dilluns, 16 de novembre del 2026
Les vagues educatives de 2025-26: repercussió a Balsareny
Etiquetes de comentaris:
2026-11,
Educació,
Institut Escola,
Treball
Activitats de la Biblioteca Pere Casaldàliga el setembre i l’octubre
La Biblioteca va reprendre el curs estrenant reformes: si ens heu visitat darrerament, deveu haver notat que hem reubicat bona part dels llibres. Aquests canvis esperen facilitar l’accés al nostre fons, tot espaiant els prestatges de novel·la i ampliant els espais expositius. També hem obert un Racó de còmics i novel·la juvenil a la planta baixa, que vol servir com a espai de treball i lectura per als joves.
El primer dels clubs de lectura en reprendre l’activitat després de l’estiu va ser el d’Ampans: les trobades de lectura fàcil i virtual van arrencar amb La màquina del temps, el clàssic de ciència ficció d’H. G. Wells, que ens va fer parlar de tecnologia però també de desigualtats.
A mitjans de setembre vam ser a la Setmana del Llibre en Català, a Barcelona, on vam adquirir les últimes novetats en llengua catalana, que ja us esperen a la Biblioteca.
El dia 19 de setembre va celebrar-se el tradicional recital de poesia per l’Onze de Setembre. Els Rapsodes dels Pastorets, acompanyats per l’Escola Municipal de Música Mn. Joan Bajona, van compartir amb el públic poemes de Clementina Arderiu, Blai Bonet i Joan Alcover. Una tríada que està d’aniversari aquest 2026, quan s’han complert cent anys de la mort d’Alcover, cent del naixement de Bonet i cinquanta de la mort d’Arderiu. El Sarment de setembre en va informar.
A finals de mes, el Club de lectura de novel·la es va retrobar per parlar d’Àlies Grace, de la canadenca Margaret Atwood (l’autora del cèlebre El conte de la serventa). Aquesta història basada en fets reals ens va tenir atrapats en el seu misteri durant l’estiu, amb un personatge protagonista captivador. Netflix li ha posat cara en una minisèrie basada en la novel·la; en vam visionar un fragment al final de la sessió.
El setembre s’acabava amb la Setmana de la gent gran de Balsareny, en la qual hem participat amb dues activitats: una tarda de jocs de taula i una tertúlia cinematogràfica. Aquesta darrera va tenir lloc al Casal Cívic i Comunitari, on vam moderar una tertúlia arran d’El agente topo, de Maite Alberdi. El documental, rodat als afores de Santiago de Xile, comença com una pel·lícula d’espies i s'acaba transformant en un relat ple de tendresa sobre la vida en una llar d’avis. Entre rialla i rialla, la trama va fent aflorar algunes preguntes. Com assumim, com a societat i com a individus, la responsabilitat de la nostra gent gran? Què passa quan deleguem totalment les cures a unes institucions que ens havien de servir per compartir-les?
El dia 2 d’octubre vam acollir una nova xerrada sobre gestió forestal, després d’un estiu en què el foc, malauradament, ha tornat a ser protagonista al llarg i ample del territori. D’aquest acte en va informar puntualment el Sarment el mes passat en un article especial.
Per commemorar el dia de la Salut Mental —que oficialment és el 10 d’octubre—, el dimecres dia 14 Luis Fabián Contreras ens va oferir una xerrada sobre l’ansietat. El referent de Benestar Emocional i Salut Comunitària a L’EAP Navàs-Balsareny ens va apropar a la naturalesa d’aquest problema de salut tan vigent, en una xerrada molt propera i distesa que ens va ajudar a comprendre com funciona l’ansietat, a identificar-ne els senyals i a conèixer estratègies pràctiques per actuar quan ens visita. També se’n va parlar més extensament en el Sarment d’octubre.
El dimecres 21, el Club de lectura de novel·la va sortir d’excursió a la Biblioteca del Casino de Manresa. L’edifici havia estat l’escenari de la història llegida durant el mes: El Casino dels Senyors, de Joaquim Amat-Piniella (a qui correspon, per cert, l’escultura de l’entrada). Per aquest motiu, la bibliotecària Núria Paule ens va fer una visita guiada per les estances d’un dels edificis més emblemàtics de Manresa (i una de les construccions modernistes més representatives de la ciutat), actualment Biblioteca i Centre Cultural. Acompanyats per les seves explicacions, vam recórrer les instal·lacions tot provant d'imaginar-nos com devien ser fa molts anys.
