dissabte, 14 de març del 2026

La Biblioteca el mes de febrer

 
 
El febrer és el mes dels Traginers de Balsareny i la Biblioteca Pere Casaldàliga també s’ha encarregat que es noti: dimecres 4 hi va tenir lloc el ja tradicional Taller de manualitats. Els infants, acompanyats per mares i voluntàries, van posar-se mans a la feina amb els cavallets de cartró i les seves ferradures, que van deixar ben engalanats. Les grans encara van tenir temps de jugar amb uns passatemps de traginers.

 
Dissabte 21 vam acollir una xerrada a càrrec de Mans Unides: Montserrat Garcia, delegada de Mans Unides al bisbat de Solsona, ens va explicar la missió d’aquesta ONG, que vetlla pel desenvolupament dels pobles del Sud en sectors com l’educació, la salut i el medi ambient. Donem les gràcies a la Concepció Fígols i la M. Àngels Caus per posar-nos-hi en contacte.

Dimarts 24 vam tornar a trobar-nos virtualment amb els amics d’AMPANS, en el nostre Club de lectura fàcil. Amb algunes cares noves, vam conversar al voltant de Donetes, de Louise May Alcott. Vam gaudir molt de les vivències i els ensenyaments de les germanes March. Com sol passar, la preferida de la majoria va ser la Jo.

 
L’hora del conte del febrer va tenir un esplèndid seguiment: la sala infantil era plena de gom a gom mentre Rosa Pinyol ens explicava històries d’ovelles, llana i fred. De fred no en feia gaire, però els contes ens van omplir d’esperit hivernal. 

 
Sabíeu que la Biblioteca visita habitualment la Llar d’Infants Sant Marc? Un dimarts al mes, l’Ana i els contes truquen a la porta de la llar, on els menuts, tant els d’ I1 com els d’I2, queden bocabadats davant els dibuixos i les cançons. Alguns no en tenen prou quan s’han acabat els contes i en demanen més!

 
Aquest febrer ens hem acomiadat de la Patrícia Bertran, l’estudiant de batxillerat que ens ha acompanyat els darrers mesos i ja ha completat les hores de l’assignatura d’estada a l’empresa. Ja la trobem a faltar! Ha estat fantàstic comptar amb el seu suport a les tasques de la Biblioteca.
 
Text i fotos: Elena Mendoza / Ana Pérez


Ara fa... 50 anys: naixia la Colla Sardanista Foc Nou

 

Ara fa 50 anys, l’abril de 1976, un grup de jovent creava una nova entitat: la Colla Sardanista Foc Nou. En el número 3 del Sarment es presentaven així:
 
«Per presentar-nos ens agradaria explicar el perquè de la nostra formació, amb les activitats que ens proposem. En primer lloc, cal dir que la nostra inquietud la devem a un mestre de la nostra unitat escolar, que ens ha fet adonar de la manca d’esperit folklòric al nostre poble; sobretot, d’esperit sardanístic.
 
»Sabem molt bé que la sardana, dansa molt popular, no és present a Balsareny des de fa prop de quinze anys. Des de llavors, que un grup sardanista abandonava, la sardana a Balsareny no ha estat més que una dansa excepcional, que només es podia ballar els dies de la Festa dels Traginers i la Festa Major.
 
»La nostra missió, entre tantes, és de continuar viu aquell caliu que fa tants anys que existia aquí. Així tenim tota l’obligació de seguir  l’antic grup “Foc Nou” amb il·lusió. [...]»
 
Aquest esment feia referència a una anterior colla sardanista local amb el mateix nom de Foc Nou, que va existir entre 1963 i 1965, i que al seu torn va reprendre l’activitat de la Colla Roselles, fundada el 1945 per Francesc Llimargas Riera, que va funcionar durant uns quatre anys. La segona colla Foc Nou, la fundada el 1976, va fer la seva presentació a la Festa Major d’aquell mateix any, a la plaça de l’Ajuntament; d’aquell dia són les fotos de Josep Rodergas que acompanyen aquest article.

