dimecres, 20 de novembre del 2024

Meteorologia - Octubre 2024

Octubre de 2024

 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

11,0

Mitjana de màximes     

22,2

Mínima (dia 4)

5,1

Màxima (dia 1)

26,8

Mín. més alta (dia 1)

15,3

Màx. més baixa (dia 18)

15,6

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta

(dia 17 a les 23:20h)

50

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 29)

1011,5

Mínima (dia 27)

991,7

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 2

9,4

Dia 3

17,8

Dia 7

3,8

Dia 8

3,6

Dia 9

1,2

Dia 17

12,6

Dia 22

3,4

Dia 25

1,6

Dia 26

46,8

Dia 30

24,8

Total

125,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat
 

dimarts, 19 de novembre del 2024

Activitats a La Tempesta, novembre 2024

 
L’espai cultural La Tempesta va començar les activitats d’aquest novembre el divendres dia 8, amb una original presentació teatralitzada del llibre La talpera, a càrrec del seu autor, Gerard Vilardaga, de Berga, que va explicar el seu llibre amb clau d’humor, fent teatre juntament amb Iris Hinojosa, psicòloga i actriu. També va intervenir, en la presentació, la seva editora Anna Roca, de l’Agulla Daurada.
 
Vilardaga subtitula La talpera com “un western de la vulnerabilitat”, on reflecteix una descripció de la dimensió humana després de vint-i-cinc anys d’ofici com a treballador social. Va explicar que “talpera” fa referència tant al cau del talp com a una planta, també anomenada estramoni, que té un cert grau de toxicitat, per expressar així el desgavell de la societat i de la seva professió (drogodependències, aïllament social, racisme, solitud...). Segons va explicar, va començar el llibre com un assaig i el va acabar com un dietari de ficció,  totalment subjectiu. Durant l’acte va intervenir també el nombrós públic assistent, més d’una trentena de persones, amb les seves preguntes i amb una meditació final, tots plegats, en clau d’humor; i és que, de fet, el text d’aquest llibre abasta des de “la tristesa més profunda a la riallada més alliberadora”, en paraules de la psicòloga Clara Clos.
 
Vilardaga també es dedica a la docència, fent classes d’educació social. És el seu primer llibre publicat, tot i que en té d’altres de fets, que vol revisar. La talpera ha obtingut el premi Tendències de la Catalunya Central i el premi Teatre de Butxaca de Ciutadella. A La Tempesta ja és el segon cop que hi ve: al setembre va interpretar-hi un divertit monòleg, del qual ja vam parlar al Sarment.
 
El diumenge dia 10, al migdia, hi va haver l’actuació, amb molt èxit, del grup Transistor, format per quatre membres, un d’ells el balsarenyenc Bernat Sivill, que toca la guitarra. El local es va omplir de gom a gom per gaudir de la seva música.
 
Per altra banda, dissabte dia 16, al matí, va tenir-hi lloc la presentació del llibre infantil Petititeses, amb l’autor, Pep Molist, a la qual van assistir força famílies amb una desena de nenes i nens. Es tracta de 35 poemes ordenats per famílies de coses petites, gairebé insignificants, que mirades detingudament il·lustren coses importants de la vida. Van parlar de poesia i la quitxalla es va aventurar a fer els seus primers versos.
 
La programació del mes es completava el divendres 22, a les 7 de la tarda, amb un concert titulat “Tonades poètiques per abraçar l’existència”, amb Berta Sala; i finalment, dissabte dia 23, d’11 a les 2 de la tarda, com a novetat, amb un magnífic curs de Ceràmica a càrrec de Gem Ceràmic.
 
L’anterior exposició, Gordes, ara ha donat pas ara a una mostra de pintures del balsarenyenc José Manuel Oliva, titulada Los colores de mi tierra, que estarà exposada fins al 10 de gener de 2025. Passeu a veure-la!
 
Text: Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat / La Tempesta






Fira de Tardor i Festa de les Entitats 2024

 
 
Els dies 16 i 17 de novembre va tenir lloc una nova edició de la Festa de les Entitats de Balsareny, que es va fer coincidir amb la Fira de Tardor. Tot plegat, un cap de setmana ple d’actes.
 
