El Grup La Il·lusió, segon premi al festival PlaybackCat

 

 
Fa alguns anys que l’Associació de Gent Gran d’Igualada va crear el PlaybackCat: un festival obert a tots els casals i centres cívics de Catalunya  amb l’objectiu d’incentivar la pràctica del playback arreu del territori, i agermanar els diferents grups de tot el país. Totes les edicions van merèixer una acollida elogiosa per part dels espectadors i dels participants. Aquest any se n’ha celebrat la cinquena edició.
 
La celebració va tenir lloc el dimecres 21 d’octubre al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada. S’hi van presentar 40 casals, 18 dels quals van ser preseleccionats. A la final hi van arribar cinc finalistes: els grups Playback Amics de l'Art, de Mollet del Vallès; Playbadu, de Canovelles; La Il·lusió, de Balsareny; Vintage Music, de Malgrat de Mar, i Play Music Dansaires, de Vilanova i la Geltrú.
 
Cada grup va disposar de 20 minuts per presentar el seu espectacle. El jurat el constituïen Mireia Montcunill, Albert Gàmez i Cristina Queraltó, i el seu veredicte va ser aquest:
 
Primer: Grup Playbadu, de Canovelles.
Segon:  Grup La Il·lusió de Balsareny.

Tercer: Amics de l'Art, de Mollet del Vallès.
 
Felicitem el grup La Il·lusió per aquesta segona posició assolida entre els participants de tot Catalunya. El premi reconeix el seu talent i la bona feina que fan, tant en l’actuació com en coreografies, vestuari, perruqueria, maquillatge i posada en escena. L’enhorabona i que per molts anys puguin continuar il·lusionant-nos i fent-nos gaudir!
 
Sarment
Fotos: © Jordi Sarri

Any jubilar de sant Francesc d’Assís

 
LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
Aquest any 2026 s’escauen els 800 anys de la mort de sant Francesc d’Assís, el dia 3 d’octubre de 1226. Per aquest motiu, el papa Lleó XIV va disposar que se celebrés un Any jubilar (del 10 de gener de 2026 al 10 de gener de 2027), invitant tots els cristians a “seguir l’exemple del sant d’Assís, imitant les seves virtuts, avançant en la conversió, que els porti a la santedat de vida, essent testimonis constants de pau i amor”. La pregària ajudarà a seguir les petjades del Poverello amb fidelitat, esperança i caritat envers el proïsme”.
 
Senzill perfil de Francesc d’Assís i  actituds que va viure  
 
És un personatge molt conegut, admirat i venerat, testimoni de molts valors evangèlics, la majoria dels quals són ben actuals: la pobresa i la humilitat, el despreniment dels béns materials; la lloança i la confiança plena en Déu; l’amor a la natura, als animals, a tota la creació (“Càntic de les criatures”); l’actitud sempre positiva, portant a tothom l’amor de Déu (amb el seu lema “Pau i Bé!”), la fraternitat universal  (anomenava tothom germans i germanes), el desig de pau (“Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau”, pregària atribuïda a ell); la configuració personal a Jesucrist fins a l’extrem (amb els estigmes que va experimentar poc temps abans de morir); va crear el primer pessebre…
 
El Papa Francesc va recollir alguns d’aquests aspectes, sobretot en les seves dues grans encícliques: Laudato si, sobre l’ecologia, recordant-nos la cura responsable de la casa de tots; i Fratelli tutti, sobre la fraternitat universal.
 
La celebració de l’Any jubilar és una oportunitat per conèixer millor i potser ser transmissors  del missatge franciscà. La vivència d’aquell jove d’Assís que, en un moment donat, va capgirar la seva vida i la seva escala de valors, no ens deixa indiferents. És un missatge de plena actualitat, 800 anys després. Els uns ens hi podem acostar des d’una visió religiosa; altres, també des d’una visió purament humanista.
 
Mossèn Antoni Quesada. Balsareny-Navàs

Activitats a La Tempesta el mes d’octubre

La Flor de l'Autopista

 

 
La programació d’octubre va començar el dia 2 amb la representació, per tercera vegada a Balsareny, de l’obra de teatre La Flor de l’autopista, de la companyia La Swanson, protagonitzada pels balsarenyencs Núria Gómez —directora de La Tempesta— i Climent Ribera, director i autor del text. Aquesta obra havia estat ajornada el mes de setembre per raons familiars.

