Ara fa... 40 anys. Inauguració del Pavelló Poliesportiu

 

 
El setembre de 1986 s’inaugurava el pavelló poliesportiu. El Sarment, en el seu número 129 d’octubre d’aquell any, se'n feia ressò a l’editorial i amb una extensa entrevista a l’alcalde d’aleshores, Jaume Rabeya. A la introducció de l’entrevista escrivíem:
 
«Durant aquest darrers anys, i per tal de mantenir la vitalitat esportiva i cultural del nostra poble, s’havia evidenciat cada vegada més la necessitat de comptar  amb un pavelló cobert. Han calgut molts esforços per part de la gent més vinculada a les diferents entitats esportives de la població a que més convenia; s’hi ha batallat molt al nostre Ajuntament a causa del múltiples entrebancs econòmics; però, en definitiva, el poble el volia i per fi podem dir que ja el tenim. Ara ve l’hora de comprovar que efectivament ens era necessari i de preguntar-nos entre tots plegats: el sabrem mantenir i utilitzar coordinadament?»
 
A la pregunta final que ens fèiem segurament que hi ha opinions per tot. Els primers temps és va utilitzar moltíssim. Era l’època en què l’equip d’Handbol tenia cinc o sis equips, es va fundar el Club de Bàsquet Balsareny amb un equip masculí i un de femení i l’equip de Futbol Sala; i l’Escola Guillem també en feia ús. S’havia de coordinar tot molt bé per tal que tothom pugés entrenar i jugar els seus partits.
 
Malauradament amb el pas dels anys han anat desapareixent totes aquestes entitats esportives. L’última fa pocs anys, el Club d’Handbol, que amb la recent revifalla del futbol es va trobar amb molts pocs practicants i que a més es queixà de falta de manteniment del pavelló. I ara tenim un pavelló i no tenim qui en faci ús esportiu més enllà de l’Institut Escola. Una llàstima.
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu Jordi Sarri

A les fotografies hi veiem el Director General d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca; l'alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya; regidors, Eugenio Salomon, Marcel Masplà, Gabriel Lozano, Pere Medina; pubilla, Assumpció Rosset; dames d'honor, Núria Lladó i Isabel Llorens, entre altres. 

El Carrilet: una resposta a les necessitats residencials d’alta complexitat

 

A Balsareny, des del 12 de juliol de 2025, comptem amb la residència d’AMPANS, El Carrilet, destinada a atendre persones amb discapacitat intel·lectual i alteracions conductuals. L’edifici està ubicat entre els carrers Carrilet i el Sant Marc i consta de trenta apartaments individuals que afavoreixen que els residents desenvolupin el seu projecte de vida amb autonomia i vinculació amb la comunitat. Entrevistem Sònia Orriols, responsable de la residència, i Joana Tubau, responsable del Departament de Comunicació de la Fundació AMPANS.
 
Quines qüestions van afavorir per AMPANS decidís ubicar la residència El Carrilet a Balsareny?
 
La residència El Carrilet neix per donar resposta a una necessitat creixent de places residencials especialitzades per a persones joves amb discapacitat intel·lectual, autisme i trastorns de conducta, amb necessitats de suport elevades. Els infants i adolescents que acompanyem en els serveis educatius i d'atenció precoç creixen, es fan adults i les seves necessitats també evolucionen. Molts necessiten nous entorns residencials adaptats a aquesta etapa vital, amb més autonomia però també amb el suport especialitzat que continuen requerint.
     Durant anys, moltes famílies han viscut amb preocupació la manca de recursos residencials adequats per als seus fills i filles quan arriben a l'edat adulta. El Carrilet vol donar resposta a aquesta realitat i oferir una llar pensada específicament per a persones amb alta complexitat de suport.
     Balsareny reunia diversos factors favorables per fer possible aquest projecte. D'una banda, la seva ubicació al centre de la comarca permet mantenir la proximitat amb les famílies i amb la resta de serveis d'AMPANS. De l'altra, des del primer moment vam trobar la complicitat i una excel·lent predisposició de l'Ajuntament per impulsar una iniciativa que dona resposta a una necessitat social important. 

Quin és el perfil de les persones que hi viuen?
 