 
El mestre a qui es referia l’article era Ramon Palau, de Terrassa, que durant un únic curs que va estar a Balsareny va potenciar molt l’activitat sardanística. La colla que va fundar va participar en aplecs i concursos en diferents poblacions, entre les quals Berga i Terrassa. El segon any, 1977, ja sense el seu fundador, la colla Foc Nou va continuar anat a concursos, i a més va organitzar per la festa Major un concurs comarcal que es va fer al camp de futbol de Balsareny. A partir de 1978 el grup va entrar en declivi i ja no va anar a concursos, però va seguir durant un parell d’anys fent activitats al poble, com ara cursets de sardanes a l’abast de tothom.
 
Paral·lelament s’havia constituït l'Agrupació Folklòrica i Cultural, per un grup de col·laboradors que contribuïen a finançar periòdicament audicions de sardanes. Aquesta agrupació va col·laborar amb els Festivals d’Estiu que organitzava el CCB fent ballades de sardanes amb tocadiscs els divendres d’estiu els anys 1979, 1980 i 1981. A més, el 1980 va muntar un aplec de sardanes a l’esplanada del Castell de Balsareny; el 1982 va fer dues audicions a la plaça, amb les cobles Principal de la Coromina i Pirineu; i el 1983, dues més amb la cobla Atanaga de Berga.
 
De tot això en parlava Isidre Prat en el Sarment número 100 (maig 1984); dels Festivals d’Estiu, Ramon Bessa, al llibre de Pere Juncadella El Cercle Cultural de Balsareny (1998, pàg. 81-87); i de la Colla Roselles també en va parlar Francesc Soler Castella al segon volum del seu llibre Pàgines Viscudes (1990, pàg. 44).
 
Selecció de textos: Joan Prat
Fotos: Josep Rodergas / Arxiu Municipal Balsareny (1976) 
















dijous, 12 de març del 2026

El Casino celebra la Festa de l’Arbre 2026


Per sisè any consecutiu, el Centre Instructiu i Recreatiu ha celebrat la Festa de l’Arbre, amb el lema “Amor i Cultura”, amb la col·laboració de diverses entitats del poble, voluntaris i el suport de l’Ajuntament.
 
La festa va tenir lloc el dissabte 7 de març, amb un temps força bo, bastant assolellat. L’any passat va ploure i enguany va anar justet, ja que ho havia fet els dies abans. Tot va anar com estava previst.


Els actes van començar passades les onze del matí, amb la concentració al carrer del Trull, darrera mateix del Casino, des d’on va començar una animada cercavila per la plaça de l’Ajuntament, el carrer de la Creu i la plaça Ricard Viñas fins arribar a la plaça de la Mel. Hi van participar les colles dels Geganters i grallers de Balsareny, dels Geganters, grallers i tabalers Els K+ Sonen de Balsareny i dels Bastoners de Balsareny, totes les quals van actuar durant el recorregut i després a la plaça de la Mel. La cercavila va continuar pels carrers Ponent, Sant Domènec i Guimerà, fins arribar de nou al Casino. Els Bastoners i els Geganters van fer uns balls dins mateix del bar del Casino.

 
Al voltant de dos quarts d’una, al carrer del Trull, darrere del Casino, hi va haver un piscolabis per a tothom, amb menudalles, refrescos i vermut.  I, de seguida, hi va haver l’acte principal i motiu de la diada: la plantada simbòlica d’un arbre, un Ginkgo biloba, enguany al mateix pati del Casino. L’acte va estar presidit per l’alcalde, Isidre Viu, i la presidenta del Centre Instructiu i Recreatiu, Laura Bonet, que va llegir el manifest, escrit per Violant Bonet, que reproduïm al final d’aquest article.