Climent Ribera, Anna Castillo i Núria Gómez

 
La mateixa barra de bar va formar part en aquesta ocasió del decorat de l’obra, que van presenciar unes 35 persones. Aquesta representació va ser molt peculiar, pel fet que els artistes estaven ben a prop del públic, gairebé es tocaven, cosa que va crear un caliu molt especial. El teatre es va complementar amb un maridatge de vins, a càrrec de la sommelier Anna Castillo. El públic va poder degustar tres vins diferents —blanc, rosat i negre— de la DO Pla de Bages, acompanyats d’uns bastonets de pa. Cal destacar la professionalitat d’Anna Castillo, que va explicar detalladament cadascun dels vins: les seves característiques i com calia beure’ls. Els dos primers vins es van degustar abans de l’obra i el tercer després com a comiat. Tant els actors com la sommelier van ser molt aplaudits per un públic que s’ho va passar d’allò més bé durant dues hores d’aquella tarda de divendres.

Guillem Ramisa

 
Les activitats van continuar el diumenge dia 4 amb un extraordinari concert del cantant i poeta de Roda de Ter Guillem Ramisa, que va aconseguir omplir la sala de gom a gom. Acompanyat de la guitarra, la seva música tranquil·la però intensa va captivar el públic, que va respondre amb forts aplaudiments. És autor de molts treballs discogràfics en solitari.

Sergi Torrecillas i Andrea Ruiz

 
El divendres dia 9 hi va haver un bonic espectacle, en què Andrea Ruiz, actualment veïna de Balsareny, va llegir el seu text Dorm, que va fer transitar el públic assistent al temps que va de la sortida de la feina fins al despertar de l’endemà; alhora que Sergi Torrecillas tocava el piano, improvisant en funció del ritme i les paraules. Aquest text, en forma de butlletí —ara en diuen “fanzine”— el trobareu a La Tempesta, on podeu fer-hi una ullada.

Vanessa Martínez i Jaume Soler 

 
El dijous dia 15 hi va haver la presentació del llibre La clau de la papallona, a càrrec del seu autor Jaume Soler, d’Olvan, que va ser entrevistat per Vanesa Martínez, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Balsareny. Es tracta d’una novel·la policíaca, amb una trama molt real per les sorprenents coincidències amb un crim que va tenir lloc al pantà de la Baells; molt ben argumentada, ja que l’autor ha estat caporal dels Mossos d’Esquadra més de vint anys. Molt recomanable per als amants de la novel·la negra.

Aïda Bellet i Ariadna Fígols, de La Consol

 
I passem al diumenge dia 18, en què es va representar una obra de microteatre, d’uns 20 minuts de durada, amb el títol de Pluja ardent, de la companyia La Consol: un diàleg sobre la idealització atemporal de la maternitat entre dues germanes a les quals se’ls ha mort una tieta àvia que no havia pogut tenir fills. L'obra, amb dramatúrgia de Laura Corominas i diriida per Sara Sors, la interpetaven la manresana Aïda Bellet i la berguedana resident a Gironella Ariadna Fígols, molt aplaudides. Tot seguit, hi va haver una tertúlia de mitja hora entre les actrius i el públic força nombrós —una trentena de persones— en què es va parlar dels detalls i les motivacions de l’obra i del perfil artístic de les dues actrius.
 
La programació de La Tempesta es completa aquest mes d’octubre amb una nova exposició de quadres, titulada Universos de silenci, del Forjador de Mirades, nom artístic d’un creador que es dona a conèixer amb el pseudònim de Da_Atro. Inaugurada el dijous dia 22, la mostra es podrà visitar fins al 6 de novembre.
 
Finalment, un taller familiar de moviment, música i contes de tardor per als més menuts, amb el títol Mou-te per la lectura, amb Annabel Garcia (Lebanna Move), el divendres 23; i una interessant xerrada sobre les traduccions de llibres, amb el títol Traductores, la veu que no es veu, organitzat per Narradones i La Biennal, el dissabte 24 d’octubre.
 
Isidre Prat
Fotos: La Tempesta / Isidre Prat

La Flor de l'Autopista

Pluja ardent

Meteorologia. Setembre de 2026

 
Setembre de 2026
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana	25,9
Mínima	16,3
Màxima	39,2
Mín. més alta	20,2
Màx. més baixa	23,9

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 5)

42,5

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 13 )	1.006,6
Mínima (dia 8)	993,3

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 16	4,0
Dia 17	1,2
Dia 29	13,6
Dia 30	1,6
Total	20,4

 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

Lliurament de la medalla d’or a Ramon Carreté

 

 
El Cercle Cultural de Balsareny ens congratulem pel fet que en Ramon Carreté Parera ha rebut la medalla d’or del poble al mèrit cultural. Com tots sabem, en Ramon ha estat sempre vinculat a Balsareny, col·laborant amb entitats diverses i ajudant a tothom qui li ho ha demanat. És doctor en Filologia Catalana i un ferm defensor del català, del nostre país i de la nostra cultura i, en el cas de la nostra entitat, ha format part del CCB i és redactor del Sarment des del primer dia. De fet, la nostra publicació s’ha mantingut més de cinquanta anys en bona part gràcies a ell, que n’ha estat director durant molts anys i encara ara n’és un bon puntal.
 
La iniciativa de concedir aquesta medalla honorífica a un balsarenyenc va venir conjuntament de dues entitats a les quals ell està molt vinculat: els Pastorets de Balsareny i el CCB. A la proposta s’hi van adherir totes les entitats culturals i esportives del poble i l’Ajuntament la va aprovar per unanimitat. Aquest és el tercer cop que Balsareny atorga aquesta distinció: en les altres dues ocasions es va lliurar la medalla al doctor Josep Maria Sabala Sanfont, el 1983; i a Llorenç Planes Vilella, el 1986.
 
L’acte de lliurament va ser senzill, però molt emotiu, i va tenir lloc el dissabte 17 d’octubre, a les 6 de la tarda, a la sala gran del Sindicat, que es va omplir amb unes dues-centes cinquanta persones; el va presentar Climent Ribera Riera.

 
En Ramon va entrar acompanyat, entre altres, de la Pubilla, Noa Gil, i la Dama d’Honor, Abril Pajerols; la majoria de regidors del Consistori, amb l’alcalde al capdavant, i la regidora de Cultura del Consell Comarcal, Sílvia Tardà. Les primeres files estaven ocupades per la família del Ramon; els regidors i autoritats esmentades; els exalcaldes Jaume Rabeya, Francesc Soldevila i Albert Neiro; antics treballadors de Caixa de Manresa, companys del Ramon, entre els quals els que en foren president i director general, Valentí Roqueta i  Adolf Todó; els historiadors manresans Francesc Comas (president del Centre d’Estudis del Bages i medalla d’or de Manresa) i Joan Maria Serra; representants de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i dels Pastorets de l’Ametlla de Merola, i de moltes entitats balsarenyenques i manresanes; i altres.

 
Tot seguit, dalt de l’escenari, els Dansaires dels Pastorets de Balsareny van interpretar el Ball d’Homenatge. L’escenari estava decorat amb caixes que donaven suport a una gran quantitat de llibres.

 

Van presidir l’acte institucional l’alcalde, Isidre Viu; la tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga; el cap de l’oposició, Abel Artigas; el regidor de Cultura, Jordi Vilanova; i el secretari de l’Ajuntament, Josep Alfons Montraveta.

 
Llorenç Planes Casals, fill de l’anterior guardonat, Llorenç Planes Vilella, va fer una extensa glossa sobre la trajectòria del Ramon. Va destacar la seva disposició a col·laborar, sempre que fes falta, amb altres entitats, a més d’aquelles de què formava part; i va subratllar el seu compromís amb el poble de Balsareny i amb la llengua i la cultura catalanes, el teatre i el país, sempre sense fer gaire soroll. Va recordar anècdotes del grup de teatre La Lluerna, del qual ell també havia format part, i va esmentar que les matèries que li despertaven interès les estudiava, hi aprofundia i les compartia amb altra gent a fi de divulgar-les. I va fer esment d’algunes de les seves publicacions, a part de la seva obra literària, com la tesi sobre noms de lloc i de persona de Balsareny, estudis d’història del poble i antologies de poetes locals o les enquestes que va fer a molta gent gran del poble per a l’Atles Lingüístic del Domini Català, on el parlar de Balsareny hi és recollit.
 
Seguidament el secretari Montraveta va llegir l’acta de l’aprovació, en el Ple de l’Ajuntament del passat dia 1 d’octubre, de l’acord de lliurar la medalla d’or a Ramon Carreté Parera.

 
A continuació, Isidre Viu li va lliurar la medalla, un diploma de l’Ajuntament i un pin commemoratiu. La inscripció de la medalla diu: “Medalla del poble al mèrit cultural” i, per la part del darrere, “Al mèrit rellevant, en gratitud perenne. L’Ajuntament de Balsareny a Ramon Carreté Parera. 17 d’octubre de 2026”. Tot seguit, l’alcalde també va oferir un ram de flors a l’esposa del Ramon, Encarna Ortega.

