.jpg) |
| Trobada de la Cançó |
Com havíem promès, vet
aquí l’actualització de les activitats del Cau del poble. Ja que anem amb força
retard, començarem explicant-vos tot el que hem fet des de l’últim text que vam
publicar a principis d’aquest any. Des de llavors, hem tingut l’any més intens
des que vam reobrir l’agrupament.
SETMANA
DEL CIGRÓ
La setmana del 3 al 7 de
febrer vam fer la Setmana del Cigró amb els Pioners, que es basava a estar
vivint durant tota la setmana sencera al cau. Cada matí ens llevàvem, ens
preparàvem l’esmorzar, els Pioners anaven a l’institut i els caps anaven a
treballar o a la universitat. A l’hora de dinar, cadascú anava a casa seva, i
després, a la tarda, ens tornàvem a reunir tots al cau. Cada tarda fèiem deures
i activitats conjuntament, i cap al tard ens fèiem el sopar i anàvem a dormir. Va
ser una setmana brutal, plena de bons records, amistat i companyonia.
 |
| Setmana del Cigró |
TRANSÉQUIA
El 16 de març es va dur
a terme la Transéquia, l’activitat popular que ressegueix la Síquia des de
Balsareny fins a Manresa, que agrupa tota mena de caminadors, corredors i
ciclistes. Per a aquesta edició, els Pioners vam oferir-nos per al servei de
cafès i xocolata a l’inici de la ruta. Malgrat la mandra, ens vam llevar a les
5 del matí per preparar-ho tot i vam estar servint fins a les 12 del migdia. En
total vam servir 15 litres de cafè i 4 litres de xocolata, tot un èxit.
TANCADA
DE CAPS
Els dies 12 i 13
d’abril, per Setmana Santa, els caps i quel·les vam anar a Solsona a fer la
tradicional tancada de caps, un espai per fer cohesió, compartir moments i
reflexionar sobre el curs.
Aquest any vam decidir plantar la tenda al
càmping de Solsona. Després d’instal·lar-nos a la parcel·la, vam preparar el
dinar i vam aprofitar la tarda per fer dinàmiques de cohesió que ens van ajudar
a reforçar vincles, riure molt, compartir moments més emotius i, sobretot,
recordar per què fem el Cau.
La nit, però, ens tenia preparada una
sorpresa: una bona tempesta. Tot i la pluja intensa, vam aconseguir sopar
(diguem-ne… com vam poder) i continuar amb el joc de nit. La sopeta va entrar
molt bé, i cal destacar que el nostre cap d’agrupament, en Marc, va passar una
mala nit amb febre.
L’endemà tot estava enfangat i vam haver
de demanar pals de fregar per rentar la tenda, que havia quedat ben bruta. Tot
i això, amb molt bon humor, vam deixar-la com nova i vam anar a descobrir
Solsona. Sobretot, cal destacar que vam parar en un parc i ens vam passar una
bona estona tirant-nos per la tirolina!
Per acabar, vam dinar tots junts en un
restaurant boníssim. Va ser un cap de setmana intens, divertit i ple
d’anècdotes. Després d’aquests dies, vam tornar amb les piles ben carregades
per, al cap de dos dies, marxar de nou cap a la sortida de Setmana Santa.
SETMANA
SANTA CASTORS I LLOPS
Del 14 al 16 d'abril, les
branques de Castors i Llops vam fer la sortida de Setmana Santa a Vic, ciutat
on no havíem estat des de la reobertura de l’Agrupament.
 |
| Setmana Santa. Castors i Llops |
Vam sortir de bon matí
amb els cotxes de les famílies, però es vam trobar amb una bona sorpresa en
veure que el descampat on havíem quedat per deixar tots els infants s’havia
convertit en un gran pàrquing privat feia poc temps, i del qual el “Google
Maps” no ens havia avisat. Tot i això, vam poder arribar tots bé al local on
faríem l’estada.
 |
| Setmana Santa. Castors i Llops |
Vam fer una gran varietat d’activitats,
des d’un joc de pistes que els va servir per conèixer l’indret, fins a unes
manualitats creatives i un munt de jocs del tot més entretinguts. Una altra de
les activitats més destacades va ser una caminada pels voltants de Vic, on vam
poder descobrir entorns naturals propers, conèixer monuments històrics i
respirar una mica d’aire fresc, tot fent petites proves i descobertes pel
camí.
 |
| Setmana Santa. Castors i Llops |
Cal dir que, tot i que l’estada va ser
curta, l’experiència va servir perquè els infants marxessin amb ganes de
repetir i amb moltes històries per explicar a casa. Des de l’Agrupament volem
agrair especialment l’hospitalitat del cau Guillem de Montrodon, que ens va
obrir les portes de casa seva amb confiança i generositat.
