dilluns, 10 de novembre del 2025

Festival TEST a Balsareny 2025

 
 
Enguany, el Festival TEST ha arribat a la seva desena edició. És un festival d’arts intenses de prop i curta durada, que té lloc en tota la Xarxa de Pobles Creatius, el motor de la qual és la Residència d’Artistes de Cal Gras d’Avinyó, que facilita i dona recursos a les companyies d’espectacles per tal que puguin portar a terme els seus projectes.

 
A Balsareny, que forma part d’aquesta xarxa, el festival va tenir lloc el dissabte dia 8 de novembre, a dos quarts de vuit de la tarda, amb tres espectacles. D'entrada, el públic assistent es va distribuir en dos grups, diferenciats per gomets de dos colors: el vermell i el groc. Primer es van representar dues obres diferents: El test, a càrrec de la Companyia del Nord, a la sala petita del Sindicat; i Mira’l als ulls, de la Companyia La Busca, a la sala 1 de la plaça de la Mel. Cadascun dels grups va veure primer una de les obres i després es van intercanviar per veure l’altra.

 
El test és una comèdia científica, en què representa que la Fundació Hefest, a través del seu director, es congratula de presentar en públic el prototip del primer robot domèstic i de servei, amb l’objectiu de fer-li un test davant del públic abans de fer-ne el llançament oficial.

 
Mira’l als ulls és una comèdia basada en dos germans, que viuen junts temporalment. El dia de Reis, com si fos un regal, un colom ferit apareix a la terrassa de casa. La discussió sobre què fer-ne, del colom, desencadena alguna cosa més profunda en la seva relació, en allò que s’ha perdut i en allò que encara queda entre tots dos.


 
Finalment, tots els assistents, una setantena, es van reunir a la sala gran del Sindicat per presenciar el tercer i darrer espectacle, d’humor i de circ: Clown on popping, el chico guay de tu barrio, de la companyia Djammal. És una sàtira sobre les aparences, que desemboca en una comèdia agosarada, molt trapella i provocadora. Va ser una representació interactiva, amb participació dels espectadors. Totes tres representacions varen ser molt aplaudides pel públic.


Aquest any, la Xarxa de Pobles Creatius ha estat guardonada amb el Premi Impacte 2025 atorgat per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya. El guardó reconeix aquells projectes o organitzacions que han generat un impacte notori al seu entorn social, cultural o comunitari, i que contribueixen a enfortir el teixit cultural del país. Aquest guardó se suma a altres reconeixements que la Xarxa de pobles creatius ha anat guanyant durant la seva trajectòria cultural.
 
Text i fotos: Isidre Prat


divendres, 7 de novembre del 2025

Activitats de la Biblioteca el mes d’octubre

 

Aquest mes, bona part de l’activitat de la Biblioteca Pere Casaldàliga ha estat relacionada amb la celebració del seu Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre.

 
Dilluns dia 6, Luis Fabian Contreras, especialista del CAP Navàs-Balsareny, ens va compartir la seva experiència com a referent de benestar emocional i salut comunitària, tot mostrant la relació que hi ha entre la salut i la pràctica artística, en una sessió que duia per títol “L’art en la salut mental”. 
El que alguns no s’esperaven és que el Fabian, com a especialista en dansateràpia, ens fes acabar la sessió amb moviment al ritme de “Dancing Queen”. 


El divendres dia 10 vam viure una tarda molt especial entre aquarel·les, gràcies a la Marta i la Judit, de Paper Arrugat. Entre pinzells i llibres, vam seguir descobrint com l’art ens ajuda a baixar el ritme i a aterrar amb serenor en el moment present.

 
Encara amb aquesta tònica, al Club de Lectura de novel·la vam llegir L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana
Țîbuleac. Tothom va quedar commogut amb aquesta història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó. Vam comptar amb l’acompanyament del psicòleg Joan Bonals, que ens va ajudar a aprofundir en els temes relacionats amb la salut mental que l’obra planteja.

 
Per altra banda, hem donat obertura als clubs de lectura infantils. Els més petits van gaudir d’un matí de contes i manualitats amb la il·lustradora Maria Girón, gràcies a la subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes. 