 
En Ramon va donar les gràcies a l’Ajuntament i a les entitats que havien promogut i avalat la proposta, i va agrair la presència de tots els assistents. Va dir que no creia merèixer aquest honor, ja que al poble hi ha hagut i hi ha moltes persones que han destacat en l’àmbit cultural, científic, artístic, esportiu o cívic, i moltes més que s’han distingit al llarg dels anys per la seva disposició a col·laborar en activitats desinteressades al servei del poble. Així, va enumerar una llarga llista d’entitats, fent esment, sense dir-ne els noms, de les moltes persones que hi treballen o hi van treballar en el passat, i demanant als oients que fossin ells qui hi posessin els noms i les cares. I va dir que, com arreu de Catalunya, la força de Balsareny rau en les associacions i en l’esperit solidari de les persones que, recordant les màximes de l’Escoltisme, hi estan “sempre a punt” i treballen “tant com puc”. “Entre tots ho farem tot i només si som molts podrem reeixir”. Per tant, va dir, volia fer extensiu el reconeixement que li feien avui a tothom qui, abans que ell i molt més que ell, havia contribuït a mantenir viu l’esperit de Balsareny, de manera que “aquesta medalla us pertanyi una mica a cadascun de vosaltres”.

 
Climent Ribera va observar que quan algú digui que a Balsareny no es fa mai res, hom li podria ensenyar aquest parlament; i va informar que el Barça —que precisament jugava aleshores— ja anava guanyant. Com molts sabeu, el Barça i l’òpera, són dues de les grans passions del Ramon.
 
Tot seguit, l’alcalde Isidre Viu va cloure l’acte dient que la feina del Ramon deixa una empremta en el nostre teixit social i cultural que quedarà sempre en el patrimoni immaterial del poble: “Avui el poble t’ho reconeix com et mereixes”, va dir; però també que no es pensés que amb aquest acte el volien jubilar, sinó al contrari, que esperava que per molts anys pugui continuar treballant com fins ara per al poble.

 
Com a fi de festa, va actuar la Coral Sant Esteve de Balsareny, amb la qual el Ramon també ha col·laborat sovint. En aquesta ocasió, i com a homenatge, va interpretar un medley amb fragments de l’obra Balsareny, més de mil anys, obra escrita per ell, estrenada el 1990, amb música de Francesc Vila i de Ramon Estrada, que era present a l’acte, junt amb el seu germà Jordi. La peça musical la va dirigir Marc Comabella, que també acompanyava al teclat, en la part instrumental, junt amb els germans Antoni Requena, al violí; i Pere Requena, al contrabaix.
 
Finalment, la Coral va interpretar l’himne nacional, Els Segadors, que va cantar tot el públic posat dempeus. A la sortida de la sala, la Pubilla i la Dama d’Honor van obsequiar tots els assistents, com a record de l’acte, amb un punt de llibre, on hi havia imprès el poema final de Balsareny, més de mil anys. Al vestíbul del Sindicat hi va haver un brindis amb cava i pastes per a tothom. Allà hi havia una petita exposició amb els llibres fets pel Ramon i diverses portades del Sarment. Va ser una bonica estona de retrobament, sobretot de balsarenyencs residents a fora, amics i coneguts del Ramon, que, en acabat, van poder fer tertúlia.
 
Felicitats, Ramon, i que per molts anys puguis continuar col·laborant amb entitats i activitats del poble!
 
Sarment / CCB
Fotos: © Jordi Sarri / Isidre Prat

La muntanya de sal de Cardona (II)

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

La bòfia gran de la muntanya de sal. Es veuen els rasclers (crestes) de dalt a baix, i la vegetació en un sector amb poca o gens de sal. Al fons, el Castell de Cardona

 

La muntanya de sal, per fora
 
Com vàrem dir el mes passat, a Cardona la sal va sortir cap enfora de forma natural, formant el diapir o muntanya de sal, que actualment continua pujant; i al cim d’aquesta muntanya es va formar una vall salina a causa de l’erosió. La pujada del terreny s’equilibra amb l’erosió per la pluja. De fet, la muntanya que veiem és només el pic d’una enorme muntanya que comença a uns dos quilòmetres de fondària (per això es va fer la mina).
 
Ruta cap al cim de la muntanya
 
Des del pàrquing, a un costat veiem la muntanya de sal per la cara sud. Si aparquem el cotxe al pàrquing, podem fer un petit recorregut a peu, que ens porta al punt més alt de la muntanya de sal: es tracta d’agafar el camí que passa per l’esquerra de la caseta d’informació i les antigues instal·lacions mineres i que va rodejant la muntanya per la dreta. Cal seguir-lo recte i, al cap d’uns 400 metres, s’obre un corriol estret, que cal continuar seguint, i que després s’eixampla. Arribant a la part oest de la muntanya, ens desviem a l’esquerra, per una pujada i, al cap d’uns cent metres serem a dalt de tot, on hi ha un espai que fa de mirador. En total hi ha uns 800 metres.

La paret oest i nord de la muntanya

 
El mirador
 
Des d’aquest lloc es veuen les sals —la major part són del mineral halita o sal comuna—, que tenen diferents tons: des del blanc o transparent dels cristalls de sal pura fins a tons marronosos o grisos; o vermellosos les que estan barrejades amb argiles unides a òxids de ferro. El mineral majoritari d’aquestes argiles és la il·lita. També hi ha restes de guix. Els dies de pluja la muntanya es veu en conjunt més vermellosa, perquè l’aigua dissol la sal pura i llavors ressalta més el vermell de les argiles.
 
Les bòfies
 
En aquest punt, el més elevat de la muntanya, hi ha un rètol que diu «Bòfia de la sal roja», que és la gran fondalada que tenim a sota nostre mateix; una panoràmica sorprenent. Les bòfies són enfonsaments en forma d’embut que es formen, en el cas de Cardona, per l’aigua de la pluja que, quan troba una escletxa, es filtra verticalment i va dissolent tota la sal fins a formar una cova; però a la llarga aquesta cedeix i s’ensorra la part de dalt formant-se el forat.

Aquesta és la bòfia més gran i la part més destacada de la vall salina; l’altra bòfia important és l’anomenada Forat Micó, que es troba al fons de la bòfia gran. Té un recorregut interior de més de sis-cents metres: s’hi pot accedir, però és estreta i perillosa, només apta per als espeleòlegs. També hi ha altres bòfies més petites.

Detall de la paret nord i oest, on es veu la franja de dalt de tot, argilosa i no salina, amb arbres i vegetació per sobre, separada de la resta de la muntanya per una línia de discordança

 
Els rasclers
 
Els rasclers són uns solcs que van de dalt a baix, separats per unes arestes tallants, deguts a la dissolució de les sals a les superfícies. A la foto podem veure que la muntanya no és llisa sinó que hi ha aquestes estries. El nom de rascler ve del fet que els solcs s’assemblen a les ratlles que deixen els rasclets a la terra, per bé que horitzontals en aquest cas.
 
Els materials que coronen la muntanya
 
Tornant al mirador esmentat, es pot veure que tot el voltant de la muntanya està coronat per una franja d’uns quatre o cinc metres d’amplada de color vermellós. És una franja de materials —argiles, margues i pedra sorrenca—, sense sals, de la Formació Artés (d’uns 30 milions d’anys) i encara més recents del període Holocè (Quaternari;  fa menys de 12.000 anys) que es van dipositar sobre les sals a través de cursos d’aigua que hi havia a la vora. Aquesta franja està separada de la resta de la paret per una línia de discordança ben marcada, que es veu en una foto. Al llarg del camí que hem fet a peu, es veu aquesta franja per la part del darrere; entremig dels materials s’hi veuen blocs grossos caiguts d’altres muntanyes del voltant, anomenats esbaldregalls, que de fet van caure més avall però han anat pujant per l’empenta que fa la muntanya o diapir.

Paret del costat sud de la vall, ben vertical. La dissolució de la sal i l’erosió ha donat aquesta forma singular, amb argiles i blocs de pedra sorrenca; amb esbossos del que en un futur podrien ser pilars coronats (dames coiffées).

 
La vegetació
 
La vegetació la trobem a dalt de tot, sobre aquests materials recents, sense sals, i per la part del darrere de la muntanya, arran del camí per on hem passat. Així mateix, des del mirador es veu, a baix de tot i a un costat de la bòfia gran, un sector verd, amb pins, on el pendent no és tan pronunciat. En aquest sector predominen les argiles i poca sal, perquè altrament no hi podrien viure les plantes. De fet, el pi blanc resisteix una salinitat moderada.
 
El Torrent Boig
 
És un corrent d’aigua que travessa i drena la vall salina, anomenat així perquè canvia sovint de llera. Algunes bòfies, ara tapades, es van formar per l’erosió produïda per aquest torrent.
 
Acabarem el mes vinent, amb l’interior de la muntanya i algun altre detall.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors