Aquest any, la Xarxa de Pobles Creatius ha estat guardonada amb el Premi Impacte 2025 atorgat per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya. El guardó reconeix aquells projectes o organitzacions que han generat un impacte notori al seu entorn social, cultural o comunitari, i que contribueixen a enfortir el teixit cultural del país. Aquest guardó se suma a altres reconeixements que la Xarxa de pobles creatius ha anat guanyant durant la seva trajectòria cultural.
dilluns, 10 de novembre del 2025
Festival TEST a Balsareny 2025
Aquest any, la Xarxa de Pobles Creatius ha estat guardonada amb el Premi Impacte 2025 atorgat per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya. El guardó reconeix aquells projectes o organitzacions que han generat un impacte notori al seu entorn social, cultural o comunitari, i que contribueixen a enfortir el teixit cultural del país. Aquest guardó se suma a altres reconeixements que la Xarxa de pobles creatius ha anat guanyant durant la seva trajectòria cultural.
divendres, 7 de novembre del 2025
Activitats de la Biblioteca el mes d’octubre
Aquest mes, bona part de l’activitat de la Biblioteca Pere Casaldàliga ha estat relacionada amb la celebració del seu Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre.
El divendres dia 10 vam
viure una tarda molt especial entre aquarel·les, gràcies a la Marta i la Judit, de Paper Arrugat.
Entre pinzells i llibres, vam seguir descobrint com l’art ens ajuda a baixar
el ritme i a aterrar amb serenor en el moment present.
Els de primària van arrencar amb un laboratori de lectura molt
emocionant: “L’Expedient Panxaplena”,
on van fer d’investigadors per resoldre el cas del llop ferotge.
plegat a càrrec de la Sara i la Violeta, de la companyia teatral “La capsa de llumins”. Aquesta activitat s’emmarca dins del programa Biblioteques Sense Fronteres, del qual la Biblioteca forma part.
Aquest també ha estat el
mes en què hem reprès les classes de català, així com la lectura en veu alta
amb les àvies i avis del Casal Verge de Montserrat, gràcies als nostres
voluntaris. Tornen les visites mensuals a la Llar d’Infants, on, com a l’escola,
ja han arribat les Maletes Viatgeres, que ja volten entre les famílies del poble perquè la lectura
arribi a cada casa de Balsareny.
Fotos: Biblioteca Pere Casaldàliga
Etiquetes de comentaris:
2025-11,
Biblioteca,
Casal Verge de Montserrat,
LlarInfants,
Música
Inauguració del 'Grupo Escolar Marqués de Estella' (II)
Francesc Soler, conegut popularment com el Quico, o també l’avi Pastisseret, sobre la inauguració de les escoles digué: «[...] No recordo molts detalls dels actes. Sé que hi havia els nens i les nenes de les escoles esperant-los a dalt la carretera; que hi va haver una recepció a l’Ajuntament. En aquesta plaça i en una tribuna va haver-hi uns parlaments, i que varen fer un dinar a les noves escoles, servit per l’hotel Sant Domingo de Manresa [...]»[1]
Sirvióse la comida, y a la hora de los postres el alcalde señor Casaldáliga leyó unas cuartillas, exponiendo su satisfacción y la del pueblo por la presencia de las autoridades y por la unánime aprobación de todos, de haberse bautizado con el nombre de «Grupo escolar Marqués de Estella» el edificio construido en que han de formarse los futuros ciudadanos españoles.»
Continua el
diari:
«Luego el
gobernador, general Milans del Bosch, dijo que había dado el grito de «¡Viva el
alcalde!» al terminar el acto escolar porque estaba convencido de que con él
daba todo lo que merece al que ha sabido imprimir un impulso tan grande a la
cultura popular, construyendo un edificio cuyo valor y eficacia han dicho ya lo
que representaba los niños, los maestros, el párroco y el rector de la Universidad.
Señaló la necesidad de que los padres
manden sus hijos a la escuela, obligación que representa tener unas escuelas
como las inauguradas, en las que se enseña a amar de veras a España, amor que,
después del que profesemos a Dios, ha de ser el que ocupe preferentemente
nuestro corazón.
Recogió ideas del cura párroco, indicando que al lado de aquel amor a Dios y a la Iglesia debe figurar siempre en educación el amor a España, y que a la labor que en este sentido vienen realizando las escuelas nacionales han de asociarse todas las escuelas particulares, estando decidido a emprender una campaña para que cumplan esa sagrada obligación.
Felicitó al pueblo que sabe honrarse, como Balsareny, construyendo edificios escolares con su propio esfuerzo y les da el nombre del Marqués de Estella, a quien, y a S. M. el Rey, debemos la salvación de España.
Como durante su peroración, al terminar recogió aplausos de los comensales.»
Recogió ideas del cura párroco, indicando que al lado de aquel amor a Dios y a la Iglesia debe figurar siempre en educación el amor a España, y que a la labor que en este sentido vienen realizando las escuelas nacionales han de asociarse todas las escuelas particulares, estando decidido a emprender una campaña para que cumplan esa sagrada obligación.
Felicitó al pueblo que sabe honrarse, como Balsareny, construyendo edificios escolares con su propio esfuerzo y les da el nombre del Marqués de Estella, a quien, y a S. M. el Rey, debemos la salvación de España.
Como durante su peroración, al terminar recogió aplausos de los comensales.»
Añadió que le satisfacía estar en contacto con el pueblo porque se probaba así que todos éramos unos y que todos estábamos interesados en el porvenir de la patria; que al poner en conocimiento del Jefe del Gobierno el acto celebrado, ha de decirse que el pueblo ha construido la escuela con sus propios medios; que el nombre puesto en el frontispicio de ella es como un maleficio, pues significa que donde está no puede entrar otra cosa que no sea pensar en la patria, por la patria y para la patria.»
Per
la seva banda, el general Emilio Barrera Luyando, home d’absoluta confiança del
dictador, vingué com a capità general de Catalunya. Al nostre país, el general
Barrera va capitanejar el moviment espanyolista amb una repressió i persecució
despietada dels organismes i institucions catalanes. Aquí en tenim una petita
mostra: va dissoldre la Mancomunitat per ser «un baluarte de politica separatista»; va proscriure la senyera;
prohibí la Santa Espina per «agredir el
sentimiento castellano»; i la llengua catalana fou vedada en els actes oficials
i religiosos, i fins i tot en l’ensenyament del catecisme. També va controlar
zelosament, és a dir, amb esmerada diligència, els creients i feligresos de
l’Església catalana sospitosos de la causa catalanista. Anys després va
conspirar de forma molt activa contra la República participant en el fallit cop
d’estat de La Sanjurjada el 1932 i,
posteriorment, en l’aixecament del 18 de juliol de 1936.
[Continuarà]
Fotos: Wikimedia Commons
[1] Soler i Castella, Francesc: “Tres imatges del poble” a Pàgines Viscudes, Volum I (1979-1984), Cercle Cultural de Balsareny i Ajuntament de Balsareny, 1989.
dijous, 6 de novembre del 2025
25a Nit de les Revistes i la Premsa en Català
L’Associació de Publicacions Periòdiques en català (APPEC) organitza anualment una festa en què convoca totes les revistes i diaris que es fan en català i lliura diferents premis. És la “Nit de les Revistes i la Premsa en català”, que enguany compleix els seus 25 anys i es va celebrar el dia 5 de novembre al Casino L’Aliança del Poblenou de Barcelona.
Hi van assistir diverses personalitats: el president del Parlament, Josep Rull; el conseller de Política
Lingüística de la Generalitat, Xavier
Vila; i el president de l’APPEC, Germà
Capdevila.
Va presentar l’acte l’escriptor i periodista Màrius Serra, conegut pels seus espais a la premsa i a la ràdio sobre mots encreuats i els jocs de paraules. Durant tota la nit, Serra va projectar, en una pantalla gran, un encreuat de paraules, que el públic havia d’endevinar, a partir d’unes pistes que portaven a descobrir els noms dels premis, dels premiats o de les seves publicacions. Per donar més rellevància a l’acte, hi va haver l’acompanyament al piano de Noèlia en l’anunci de cada guardonat; i dues actuacions del grup The Feliuettes.
Germà Capdevila va fer un petit parlament, en què va remarcar
que actualment les publicacions en paper, després d’una etapa d’incertesa, han
recuperat protagonisme; i va reclamar que els pressupostos de la Generalitat destinin un 2% a la cultura.
Tot seguit, va parlar el
conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, que va excusar
la presència del president Salvador
Illa. Vila va afirmar que, malgrat tot, el català té bona salut
gràcies a les nombroses publicacions representades a la sala i a les quatre
dècades de l’APPEC; i va lamentar la desinformació que circula per les xarxes i
la tergiversació de la realitat sociolingüística de Catalunya que fan alguns
mitjans per atacar la nostra llengua.
A continuació, es va passar a lliurar els premis de reconeixement als 25 i als 50 anys de trajectòria. La revista El Breny, de Sant Vicenç de Castellet, va rebre el premi als seus 50 anys; i les revistes Agrocultura i El Viure (viure en família), els premsi als seus 25 anys. Després van venir els premis atorgats per votació popular: la millor portada de premsa, per la revista Fonoll, de les Garrigues; i la segona millor portada, per la revista valenciana Saó. Tot seguit, els premis del jurat. El premi al millor disseny editorial digital va ser per a la revista The New Barcelona Post. El millor disseny editorial en premsa, per a Som Garrigues; i el millor disseny en revista, per a Oryx, revista de natura. El millor reportatge en premsa va ser atorgat a “Brigades internacionals a Cambrils”, de la publicació Cambrils; i el millor reportatge en revista va anar a parar a “Viatge real a la ficció negra” de la revista Horitzons, amb seu a Lleida. Els premis Excel·lència a les millors publicacions van ser per a Time Out Barcelona (digital); Nova Conca (premsa), setmanari de la Conca de Barberà; i Solstici, revista semestral en paper, de les Terres de l’Ebre.
Finalment, es va atorgar el Premi Cultura a Joana Serra, de la Llibreria Catalana de Perpinyà, que va dirigir unes paraules al públic referides a la importància de mantenir el català i va recordar que aquest 7 de novembre és la Diada de la Catalunya Nord, data del Tractat dels Pirineus (1659), que va partir Catalunya en dues parts.
Per últim, es va concedir
el Premi Comunicació al conegut Peyu, que amb el seu toc d’humor també va parlar per defensar la nostra llengua i la nostra cultura davant la
pressió del castellà.
L’acte es va allargar durant una hora i mitja, després de la qual, el nombrós públic, que omplia la sala-teatre —tothom acreditat com a representant de publicacions en català—, va degustar un piscolabis. Com es pot veure en les fotos, hi havia una variada exposició de revistes en català, que els assistents podien triar i emportar-se’n.
Isidre Prat / Alfred Selgas
dimarts, 4 de novembre del 2025
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

















