La residència disposa de 30 places residencials concertades, distribuïdes en quatre unitats de convivència. Actualment funciona a ple rendiment i dona resposta a persones joves en edat adulta amb necessitats d'alta complexitat, principalment amb discapacitat intel·lectual i, en molts casos, amb diagnòstic d’autisme, trastorns de conducta i altres necessitats de suport complexes.  
 
Com és el dia a dia dels residents?
 
El dia a dia es construeix a partir dels interessos, capacitats i objectius personals de cada resident. Molts assisteixen a serveis educatius i ocupacionals, activitats formatives o propostes terapèutiques adaptades. També es promou la participació en activitats esportives, culturals i de lleure, les sortides a l'entorn i les activitats comunitàries. Aquest enfocament busca que les persones mantinguin una vida activa, significativa i vinculada al territori.
 
Ens parleu de l’equip professional que hi treballa?
 
La residència compta amb un equip multidisciplinari especialitzat en l'acompanyament a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta. Hi intervenen professionals de l'àmbit social, educatiu, assistencial i terapèutic, coordinats per garantir una atenció integral centrada en la persona. Cal destacar també que la posada en marxa del servei ha generat ocupació al territori, amb la incorporació de professionals de Balsareny i dels municipis de l'entorn.
 
Com es manté la relació amb les famílies?
 
Les famílies tenen un paper fonamental tant en el procés d'acollida com en el seguiment posterior de la persona resident. L'arribada de cada resident a El Carrilet es va planificar de manera molt curosa per garantir una transició adaptada a cada persona. Els equips d'AMPANS van treballar estretament amb les famílies per conèixer millor els hàbits, les preferències, les necessitats de suport i la història personal de cada resident. L'objectiu era que poguessin sentir la residència com una llar des del primer moment i reduir al màxim les situacions d'estrès o incertesa. Per a moltes famílies, El Carrilet representa una resposta esperada durant anys i la garantia que els seus fills i filles disposen d'un entorn segur i especialitzat. La relació continua sent molt estreta, amb una comunicació constant i la seva participació de les famílies en les decisions que formen part del projecte de vida de cada resident.

 
Les característiques arquitectòniques i de disseny són importants a l’hora de projectar aquest tipus de residències.
 
El Carrilet s'ha concebut seguint el model residencial que AMPANS impulsa en els seus equipaments més recents: espais pensats des de les necessitats de les persones i orientats a afavorir el benestar, la qualitat de vida i l'autonomia. Des del punt de vista arquitectònic, s'ha prioritzat l'entrada de llum natural, els espais amplis i la connexió amb l'exterior. La residència també disposa de zones exteriors i espais comunitaris tranquils i segurs. L'edifici incorpora sistemes de domòtica que faciliten la tasca dels equips professionals i permeten una bona supervisió sense renunciar a la privacitat.

 
Fa poc es va pintar un mural. Quin significat té aquesta iniciativa?
 
És un exemple molt bonic de la relació entre la residència i el poble. Alguns residents van participar en la creació d'un gran mural inspirat en fotografies històriques del ferrocarril de Balsareny, “El Carrilet”. El projecte va ser liderat pels artistes Slim Safont i Wedo Goas i impulsat per  l'Ajuntament. Més enllà del resultat artístic, el valor del projecte és haver generat una experiència compartida entre els residents i la comunitat i haver-los vinculat amb la història i la identitat del municipi. El mural és també una manera de fer visible aquesta relació amb Balsareny.

 
Com ha estat la relació amb l’Ajuntament de Balsareny?
 
La coordinació amb l'Ajuntament ha estat excel·lent des de l'inici. El consistori ha facilitat la implantació del projecte i ha mostrat una clara voluntat de col·laboració perquè la residència formi part activa de la vida del municipi. Iniciatives com el mural comunitari en són un bon exemple.
 
Quina valoració feu d'aquest primer any i quins són els reptes de futur?
 
La valoració és positiva. El Carrilet ha permès donar resposta a una necessitat real de moltes famílies que feia anys que reclamaven places especialitzades. També hem comprovat la bona acollida del projecte per part del municipi i la capacitat dels residents per participar en la vida comunitària. El principal repte continua sent el mateix que va motivar la creació de la residència: la necessitat de disposar de més recursos especialitzats per atendre persones amb alta necessitat de suport. Encara hi ha moltes famílies esperant una resposta residencial adequada. Per això continuarem treballant amb les administracions per seguir generant oportunitats, qualitat de vida i inclusió per a les persones que acompanyem.
 
Gràcies, Sònia Orriols i Joana Tubau. Des del Sarment us desitgem el millor èxit en aquest projecte tan ambiciós i necessari.
 
Lluïsa Coma
Fotos: Fundació AMPANS /  Txus Garcia

Pintant el mural

Visita de l'Ajuntament i de les entitats locals 

Imatges de Balsareny

 

 
Aquest mes us mostrem una nova imatge d’un raconet del terme municipal de Balsareny. Endevineu de què es tracta i on es troba. Publicarem la resposta més endavant en aquest mateix post.  
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 117

 

A la meva classe hi ha entre 23 i 29 alumnes. A tothom li agrada, com a mínim, una de les dues opcions: matemàtiques o francès. Hi ha el doble de persones a qui els agraden les matemàtiques que a qui els agrada el francès. Hi ha el mateix nombre de persones a qui els agraden les matemàtiques i el francès que a qui només els agrada el francès. Quin és el nombre exacte d'alumnes que hi ha a la meva classe?
 
Salut i lògica.
Roc Carulla
 
Resposta al repte núm. 116: 25%. 

CRIDA URGENT!

Fem que la màgia dels Reis no s'aturi!
 
Benvolgudes famílies de Balsareny,
 
Us escrivim perquè ens trobem en un moment decisiu per la continuïtat d'una de les tradicions més estimades del nostre poble: la Cavalcada de Reis. Com sabeu, darrere de la organització dels actes de l'arribada del Príncep Assuan i de la Cavalcada de Reis hi ha un treball voluntari de moltes persones.
 
Per qüestions de relleu i falta de membres, la Comissió de Reis actual no podem continuar, per això cal que una nova Comissió prengui el relleu per organitzar la propera cavalcada. La feina es concentra els mesos d'octubre-gener.
 
Si no es forma un grup de treball estable aquest curs, la continuïtat de la Cavalcada tal com la coneixem corre un perill real. T’hi animes?
 
Us convidem a una reunió el proper dijous 15 d'octubre a les 18.00 h al Local de la plaça de la Mel.
 
No deixem que s'apagui la flama d'una nit tan especial. Sense voluntaris, no hi ha Reis.
 
I si coneixeu algú que estigui interessat a afegir-s'hi, us agrairem que li feu extensiva aquesta carta.
 
Si voleu més informació us podeu adreçar per correu electrònic a reisdebalsareny@gmail.com o per missatge directe a les nostres xarxes socials. Us hi esperem!
 
La Comissió de Reis de Balsareny sortint

Karen Fernàndez, campiona del món de Fit Kid

 

 
Aquesta temporada, Balsareny està d’enhorabona pels èxits assolits per alguns dels seus esportistes. Entre aquests, destaquen una vegada més els de la Karen Fernàndez Pérez, que ha guanyat el campionat del món de Fit Kid Promo Adult en la modalitat de Grup, completant així una intensa temporada de treball i competició en el món del Fit Kid, una disciplina que combina gimnàstica, dansa i acrobàcia.
 
La Karen és una esportista que els lectors de Sarment ja coneixeu pels èxits assolits en temporades anteriors i que torna a ser notícia pels excel·lents resultats obtinguts, especialment amb el campionat del món. La seva manera de ser, propera i natural, tant en el tracte com en l’esport, ens permet conèixer de primera mà la seva trajectòria i els seus triomfs individuals i de grup.

Campionat del món

 
Èxits esportius
 
Campionat de Catalunya

• En la modalitat Solo Fit Kid Promo Adult, la Karen es va classificar en vuitena posició a Torredembarra, el febrer passat.
• En la modalitat Grupo Fit Kid Promo Adult, el Grup de Fit Kid Navàs, del complex esportiu L’Eix de Navàs, format per Karen Fernàndez, Carla Gallardo, Laura Torrente, Xènia Córdoba, Laura Vall, Marina Santasusana i Guillem Cabra es va proclamar campió de Catalunya a Barcelona el mes de març.

 
Campionat d’Espanya

• En la modalitat Grupo Fit Kid Adult, el mateix grup es va proclamar campió d’ Espanya a Blanes, el mes de maig.

 
Campionat del Món

• En la modalitat Solo Fit Kid Promo Adult, la Karen va ser finalista a la Nucia, (Alacant), el maig passat.
• En la modalitat Grupo Fit Kid Promo Adult, el mateix grup va aconseguir el títol de campió del món a La Nucia (Alacant), el mes de maig.