Ja el divendres es va instal·lar a la plaça de la Mel un parc d’atraccions, per poder-ne gaudir, sobretot els més menuts, fins diumenge.
 
Dissabte al matí es va fer la presentació d’una aplicació de mòbil sobre una ruta en què es posa de relleu una part del patrimoni de Balsareny. Per posar-la en pràctica, es va fer una caminada, d’uns 6 quilòmetres, organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració del Centre Excursionista de Balsareny, en la qual van participar més d’una trentena de persones. Sortint de la plaça de l’Església, la ruta va transcórrer per la zona de la síquia, la verneda i el bosc dels aurons, la Resclosa dels Manresans, la Rabeia, la capella de Sant Antoni, el Castell i el fortí de la Torreta. Al llarg d’aquest recorregut hi ha unes fites, amagades, que es localitzen amb aquesta aplicació en forma de joc i on es troba informació de l’indret. El programa es pot baixar de Play Store, amb el nom de “Natura Local”. Hi formen part diversos pobles catalans, als quals s’ha unit el nostre municipi, amb la intenció que els balsarenyencs coneguem millor el nostre medi i també per donar un cert atractiu de cara a promocionar el poble. Quan hi entreu, trobareu les indicacions: «“Ruta Patrimoni i Entorn de Balsareny”, de 5,9 km. Durada a peu: 1 h. 45 min. Familiar. Durada amb bicicleta: 45 min. Fàcil». Amb l’avantatge que ens ofereixen els recursos digitals, qui vulgui pot fer aquesta mateixa ruta en qualsevol moment. Vaja, quan us vagi bé! 

 
A la tarda, a la plaça de la Mel, com a activitat pròpiament de la Festa d’Entitats, hi va tenir lloc una gimcana interrelacional entre entitats, a la qual van participar l’Agrupament Escolta i Guies Guillem de Balsareny, ADF Tres branques, Centre Excursionista, Coral Sant Esteve, Pastorets i Cercle Cultural. Cadascuna va preparar proves en diferents punts de la plaça, relacionades amb l’activitat de cada entitat. Una festa molt concorreguda, però el millor de tot va ser que la majoria de participants era jovent, sobretot les noies i nois de l’Agrupament Escolta, els quals van estar molt contents perquè, entre altres coses, van aprendre coses de la nostra història que no coneixien. L’activitat va durar ben bé una hora i mitja, fins a entrada de fosc, i va acabar amb un merescut berenar, amb una xocolatada i coca per a tothom.

 
Els actes d’aquell cap de setmana van continuar després, al Sindicat, amb tres activitats agrupades amb el nom “Connecta’t a Balsareny”, de les quals parlem en un altre apartat d’aquest Sarment.
 
Diumenge, al matí, les entitats que participaven en la Festa van muntar el seu estand a tot el volt de la plaça de la Mel. A més de les entitats esmentades, també hi van participar Càritas Parroquial, Ràdio Balsareny, Festa dels Traginers, Geganters i Grallers de Balsareny, Club d’Escacs, Grup de Protecció Civil, Creu Roja i Geganters Els K+Sonen. Durant gairebé tot el matí, movent-se per tota la plaça, entremig del públic, va actuar el grup Swing Engine, amb nombroses peces de jazz i swing i alguns tocs de cant amb humor, que van despertar l’admiració de la gent. Els Dansaires dels Pastorets, xics i grans, van ballar diverses danses. Durant el matí també es van sentir els altaveus de Ràdio Balsareny. Cap al migdia, hi va haver ballades de gegants a la plaça; i al racó del carrer Llevant, darrera de la plaça, hi va haver un festival infantil.
 
Les diferents paradetes oferien, en general, un tast de la història de les entitats amb mostres de les activitats que fan: antologies de fotografies, exhibició de materials, jocs de dards, partides d’escacs, etc. Moltes venien objectes amb la marca de l’entitat, com els Escoltes, els Geganters... i algunes van aprofitar per vendre la seva loteria de Nadal. Com cada any, Càritas de Balsareny va vendre productes, la majoria fets per balsarenyenques, amb matèries primeres com el fil i l’agulla i amb elements reciclats, amb la intenció, com sempre, de recollir diners per donar aliments als més necessitats. Digne d’admirar! Per la seva banda, l’estand de la Festa dels Traginers va instal·lar la tradicional botiga de records, amb novetats importants de cara a la propera festa de 2025 (del 20 al 23 de febrer); podem dir que molta gent ja hi va col·laborar o bé hi va fer les seves comandes. 