SETMANA
SANTA RÀNGERS
Per Setmana Santa la
branca de Ràngers i Noies Guia va decidir fer una travessa de tres dies per la
Costa Brava. La ruta s’iniciava a Palamós i el primer dia vam fer nit a Calella
de Palafrugell, per caminar l'endemà fins a Tamariu; l’últim dia la caminada va
ser de Tamariu fins a Begur, on ens va recollir un autobús per tornar a
Balsareny.
 |
| Setmana Santa. Ràngers |
Va ser una experiència molt enriquidora
tant per als infants com per als caps, ja que era la primera travessa que fèiem
amb ells: una vivència molt útil per a la seva futura vida escolta. Vam gaudir
d’uns paisatges espectaculars i d’un bon clima, que fins i tot ens va permetre
fer-se un petit bany a la platja, i tot això amb la millor companyia i harmonia
possible.
SETMANA
SANTA PIONERS
Els Pioners i
Caravel·les vam fer uns campaments una mica diferents dels d’altres anys. Del
14 al 16 d’abril vam fer una travessa de Balsareny a Súria, passant per
Manresa.
Vam començar sortint del pàrquing del Casino
a les 8:30, amb moltes ganes, però sense saber ben bé què ens esperava. El
primer tram va ser tota la Síquia fins a Manresa. A simple vista pot semblar un
camí curt i fàcil, però a poca estona d’haver començat ja vam veure que no ho seria
tant. El dia abans havia plogut i l’herba estava molla, així que al cap de poca
estona ja començaven a sortir les primeres butllofes. Tot i això, va ser molt guai, vam passar-ho bé xerrant, jugant i
rient mentre caminàvem.
Tot i que en algun moment va caure una
mica de plugim, vam decidir seguir i finalment vam arribar al Parc de l’Agulla,
on vam parar per dinar i descansar una estona. Vam menjar, vam fer migdiada, vam
jugar i vam xerrar una bona estona. Ens ho vam passar genial, però no ens podíem
encantar gaire, perquè abans no tornés a ploure havíem d’arribar al cau on
dormiríem.
 |
| Setmana Santa. Pioners |
Al final vam arribar-hi una mica més tard
del que pensaven, però just a temps per fer un bon berenar de galetes de
xocolata amb suc. Després es vam canviar, perquè anàvem molls, i mentre l’Otero
preparava el sopar, uns bons kebabs, els altres vam agafar la guitarra i vam
estar cantant cançons tots junts. Va ser un moment molt bonic i ens n’emportem
un bon record.
Després de sopar, com
que plovia i estàvem rebentats, en comptes de fer un joc de nit, vam decidir jugar
al llop i ens vam fer massatges per relaxar-nos una mica. I així va acabar el
primer dia de la travessa!
L’endemà ens vam llevar força d’hora i vam
fer un bon esmorzar per agafar energies i poder mantenir el ritme fins a Súria,
on volíem arribar a l’hora de dinar. El camí va ser semblant al del dia
anterior, amb un ambient tranquil i molts moments de xerrera i rialles.
Quan finalment vam arribar al cau de
Súria, ens esperaven amb un plat de macarrons boníssims, que ens van entrar de
meravella després de tantes hores caminant. Després de dinar, vam agafar
motxilles i vam pujar fins a Castelladral, on havíem de dormir aquella nit.
En principi, la idea era pujar-hi a peu,
però el temps no acompanyava gens, així que vam decidir pujar-hi amb cotxe. Els
caps vam fer torns per anar-hi portant tothom, fins que tots vam arribar a la
casa on passaríem la nit. Allà vam fer barbacoa, sopar típic, i ens vam passar
la nit xerrant i descansant per a la tornada. L’endemà vam arribar sans i
estalvis al cau, on vam poder gaudir de l’últim sopar com Déu mana.