Compromís amb el Fit Kid
 
Els resultats assolits són extraordinaris. A més de la seva activitat com a esportista, la Karen també entrena un grup de nenes de categoria infantil, que aquesta temporada s’han proclamat campiones dels tres campionats: de Catalunya, d’Espanya i del món.
 
La Karen ens ha explica que aquesta temporada la preparació del grup d’adults ha estat difícil. Han hagut de muntar les coreografies en petites parts i han pogut coincidir poc per entrenar junts, a causa dels estudis i lloc de residència dels components. Tot i les dificultats, han aconseguit uns resultats extraordinaris.

 

Pel que fa a la seva participació individual, la temporada passada es va classificar per al Campionat d’Espanya, però es va trencar el peu el dia abans de la competició. La lesió li va impedir de participar-hi, després de tot l’esforç i la il·lusió dedicats als entrenaments i a la preparació de la coreografia. Ara tanca aquesta etapa de competició individual i se n’endú els millors records, tant esportius com personals.

 
Com a entrenadora de l’equip infantil, la Karen se sent molt orgullosa de la feina feta per les nenes. Destaca la seva implicació en la creació de la coreografia i l’esforç que han dedicat tant als entrenaments com als campionats. Els títols aconseguits han recompensat aquesta dedicació i les ha engrescades a continuar.

 
Karen, una vegada més, rep la felicitació de la revista Sarment per aquests grans èxits. Darrere de cada fita esportiva hi ha esforç, constància i compromís, uns valors que tens ben arrelats i que es reflecteixen tant en la teva trajectòria com a esportista com en la teva tasca d’entrenadora. Enhorabona, Karen, i moltes felicitats també a tots els companys i companyes del Grup Fit Kid Navàs i a les nenes de l’equip infantil per aquests resultats extraordinaris!
 
Lluïsa Coma
Fotos: Arxiu Karen Fernàndez

Maternitat i salut mental

PARLEM-NE 

Il·lustració de Javier Royo (@javirroyo) al seu llibre Homo Machus

 

El passat mes d’agost es va celebrar el judici a Lindsay Clancy. La defensa diu que va actuar sota una psicosis postpart greu. Centenars de dones es van apropar a la porta dels jutjats per mostrar el seu recolzament al fet de visibilitzar que la salut mental pot veure’s afectada durant la maternitat, sobretot en el postpart.
 
Com s’ha arribat fins aquí? Més enllà de la tragèdia i els titulars sensacionalistes, el cas ha de servir per treure a la llum un tema que fa temps que se sap. Afecta només les dones. Per tant, incomoda, no importa i no es tracta.

Vinyeta de Raquel Riba Rossy (@lola.vendetta) al seu llibre Katanazo al amor romántico

 

Al llibre “Lo hago como madremente puedo” Andrea Ros dedica diversos capítols a parlar sobre la salut mental i emocional de les mares. A l’inici ja lamenta: els llibres sobre maternitat  només parlen dels bebès, mai encara sobre les mares, que són qui cuida els bebès.
 
Qui cuida les que cuiden? Qui sosté les que sostenen? Doncs en la majoria dels casos, ningú. Hi ha una gran falta de responsabilitat social. I l’autora continua donant dades i explicant conceptes:
 
Relatar l’experiència materna: Sempre s’ha parlat molt poc de la complexitat de sentir de les mares. L’experiència de la maternitat no es troba per enlloc. Necessitem llibres, ficció i documentals sobre l’experiència materna (no només sobre com cuidar el bebè), perquè el que no es menciona no existeix. I les mares existeixen i seguiran existint fins a la fi dels temps. Han de ser vistes, escoltades i ateses.
 
Maternity blues: Afecta el 80% de les dones després del part. És un estat emocional que apareix entre els tres dies i les tres setmanes després de parir. Com que és d’origen purament fisiològic, té una durada d’uns deu dies. Degut als canvis hormonals i a l’adaptació a la maternitat, es considera una reacció normal i transitòria. Es manifesta en forma de plors, tristesa, irritabilitat, ansietat, desesperació, sensibilitat extrema, canvis d’humor i molta incomprensió.
 
La millor manera de transitar-ho és fomentant el vincle amb el bebè, sent sostinguda per l’entorn, tenint les tasques de la llar cobertes per algú altre i assistint a grups de mares per compartir aquests primers dies. El problema és quan aquest estat s’allarga més del normal.
 
Depressió postpart: Segons l’OMS, un 10% de mares pateixen depressió postpart; tot i així, l’estigma és tal que en molts casos no es diagnostica. Per això es preveu que l’afectació real és encara més elevada del que les dades fins al moment poden mostrar. Pensa en deu dones que coneguis que són mares; almenys una o més han patit depressió postpart.
 
La depressió postpart pot aparèixer durant tot el primer any després de donar a llum o inclús més enllà. Es reconeix i cal demanar ajuda quan l’estat de maternity blues dura més d’una setmana o deu dies, a més de poder sentir pensaments que comportin fer-nos mal a nosaltres mateixes o al bebè, si hi ha alteracions de la son, si sentim rebuig pel bebè i no volem cuidar-lo o atendre el seu plor.
 
La violència obstètrica, un part traumàtic o la soledat durant l’embaràs i el postpart són factors que potencien les possibilitats de patir depressió postpart. Viure l’embaràs de manera respectada i acompanyada emocionalment redueix dràsticament les possibilitats de patir-la (és clar, caldria aclarir què significa per a alguns respectar i acompanyar...).

Vinyeta de Raquel Riba Rossy (@lola.vendetta) al seu llibre Katanazo al amor romántico

 

Ana Bernal-Triviño explica en un article al diari Público: La depressió postpart és un trastorn de l’estat d’ànim que pot aparèixer en una dona després de donar a llum. No és simplement “estar trista” o cansada: és una condició mèdica real. Està documentat com a quadre clínic. Després del part, el cos femení experimenta canvis hormonals bruscos: caigudes dràstiques d’estrògens i progesterona, alteracions en l’oxitocina, el cortisol i altres sistemes neuroendocrins. És un “shock hormonal”. S’hi sumen factors físics, com ara el dolor dels punts quirúrgics, el pit amb la lactància, i socials, com la càrrega de les cures i les expectatives per ser “bona mare”.
 
Tornant al cas de Lindsay Clancy, mare de tres criatures: estava diagnosticada de depressió, ansietat i insomni. Estava medicada. Havia estat atesa per diversos professionals de la salut mental, havia canviat de metges i de medicació varies vegades. Havia demanat ajuda explícita a família i amics, havia mencionat explícitament que es trobava saturada i desbordada. Al seu propi diari personal hi deia “no puc més”.
 
Andrea Ros exposa en un vídeo al seu perfil d’Instagram (@madremente): Quantes vegades ha de demanar ajuda una mare perquè se li faci cas? El sistema falla. Quan una mare expressa aquesta sobrecàrrega no se la pot només medicar, no hi ha suficient formació en salut mental perinatal. Quan hi ha depressió postpart, com tantes pateixen, no es pot abordar només clínicament, cal intervenció social i de l’entorn. La depressió postpart revela que l’ecosistema on viu la mare no funciona, que alguna cosa falla. Soledat, sobrecàrrega, perdre’s a una mateixa en el camí.
 
Per què encara no hi ha un engranatge que faci aquesta intervenció social? Revisar on i com viu la mare, amb qui, qui es fa càrrec de tot... La falta de coresponsabilitat a la llar té un impacte violent, no ho podem seguir minimitzant. Una dona perd la intimitat, la vida, els anhels, les emocions. No hi ha espai per a l’oci, per al descans, per a la pròpia salut, per a dormir uns mínims.
 
L’autora insisteix al seu llibre: calen unitats de salut mental perinatal en tots els hospitals, no només per tractar la depressió postpart, sinó també per prevenir-la i acompanyar totes les mares amb dificultats o necessitats.
 
Quan les mares estiguin sostingudes per poder cuidar en condicions, els homes treballin la seva masculinitat i comencin, en massa, a cuidar a les seves criatures i a les seves parelles, podrem afirmar que “les cures estan al centre”.
 
Una cosa més que, si fos problema d’homes, ja s’hauria abordat. Donem-hi visibilitat i prenguem-ne consciència.
 
Autores recomanades per Andrea Ros sobre perinatalitat: Laura Gutman, Ibone Olza, Katixa Aguirre i Jane Lazarre.
 
Laia Gonzàlez Pujades