va tenir un recorregut de 6,2 quilòmetres, amb un desnivell de 110 metres. Érem 42 caminants. Vam passar pel Pont Vell, gòtic del segle XIII-XIV, restaurat el 1962,  i vam pujar fins a la Torre de Santa Caterina: una torre de defensa contra el Carlins, construïda el 1836 i restaurada l’any passat, el 2024. 


Vàrem seguim per camins vorejats d’oliveres a banda i banda, i vàrem baixar fins a creuar la riera de Rajadell per unes passarel·les. Després vam travessar novament el Cardener per una palanca i vam seguir per la vora del riu pujant fins a tornar al Pont Vell, punt inicial i final de la caminada.

 
Després de l’esforç bé necessitàvem recuperar forces, i això ho vàrem fer satisfactòriament al Restaurant dels Noguers. I ara ja estem a punt per començar la temporada, que, com sempre, serà pel nostre terme, el 12 de novembre, amb la gent dels altres tres pobles esmentats. Moltes gràcies a l’Ajuntament de Balsareny i al Centre Excursionista per la seva col·laboració.
 
Text i fotos: Diego Hernàndez