Ja es troben en marxa tots els clubs de lectura infantil, que han engegat al llarg de l’octubre amb diverses activitats de benvinguda. Manualitats, dinàmiques lectores i autors convidats han estat els protagonistes d'aquestes primeres sessions, en què els infants, en alguns casos acompanyats per les seves famílies, han acollit la primera lectura del curs. Destaquem la visita de l’il·lustrador Albert Asensio, que ens va acompanyar durant l’obertura dels clubs de lectura de segon i tercer de primària. Asensio ens va explicar en què consisteix la feina d'il·lustrar un àlbum, tot apropant-nos a la tasca que hi ha darrere de les històries que llegim. Els infants van tenir l'ocasió de fer-li les preguntes que els havien sorgit després de llegir una de les seves obres, En què somiava l'os?, i després van fer els seus propis dibuixos practicant la tècnica de l’estampació. La visita va ser possible gràcies a la subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes, que busca apropar els escriptors, il·lustradors i traductors als seus lectors.
Tanquem la crònica del mes amb l’Hora del conte de Pengim Penjam Titelles, la primera del curs. La Mercè Martínez va representar “Gaudim amb Gaudí”, un espectacle de titelles que convida petits i grans a descobrir el món a través dels ulls d'aquest artista.
Text i fotos: Elena Mendoza/ Ana Pérez
Poesia i música
Visita al Casino de Manresa
Albert Asensio
Etiquetes de comentaris:
2026-11,
Art,
Biblioteca,
Cine,
EMMB,
Gent Gran,
Llibres,
Natura,
Pastorets,
Poetes,
Salut
Acte de comiat a Francesc Riera
Text i fotos: R. Carreté
dijous, 12 de novembre del 2026
Comiat a Ramon Pujol
Ramon Pujol Pregonas, el Ramon de cal Portella. I doncs? No ens pensàvem pas que ens deixessis tan aviat. En conèixer el teu traspàs, a manera de pel·lícula, hem anat evocant molts records viscuts des de la teva infantesa fins avui.
Vas néixer a cal Portella, ben bé al mig del poble, i a pocs metres de casa teva vas aprendre a llegir i a escriure a l’Escola de les Monges, per passar més endavant a l’Escola Parroquial, al costat mateix d’on som ara.
En aquesta plaça on gaudíem de les estones del pati, hi vas jugar molts dies; sobretot a futbol, amb aquelles pilotes de draps que ens feien les nostres mares. En aquella etapa ja despuntaves com a bon jugador, tal com ho fou el teu pare. El Barça va arribar a provar-te; després, vas jugar en molts equips de diferents categories. El futbol va ser molt important en la teva joventut.
Aquí mateix, en aquesta església, vas ser molt temps un bon escolanet. Recordem els partits de futbol a dintre la sagristia, tot prenent com a vitamina el vi de les canadelles, i les primeres cigarretes que teníem amagades a dalt a les campanes.
Recordem amb nostàlgia els jocs i bones estones que vàrem compartir junts a l’escola, i sobretot a l’Escoltisme, on vas passar per totes les branques, des dels Llobatons i la Secció Unitària, fins a formar part de la primera patrulla de Pioners a Balsareny, els Búfals.
Seguint la tradició familiar, vas encaminar els teus passos professionals cap a la mecànica, després d’haver estudiat a l’Escola Diocesana de Navàs. Vas esdevenir un gran mecànic i sovint, quan eres de vacances a Balsareny, ens explicaves il·lusionat complicats muntatges mecànics que duies a terme.
Molt jovenet vas tenir la sort de trobar-te amb la Maria Carme, amb qui us posàreu a festejar ben aviat, i us vàreu casar força joves. Junts, heu fet un tàndem extraordinari. Heu estat sempre al costat l’un de l’altra, i fruit d’aquesta relació van néixer l’Albert i el Gerard.
No vàreu tenir filles, però l’Albert i el Gerard us van proporcionar dues joves precioses i bones noies, que us han fet avis, de moment, de dues netes.
La feina et va portar a viure a Barcelona, però sempre vas mantenir la relació amb el teu poble, on has vingut molt sovint a veure els teus amics d’aquí, i amb els balsarenyencs que vivien a Barcelona vas mantenir igualment uns vincles molt intensos.
Potser ara seria adient dedicar un record a tots aquells amics i amigues i familiars que ens van deixar prematurament.
També et tindrem a tu sempre present a la nostra memòria. Reposa en pau, Ramon, amic.
Els teus amics i amigues
Foto: Ramon Pujol
Etiquetes de comentaris:
2026-11,
Escoltisme,
Futbol,
Obituari,
Parròquia
Ja són aquí els Reis (bé, gairebé!)
Etiquetes de comentaris:
2026-11,
ABCB,
Casal Verge de Montserrat,
ElsKmesSonen,
Festes,
Geganters,
Reis,
Sindicat
Ara fa... 45 anys. Defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana
Només feia dos mesos del cop d’Estat dels militars,
i en ple procés de construcció de l’Estat de les autonomies, des de Madrid
s’aprofitava per reclamar una llei d’harmonització per a totes. Òmnium Cultural
va liderar el rebuig al projecte amb una contundent declaració i el CCB s’hi va
adherir amb aquest article publicat al Sarment
núm. 63, d’abril de 1981.
«Darrerament s'han produït esdeveniments que semblen
dirigits a una retallada greu dels drets de Catalunya, culturals o no, que la
Constitució i l'Estatut reconeixen. Hom intenta "harmonitzar" les
autonomies ja existents i "assossegar" les altres. És de témer un
retrocés en la consecució de les autonomies valenciana i balear, com d'altres
d'arreu d'Espanya; i és de témer que hom mig tanqui l'aixeta dels traspassos a
la Generalitat, tot just començats.
»Un editorial de Diario 16 planteja la qüestió així:
"O autonomies o democràcia". Però la qüestió real és: "O
autonomies o dictadura", perquè la democràcia sempre ha estat amiga de la
nostra autonomia, i la nostra autonomia sempre ha estat amiga de la democràcia.
La dictadura és enemiga de tot això. I el poble català (compresos els polítics
i les institucions) sempre ha donat exemple de seny, de suport a la jove
democràcia, de convivència i respecte.
dimecres, 11 de novembre del 2026
Confiscació del Centre Parroquial i d’altres béns eclesiàstics per la CNT-AIT el 1936
El cop militar de Franco del juliol de 1936 va ser la causa que va impulsar una onada de confiscacions que es van viure arreu el país. Efectivament, tingué lloc un procés sistemàtic d’expropiacions de béns i propietats de les persones, entitats i organitzacions que van prendre part o, si més no, sospitoses de simpatitzar amb la causa del Glorioso Movimiento Nacional.
Al nostre municipi, la Federació Local de Sindicats Únics, organització antifeixista i sindical, “es va incautar dels bens del Centre Catòlic”, immoble situat al carrer Creu, llavors rebatejat amb el nom de “carrer 19 de juliol”. El fet consumat anava adreçat, mitjançant una sol·licitud, a l’autoritat competent, com disposava el Decret de Creació de la Comissió de Responsabilitats, aprovat el gener del 1937, que substituïa el Comitè d’Apropiacions, òrgan que s’havia encarregat fins aleshores d’assignar la destinació dels béns apropiats a les persones afectes al moviment sediciós, així com dels béns i propietats de l’Església i dels Ordes i Congregacions religioses.
La petició dels anarcosindicalistes posava de relleu també que l’immoble, “ara anomenat Ateneu Català”, era propietat del bisbe de Vic, a qui van qualificar sense embuts de “facciós”, i tot seguit ho van acabar de reblar sense contemplacions: “d’això no cal dubtar-ne”. Sigui pel ressentiment davant l’actitud de simpatia mostrada pels clergues envers l’aixecament militar o per la seva passivitat davant l’opressió social viscuda a l’entorn de la classe treballadora, i a l’ensems actuant a favor dels interessos de les classes benestants, el fet és que els sindicalistes revolucionaris havien niat un profund sentiment de desafecte i fins i tot d’aversió cap a l’Església i l’estament eclesiàstic, com es pot inferir d’aquest mateix document, que continua, amb un perceptible to avinagrat, tornant a la mateixa cançó: “el tal centre era freqüentat per capellans i era administrat per ells mateixos”.
“Aquest edifici quedà abandonat el 19 de juliol”, van argumentar els faistes; i “amb el fi de no tancar-lo” i amb la intenció d’oferir un servei destinat a satisfer les necessitats dels veïns del poble, van constituir “una junta administrativa” per al seu control i gestió, ja que a més “d’un petit cafè” disposava “d’un cine”. És per això que al·legaven que “necessitem els bens esmentats i ens són els mateixos imprescindibles ja que els tenim destinats a Ateneu Cultural”, justificació que s’adequava al fet que l’immoble apropiat s’havia de destinar fonamentalment a activitats, entre altres, de caràcter cultural o social, com establia una de les disposicions de compliment obligatori de l’esmentat decret.
Els sol·licitants, conforme a la llei, van reclamar la compareixença del prelat de la diòcesi per donar legitimat a l’apropiació. Van demanar que prèvia declaració d’aquest i “posterior condemna de l’esmentat propietari” es tinguin en consideració les raons exposades i la Comissió elevi la proposta al Consell Executiu de la Generalitat perquè resolgui l’adjudicació definitiva “dels esmentats bens a favor nostre”, per destinar-los “als fins que queden especificats”.
Després d’atendre la petició dels sindicalistes, el document que la Comissió va adreçar als administradors del Centre Parroquial ens diu: “D’acord amb el dictamen de la Comissió [...] i per entendre que es tracta d’un assumpte de la vostra competència, em plau adjuntar-vos còpia de la instància que ha elevat a aquesta Presidència, la Federación Local de Sindicatos Únicos de Balsareny, demanant la compareixença del propietari de l’immoble del que fou Centre Catòlic.– Barcelona, 30 d’octubre, 1937 – Signat pel president, M. Serra i Mont.”
Finalment, els cenetistes del Sindicat Únic van tancar la seva demanda amb aire solemne: “Esperant veure’ns atesos us saluden pel bé de la causa antifeixista i de la República”. Els documents anaven signat per Francisco Hernández, Manuel Pérez com a secretari i Amades Carné en el seu càrrec de president.
Refrescant la memòria sabem que el Sindicat Únic fou el nou model d’organització obrera professat per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya (CRT) amb la finalitat d’adequar-lo a les circumstàncies del moment. Es van unificar els sindicats d’oficis, fins aleshores estructurats a la manera dels gremis medievals, en sindicats únics del ram, sector o indústria corresponent. Així, per exemple, el sector tèxtil aplegava diversos sindicats: de filadors, de teixidors, de tintorers, de manyans... Amb aquest nou model constituït, els treballadors s’organitzen en el Sindicat Únic de la Indústria Tèxtil. Per via d’aquesta mesura, l’objectiu del sindicat anarcosindicalista era vertebrar la capacitat d’organització i de cohesió interna de l‘obrerisme català i esdevenir l’únic interlocutor reivindicatiu davant la patronal. A casa nostra també fou la força sindical més poderosa.
Amb el Centre Parroquial, però, els llibertaris no van acabar la seva persecució anticlerical. Encara restava pendent l’església i la rectoria. Vegem què ens diuen els documents consultats (mantenim l’ortografia i gramàtica del text original: «Iglesia i Rectoria llocs aquests ben coneguts de conspiració. Aixó era propietat de l’Esglesia. Una vegada incautat en els primers dies de la sublevació feixista aquets llocs passaren a esser util-litzats per el ram de construcció per mancar de algun local, per posar les ferramentes i materials del mateix ram. Al fer-se cárrec el ram de la construcció d’aquets edificis adoptá abans de derribar-los a reparar-los, per creure que ens eren de suma util-litat per aquest ram. L’import de les obres que ha fet aquet Sindicat ascendeixen a 10,000 pts. que les han anat pagant els mateixos treballadors del ram».
Finalment, van acabar rematant les confiscacions antireligioses desposseint les germanes dominiques del seu edifici —per als lectors més joves, actualment on hi ha el local d’entitats i l’Escola Municipal de Música— de la plaça Ricard Viñas. «Es tracta d’un convent de monges que al estallar el moviment de 19 de juliol, es trobá sense ningú havent desaparescut totes elles sense saber a on, a aquest efecte procedirem a la incautació el dia 20 de Juliol de 1936. En aquest edifici hi ha en aquest moment la Federació Local de Sindicats i una Biblioteca. Donat el número d’associats que hi ha i la falta de locals que existeix en aquest poble, ens es de suma utilitat, per quant hem tingut que fer algunes obres per a instal-lar altres rams. En l’actualitat ho tenim condicionat per aquest fi, ascendint les obres que hem tingut que fer a 5000 pts. L’edifici es vell, per quant no se sap de qui és, sempre s’avingut dient que era de les monges».
La febrada dels sindicalistes, però, anava més enllà de l’espoliació a la comunitat religiosa. Llur dogmatisme d’acció directa, atrapat en els seus principis a l’entorn de la revolució social, els menava a actuar d’acord amb el lliure albir de la seva pròpia organització, sota l’abric del poder dissuasiu de les armes de foc. Aleshores eren els qui comptaven amb més suport armat als carrers. Les amenaces i la intimidació de les pistoles provocava dia rere dia inquietud social als veïns amb principis ideològics diferents o inclinacions polítiques oposades. Així mateix, enarborava els ressentiments personals, les antipaties viscerals i els greuges latents, mai resolts. Poden donar fe d’aquest clima de tensió, extremadament inquietant, els partits d’esquerra i els catalanistes d’arrel republicana, que amb tendència liberal i contraris a la monarquia i allunyats del tot de qualsevol dogmatisme religiós, també van veure expropiat el seu propi centre cultural, l’emblemàtic Casino. Aquest, però, és un tema per a un altre dia.
Joan Craviotto
Font documental: Col·lecció de Documents del Bages espoliats pel franquisme (Arxiu Comarcal del Bages). Quant a les imatges, la del Centre Parroquial és una composició editada a la meva manera sobre una fotografia extreta del llibre de Vicenç Benéitez Balsareny. Història en imatges 1897-1975 (Angle Editorial); i la del cine del mateix centre l’he trobada al meu ordinador i no en conec l’autor ni recordo en quin moment ni com va anar a parar a les meves mans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


