 
Per acabar l’acte institucional, un representant de cada entitat col·laboradora va abocar simbòlicament un grapat de terra sobre la soca de l’arbre, que ja s’havia plantat prèviament. Hi van participar els Geganters, Els K+ Sonen, el Centre Excursionista de Balsareny, Ràdio Balsareny, la Comissió dels Traginers, l’associació Els Ametllers, els Bastoners, l’Agrupament Escolta, el Cercle Cultural de Balsareny, l’Ajuntament i la mateixa entitat organitzadora, el Centre Instructiu i Recreatiu.

 
Tot seguit, es van coure els calçots i les botifarres al carrer del Trull, a càrrec de socis del Casino, voluntaris i membres d’entitats, en especial dels joves de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny. Quan va estar tot a punt, es va fer la calçotada i dinar popular al local de dalt del Casino. Hi van participar una seixantena de persones. Estava oberta a tothom, amb inscripcions prèvies els dies anteriors, amb descompte per als socis.

 
Finalment, com a sobretaula, al mateix local, va actuar, durant més d’una hora, el grup Jornalers de Taula Rodona, amb un bon repertori de cançons de folk populars, algunes rumbes i altres ritmes. La presidenta del Centre va agrair la participació de la gent i va desitjar la continuïtat de la festa els anys vinents.

Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat, Dafne Molina, Ricard Torras 

 
Manifest de la Festa de l’Arbre 2026
 
Avui, dissabte 7 de març, celebrem la Festa de l’Arbre. Recuperada pel Centre Instructiu i Recreatiu, des de fa cinc anys és una celebració en què reivindiquem la importància de la natura, l’amor i la cultura.
 
Enguany, al pati mateix del Casino, plantem col·lectivament un Ginkgo biloba, un arbre símbol de resistència, poc conegut, però molt especial. Es tracta d’un autèntic arbre de museu, un fòssil vivent, exemple de relicte, present al registre fòssil des de fa 290 milions d’anys. A finals del Pleistocè van desaparèixer totes les espècies de Gingko excepte aquesta de concreta, que va sobreviure en una petita zona salvatge de la Xina Central rural.
 
Des de fa milers d’anys, s’ha emprat amb fins ornamentals, en diferents climes del món, temperats i freds: la Xina, Corea, els Estats Units, Sud-amèrica...
 
Des del segle XVIII és transportat a Europa (Països Baixos)  per tal de ser plantat en molts jardins a causa de la seva singularitat. Actualment el trobem al sud de França (i també a París) i en algunes ciutats d’Espanya, com León, Sevilla, Cádiz, Toledo, Santiago, Vitòria-Gasteiz, Granada, Saragossa o Madrid. A Catalunya el podem veure en moltes ciutats, plantat en parcs, avingudes i carrers, decorant l’ambient amb les seves branques allargades, enfilant-se cap al cel i les seves peculiars i precioses fulles en forma de ventall, de verd intens a la primavera i de color daurat a la tardor.
 
És un arbre molt longeu: se n’han trobat exemplars de més de 2.500 anys, de fins a 35 metres d’altura. És utilitzat amb fins terapèutics, sobretot per la medicina tradicional xinesa. Actualment les fulles del ginkgo són emprades per a tractaments per a millorar la circulació sanguínia i per a pal·liar algunes dolències relacionades amb l’envelliment de les persones, com el cansament, la pèrdua de memòria, la confusió, la depressió i l’ansietat.
 
Com veieu, el Ginkgo biloba és un símbol de salut, però, com dèiem, també de resistència. I amb aquest exemple ens quedarà ben clar: Un any després de la bomba atòmica d’Hiroshima (que matà centenars de milers de persones el 1945), a un quilòmetre de l’epicentre de l’explosió, es descobrí un vell ginkgo destruït i sec, que començava a brotar, mentre que el temple que hi havia just al costat quedà destruït per complet. L’arbre es va transformar en símbol de renaixement i se l’anomena “portador d’esperança”. Arran d’això es despertà la seva veneració i la curiositat per estudiar les propietats curatives del Gingko biloba.
 