BARRA
DE FESTA MAJOR
Per la Festa Major, els
caps ens vam presentar al sorteig de la barra del concert de divendres, on van
actuar 555 Project, Los Estopaos i Dj Bacardit. Sorprenentment, vam guanyar el
sorteig i vam poder gaudir de tota la nit des de la barra, on no vam parar ni
un sol instant. El resultat va ser esplèndid, amb un molt bon resultat de
caixa.
TROBADA
DE LA CANÇÓ
El cap de setmana del 10
i 11 de maig de 2025 tot l’Agrupament vam participar en la 16a edició de la
Trobada de la Cançó, que enguany se celebrava al poble de Monistrol de
Montserrat.
La sortida va començar ben d’hora, pujant
a l’autocar abans d’esmorzar per emprendre rumb cap a Monistrol. Un cop allà,
els infants van gaudir d’una gimcana matinal que els va portar a recórrer
racons del poble tot superant proves i reptes engrescadors. Després de dinar es
van repartir espais per a les branques dels diferents agrupaments i la trobada
va continuar amb una tarda plena d’activitats tot fent noves amistats.
 |
| Trobada de la Cançó |
A la nit, la branca de Llops i Daines vam
dormir al pavelló municipal tal com estava planejat, però de manera inesperada
Ràngers i Noies Guia també van acabar fent nit allà, ja que a causa del gran
xàfec que va caure, l’espai atorgat per a la seva acampada es va veure inundat
i en van haver de fugir cames ajudeu-me. En el cas de la branca de Pioners i
Caravel·les, vam acampar en un terreny una mica més lluny del nucli urbà i per
sort la pluja no va ser un impediment. Això sí, l'endemà ens vam llevar amb un
sol radiant, perfecte per a encarar l’activitat principal de la trobada: la
cantada teatralitzada.
La dinamització habitual d’aquesta trobada
proposava que diversos agrupaments s’ajuntessin per adaptar una cançó i
crear-ne una lletra pròpia. La cançó escollida va ser Extraterrestres, del grup Figa Flawas. Aquesta cançó la vam
protagonitzar amb els agrupaments Ali-Bei de Navàs i Sebastià Montraveta de
Gironella, amb qui vam preparar una actuació ben especial.
Tot i que la cantada va començar amb un
ambient magnífic i un públic entregat, el temps va tornar a fer-ne de les seves
just abans d’acabar, deixant-nos els darrers minuts passats per aigua. Però ni
la pluja va ser capaç d’espatllar la il·lusió de tots els participants, que vam
cloure la trobada amb somriures i moltes ganes de repetir. Va ser una
experiència molt divertida i enriquidora, plena de música, amistat i bons
moments.
70è ANIVERSARI
El dia 24 de maig vam
commemorar el 70è aniversari de l’Agrupament des de la seva fundació el 1955.
Vam iniciar la jornada al matí, amb una gran exposició de fotos, preparada amb
molts dies d’antelació, un esforç que va valdre la pena. Hi vam exposar tota la
trajectòria de l’Agrupament, des dels seus inicis, quan els caps eren els mossens,
fins avui. Perquè hi pugueu posar un ordre de magnitud, només des de la
reobertura el 2021 vam exposar més de mil fotos.
Va ser un lloc de trobada i d’emoció per als
més grans, que van poder recordar les seves èpoques com a infants o caps, tot cercant
entre les fotos a veure qui hi coneixien. Si algú encara vol descobrir part
d’aquestes fotos, en tenim una gran part d’escanejades al Google Drive. Si hi
voleu accedir, podeu enviar-nos un correu a
guillemdebalsareny@escoltesiguies.cat
Ja cap al migdia, vam dur a terme el dinar
de carmanyoles al Sindicat, on vam poder fer coixí per a les activitats de la
tarda. A les 5 de la tarda vam iniciar la gimcana multitudinària, organitzada
pel Jordi Medina i la Laura Bonet, on vam participar totes les branques, caps i
exescoltes. Les activitats eren molt diverses, tot fent activitats d’equilibris
amb ous, jocs de memòria visual, cadenes humanes lligades amb cordills i molts
més, sobretot intentant no caure amb les penyores més vergonyoses.
Al vespre, els Pioners vam preparar un
sopar d’hamburgueses i creps que va ser tot un èxit; i per acabar, els Ràngers vam
preparar un bingo musical per amenitzar la nit i vam posar punt final a la
festa tot cantant “L’hora dels adeus”.
SANT
JOAN
Com és tradició, aquest any
també vam poder col·laborar amb la revetlla de Sant Joan tot organitzant-ne el
sopar. Aquest cop vam decidir innovar i ens vam posar el davantal de veritat, i
des de les tres de la tarda vam estar cuinant un total de 1.000 mandonguilles
casolanes acompanyades de sofregit amb pèsols i puré de patates. Podem dir tot
orgullosos que el sopar va quedar per llepar-se’n els dits.
CAMPAMENTS
CASTORS, LLOPS I RÀNGERS
Del diumenge 27 de
juliol al diumenge 3 d’agost, les branques de Castors i Fures, Llops i Daines i
Ràngers i Noies Guia vam viure una setmana plena d’aventures i rialles als
campaments celebrats a Llinars d’Aigua d’Ora, un entorn natural entre els
municipis de Berga i Sant Llorenç de Morunys.
Durant aquests set dies, l’Agrupament vam
combinar les activitats tradicionals d’escoltisme amb moments refrescants i
creatius. Un dels més esperats va ser el bany al riu, que vam repetir més d’un
dia i que es va convertir en una escapada perfecta per combatre la calor i
connectar amb la natura. També va destacar el taller de samarretes
personalitzades, on cada participant va poder dissenyar i estampar la seva
pròpia peça, una mostra de creativitat i record de l’estada.
 |
| Campaments Castors, Llops i Ràngers |
A part d’aquestes activitats, un dels caps
va preparar un joc de rol molt ben ideat, que va tenir molt èxit entre els
infants. Tampoc va faltar l’activitat més animal i acompanyada de fang i
brutícia, amb què vam deixar enrere totes les manies: la gimcana guarra.
Durant tota la setmana vam estar ben
servits gràcies a dues intendents que van venir expressament per fer-nos el
menjar, i déu-n'hi-do quins macarrons! També cal destacar les penyores que
alguns nens van haver de complir per les ànsies de menjar sense haver beneït
taula.
 |
| Campaments Castors, Llops i Ràngers |
El temps ens va acompanyar cada dia,
exceptuant alguna nit que el fred ens va fer una mala passada; però, com en
tota aventura, no hi van faltar les sorpreses: l’aparició de polls va posar a
prova l’enginy i la paciència de tothom. Amb bon humor i col·laboració, es va encarar
la situació com una oportunitat més per aprendre a conviure i adaptar-se.
Per acabar, tal com s’ha fet cada any, els
caps vam fer un dinar el mateix dia de la fi dels campaments per celebrar un
any més un curs esplèndid. Ho vam fer al restaurant La Torre, a la carretera vella
entre Balsareny i Sallent, on vam ser molt ben atesos.
CAMPAMENTS
PIONERS
Per les mateixes dates
que la resta de branques, els més grans vam agafar l’autocar i vam pujar fins a
Àreu, al Pallars Sobirà. Envoltats pels Pirineus en estat pur, ens vam endinsar
en una ruta exigent per poder arribar a l’objectiu: pujar la Pica d’Estats.
Carregats amb les motxilles plenes de
menjar i estris per cuinar, vam arribar fins al refugi de Vallferrera, situat a
poc menys de 2.000 metres l’altitud. Abans no es fes fosc, vam haver de pujar
una mica més per trobar un lloc on acampar, i entre tifes de vaca i pendents
pronunciats vam poder plantar la tenda i fer-hi nit.
L’endemà, vam desmuntar i fer camí amunt
fins a arribar a l’estany de Sotllo, on vam tornar a plantar la tenda. Durant
el dia vam tenir algun plugim emprenyador i durant la nit unes ventades que ens
pensàvem que ens haurien de recollir del fons de l’estany. Malgrat tot, al matí
vam amagar-ho tot per poder pujar amb el mínim pes possible muntanya amunt i,
tot i no tenir gaires bones gestions amb els repartiments dels fruits secs a
les motxilles, vam poder pujar fins a dalt del cim més alt de Catalunya. Tot i
l’esforç, alguns aventurers encara van tenir ganes de pujar als pics de
Verdaguer i Montcalm.
 |
| Campaments Pioners. Pica d'Estats |
Amb la feina feta, vam tornar fins a
l’estany de Sotllo, on vam descobrir la delícia culinària que representen les
mandonguilles i la favada asturiana enllaunades. Amb la panxa plena, vam baixar
fins al Refugi, on vam fer nit el primer dia i aquell mateix dia, i on també el
Joel Otero ens va rebre amb un sopar màgic: gaspatxo, llom amb crema francesa
amb bolets, salsitxes i pastís de formatge casolà.
L’endemà vam resseguir el camí de tornada
fins a Àreu, i tot fent viatges amb l’únic cotxe, vam arribar fins al càmping
de Llavorsí, on passaríem la resta de l’estada.
Allà tampoc vam perdre el temps. Vam fer
activitats de tota mena, des de l’habitual personalització de la samarreta,
expressionisme corporal, la promesa, pànxings llargs i merescuts i finalment
les cireretes del pastís: ràfting i barranquisme.
 |
| Campament Pioners |
Vam passar uns dies molt complets, amb
moments molt emotius, intrèpids i d’altres on es coneix com són les persones
quan han dormit poc, han caminat molt i pràcticament no han menjat. En fi, tota
una aventura de les que ens en recordarem sempre, com de l’anècdota de veure
l’Oriol Junqueras per Llavorsí i empaitar-lo fins a fer-nos una foto amb ell.
 |
| Campaments Pioners. Amb Oriol Junqueras a Llavorsí |
Finalment, cal esmentar que totes aquestes
activitats es van poder fer fent pagar a les famílies unes quotes mínimes, ja
que durant el curs vam poder recaptar 1.400 € amb totes les activitats que vam
organitzar, mostrant als Pioners que amb el nostre propi esforç es poden fer activitats de
molt alt nivell.
PAS DE BRANCA
Amb les piles carregades
de l’estiu i el nou curs encarat, vam dur a terme el clàssic acte del Pas de
Branca.
Els primers dies de curs, cada branca va
estar dedicant una estona a assajar el que seria l’espectacle del pas de
branca. Arribat el dia a la tarda, tot l’Agrupament ens vam ajuntar per posar
les peces al puzle que representava l’espectacle. Amb les portes obertes i les
famílies dins el Sindicat, vam representar l’obra, una paròdia dels Pastorets.
El Lluquet i la Rovellona eren dos Trucs
que, en comptes de trobar-se amb dimonis i àngels, es trobaven amb nens Castors
i Llops que els feien la vida impossible, però a últim moment, acabaven
apareixent els caps per ajudar-los. D’aquesta manera, els Trucs anaven
descobrint què comporta realment ser un cap escolta.
Acabat l’espectacle, vam fer el lliurament
dels fulards als nous integrants del Cau, per continuar amb el sopar de
carmanyola i el concurs de postres, que sempre sorprèn.
Ja entrada la nit, les branques ens vam
separar per realitzar cadascuna el seu joc de nit i finalment anar a dormir al
seu espai corresponent. L’endemà, després d’haver fet córrer algun Castor pel
mig de la plaça de la Mel perquè no deixava dormir els altres, tothom ens vam
llevar per esmorzar amb les sobres infinites de les postres del dia abans, i retrobar-nos
amb les famílies.
Per acabar amb aquesta crònica, volem destacar
l’èxit que comporta el Cau a Balsareny. Actualment, ja disposem de les cinc
branques completes dels agrupaments: Castors i Fures, Llops i Daines, Ràngers i
Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Trucs, sense oblidar-nos de l’equip dels
caps.
Per a sorpresa nostra, la branca de Castors
ha passat de ser la branca més buida a omplir-se completament, fins al punt
d’haver de limitar-ne les places. De la mateixa forma ha passat amb la de Llops,
però sense arribar a tancar inscripcions.
Si posem números a l’agrupament, podem
orgullosament que som un total de 64 infants i joves i 15 caps, que treballem
de forma desinteressada per poder transmetre als infants i joves els valors
escoltes que enriqueixen la nostra societat.
Text i fotos: AEiG
Guillem de Balsareny
.jpg)