 
L’entitat que editem el Sarment, el Cercle Cultural de Balsareny, vam presentar mostres dels llibres editats al llarg dels anys i també un recull de pòsters amb portades significatives de la revista des del principi, ja fa més de 48 anys, amb els quals molta gent va recordar fets històrics, com els incendis de 1994, la riada de 1982, etc. o van poder identificar-se (ells o els seus familiars predecessors) en les fotos que hi apareixen.
 
Per completar aquell matí, una desena de parades de productes artesans va acabar d’omplir la plaça, com a mostra de la Fira de Tardor d’enguany. S’hi podien comprar olives a granel, formatges, embotits, objectes de decoració i de Nadal, joies, etc.
 
Cal dir que la festa va ser força concorreguda, tot i que a les primeres hores del matí, quan feia força fresca, no ho va ser gaire. La majoria de gent, com és habitual, s’hi va concentrar al voltant del migdia, quan feia un bon sol.
 
Per arrodonir aquell cap de setmana, a les 6 de la tarda, al Sindicat, es va projectar la pel·lícula Casa en flames, un film català estrenat aquest 2024 de comèdia dramàtica, amb un repartiment d’actors i actrius de luxe del nostre cinema i teatre.
 
Text i fotos: Isidre Prat / Pastorets de Balsareny
 
Dissabte 16











Diumenge 17












dilluns, 18 de novembre del 2024

Ara fa... 42 anys. Inundacions

 
 
El novembre de l’any 1982 hi va haver la riuada més gran del segle XX. El Sarment es feia ressò del succés amb un reportatge de sis pàgines en el número 83 de desembre d’aquell any. Fèiem un repàs del danys ocasionats per la riuada a la indústria, l’horta i els serveis del nostre poble. Totes les fàbriques al costat del riu patiren forts danys, els horts van desaparèixer i les instal·lacions de proveïment d’aigua del poble quedaren fortament malmeses. De l’editorial del Sarment d’aquell mes hem extret aquets paràgrafs:
 
«Sembla talment talment cosa de bojos. A les onze de la nit baixava un riu que començava a fer por. Una hora més tard el cabdal inundava els horts i colpejava els murs de les fàbriques. Era la nit del 7 al 8 de novembre.
 
»A les dues de la matinada el Llobregat arribà al sostre del seu creixement. El pont, quasi impotent, s’escarrassava tant com podia per deixar passar tota l’aigua que baixava bramulant riu avall. La caseta de les bombes cedia davant l’incessant atac d’aigua i objectes que, arrossegats pel corrent, espetegaven a tort i a dret... talment una revolta natural.
 
»Això no s’havia vist mai! Els més vells deien haver sentit si tal vegada... El mil nou-cents set... [...]
 
»El poble quedà incomunicat per unes hores. Les principals vies de comunicació restaren tallades temporalment pels efectes directes de la riuada. Al Balç hi havia esllavissades i les línies elèctriques i telefòniques tombades feien perillar el pas de vehicles alts. Al Pont del Riu no hi passaven per precaució, car es temia una nova crescuda amb perill d’enderrocament. [...]
 
»A mesura que anaven transcorrent les hores i el riu baixava, les noticies s’anaven amuntegant i molt sovint es contradeien les unes amb les altres. Es temia, encara pels voltants del migdia, l’obertura de les comportes de l’embassament de la Baells altra vegada. Sortosament el temps millorà i a poc a poc hom s’anà fent la idea de la magnitud de la desfeta. Els hortets, Cal Vinyes, la Rabeia, Vilafruns, Soldevila, els pous de l’aigua... [...]
 
»Aquella nit i al matí següent  vam haver de sentir, en el nostre més profund orgull de l’home creat com a rei de la naturalesa, la impotència i la frustració. Ahir el foc, demà la mort, avui l’aigua, deixen l’home com un penell que de tant en tant, quan ho vol la natura, se’n creu l’amo i senyor.»
 
Transcripció: Joan Prat
Foto: Benvingut Xandri


Connecta’t a Balsareny


A la sala gran del Sindicat, el dissabte 16 de novembre a la tarda, van tenir lloc tres actes consecutius, agrupats amb el nom de “Connecta’t a Balsareny”, perquè tenen molt a veure amb la comunicació, amb la connexió entre persones. Al llarg d’aquests actes, amb entrada lliure, el local es va anar omplint de gent fins arribar a unes 70 persones. 
 
Passi del programa ‘En router’ rodat a Balsareny
 
En primer lloc, a dos quarts de set, el regidor de Medi Ambient i Comunicació de l’Ajuntament, Oriol Serra, va presentar un documental del programa de La 2 de TVE a Catalunya, “En router”, rodat en bona part a Balsareny la primavera passada, on surt la nostra conciutadana Conxita Planes i Casals. “En router” és un programa en què la periodista Thais Villas viatja per Catalunya per conèixer persones que han millorat la seva vida gràcies a les tecnologies. En aquest programa en concret viatja pel Bages i parla amb diverses persones que han implementat les tecnologies en els àmbits de l’oci, la cultura i l’entreteniment; entre elles Conxita Planes, present a l’acte, i Norman López, resident també a Balsareny, on té el seu estudi, que també fou convidat però que va excusar l’assistència. 

 
Per començar, Oriol Serra va entrevistar Conxita Planes, la qual va explicar que van contactar amb ella en tant que persona que domina les eines digitals, a través de Norman López, que també van triar com a jove expert en aquesta matèria. Conxita Planes va dir que la gravació havia estat una mica feixuga, però tot l’equip treballa molt bé i li va agradar l’experiència; malgrat que en principi dubtava d’acceptar la proposta, després en va quedar molt satisfeta.
 
Tot seguit es va passar la projecció del programa, d’uns vint minuts de durada, en què Thais Villas es passeja pels carrers de Balsareny, on representa que troba Conxita Planes al carrer, parla amb ella i li ensenya el munt d’aplicacions que fa servir al mòbil, com el joc del paraulògic, tot i que, de fet, als jocs no s’hi dedica gaire, diu. Més endavant es reuneixen en un bar, on li explica, davant l’ordinador, que entra a Internet i, per exemple, viatja pel món, a ciutats ben diferents com Roma i Bangkok, i veu els seus monuments, entra als seus museus, etc. Conxita, que està afectada per problemes de mobilitat, manifesta que l’ús de les tecnologies li ha obert una finestra al món.
 
Per la seva banda, Norman López, a qui es troba a la plaça de l’Església, convida Thais Villas a anar al seu estudi, on li mostra el treball que fa. En aquest cas, Norman és un estrímer i influenciador dedicat als videojocs, que retransmet amb interacció amb els seus seguidors, sempre en català, tot i que molts dels seguidors són de fora de Catalunya. Norman López ha estat nomenat el millor estrímer català de 2024. Ha fet un joc simulant curses de cotxes en un circuit pels carrers de Manresa. També ha creat continguts per a mitjans de comunicació, com les retransmissions del Bàsquet Manresa de Ràdio Manresa.
 
Un altre jove manresà dedicat, entre altres coses, al doblatge, fent tot tipus de veus acaba el documental desitjant que “puguem conviure humans i màquines”. Conxita Planes va acabar l’acte dient que és important conèixer aquest món digital, que hi ha aplicacions per a tot; i el regidor Serra va suggerir-li que contacti amb la gent gran i faci divulgació de la seva feina.
 
Presentació de l’aplicació mòbil municipal de Balsareny
 
Tot seguit, Oriol Serra va presentar la nova aplicació municipal, que podem tenir al mòbil. Es tracta de l’aplicació “Ajuntament de Balsareny” que es pot baixar a Play Store; o bé amb un codi QR. Hi ha 8 pestanyes: “El poble al dia”, “Notícies” i “Agenda” representen la part dinàmica, amb totes les activitats que es duen a terme, esdeveniments i actes que es faran properament; després hi ha tres apartats més estàtics, “Llocs d’Interès”, “Comerç i serveis” i “Telèfons d’interès”, amb dades del patrimoni de Balsareny i de les botigues, bars i altres serveis, així com els telèfons d’emergències i estaments municipals; és una informació útil tant per als balsarenyencs com per a la gent de fora, o sigui, que té un caire turístic. Finalment hi ha els apartats de “Reserves” (per reservar instal·lacions, com poden ser les pistes de pàdel) i “Accessos” (codis per poder entrar a diferents locals municipals, com si fossin les claus). Alguns d’aquests apartats encara s’han d’acabar de perfilar i no estan en funcionament, però ho estaran tan aviat com sigui possible. 

 
A part d’aquest menú principal, prement “tres barres” de l’angle superior esquerre, apareix un menú secundari on, a més de les anteriors pestanyes, en surten d’altres, com un “Mapa”, on es marquen les ubicacions de les diferents fites del poble; “Carnet digital”, que encara no va, però en aquest espai s’hi podrà fer, per exemple, el carnet de la piscina digital i es podrà mostrar a la recepció en lloc del carnet de paper; i un apartat anomenat “Incidències”. Aquí també hi haurà integrat properament l’actual “Fila 12” per comprar entrades; i és molt probable que, en el futur, hi hagi noves seccions.
 
Amb algunes preguntes formulades pel públic, es va donar per acabada la presentació. Esperem que l’aplicació, donat que és molt fàcil d’entendre, pugui arribar a la majoria de gent.
 
Reconeixement a Josep Gudayol
 
Finalment es va passar a fer un senzill acte de reconeixement públic a Josep Gudayol i Puig, per la seva tasca de comunicació al poble de Balsareny durant més de quaranta anys.

 
En primer lloc l’alcaldessa, Glòria Casaldàliga, va fer un discurs repassant la seva trajectòria al servei del poble, basada en tres grans àmbits: en els anuncis d’actes municipals per la megafonia de l’Ajuntament; en aquesta mateixa revista, Sarment, de la qual encara és redactor; i en el seu programa a Ràdio Balsareny. L’alcaldessa li va mostrar el seu agraïment i va desitjar que tant de bo, en el futur, hi pugui haver gent implicada com ell en “fer poble”, per exemple, en parlar per la megafonia.
 
Per la seva part, Josep Gudayol, emocionat, va parlar dels seus inicis en la tasca de parlar pels altaveus municipals: va recordar que havia començat a fer-ho en Salvador Selga, que va morir en una trobada d’acordionistes que es feia al Casino; llavors va ser quan ell estava treballant de paleta per l’Ajuntament, gràcies a una subvenció de l’INEM, i l’alcalde Jaume Rabeya li va proposar de continuar-ho ell. Així va ser com va començar a passar pel poble anunciant els actes, primer amb un “dos cavalls”; més endavant ho faria des de l’emissora municipal a través dels altaveus instal·lats pels carrers, cada divendres al migdia. 

Gudayol també va expressar que, per tal de ser transversal i arribar a tothom, sigui de la ideologia i opinió que sigui, se li va acudir de començar les seves intervencions amb la frase que es faria cèlebre: “Bon dia, Balsareny”. Per aquella època va ser també quan Conxita Planes, present a l’acte, el va engrescar per començar a escriure a la nostra revista Sarment; i més tard, entraria a la ràdio local. Per acabar, Gudayol va agrair profundament l’acompanyament dels assistents a l’acte. 

 
L’alcaldessa li va fer entrega d’una placa commemorativa i una orquídia en senyal d’agraïment. Així mateix, Oriol Serra va lliurar una altra orquídia a Conxita Planes. Amb això es va posar punt i final a la vetllada. 

 
El Cercle Cultural de Balsareny també agraeix particularment la participació de Josep Gudayol durant tants anys al Sarment, on encara continua fent articles i entrevistes; i encara en gestiona la publicitat. En la nostra també llarga trajectòria, hem passat per èpoques difícils, sense gaires redactors, sense gaire gent que volgués entrar a la redacció, i ell es mantenia ferm, donant-nos suport cada mes amb la seva aportació i assistint a les reunions, on deia que “això no ho podem deixar perdre”. I hem anat fent: ja estem a les envistes de celebrar els cinquanta anys, i esperem continuar endavant per molts anys, sempre amb la teva col·laboració. Moltes gràcies, Josep!
 
Text: Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat / Marc Vilardell
 





La Comissió de Reis informa


 
 
Acabem de passar la Castanyada i ja mirem cap a les festes de Nadal. La Comissió de Reis de Balsareny us convidem a participar amb nosaltres per rebre el Príncep Assuan i Ses Majestats els Reis de l’Orient.
 
Aquest any el Príncep Assuan i el seu seguici ens visitaran el dissabte 21 de desembre a partir de les 6 de la tarda al Sindicat. Una estona abans, el Príncep Assuan i alguns patges passaran a recollir les cartes dels avis del Casal Verge de Montserrat. Us els podreu trobar pel carrer, ja que hi aniran a peu i tornaran cap al Sindicat per rebre tots els nens i nenes que ho desitgin.
 
Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran com cada any el dia 5 de gener de 2025 a partir de les 6 de la tarda, i recorreran els nostres carrers fins a la plaça de l’Església. Allí adoraran el nen Jesús i seguidament seran rebuts a l’Ajuntament. Després del pregó de cada any es dirigiran als trons que tindrem a la plaça, on tots els nens i nenes podran saludar-los.

Per altra banda tothom que desitgi que els Reis lliurin personalment els seus regals a casa, podran adreçar-se al local d’entitats (antiga guarderia) els dies 3 de gener de 17 a 20h i el dia 4 de gener de 10 a 13 hores. Caldrà que ens doneu el nom dels nens que han de rebre els regals, la seva edat, l’adreça on voleu rebre’ls i tan sols us demanem un petit donatiu (mínim) de 5 euros per col·laborar amb l’organització de la cavalcada. Us recordem que NO heu de portar-nos els regals, ja que no disposem d’un lloc segur on guardar-los. Ja us explicarem com ho podrem fer.
 
Igualment us emplacem a participar amb nosaltres perquè no decaigui una festa tan bonica com aquesta. Podreu comprar loteria dels Reis (sorteig del Nen) a les botigues de la Unió de Botiguers i també hi podreu comprar fanalets els dies previs a la cavalcada. Tots aquells que vulgueu donar-nos un cop de mà o fer qualsevol suggeriment, o senzillament donar-nos la vostra opinió, podeu fer-nos arribar un correu a l’adreça reisdebalsareny@gmail.com
 
Gràcies! Us hi esperem!
 
Comissió de Reis de Balsareny
Foto: J.Vilanova (Reis 2024)


divendres, 15 de novembre del 2024

Joshua Cruz, el cuiner Joseba

 
 
Recordem el Joshua dalt del tractoret anant a l’hort amb el seu avi. Des d’aquest entorn familiar van néixer les converses, els cuinats de casa, anar a l’hort i plantar i collir, impregnant-se d’un vocabulari propi amb els costums de la nostra terra  i del seu avi de Terol. El Joshua té  un llegat de records, olors, textures, menges i emocions  que va anar integrant amb una actitud de curiositat i benestar: tot plegat l’ha abocat a ser la persona i el cuiner que és avui dia. L’hort, amb els productes de la terra i la cuina, els porta inscrits a l’ADN. Ha estat una entrevista molt difícil de resumir, perquè la seva experiència culinària és àmplia, diversa i intensa.
 
Joshua, et recordem quan acompanyaves l’avi a l’hort, dia sí, dia també.  Han passat anys i ara treballes a la cuina amb productes de la terra que vas conèixer de ben petit.
 
—Sí, he conegut la terra i la cuina a través de l’avi, però també de l’àvia, la besàvia i el Migueles de Terol. Vaig tenir la sort de conèixer, fins i tot, la meva rebesàvia. Allò era un matriarcat. I sí, l’hort i les persones que hi treballàvem em van impregnar de saviesa. Començàvem ben d’hora al matí i fèiem un esmorzar de sucar pa a una paella de tomàquet sofregit i, si quedava pollastre del dia abans, també s’hi barrejava. De ben petit, a l’hort, hi feia totes les feines: plantar, fer planter, recollir els productes; també les fruites (les cireres, les figues...) i cuidar els animals que hi teníem. Recordo molt les olors de la cuina de casa, l’estufa on bullia l’olla o la cassola on es guisava. 

 
—Creixes i tens clar que estudiaràs cuina?
 
—Sí, a la cuina sempre hi vaig trastejar. M’expliquen que quan era molt petit sempre jugava amb una cullera de fusta. Quan vaig ser adolescent, vaig anar a la Joviat i allà hi apreníem cuina. Estudiava i treballava al restaurant de ca l’Aligué, on vaig fer un bon aprenentatge. Amb l’Ivan Margalef ben aviat ens vam entendre. Crec que per despuntar ràpid has de demostrar habilitats i sobretot una bona actitud, ganes de crear, d’aprendre i ser eficient amb els objectius que et proposes. En una cuina, sobretot, cal tenir actitud, i no pas estrella. 

 
—El teu currículum de cuiner és llarg. Ens l’expliques?
 
—Primer vaig treballar a ca l’Aligué amb l’Ivan Margalef com a cap de cuina; una persona amb qui sempre ens hem entès molt bé i que ha estat molt important per a mi. Ens proposàvem un objectiu, ens hi posàvem i el complíem. Després vaig anar al restaurant Lluçanès, a Prats. Allà vaig treballar amb el Sergi Ballús i decidíem quins plats podíem oferir amb productes de la terra, en aquest cas d’Osona. Vam oferir caça, bolets, tòfona... Després, amb el Sergi Ballús, vam treballar al mercat de la Barceloneta amb el gènere que ens brindaven aquelles parades de peix, verdures, carns fresques, etc. Més tard, a Girona, a l’Occi, al nucli antic, on també vam treballar molt a gust. Fèiem una cuina “basada en el producte”. Per entendre’ns, quan cuinàvem el turbot, el peix era la prioritat i l’acompanyament era l’element secundari. 

 
—Després...
 
—Sí, un de molt especial, el Motel Empordà, que va crear en Josep Mercader: allà vaig passar per les mans del Jaume Subirós, que avui dia encara regenta el negoci. En Josep Mercader va marcar les pautes ideològiques de la cultura gastronòmica del segle XX i se’l considera com el pare de la cuina catalana moderna. Va modernitzar la cuina, però no va renunciar mai a la tradició. Josep Pla, l’escriptor,  va menjar, conversar i escriure sobre les ensenyances del mestre Josep Mercader en el llibre El que hem menjat, un generós receptari de la cuina moderna que avui dia en diríem de quilòmetre zero. Aquell restaurant també el van freqüentar Dalí i Néstor Luján.
     Més endavant, vaig aterrar a l’Ametlla de Merola, al Logos, per descansar, però no va ser així. Va ser una època molt creativa. Allò era un multicentre amb combinació de temàtiques musicals i cuina. El Josep Pons i la Virginia eren els artífexs de la música i l’Albert i jo de la cuina. Vam fer perfomances, l’òpera Natal i una altra sobre Federico García Lorca; hi barrejàvem diverses disciplines: la música, la poesia, el teatre i la cuina. En resum, era una posada en escena de música, olors, flors i menges. Experimentàvem un altre model de cuina. Ben aviat, amb l’Albert Martínez vam crear el nostre propi projecte, Le Clandestine. 

 
—Le Clandestine ha estat la irrupció més notòria de la vostra cuina?
 
—Le Clandestine va suposar un altre trencament a l’hora de fer cuina, una forma avantguardista/innovadora de definir conceptes, de posar pes en la divulgació i de donar un altre valor a la cuina.  
     Amb Le Clandestine vam despuntar i de quina manera! Partíem d’un “disbarat”, que era un menú degustació de deu plats per persona per a uns 250 comensals en un temps de 48 hores. Era una bestiesa, però ho vam assumir. Vam recaptar gent, material i cambrers per l’esdeveniment. Tot molt, molt ràpid i amb pocs mitjans. La productora This-This ho va gravar i ens van “comprar el producte”. Vam explicar què és Le Clandestine, quin és el concepte de la nostra cuina i per què soc cuiner. A partir d’aquí es va obrir una altra etapa. 