Plantem avui aquest ginkgo en homenatge a la resiliència, a la resistència, a la longevitat. Esperant que la nostra entitat, amb més de 130 anys d’història, sàpiga trobar la forma de ressorgir, de trobar relleu, d’implicar les noves generacions en el manteniment de la història del Centre Instructiu i Recreatiu.
 
En homenatge a la salut, a la salut natural, a la importància de les plantes com a eina guaridora i capaç de perllongar les nostres vides i, sobretot, la nostra qualitat de vida.
 
En honor al passat, al present i al futur, en memòria de totes aquelles persones que han patit (i pateixen actualment) l’absurditat i atrocitat de les guerres, les bombes, la destrucció, la injustícia i les conseqüències de l’horrible ambició humana per a destruir els seus semblants. En favor de la pau. De la pau i de l’amor. Visca la Festa de l’Arbre!
 
Violant Bonet
 








dilluns, 9 de març del 2026

Memòria: un vídeo sobre la Séquia de Manresa

Ramon Feliu i Josep Massana / Jordi Sarri
 
El grup de Memòria de Balsareny ha editat un nou vídeo; aquesta vegada sobre la síquia (nom amb què coneixem popularment la Séquia de Manresa), una infraestructura històrica que forma part indestriable del nostre paisatge i de la nostra memòria col·lectiva.
 
A través d’aquest treball audiovisual es recuperen els records personals dels fills del darrer siquiaire de Balsareny, en Domingo Massana, i el testimoni d’en Joan Tarrés, que va formar part de les brigades de neteja de la síquia de Sallent.
 
En Josep Massana i en Joan Massana expliquen la feina que feia el seu pare: controlar les avaries, regular el cabal de l’aigua, gestionar els horaris de reg i mantenir l’entorn de la síquia, una tasca constant i sovint poc visible però imprescindible.

Arxiu Junta de la Séquia de Manresa
 
Per la seva banda, en Joan Tarrés relata la seva experiència com a brigadista de neteja, feina que va començar només amb 16 anys. El manteniment de la síquia es feia amb una trentena de jornalers, als quals s’afegien pagesos contractats puntualment. En el vídeo explica com es conservaven els murs —primer de fang i més endavant de formigó—, com es va eliminar la canya siula que tants problemes ocasionava, les desviacions del canal i les nombroses reparacions que s’hi van fer, moltes de les quals ell mateix vigilava durant la nit. També recorda animals i persones que va haver de rescatar de la síquia.
 
Tant els fills d’en Mingo Massana com en Joan Tarrés expliquen els canvis que ha sofert la Séquia al llarg del temps a causa d’enfonsaments del terreny, la construcció de noves indústries, d’una seu bancària al terme de Santpedor i l’autovia. Tot i que sovint sembla una construcció immutable, la realitat és ben diferent. També evoquen riuades i períodes de sequera viscuts en dècades passades.
 
El vídeo compta també amb la col·laboració d’en Joan Navarro, hortolà apassionat, que explica les plantes i els productes de cada temporada, la cura de la terra i els fruits, el planter que ha après a fer i les conserves que permeten aprofitar els aliments fora de temporada. Entén que avui dia el jovent no s’hi vulgui dedicar, però ell ara mateix viu l’horta amb entusiasme.

Arxiu Junta de la Séquia de Manresa
 
En Ramon Feliu i en Josep Massana mostren el funcionament de “la trompa” o “cantimplora”, un element singular que servia per extreure l’aigua de la Séquia per al reg.  Aquest sistema pràcticament ha caigut en desús, tant per la dificultat de manipulació com pels desnivells que han patit els murs del canal.  En Ramon també explica el seu mètode propi, totalment natural, d’adobar la terra.
 