Els de primària van arrencar amb un laboratori de lectura molt emocionant: “L’Expedient Panxaplena”, on van fer d’investigadors per resoldre el cas del llop ferotge.

 
L’últim dimecres de mes, com és habitual, vam tenir l’Hora del Conte. Els infants van escoltar un conte popular del Senegal, van ballar al so de la seva música i fins i tot van poder tocar instruments tradicionals com el djembé i el kalimba. Tot
plegat a càrrec de la Sara i la Violeta, de la companyia teatral “La capsa de llumins”. Aquesta activitat s’emmarca dins del programa Biblioteques Sense Fronteres, del qual la Biblioteca forma part.

 
Acabàvem l’octubre amb la presentació del llibre Jo, vella. La seva autora, Anna Freixas, ens va compartir les lliçons del seu “Manual de supervivència per a éssers lliures”: amb una mirada feminista i plena de sentit de l’humor, Freixas reivindica la vellesa com una etapa de la vida que no convé lamentar, sinó viure amb tota la plenitud possible i, per què no, anomenant-la amb totes les lletres.

 


Aquest també ha estat el mes en què hem reprès les classes de català, així com la lectura en veu alta amb les àvies i avis del Casal Verge de Montserrat, gràcies als nostres voluntaris. Tornen les visites mensuals a la Llar d’Infants, on, com a l’escola, ja han arribat les Maletes Viatgeres, que ja volten entre les famílies del poble perquè la lectura arribi a cada casa de Balsareny.
 
Text: Elena Mendoza/ Ana Pérez
Fotos: Biblioteca Pere Casaldàliga
 











Inauguració del 'Grupo Escolar Marqués de Estella' (II)

 
Foto: Balsareny, història en imatges 1897-1975


Francesc Soler, conegut popularment com el Quico, o també l’avi Pastisseret,  sobre la inauguració de les escoles digué: «[...] No recordo molts detalls dels actes. Sé que hi havia els nens i les nenes de les escoles esperant-los a dalt la carretera; que hi va haver una recepció a l’Ajuntament. En aquesta plaça i en una tribuna va haver-hi uns parlaments, i que varen fer un dinar a les noves escoles, servit per l’hotel Sant Domingo de Manresa [...]»[1]
 
Vegem com continuava la ressenya de l’acte que va publicar la Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona (14 de novembre de 1927):
 
«Banquete popular
 
En una amplia sala de la casa rectoral se habían dispuesto tres filas de mesas para un centenar de comensales, cruzadas en un extremo por otra, a la que tomaron asiento el capitán general, con los señores Gobernador Civil, Rector de la Universidad, Jefe provincial de Unión Patriótica y Delegado gubernativo, señor Azpiazu, a la derecha; y Alcalde de Balsareny, Vicepresidente de la Diputación, Cura párroco e Inspector de primera enseñanza, señor Soler, a la izquierda.
      Sirvióse la comida, y a la hora de los postres el alcalde señor Casaldáliga leyó unas cuartillas, exponiendo su satisfacción y la del pueblo por la presencia de las autoridades y por la unánime aprobación de todos, de haberse bautizado con el nombre de «Grupo escolar Marqués de Estella» el edificio construido en que han de formarse los futuros ciudadanos españoles
 
És útil de saber que el 2 d’octubre de 1923 van ser destituïts tots els ajuntaments elegits democràticament —a Balsareny, n’era alcalde Josep Casaldàliga Ribera— i al seu lloc se’n van nomenar d’altres que eren, d’una o altra manera, lleials al Dictador. Al nostre poble es va nomenar, el 1923, Marc Solà Serra, tot seguit, Emili Soler Sitges i després, el 1925, Gregori Casaldàliga Gonfaus, que era l’alcalde el dia de la inauguració de les escoles. 


Continua el diari:
 
«Luego el gobernador, general Milans del Bosch, dijo que había dado el grito de «¡Viva el alcalde!» al terminar el acto escolar porque estaba convencido de que con él daba todo lo que merece al que ha sabido imprimir un impulso tan grande a la cultura popular, construyendo un edificio cuyo valor y eficacia han dicho ya lo que representaba los niños, los maestros, el párroco y el rector de la Universidad.
      Señaló la necesidad de que los padres manden sus hijos a la escuela, obligación que representa tener unas escuelas como las inauguradas, en las que se enseña a amar de veras a España, amor que, después del que profesemos a Dios, ha de ser el que ocupe preferentemente nuestro corazón.
      Recogió ideas del cura párroco, indicando que al lado de aquel amor a Dios y a la Iglesia debe figurar siempre en educación el amor a España, y que a la labor que en este sentido vienen realizando las escuelas nacionales han de asociarse todas las escuelas particulares, estando decidido a emprender una campaña para que cumplan esa sagrada obligación.
      Felicitó al pueblo que sabe honrarse, como Balsareny, construyendo edificios escolares con su propio esfuerzo y les da el nombre del Marqués de Estella, a quien, y a S. M. el Rey, debemos la salvación de España.
      Como durante su peroración, al terminar recogió aplausos de los comensales

 
El general Joaquín Milans del Bosch Carrió hi va assistir com a governador civil de Barcelona. Era un home d’estirp militar originària de Sant Vicenç de Montalt. Durant la Dictadura va clausurar el camp de les Corts del Barça arran d’haver-s’hi xiulat l’himne espanyol, i amb motiu d’aquest fet Joan Gamper es va veure comminat a deixar la presidència i a exiliar-se. «[...] he acordado clausurar por término de seis meses el funcionamiento de esa Sociedad [...]». Milans del Bosch també va tancar l’Orfeó Català pel seu catalanisme i va destituir la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè s’havien negat a publicar la guia jurídica en castellà. Va ser l’avi de Jaime Milans del Bosch Ussía, capità general de la III Regió militar, un dels caps de l’intent del cop d’estat militar del 23 de febrer de 1981. Fou el capitost que va treure els tancs pels carrers de València com a maniobra dissuasiva contra qualsevol tipus de resistència. Seguim amb la crònica d’aquell dia:
 
«El general Barrera cerró el acto con un discurso, que arrancó repetidos aplausos.
      Dijo que era una satisfacción para el pueblo el 13 de noviembre, porque inauguraba una escuela, lo cual equivalía a tener un sitio adecuado donde se iban a educar los que van camino de hombres: que no tendrían pretexto para dejar de mandar a sus hijos a que se educaran e instruyesen; que pensaran en que si no enviaban a sus hijos a la escuela, aunque dijesen otra cosa, no los querían, y que si les hacían abandonar las clases antes de tiempo, para consagrarles al trabajo, tuviesen presente que éste, más que dignificar a los hijos, envilecía  a los padres que no habían procurado antes darles la cultura debida.
      Añadió que le satisfacía estar en contacto con el pueblo porque se probaba así que todos éramos unos y que todos estábamos interesados en el porvenir de la patria; que al poner en conocimiento del Jefe del Gobierno el acto celebrado, ha de decirse que el pueblo ha construido la escuela con sus propios medios; que el nombre puesto en el frontispicio de ella es como un maleficio, pues significa que donde está no puede entrar otra cosa que no sea pensar en la patria, por la patria y para la patria
 

Per la seva banda, el general Emilio Barrera Luyando, home d’absoluta confiança del dictador, vingué com a capità general de Catalunya. Al nostre país, el general Barrera va capitanejar el moviment espanyolista amb una repressió i persecució despietada dels organismes i institucions catalanes. Aquí en tenim una petita mostra: va dissoldre la Mancomunitat per ser «un baluarte de politica separatista»; va proscriure la senyera; prohibí la Santa Espina per «agredir el sentimiento castellano»; i la llengua catalana fou vedada en els actes oficials i religiosos, i fins i tot en l’ensenyament del catecisme. També va controlar zelosament, és a dir, amb esmerada diligència, els creients i feligresos de l’Església catalana sospitosos de la causa catalanista. Anys després va conspirar de forma molt activa contra la República participant en el fallit cop d’estat de La Sanjurjada el 1932 i, posteriorment, en l’aixecament del 18 de juliol de 1936.

[Continuarà]

Joan Craviotto
Fotos: Wikimedia Commons

[1] Soler i Castella, Francesc: “Tres imatges del poble” a Pàgines Viscudes, Volum I (1979-1984), Cercle Cultural de Balsareny i Ajuntament de Balsareny, 1989.


dijous, 6 de novembre del 2025

25a Nit de les Revistes i la Premsa en Català

 
 
L’Associació de Publicacions Periòdiques en català (APPEC) organitza anualment una festa en què convoca totes les revistes i diaris que es fan en català i lliura diferents premis. És la “Nit de les Revistes i la Premsa en català”, que enguany compleix els seus 25 anys i es va celebrar el dia 5 de novembre al Casino L’Aliança del Poblenou de Barcelona. 


Hi van assistir diverses personalitats: el president del Parlament, Josep Rull; el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Xavier Vila; i el president de l’APPEC, Germà Capdevila.

 
Va presentar l’acte l’escriptor i periodista Màrius Serra, conegut pels seus espais a la premsa i a la ràdio sobre mots encreuats i els jocs de paraules. Durant tota la nit, Serra va projectar, en una pantalla gran, un encreuat de paraules, que el públic havia d’endevinar, a partir d’unes pistes que portaven a descobrir els noms dels premis, dels premiats o de les seves publicacions. Per donar més rellevància a l’acte, hi va haver l’acompanyament al piano de Noèlia en l’anunci de cada guardonat; i dues actuacions del grup The Feliuettes.


Germà Capdevila va fer un petit parlament, en què va remarcar que actualment les publicacions en paper, després d’una etapa d’incertesa, han recuperat protagonisme; i va reclamar que els pressupostos de la Generalitat destinin un 2% a la cultura. 


Tot seguit, va parlar el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, que va excusar la presència del president Salvador Illa. Vila va afirmar que, malgrat tot, el català té bona salut gràcies a les nombroses publicacions representades a la sala i a les quatre dècades de l’APPEC; i va lamentar la desinformació que circula per les xarxes i la tergiversació de la realitat sociolingüística de Catalunya que fan alguns mitjans per atacar la nostra llengua.

 
A continuació, es va passar a lliurar els premis de reconeixement als 25 i als 50 anys de trajectòria. La revista El Breny, de Sant Vicenç de Castellet, va rebre el premi als seus 50 anys; i les revistes Agrocultura i El Viure (viure en família), els premsi als seus 25 anys. Després van venir els premis atorgats per votació popular: la millor portada de premsa, per la revista Fonoll, de les Garrigues; i la segona millor portada, per la revista valenciana Saó. Tot seguit, els premis del jurat. El premi al millor disseny editorial digital va ser per a la revista The New Barcelona Post. El millor disseny editorial en premsa, per a Som Garrigues; i el millor disseny en revista, per a Oryx, revista de natura. El millor reportatge en premsa va ser atorgat a “Brigades internacionals a Cambrils”, de la publicació Cambrils; i el millor reportatge en revista va anar a parar a “Viatge real a la ficció negra” de la revista Horitzons, amb seu a Lleida. Els premis Excel·lència a les millors publicacions van ser per a Time Out Barcelona (digital); Nova Conca (premsa), setmanari de la Conca de Barberà; i Solstici, revista semestral en paper, de les Terres de l’Ebre.

 
Finalment, es va atorgar el Premi Cultura a Joana Serra, de la Llibreria Catalana de Perpinyà, que va dirigir unes paraules al públic referides a la importància de mantenir el català i va recordar que aquest 7 de novembre és la Diada de la Catalunya Nord, data del Tractat dels Pirineus (1659), que va partir Catalunya en dues parts. 


Per últim, es va concedir el Premi Comunicació al conegut Peyu, que amb el seu toc d’humor també va parlar per defensar la nostra llengua i la nostra cultura davant la pressió del castellà.

 
L’acte es va allargar durant una hora i mitja, després de la qual, el nombrós públic, que omplia la sala-teatre —tothom acreditat com a representant de publicacions en català—, va degustar un piscolabis. Com es pot veure en les fotos, hi havia una variada exposició de revistes en català, que els assistents podien triar i emportar-se’n.
 
Isidre Prat / Alfred Selgas
Fotos: Isidre Prat








dimarts, 4 de novembre del 2025

Imatges de Balsareny

 
 
Reconeixeu aquesta imatge d’algun lloc del poble? Es troba al mateix nucli urbà de Balsareny. Què és i per a què serveix? Publicarem la resposta més endavant. 
 
Text i foto: Isidre Prat