La Marató de 3Cat a Balsareny

Foto: Montse Gonzàlez

  

Enguany, la trenta-quatrena edició de la Marató de 3Cat (TV3) ha estat dedicada, per sisena vegada, a la lluita contra el càncer, amb el lema “Detectem-ho. Arreglem-ho”.

Foto: Isidre Prat

 
A Balsareny es van fer, com als darrers anys, dos actes per recaptar diners per a la investigació del càncer. Un d’ells va ser una caminada, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny, el dissabte dia 13, a dos quarts de quatre de la tarda, a la qual van participar unes quaranta persones.

Foto: Isidre Prat

 

La caminada solidària va tenir un recorregut d’uns 7 quilòmetres. Va començar a la plaça de la Mel, es va seguir pel camí de Fucimanya i per una pujada fins a la carena de la Baga Fosca, que es va seguir fins a pujar fins al fortí carlí del Serrat del Maurici, des d’on es va tornar al poble, passant pel Callerís. Arribant a la plaça de la Mel, hi va haver coca, aigua i mistela per als participants. Va ser una tarda lúdica, força assolellada i poc freda per ser el mes de desembre. Hi havia una capsa perquè, qui volgués, hi posés el seu donatiu. Es van recollir 250 euros; i el Centre Excursionista va fer arribar la xifra fins als 400 euros.

Foto: Joan Vila

 

L’altra activitat que no podia faltar a Balsareny va tenir lloc el mateix diumenge de la Marató, el dia 14, a la tarda, i fou una sessió del Quinto del Traginer, la primera de la temporada, al Centre Instructiu i Recreatiu. Aquest dia, el benefici obtingut també va anar destinat a la Marató de TV3.
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat, Teresa Canyelles, Montse Gonzàlez, Joan Vila

Foto: Joan Vila

Foto: Teresa Canyelles

Foto: Teresa Canyelles

L’Arborètum d’Espinelves

RACONS DE CATALUNYA
 

Panoràmica del bosc Arborètum

 

Com s’hi va?
 
Des de Balsareny, cal agafar la C-16 i després l’Eix Transversal, en sentit Girona, i prendre la sortida 199 — Espinelves-Viladrau — per enllaçar amb la carretera GV-5441 i, al cap d’un quilòmetre, s’arriba a l’Arborètum, a l’esquerra de la carretera, on hi ha una bona zona d’aparcament (no s’arriba al poble d’Espinelves, que queda molt a prop). En total hi ha uns 65 quilòmetres.

Avet de Masjoan, de 43 metres d’alçada, plantat el 1956, declarat arbre monumental

 

De què es tracta?
 
És un bosc amb una alta concentració d’arbres molt grans i singulars. També se l’anomena Arbreda o Arborètum de Masjoan, perquè es troba a la finca de Masjoan, on hi ha una prestigiosa masia del segle XII, en què resideix la família Masferrer des de 1710, la qual va crear l’arborètum a mitjan segle XIX i va descobrir una espècie pròpia, obtinguda per hibridació natural: l’avet de Masjoan, que comercialitzen, sobretot ara, per les festes de Nadal. Ara, al desembre, a Espinelves, s’hi fa la Fira de l’Avet, que aplega moltíssima gent.

Tronc gruixut d’una gran sequoia

 

Quins arbres hi podem veure i de quina magnitud?
 
Hi ha avets, roures, alzines, sureres, cedres, teixos i sequoies, entre altres. Hi ha fins a 12 exemplars amb rècords d’altura a Catalunya. La majoria d’arbres són centenaris, ja que es van plantar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX; alguns altres es van plantar més endavant.

Pinassa de 38 metres d’alçada, plantada del 1911

 
El bosc sobta per la gran alçada dels arbres —molts superen els 40 metres. Destaquen 5 arbres declarats arbres monumentals, o patrimoni natural, per part de la Generalitat: un avet de Masjoan, que supera els 40 metres; un libocedre, de 50 metres; una sequoia gegant de Califòrnia, de 44 metres i la més ampla de Catalunya; un avet comú, de 45 metres (que manté el tronc gruixut, però que és mort des de 2021); i un cedre de l’Atlas, de 43 metres (que també manté un tronc molt maco, però va morir el 2024). A part d’aquests, hi ha molts més arbres únics, per exemple, la sequoia roja més alta de Catalunya (és del 1911 i sobrepassa els 40 metres); i l’avet de Douglas també més alt de Catalunya (de 44 metres, plantat el 1953).

Part baixa d’un cedre del Líban, de 37 metres d’alçada, plantat el 1911

 
Com es visita?
 
Es pot visitar de dimarts a divendres de 10 a 14 h. ; i el cap de setmana, de 10 a 17 h. Cal pagar una entrada de 5 €.
 
Es fa un recorregut circular, d’un quilòmetre, molt accessible per a tothom. En tot el circuit, hi ha 24 arbres retolats i, entre ells, destaquen els 5 arbres monumentals. És un lloc propici per fer-hi un bany de bosc: seure i observar l’entorn; caminar molt lentament; abraçar els troncs... Els arbres desprenen substàncies volàtils que nosaltres captem i són un benefici per a la nostra salut.

Branques entortolligades d’una alzina surera, de 15 metres d’alçada, plantada el 1860

 
Lamentablement, la sequera extrema d’aquests darrers anys va afavorir l’atac de fongs als arbres i, en conseqüència, en van morir bastants, sobretot avets i cedres, que es van haver de tallar. Això ha fet que una part del recorregut hagi quedat deslluïda. Esperem que es refaci amb el temps.
 
La fama i publicitat d’aquest lloc no treu l’admiració per molts altres arbres alts i monumentals que hi ha a Catalunya. Segurament molts arriben també a unes alçades similars i alguns potser són més espectaculars i tot.

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Commemoració del Dia dels Drets Humans

 

 
El dia 10 de desembre es commemora anualment el Dia Internacional dels Drets Humans. A Balsareny, com cada any, es va celebrar el mateix dia, a dos quarts de vuit del vespre, amb un acte que va tenir lloc a la Biblioteca Pere Casaldàliga, organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny amb la col·laboració de la Biblioteca i de l’Ajuntament. Enguany el tema va ser Palestina, on actualment, com és notori, s’estan vulnerant els drets humans.

 
Concretament, es va presentar el llibre col·lectiu i solidari Un crit pels infants de Gaza. Veus, imatges i testimonis del genocidi, de l’editorial Ara, amb edició i pròleg de Txell Feixas i Cristina Mas. L’acte va ser presentat per Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació. Tot seguit, va parlar Maria Fernández, coautora d’un dels textos i mestra de l’escola Ítaca de Manresa. Fernández es va interessar especialment pel tema gràcies a un projecte que ha portat a terme amb alumnes de primària, al qual es va referir.

 
El llibre és un crit col·lectiu, conscient i ferm, per denunciar el genocidi i obrir camins a l’esperança, la llibertat i la pau permanent; atès que el suposat alto el foc de fa dos mesos no s’ha pas respectat en un munt de vegades. Hi ha textos de personatges coneguts — periodistes, experts, testimonis—, com Greta Thunberg, Fermín Muguruza, Jordi Évole, David Fernández, Jordi Armadans, a més de Maria Fernández, i altres. Tots ells, focalitzen la mirada en la terrible situació de les nenes i nens de Palestina. Al llibre també hi ha fotos i il·lustracions de fotògrafs i artistes, la majoria palestins, relatives a la guerra. Durant la conversa es van projectar uns vídeos, on les periodistes Txell Feixas i Cristina Mas expliquen la situació desesperada de la gent de Gaza.

 
Els beneficis d’aquest llibre solidari es destinen a l’ajuda humanitària urgent en col·laboració amb entitats palestines que actuen sobre el terreny a Gaza; el suport legal per a la defensa dels drets humans del poble palestí i el suport a les entitats culturals palestines per preservar la seva cultura com a expressió de dignitat i resiliència. Al final, els assistents —més d’una vintena— van participar en una tertúlia que va durar una hora aproximadament.
 
Isidre Prat
Fotos: Ana Pérez / Isidre Prat

El ‘Me Too’ i el ‘Not All Man’

PARLEM-NE
 

#MeToo no és una moda passatgera, és una revolució. Font: Global Fund For Women

 
El més habitual després de parlar sobre actes abusius per part del gènere masculí cap a les dones, com ara fèiem a l’article del mes passat, és que la resposta de molts homes sigui “jo no”: jo no soc així, jo no faig aquestes coses.
 
Aquest fet ha donat lloc a la mítica frase en anglès “not all man” (“no tots els homes”). La utilitzen homes per referir-se a que no tots ells exerceixen maltractament, violència o abús cap a les dones, com a justificació per salvaguardar-se. Però, què podríeu fer en comptes de mirar-vos el melic?
 
Abans de res, coneguem com sorgeix aquest lema: la frase, que ha arribat a córrer com a bandera per xarxes socials de molts homes, es va iniciar com a resposta a un moviment feminista anomenat “me too” (jo també). El “me too” es considera un moviment social i global de conscienciació contra la cultura de l’abús vers les dones i la violació. 
 
Com es va iniciar? L’any 2017 l’actiu Alyssa Milano va publicar a Twitter: “Si totes les dones que han estat abusades o agredides sexualment escrivissin #MeToo (jo també) com a estat, podríem donar-li a la gent una idea de la magnitud del problema”.
 
El seguiment va ser massiu: 12 milions de respostes en 24 hores, l’etiqueta virtual es va estendre per més de 85 països. Dones, en un principi de classe alta, van començar a explicar les seves experiències rebudes en forma d’abús.
 
Poc a poc, el hashtag va passar de famosos a “gent normal”: tot tipus de dones explicaven els seus casos amb l’objectiu de donar visibilitat a l’abús sexual i les violacions. Aquest moviment va tenir el poder de posar en evidència que l’abús cap a les dones és un problema social i del sistema patriarcal, ja que es repeteix milions de vegades i no és pas una experiència aïllada.
 
Un cop instaurat el moviment de l’“a mi també” o “jo també”, diversos homes van creure convenient, com deia abans, justificar-se i expulsar-se la culpa. Així és com van popularitzar la frase “not all man” (no tots els homes). De nou, els homes i les seves complicitats aferrissades.
 
Des del moviment feminista es llegeix aquesta reacció com una hiperjustificació aversiva: per què cal excusar-se tant? Per què blanquegeu el problema? Enteneu que la violència masclista és una xacra social? Reconeixeu els fets ocorreguts? Doncs en comptes d’excusar-vos i justificar-vos, hi ha altres coses que podeu fer:
 
Com va dir Joan Turu a la seva publicació d’Instagram el passat 25N (post que recomano a tothom veure i guardar ben guardat): pregunta, calla, escolta, recull les respostes sense jutjar, disculpa’t, pren responsabilitat, incomoda’t, trenca patrons, busca ajuda per revisar-te; i, com diu ell, aplica “les tres R”: reconeix, responsabilitza’t i repara. I no patiu, de la deconstrucció i les “noves masculinitats” també en parlarem més endavant.
 
Vint anys després, el hashtag #MeToo, #YoTambién o #JoTambé segueix viu i sent útil per manifestar i visibilitzar públicament les situacions que pateixen moltes dones, ajudant a prendre consciència de la magnitud del problema, que no s’atura.
 
I no us esquitlleu darrere de frases que pretenen fer ombra a la realitat perquè “no tots els homes”, però sempre és un home.
 
Laia Gonzàlez

Imatges de Balsareny

 

Aquí teniu una nova imatge d’un lloc concret de Balsareny. Es troba al mateix nucli urbà. Sabeu què és i on és? 
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Encesa dels llums de Nadal

 

 
Com als darrers anys, l’Ajuntament de Balsareny va voler celebrar la inauguració de l’encesa dels llums de Nadal, amb una tarda festiva que, enguany, va ser la del 8 de desembre. Els actes van començar a dos quarts de sis de la tarda, a la plaça de la Mel, on es va formar una cua de gent molt llarga per entrar al vestíbul del Sindicat. Allà es va servir a tothom un got amb xocolata desfeta i un tall de coca.

 
Una hora més tard, va començar pròpiament l’encesa, amb l’arbre de Nadal instal·lat a la plaça de la Mel. Des d’aquí la gent es va organitzar en una cercavila pels carrers, anomenada Correllums, amb tot de quitxalla amb varetes lluminoses. Van passar per l’arbre de la plaça de les Torrades i la bola de la plaça Onze de Setembre fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Tota l’estona amb l’acompanyament de la companyia Múcab Dans, que va oferir un espectacle de llums làser de tots colors, amb un toc especial final a la façana de l’Ajuntament.

 
Finalment es van encendre els llums de Nadal dels carrers, per bé que en alguns, com que era un dia festiu, es va haver d’esperar a l’endemà. Cal dir que en tots els actes hi va participar molta gent.
 
Sarment
Fotos: Maribel Andreu

Sergi Fontseca, premiat per la seva investigació sobre la prevenció d’incendis

 

Medalla d’Argent del Dia dels Agents Rurals

Sergi Fontseca és agent major d’incendis forestals del Cos d’Agents Rurals. Es va formar en l’àmbit forestal i va començar la seva carrera a l’Oficina d’Incendis de la Diputació de Barcelona abans d’ingressar al Cos per oposició on s’ha especialitzat en investigació d’incendis. Es va graduar en Geografia i Ordenació del Territori (UAB) i va fer un màster en Incendis Forestals Ciència i Gestió integral (UdL). Actualment també fa recerca universitària sobre la biogeografia dels incendis forestals.
     La seva trajectòria ha estat reconeguda recentment, el passat 17 d’octubre, amb la Distinció Honorífica d’Argent, atorgada pel Departament d’Interior i Seguretat Pública.
 
La investigació sobre incendis que t’han premiat, de què consta?
La investigació premiada és el resultat de molts anys d’estudi de les causes que originen les ignicions forestals. Des del meu càrrec coordino les actuacions d’investigació amb altres agents per determinar què provoca els focs i poder elaborar polítiques de prevenció i regulació d’activitats de risc en funció de la meteorologia. Aquest coneixement permet adaptar campanyes com la sega o limitar el rearmament automàtic de línies elèctriques en dies crítics. A més, la recerca ens ha dotat d’eines per utilitzar foc tècnic mitjançant cremes prescrites, que redueixen combustible forestal i afavoreixen la gestió del territori i la ramaderia extensiva. Aquestes cremes es planifiquen amb molta precisió per garantir que el foc actuï com una eina de prevenció i no com una amenaça.

Amb torxa de degoteig en una crema prescrita

 

Quan investigues un incendi, quina feina fas al camp i quina continues després des del despatx?
El meu càrrec combina treball de camp i de despatx, però la part essencial és la investigació d’incendis sobre el terreny. Mentre les patrulles fan controls generals, jo intervinc en casos que requereixen especialització per determinar l’origen del foc. Em desplaço arreu del territori —com aquest estiu a l’incendi de Paüls— per recollir dades meteorològiques, fotografies i informació de l’ecosistema que permeten establir com s’ha iniciat un incendi. Amb tota aquesta informació elaboro informes tècnics o pericials per a administracions i jutjats. A més, aquestes investigacions aporten dades per millorar la gestió forestal, identificar riscos i entendre l’impacte de la meteorologia. Buscar les causes no és només determinar responsabilitats, sinó generar coneixement per evitar que els incendis es repeteixin.

Inici del procediment d’investigació

 

Quan el territori s’ha cremat, cal repoblar o deixar que es recuperi sol?
Quan un bosc crema, el primer pas no és replantar sinó observar com evoluciona de manera natural. Primer de tot dir que un bosc cremat de manera ecològica, ambiental, natural, científicament continua sent un bosc tot i no veure’l verd, per això no s’hi pot especular ja que té les mateixes reglamentacions que si no s’hagués cremat. Els ecosistemes mediterranis estan adaptats al foc: moltes espècies rebroten i d’altres germinen massivament després de l’incendi. Per això, sovint cal esperar anys per veure com es recupera abans d’intervenir, ja que entrar-hi amb maquinària pot fer més mal que bé.
     Durant aquest procés, també canvien la fauna i la vegetació: hi pot augmentar la presència de rèptils i rapinyaires, mentre que altres espècies com el senglar hi perden refugi. Els conills també hi conviuen amb més facilitat ja que tenen el seu aliment més a l’abast que no si tot son arbres. Les alzines solen rebrotar i el pi blanc es regenera des de la llavor, cosa que més endavant requereix aclarides per controlar-ne la densitat. A més, les decisions polítiques i de gestió del territori condicionen quan i com s’ha d’actuar en aquests espais.
     La natura va sola, no li hem d’ensenyar res, al contrari hem d’aprendre d’ella, comprendre-la i ajudar-la si cal.

Trobant evidències físiques i vestigis a l’àrea d’inici
d’un incendi forestal

 
Als nostres boscos sembla que s’hi treballa força en la neteja i aclarida d’arbres.
Al trobar-nos a la província de Barcelona, fa que la Diputació de Barcelona hi prengui part activament i la Diputació de Barcelona en diferència a les altres 3 de Catalunya disposa de molts recursos econòmics. En aquest sentit a Balsareny en sortim beneficiats ja que en facilita les associacions de propietaris forestals i promociona les ADF. La Diputació té plans d’actuació per fer gestió dels boscos un cop els propietaris s’han associat per intentar aconseguir un desenvolupament rural d’arrelament al territori que visqui del sector primari.  A part també hi ha el Centre de la Propietat Forestal, que depèn de la Generalitat (Departament d’Agricultura) també es fan plans de gestió i millora forestal, en aquest cas de caire més individual de cada propietari de boscos.
     Al Bages, a més, tenim una situació geogràfica especial en quan a la gestió integral dels incendis forestals. Estem en un punt de transició entre la plana i la muntanya i tenim una afectació contundent del vent de Ponent que arriba ressec i rescalfat, per tant augmenta extremadament el perill d’incendis dels dies d’estiu. A la plana els incendis són ràpids però els terrenys són més accessibles, en canvi a la muntanya són més difícils de contenir pels relleus abruptes. Des del Bages es poden intentar frenar fronts d’incendis forestals perquè no avancin cap al Solsonès o el Berguedà, i arribar a unitats geogràfiques on un incendi costaria molt d’aturar i cremaria milers d’hectàrees. Això fa que a la comarca s’hi destinin més recursos, és una qüestió d’estratègia política de país.
 
Sembla que en la vostra feina hi intervenen moltes institucions.
La gestió del territori és complexa perquè hi intervenen moltes administracions: Diputació, Generalitat, Consells Comarcals i ajuntaments, i sovint costa unificar criteris i informació. En alguns espais, com els parcs naturals gestionats per la Diputació, hi treballem en bona coordinació amb els seus guardes, però no compartim una central operativa única. Els Agents Rurals actuem com una eina de país per conservar la natura, aportant informes i suport tècnic tant a administracions com a jutjats o empreses ambientals. És una feina vocacional i de molta responsabilitat, perquè contribueix directament a preservar els ecosistemes i els paisatges per a les generacions futures.

A punt per fer una síntesi aèria d’una superfície
cremada

 

Content del guardó rebut, oi?
Sí, va ser una sorpresa. Hi anava per rebre el reconeixement pels 20 anys de servei, arran del nou reglament de distincions del Cos d’Agents Rurals. En el mateix acte em van comunicar que també m’atorgaven la distinció al mèrit, en reconeixement a la feina feta en prevenció i investigació d’incendis. Em fa especialment il·lusió perquè és de les primeres distincions d’aquest tipus que es concedeixen al Cos. La medalla d’or només s’atorga en casos molt excepcionals o tràgics, i espero no haver-la d’arribar a rebre mai. En tot cas, estic molt content i agraït pel reconeixement.
 
Gràcies, Sergi, per compartir la teva feina al Cos d’Agents Rurals i felicitats pel reconeixement. Ens agrada donar veu a serveis que treballen en benefici de tots.
 
Lluïsa Coma
Fotos: Sergi Fontseca