La Séquia és una canal iniciat al segle XIV per abastir d’aigua la ciutat de Manresa, i que del qual també s’han beneficiat els horts dels municipis del seu recorregut. Actualment, a més a més del seu valor agrícola i històric, ofereix un important espai d’oci i natura. Caminar-hi, anar-hi amb bicicleta, a cavall o corrent atrau els esportistes de tots nivells, que gaudeixen d’un entorn privilegiat on es poden trobar ponts, pontarrons, sobreeixidors i aqüeductes.
 
Tal com explica en Sergi Fontseca al vídeo, la verneda, que s’ha format al llarg de 700 anys arran de la construcció de la Resclosa dels Manresans, és un bosc de ribera únic a la zona mediterrània, amb un clar caràcter atlàntic. Verns ben arrelats que, juntament amb les blades i els aurons, conformen un espai de vegetació humida i diversa, hàbitat d’una fauna pròpia.

Festa dels Capons, desembre 2024 / Jordi Sarri
 
Finalment, la Mita Cases, secretària de la Junta de la Séquia de Manresa, aporta el context històric: els motius de la construcció del canal, els anys d’obres, els conflictes entre la classe política manresana i el bisbat de Vic, les principals reformes i reparacions de la resclosa i el plet amb el baró de Balsareny per la tala d’arbres sense permís. D’aquest litigi en va sorgir un cens anual de dotze capons, que amb els ajuntaments democràtics es va recuperar com a senyal d’agermanament entre Manresa i Balsareny.
 
Cal destacar que aquest vídeo no hauria estat possible sense l’aportació desinteressada de totes persones que hi han participat, ni sense la seva voluntat de compartir un espai que és alhora lloc de convivència, de treball, d’estudi i de memòria: la Séquia de Manresa.
 
Aquest enllaç permet obrir directament el vídeo:
https://youtu.be/dgP4MI6oubk?si=_ITFuBb1hzqt_hJe
 
Grup de Memòria de Balsareny
Fotos: Jordi Sarri / Junta de la Séquia de Manresa 


dissabte, 7 de març del 2026

Per a quan, el Dia de l’Home?

 
PARLEM-NE
 

Per a quan, el Dia de l’Home?
 
Hola, nois, homes, senyors. Vinc a recordar una cosa que sembla que se us ha oblidat: el 19 de novembre es commemora el Dia Internacional de l’Home. Se celebra, ni més ni menys!, des de 1992 (tots aquests anys que ens hauríeu pogut estalviar els comentaris...).
 
Però vaja, imagino que ja ho devíeu saber i que cada 19 de novembre ho celebreu a tot drap: xerrades, jornades... Ah! Que no ho sabíeu? És per això que ho pregunteu constantment, especialment pels volts del 8M? Ostres, i jo que pensava que només ho fèieu per posar-nos a prova! I jo que pensava que no hi havia res que un bon mascle encara no tingués controlat...
 
Bé, si no ho sabíeu, ara ja ho podeu dir: això també m’ho ha hagut d’explicar una dona.
 
Doncs, homes, ara que ja n’esteu informats, ja podeu organitzar-vos, reunir-vos i col·laborar per reivindicar les grans, històriques, col·lectives i globals desigualtats que heu patit i patiu els homes. Perquè veieu clars motius per fer una lluita unida. Perquè hi ha temes que us afecten només per la vostra condició d’homes (com, per exemple, millors sous, més visibilitat, facilitat d’abús de poder, més reconeixement social, etc.).
 
Vaja, si ho pregunteu deu ser perquè voleu tot això... O haurem de pensar malament i creure que ho feu només per boicotejar el Dia de la Dona? Perquè és un moment fàcil per mostrar, una vegada més, la misogínia que supura per totes bandes?
 
Tal com deia el passat 19 de novembre Daniel Valero al seu compte d’Instagram (@tigrilloig), dirigint-se als homes:
 
No celebres el dia de l’home perquè la solució als “problemes d’homes” també és el feminisme. Perquè aquests problemes dels que sempre parleu (com la major taxa de suïcidis en homes) també venen de l’educació i cultura sexista que ens força a perseguir una masculinitat hegemònica, dura, solitària, possessiva i en la que es penalitza mostrar-se vulnerable. O per exemple, que els homes morin abans perquè consideren demanar ajuda o anar al metge “poc masculí”.
 