 
—Com és aquesta etapa?
 
—Voltar pel món en les millors finals de cinema, i vaig guanyar premis. Van arribar els Goya i no ens podíem creure tot el que vivíem. Va ser una obertura molt important, vam sortir a La Vanguardia i a revistes especialitzades de cuina. L’any 2021 vaig rebre la nominació de “Millor cuiner de Catalunya”. Vaig guanyar dos premis més, el de “Millor cuiner sostenible” i el del “Plat favorit de Catalunya”. Em vaig emportar els tres premis.  Guanyar els tres guardons era un fet excepcional. El treball venia de temps, però aquest any vaig fer un salt culinari extraordinari. 

 
—Però no deixeu de fer cuina amb Le Clandestine...
 
—No, a partir d’una idea meva i una altra de la Rosa Bosch, periodista de La Vanguardia, vam traslladar el restaurant al refugi Ventosa i Calvell a Aigüestortes, i amb la complicitat del Miquel —un dels guardes més veterans del Pirineu— i la seva companya, la Belén, vam articular una altra iniciativa. Vam crear un esdeveniment on va participar gent de tot el món per conèixer el nostre criteri de cuina diferent i innovadora arrelada a l’entorn. Vam cuinar amb elements de la contrada: granota, serp, truita de riu, herbes, flors i vam fer un menú degustació. Va ser una experiència excepcional, perquè aquesta cuina i la manera de fer-la implicava conversar, estar a prop de la gent que assistia a l’acte, menjar i dormir plegats; és a dir, establir una relació diferent entre la gent i la degustació dels nostres plats. 

 
—Ara ets conegut. T’obren portes aquests reconeixements?
 
—Sí, t’obren portes. Per exemple, quan volen promocionar una Barcelona sostenible et truquen i fem acords de treball quan m’interessa.
 
—Ser a l’elit de la gastronomia et suposa pressió?
 
—Sí, molta pressió. Fas ponències i divulgacions i requereix preparació. He volgut sortir d’aquesta “plana major” per les pressions i el desgast, però en continuo formant part, és un voler i doldre i busco l’equilibri. L’elit de la cuina està pendent de mi i m’accepten. Em fan propostes. No hi estic desvinculat. Em costa d’assimilar que estigui al mateix lloc dels cuiners que havia admirat, perquè quan els veia en ponències eren referents molt importants per a mi! Ara mateix ho estic paint per donar el millor de mi. Hi ha molts problemes d’ego en aquest món i no en voldria ser esclau. 

 
—Quins projectes tens ara mateix al cap?
 
—Aquest estiu he estat al Santa Market i puc dir que ha estat una experiència enorme de dos mesos. Ara mateix Le Clandestine està entre Manresa i Castellgalí, perquè aquest projecte és itinerant i això capta l’atenció dels periodistes, els crítics gastronòmics, que és una de les intencions del plantejament.
     També estic rumiant una nova idea: fer un tipus de cuina que ens traslladés a les èpoques que van des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. A més a més, barrino anar a Noruega i fer cuina ancestral, cuina víking: sortir amb un vaixell a pescar i cuinar el producte. En aquest país la natura està molt integrada a la seva forma de viure i et permeten fer foc a fora de les cabanes. En tinc moltes ganes.
 
Després d’una conversa amable i molt entusiasta i deixant-nos moltes coses al tinter, el Joshua ens explica que la seva cuina és de colors i sabors. Una cuina senzilla però difícil, que dona prioritat al producte primari de la terra i no pas a la guarnició. Per exemple, per a ell un plat amb bròquil, coliflor i una arengada és el millor plat d’un bon menú. Afegeix que una part molt important de la seva manera de fer i oferir cuina és que acabis essent amic dels teus clients i que entre ells s’estableixen unes sinergies brutals.
 
Alfred Selgas i Lluïsa Coma
Fotos: Òscar Matt / Paula Rubio