Ai, que resulta que el feminisme és mirar-nos una mica com de machitos som i també salvaria la vida als homes? Quin disgust. Si els senyors que tant reclameu un Dia de l’Home no el celebreu, tot i que existeix des de fa més de 30 anys, és perquè celebrar-lo deixaria en evidència que els problemes d’homes tenen el mateix origen que els problemes de dones o els problemes de persones LGTBQ+, i la solució és una educació igualitària, no sexista i feminista, que lluiti per deconstruir un sistema que ens imposa uns rols i unes expectatives inassolibles a tots només pel nostre gènere. Lluitar contra aquest sistema i contra els rols de gènere salva vides, de tots els tipus. Així que recorda: aquesta lluita també és teva.
 
Laia Gonzàlez Pujades

divendres, 27 de febrer del 2026

Salutacions institucionals pels 50 anys del CCB


Salutació del President de la Generalitat de Catalunya per al Cercle Cultural de Balsareny amb motiu del cinquantè aniversari
 
És un honor adreçar-vos unes paraules en una fita tan significativa com és el cinquantè aniversari del Cercle Cultural de Balsareny. Arribar a mig segle de vida no és només una qüestió de cronologia, és el testimoni de la voluntat i del compromís de diverses generacions de balsarenyencs i balsarenyenques amb la cultura i amb el municipi.
 
L’any 1976, quan el Cercle va iniciar el seu camí, Catalunya vivia un dels moments més importants de la seva història. Després d’anys de silenci imposat, s’obria l’oportunitat de deixar enrere la dictadura i era absolutament necessari tornar a teixir la cultura arreu del territori. En aquell moment, vau saber llegir la transcendència del moment i vau saber actuar.
 
Al llarg d’aquestes cinc dècades, el Cercle ha esdevingut molt més que una associació. Ha estat un lloc de trobada on han confluït, i conflueixen, les diverses sensibilitats culturals i on troben aixopluc projectes tan variats com el club Astroamics, el col·lectiu La Garsa o la Comissió Pere Casaldàliga.
 
Aquesta capacitat de sumar entitats demostra una visió municipalista i un esperit associatiu fonamentats en els temps que corren. Vivim en una època complexa on la deshumanització sembla guanyar terreny. Davant d’això, la suma d’esforços desinteressats i entitats com la vostra són especialment necessaris, ja que ens humanitzen i ens recorden el valor de viure en comunitat.
 
Així mateix, voldria destacar també la feina imprescindible de la revista Sarment. En un món sovint saturat d’informació, mantenir viva una publicació local que doni veu al municipi i fomenti l’opinió crítica és un acte de salut democràtica. La cultura és, precisament, aquesta poderosa eina capaç de trencar barreres i fomentar el diàleg entre diferents, i vosaltres ho feu cada cop que celebreu un esdeveniment o publiqueu una nova edició.
 
Vull felicitar a tos els que, durant aquests cinquanta anys, heu format part d’aquesta aventura. Gràcies per mantenir viu Balsareny i la seva cultura. Gaudiu d’aquest any de celebracions i per molts més.
 
Salvador Illa i Roca
Barcelona, gener de 2026


___________________________________

 
Salutació i felicitació del president del Parlament, Josep Rull, amb motiu dels 50 anys del Cercle Cultural de Balsareny
 
Benvolguts balsarenyencs, benvolgudes balsarenyenques,
 
Com a president del Parlament de Catalunya, representa un honor poder-vos dirigir unes paraules a la revista Sarment, amb motiu del la commemoració dels cinquanta anys del Cercle Cultural de Balsareny i de la publicació que ha sortit mensualment, de manera ininterrompuda, durant aquestes cinc dècades. Es tracta d’una fita molt destacada que parla de constància, compromís i estima pel poble i per la seva gent.
 
El Cercle Cultural i la revista Sarment han estat durant aquest temps un punt de trobada, una àgora pública municipal on debatre i opinar, un altaveu per difondre cultura, llengua i els valors que ens expliquen com a nació: igualtat, llibertat, democràcia, justícia, pau i drets humans. Un mirall fidel de la vida de Balsareny, alhora que una eina de cohesió, de llengua i d’identitat col·lectiva.
 
Balsareny no s’entendria sense la feina que ha fet la vostra entitat de coordinar, impulsar i revitalitzar l’activitat cultural del poble. El Cercle és una obra extraordinària de ciutadans i ciutadanes concretes, compromeses, que durant cinquanta anys han teixit una malla de complicitats, de suport i de coneixement que ha cohesionat, ha generat lligams i ha reforçat el sentiment de pertinença. Ha estat i és una eina imprescindible per a la instrucció, l’accés a la cultura i a la participació activa de la ciutadania.
 
Sou un testimoni físic i viu de la cèlebre frase d’Anselm Clavé, quan deia: “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”. La vostra associació, les activitats que ha organitzat, el teixit que ha cosit amb altres entitats del municipi i la perseverança de tantes persones voluntàries en són una demostració clara.
 
Per molts anys al Cercle Cultural de Balsareny, per molts anys a la revista Sarment, i que pugueu continuar, durant molts anys més, sembrant cultura i futur, enfortint-nos com a societat i reforçant el “nosaltres” col·lectiu del municipi i de la nació.
 
Josep Rull i Andreu
President del Parlament de Catalunya
                 
________________________________
Salutació de la Presidenta de la Diputació de Barcelona
 
Mig segle de poble i de democràcia
 
Em complau saludar les lectores i els lectors de Sarment. El cinquantenari d’aquesta publicació, que és també el del Cercle Cultural de Balsareny (CCB), és un motiu d’orgull i satisfacció, no solament per a la gent de Balsareny, sinó per a tot el municipalisme barceloní.
 
Aquests darrers mesos s’ha evocat la mort del dictador amb tota mena de recordatoris històrics i polítics. L’efemèride del CCB convida a veure la fi del franquisme girant la perspectiva, fixant-nos en tot el que va començar aleshores. Van començar iniciatives valentes com la vostra i la d’aquesta revista. L’adjectiu valent no és exagerat. El gener de 1976 encara no havia acabat la dictadura franquista i emprendre una aventura periodística popular i democràtica no deixava de ser un acte cívic de gran transcendència, una afirmació que Balsareny reclamava també les llibertats arrabassades per quatre dècades de repressió i totalitarisme.
 
La fita que heu assolit, doncs, és de la màxima importància. Mig segle després, el CCB i Sarment segueixen vius, al servei de la ciutadania de Balsareny. Sou premsa local, premsa de proximitat, sou una eina de servei i de comunicació imprescindible i fomenteu la participació de les lectores i els lectors perquè aquest sarment periodístic doni fruit cada mes, complint amb la més noble funció del periodisme: informar amb veracitat.
 
Sou també, com a entitat, una eina que fa poble, que fa comunitat, que enforteix els vincles entre la gent de Balsareny i que arrela el municipi al territori. Balsareny és molt millor gràcies al seu Cercle Cultural, perquè la cultura és saber, és memòria i és convivència.
 
En nom de la Diputació de Barcelona, el govern que dona suport i servei als 311 municipis de la província i que té un històric i ferm compromís amb la premsa local, us felicito pel vostre mig segle d’història i us animo a seguir servint Balsareny amb la vostra activitat. La comunicació local, que va ser decisiva en el procés de recuperació de la democràcia, fa cinquanta anys, ho segueix sent en els temps actuals. Publicacions com Sarment han de mantenir la seva presència i la seva projecció quan toca renovar i refermar la confiança en els valors democràtics en una època convulsa.
 
Endavant amb el vostre compromís i vinguin cinquanta anys més!
 
Lluïsa Moret Sabidó
Presidenta de la Diputació de Barcelona

            __________________________________


Salutació de l’alcalde de Balsareny
 
En nom meu i de tot l’equip de govern, voldria felicitar el cinquantè aniversari del Cercle Cultural de Balsareny i, molt especialment, de la revista Sarment. De fet, la primera publicació del Sarment va ser l'acta fundacional de l’entitat.
 
Inicialment, l’entitat estava composta per un seguit de grups que voldria esmentar: la Parròquia de Balsareny, la Biblioteca Popular, l’Agrupació de Cinema de Balsareny, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, el Grup de Teatre la Lluerna, la Coral Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Junta de Pares d’Alumnes, els Socis d’Òmnium Cultural i el Grup Local d’Amics del Castell. La majoria d’aquestes entitats encara mantenen la seva activitat.
 
El Cercle Cultural es va fundar amb l’ànim de coordinar les activitats de les diverses entitats, donar vida a les ja existents i fomentar-ne de nova creació.
 
Per tal de mantenir la població informada de les activitats que es duien a terme, van creure essencial crear un mitjà de comunicació, i aquest mitjà seria la revista Sarment.
 
Des d'aleshores, el Sarment ha estat un testimoni fidel i el portaveu de la vida cultural, social, política i històrica del municipi. Malgrat els alts i baixos i els reptes que ha suposat el seu manteniment, el Sarment s'ha imprès i repartit sense interrupció mensual durant tot aquest temps.
 
És evident que si l’entitat i la revista han arribat a les seves noces d’or, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes persones que, al llarg d’aquests cinquanta anys, han cregut en el projecte.
 
Moltes felicitats! Us desitgem de tot cor que pugueu continuar durant molts anys més amb aquest camí que fa cinquanta anys vau emprendre.
 
Isidre Viu i Payerols
Alcalde de Balsareny 

            ________________________________

Salutació del President de la Premsa Comarcal 

La revista ‘Sarment’, orgull de pertinença a l'ACPC
 
Celebrar cinquanta anys de vida d'una publicació local és, sens dubte, un motiu d'orgull i d'alegria compartida. Des de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal volem felicitar de tot cor la revista Sarment, de Balsareny, per aquestes cinc dècades de compromís amb la informació, la cultura i la vida del vostre poble.
 
Mig segle no és poca cosa. Vol dir constància, arrelament i vocació de servei. Vol dir que, número rere número, moltes persones —redactors, col·laboradors, fotògrafs, correctors, impressors i, sobretot, lectors i anunciants— heu fet possible que Sarment sigui molt més que una revista: un testimoni viu de la història de Balsareny, un mirall de la seva gent, i una veu que ha sabut mantenir-se fidel al territori i a la seva identitat.
 
En un temps en què la immediatesa domina i les notícies passen volant, el paper i les publicacions locals continuen essent un espai de reflexió, de memòria i de comunitat. Sarment n'és un magnífic exemple: una revista que ha sabut adaptar-se als canvis tecnològics i socials sense perdre la seva essència, i que continua sent una eina de cohesió i de pertinença per als balsarenyencs.
 
Des de l'ACPC us animem a mirar el futur amb la mateixa il·lusió i energia amb què vau començar. El repte de les noves generacions és mantenir viu aquest esperit de servei, de rigor i de proximitat que fa tan valuosa la premsa comarcal. Estic convençut que Sarment continuarà florint, fidel al seu nom, i donant fruit en forma de bona informació, cultura i compromís amb la gent del territori.
 
Des de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal i en nom de tota la junta que tinc l'honor de dirigir, us desitgem que tinguem Sarment per molts anys més! Que el vostre exemple continuï inspirant tots els qui creiem que una comunitat informada és una comunitat més lliure, més forta i més viva.
 
Per molts anys, 

Francesc J. Fàbregues Bonet
President de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal