CRIDA URGENT!

Fem que la màgia dels Reis no s'aturi!
 
Benvolgudes famílies de Balsareny,
 
Us escrivim perquè ens trobem en un moment decisiu per la continuïtat d'una de les tradicions més estimades del nostre poble: la Cavalcada de Reis. Com sabeu, darrere de la organització dels actes de l'arribada del Príncep Assuan i de la Cavalcada de Reis hi ha un treball voluntari de moltes persones.
 
Per qüestions de relleu i falta de membres, la Comissió de Reis actual no podem continuar, per això cal que una nova Comissió prengui el relleu per organitzar la propera cavalcada. La feina es concentra els mesos d'octubre-gener.
 
Si no es forma un grup de treball estable aquest curs, la continuïtat de la Cavalcada tal com la coneixem corre un perill real. T’hi animes?
 
Us convidem a una reunió el proper dijous 15 d'octubre a les 18.00 h al Local de la plaça de la Mel.
 
No deixem que s'apagui la flama d'una nit tan especial. Sense voluntaris, no hi ha Reis.
 
I si coneixeu algú que estigui interessat a afegir-s'hi, us agrairem que li feu extensiva aquesta carta.
 
Si voleu més informació us podeu adreçar per correu electrònic a reisdebalsareny@gmail.com o per missatge directe a les nostres xarxes socials. Us hi esperem!
 
La Comissió de Reis de Balsareny sortint

Karen Fernàndez, campiona del món de Fit Kid

 

 
Aquesta temporada, Balsareny està d’enhorabona pels èxits assolits per alguns dels seus esportistes. Entre aquests, destaquen una vegada més els de la Karen Fernàndez Pérez, que ha guanyat el campionat del món de Fit Kid Promo Adult en la modalitat de Grup, completant així una intensa temporada de treball i competició en el món del Fit Kid, una disciplina que combina gimnàstica, dansa i acrobàcia.
 
La Karen és una esportista que els lectors de Sarment ja coneixeu pels èxits assolits en temporades anteriors i que torna a ser notícia pels excel·lents resultats obtinguts, especialment amb el campionat del món. La seva manera de ser, propera i natural, tant en el tracte com en l’esport, ens permet conèixer de primera mà la seva trajectòria i els seus triomfs individuals i de grup.

Campionat del món

 
Èxits esportius
 
Campionat de Catalunya

• En la modalitat Solo Fit Kid Promo Adult, la Karen es va classificar en vuitena posició a Torredembarra, el febrer passat.
• En la modalitat Grupo Fit Kid Promo Adult, el Grup de Fit Kid Navàs, del complex esportiu L’Eix de Navàs, format per Karen Fernàndez, Carla Gallardo, Laura Torrente, Xènia Córdoba, Laura Vall, Marina Santasusana i Guillem Cabra es va proclamar campió de Catalunya a Barcelona el mes de març.

 
Campionat d’Espanya

• En la modalitat Grupo Fit Kid Adult, el mateix grup es va proclamar campió d’ Espanya a Blanes, el mes de maig.

 
Campionat del Món

• En la modalitat Solo Fit Kid Promo Adult, la Karen va ser finalista a la Nucia, (Alacant), el maig passat.
• En la modalitat Grupo Fit Kid Promo Adult, el mateix grup va aconseguir el títol de campió del món a La Nucia (Alacant), el mes de maig.

Compromís amb el Fit Kid
 
Els resultats assolits són extraordinaris. A més de la seva activitat com a esportista, la Karen també entrena un grup de nenes de categoria infantil, que aquesta temporada s’han proclamat campiones dels tres campionats: de Catalunya, d’Espanya i del món.
 
La Karen ens ha explica que aquesta temporada la preparació del grup d’adults ha estat difícil. Han hagut de muntar les coreografies en petites parts i han pogut coincidir poc per entrenar junts, a causa dels estudis i lloc de residència dels components. Tot i les dificultats, han aconseguit uns resultats extraordinaris.

 
Pel que fa a la seva participació individual, la temporada passada es va classificar per al Campionat d’Espanya, però es va trencar el peu el dia abans de la competició. La lesió li va impedir de participar-hi, després de tot l’esforç i la il·lusió dedicats als entrenaments i a la preparació de la coreografia. Ara tanca aquesta etapa de competició individual i se n’endú els millors records, tant esportius com personals.

 
Com a entrenadora de l’equip infantil, la Karen se sent molt orgullosa de la feina feta per les nenes. Destaca la seva implicació en la creació de la coreografia i l’esforç que han dedicat tant als entrenaments com als campionats. Els títols aconseguits han recompensat aquesta dedicació i les ha engrescades a continuar.

 
Karen, una vegada més, rep la felicitació de la revista Sarment per aquests grans èxits. Darrere de cada fita esportiva hi ha esforç, constància i compromís, uns valors que tens ben arrelats i que es reflecteixen tant en la teva trajectòria com a esportista com en la teva tasca d’entrenadora. Enhorabona, Karen, i moltes felicitats també a tots els companys i companyes del Grup Fit Kid Navàs i a les nenes de l’equip infantil per aquests resultats extraordinaris!
 
Lluïsa Coma
Fotos: Arxiu Karen Fernàndez

Maternitat i salut mental

PARLEM-NE 

Il·lustració de Javier Royo (@javirroyo) al seu llibre Homo Machus

 

El passat mes d’agost es va celebrar el judici a Lindsay Clancy. La defensa diu que va actuar sota una psicosis postpart greu. Centenars de dones es van apropar a la porta dels jutjats per mostrar el seu recolzament al fet de visibilitzar que la salut mental pot veure’s afectada durant la maternitat, sobretot en el postpart.
 
Com s’ha arribat fins aquí? Més enllà de la tragèdia i els titulars sensacionalistes, el cas ha de servir per treure a la llum un tema que fa temps que se sap. Afecta només les dones. Per tant, incomoda, no importa i no es tracta.

Vinyeta de Raquel Riba Rossy (@lola.vendetta) al seu llibre Katanazo al amor romántico

 

Al llibre “Lo hago como madremente puedo” Andrea Ros dedica diversos capítols a parlar sobre la salut mental i emocional de les mares. A l’inici ja lamenta: els llibres sobre maternitat  només parlen dels bebès, mai encara sobre les mares, que són qui cuida els bebès.
 
Qui cuida les que cuiden? Qui sosté les que sostenen? Doncs en la majoria dels casos, ningú. Hi ha una gran falta de responsabilitat social. I l’autora continua donant dades i explicant conceptes:
 
Relatar l’experiència materna: Sempre s’ha parlat molt poc de la complexitat de sentir de les mares. L’experiència de la maternitat no es troba per enlloc. Necessitem llibres, ficció i documentals sobre l’experiència materna (no només sobre com cuidar el bebè), perquè el que no es menciona no existeix. I les mares existeixen i seguiran existint fins a la fi dels temps. Han de ser vistes, escoltades i ateses.
 
Maternity blues: Afecta el 80% de les dones després del part. És un estat emocional que apareix entre els tres dies i les tres setmanes després de parir. Com que és d’origen purament fisiològic, té una durada d’uns deu dies. Degut als canvis hormonals i a l’adaptació a la maternitat, es considera una reacció normal i transitòria. Es manifesta en forma de plors, tristesa, irritabilitat, ansietat, desesperació, sensibilitat extrema, canvis d’humor i molta incomprensió.
 
La millor manera de transitar-ho és fomentant el vincle amb el bebè, sent sostinguda per l’entorn, tenint les tasques de la llar cobertes per algú altre i assistint a grups de mares per compartir aquests primers dies. El problema és quan aquest estat s’allarga més del normal.
 
Depressió postpart: Segons l’OMS, un 10% de mares pateixen depressió postpart; tot i així, l’estigma és tal que en molts casos no es diagnostica. Per això es preveu que l’afectació real és encara més elevada del que les dades fins al moment poden mostrar. Pensa en deu dones que coneguis que són mares; almenys una o més han patit depressió postpart.
 
La depressió postpart pot aparèixer durant tot el primer any després de donar a llum o inclús més enllà. Es reconeix i cal demanar ajuda quan l’estat de maternity blues dura més d’una setmana o deu dies, a més de poder sentir pensaments que comportin fer-nos mal a nosaltres mateixes o al bebè, si hi ha alteracions de la son, si sentim rebuig pel bebè i no volem cuidar-lo o atendre el seu plor.
 
La violència obstètrica, un part traumàtic o la soledat durant l’embaràs i el postpart són factors que potencien les possibilitats de patir depressió postpart. Viure l’embaràs de manera respectada i acompanyada emocionalment redueix dràsticament les possibilitats de patir-la (és clar, caldria aclarir què significa per a alguns respectar i acompanyar...).

Vinyeta de Raquel Riba Rossy (@lola.vendetta) al seu llibre Katanazo al amor romántico

 

Ana Bernal-Triviño explica en un article al diari Público: La depressió postpart és un trastorn de l’estat d’ànim que pot aparèixer en una dona després de donar a llum. No és simplement “estar trista” o cansada: és una condició mèdica real. Està documentat com a quadre clínic. Després del part, el cos femení experimenta canvis hormonals bruscos: caigudes dràstiques d’estrògens i progesterona, alteracions en l’oxitocina, el cortisol i altres sistemes neuroendocrins. És un “shock hormonal”. S’hi sumen factors físics, com ara el dolor dels punts quirúrgics, el pit amb la lactància, i socials, com la càrrega de les cures i les expectatives per ser “bona mare”.
 
Tornant al cas de Lindsay Clancy, mare de tres criatures: estava diagnosticada de depressió, ansietat i insomni. Estava medicada. Havia estat atesa per diversos professionals de la salut mental, havia canviat de metges i de medicació varies vegades. Havia demanat ajuda explícita a família i amics, havia mencionat explícitament que es trobava saturada i desbordada. Al seu propi diari personal hi deia “no puc més”.
 
Andrea Ros exposa en un vídeo al seu perfil d’Instagram (@madremente): Quantes vegades ha de demanar ajuda una mare perquè se li faci cas? El sistema falla. Quan una mare expressa aquesta sobrecàrrega no se la pot només medicar, no hi ha suficient formació en salut mental perinatal. Quan hi ha depressió postpart, com tantes pateixen, no es pot abordar només clínicament, cal intervenció social i de l’entorn. La depressió postpart revela que l’ecosistema on viu la mare no funciona, que alguna cosa falla. Soledat, sobrecàrrega, perdre’s a una mateixa en el camí.
 
Per què encara no hi ha un engranatge que faci aquesta intervenció social? Revisar on i com viu la mare, amb qui, qui es fa càrrec de tot... La falta de coresponsabilitat a la llar té un impacte violent, no ho podem seguir minimitzant. Una dona perd la intimitat, la vida, els anhels, les emocions. No hi ha espai per a l’oci, per al descans, per a la pròpia salut, per a dormir uns mínims.
 
L’autora insisteix al seu llibre: calen unitats de salut mental perinatal en tots els hospitals, no només per tractar la depressió postpart, sinó també per prevenir-la i acompanyar totes les mares amb dificultats o necessitats.
 
Quan les mares estiguin sostingudes per poder cuidar en condicions, els homes treballin la seva masculinitat i comencin, en massa, a cuidar a les seves criatures i a les seves parelles, podrem afirmar que “les cures estan al centre”.
 
Una cosa més que, si fos problema d’homes, ja s’hauria abordat. Donem-hi visibilitat i prenguem-ne consciència.
 
Autores recomanades per Andrea Ros sobre perinatalitat: Laura Gutman, Ibone Olza, Katixa Aguirre i Jane Lazarre.
 
Laia Gonzàlez Pujades

El bosc del Castell de Balsareny: història, gestió forestal i debat ciutadà

 

 
El divendres dia 2 d'octubre a les 8 del vespre a la Biblioteca Pere Casaldàliga es va fer una xerrada informativa sobre la gestió forestal al turó del Castell. Oriol Serra, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Balsareny, va obrir l’acte amb una introducció sobre la gestió forestal prevista al bosc de la muntanya del Castell i va presentar els dos ponents: el geògraf i agent rural Sergi Fontseca Riera i l’enginyer de forests Francesc Flores Baixauli.
 
Sergi Fontseca Riera: un paisatge que ha canviat amb nosaltres
 
La primera xerrada va explicar com s’han format i transformat els boscos al llarg del temps per la influència del clima, els incendis, els herbívors i l’activitat humana.
 
Fontseca exposà que el bosc que avui envolta el castell no sempre ha estat així. Fa uns 70.000 anys, aquest territori era habitat per grans herbívors, com els mamuts, dels quals s’ha trobat un ullal fossilitzat a la gravera de l’Alou. El consum de vegetació per part d’aquests animals i els incendis naturals contribuïen a modelar el paisatge. Les plantes mediterrànies, al seu torn, han desenvolupat estratègies per sobreviure al foc i d’altres pertorbacions, com la germinació de llavors o el rebrot des de les arrels.
 
Amb l’agricultura i la ramaderia, les societats humanes van començar a aprofitar intensament els recursos forestals. Durant segles, la llenya, la fusta, les pastures i els conreus van mantenir un paisatge obert, fins que l’explotació excessiva va arribar a deixar moltes muntanyes del municipi pràcticament sense bosc.

Més recentment, l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals ha afavorit l’expansió de boscos densos, amb una acumulació de vegetació que pot incrementar el risc d’incendi, ja que avui dia els boscos s’aprofiten menys però es visiten molt més pel turisme.
 
Per això, Fontseca va argumentar que gestionar el bosc des del sector primari no significa simplement tallar arbres, sinó entendre’l com un ecosistema i un recurs renovable, i decidir quin paisatge volem conservar i com podem fer-lo més resilient davant del foc.

 
Francesc Flores Baixauli: prevenir els incendis per protegir el patrimoni
 
La segona intervenció, a càrrec de Francesc Flores Baixauli, de la Secció de Restauració i Millora Forestal de la Diputació de Barcelona, va abordar la prevenció d’incendis i la importància de la gestió conjunta de les propietats forestals privades.
 
Catalunya té una gran superfície forestal, majoritàriament de propietat privada i dividida en finques petites, fet que en dificulta la gestió. En aquest context, l’any 2004 es va crear l’Associació de Propietaris Forestals Tres Castells del Bages, integrada per Balsareny, Gaià i Sallent.
 
Flores va explicar que la muntanya del Castell és propietat privada del baró de Balsareny, però que la prevenció d’incendis hi té un interès col·lectiu: protegir el poble, l’entorn i un dels seus principals elements patrimonials i paisatgístics. Les fotografies de principis del segle XX mostren un turó molt més obert, amb conreus i pastures i on el castell al cim del turó hi era ben visible. L’abandonament d’aquestes activitats ha permès que el bosc s’acosti progressivament al castell.
 
Les actuacions previstes consisteixen en tallades selectives d’arbres i estassades del sotabosc, amb tractament de les restes vegetals, per reduir la continuïtat del combustible. Es preveu conservar els arbres de més valor i tenir en compte la fauna i els períodes de nidificació. L’objectiu és que, si arriba un incendi, el foc avanci amb menys intensitat i els equips d’extinció tinguin més possibilitats de controlar-lo.

 

Un debat marcat per l’estima pel bosc
 
Després de les dues xerrades, el torn obert de paraules va donar lloc a un debat en què diversos veïns van expressar els seus dubtes sobre la necessitat de les actuacions i les possibles conseqüències ambientals. La discussió va evidenciar l’estima veïnal pel bosc del castell i la voluntat que qualsevol intervenció respecti el paisatge i el patrimoni que tenim.
 
Alguns assistents van manifestar també el seu recel per les rompudes forestals de la finca del Lledó de Trascastell a la Rabeia, on es va eliminar vegetació i es va destruir una barraca de vinya històrica catalogada al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquest precedent genera preocupació sobre el futur dels boscos i la possibilitat d’altres explotacions.
 
Davant d’aquestes inquietuds, Flores va remarcar que la intervenció prevista a la muntanya del castell és una actuació de millora forestal mitjançant aclarides selectives, i no pas eliminar el bosc desarrelant-lo per destinar-los a conreus o activitats extractives.
 
La trobada va permetre, així, posar sobre la taula una qüestió compartida: com prevenir els grans incendis sense perdre de vista els valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d’un espai tan estimat pels veïns de Balsareny.
 
Grup de Treball de Medi Ambient de Balsareny Educa
Fotos: Eudald Riera (1959); Sergi Fontseca (actual)

Balsareny homenatja Guillem Farrés

 

 
El mes passat ens congratulàvem de la proclamació, el 20 de setembre, del balsarenyenc Guillem Farrés Plaza com a campió del món de motocròs en la categoria MX2, en l’última cursa del campionat, celebrada a Darwin (Austràlia). I aquest mes ens fa il·lusió parlar de la festa de celebració que va tenir lloc a Balsareny el dissabte 10 d’octubre. Va ser un matí ple d’alegries i sorpreses, acompanyat del soroll dels motors.

 
Al voltant de dos quarts de deu del matí hi va haver una concentració de motos al carrer del Carrilet. Tot seguit va començar una desfilada de les motos participants, encapçalada per Guillem Farrés. Els carrers per on van passar van quedar literalment inundats de motos, el soroll de les quals no deixava indiferent a ningú.  Eren més de cent motos, que van aparcar en arribar a la plaça de l’Ajuntament. Allà es van concentrar els motoristes i molta més gent que no es van voler perdre la celebració. Entre els balsarenyencs i molta gent de fora s’hi van aplegar unes tres-centes persones. Molta gent vestia la samarreta commemorativa, amb el seu dorsal 99, que s’ha venut des de dies enrere; i enmig de la plaça sobresortia una gran bandera amb el dorsal. A la plaça de l’Església algunes motos van escalfar motors, produint una gran fumera festiva. Familiars i amics del Guillem van fer-se fotos amb ell al davant de l’Ajuntament.

 
Rebuda institucional
 
Tot seguit, les mirades de la gent es van adreçar al balcó de l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Isidre Viu i la majoria de regidors, tant de l’equip de govern com de l’oposició. Des del balcó Jacint Orriols va presentar l’acte de rebuda institucional, en què va elogiar la gesta aconseguida pel Guillem, amb molt esforç i topant-se amb molts entrebancs, i va recordar els seus inicis i la seva afició per la moto des de petit a Balsareny. Seguidament, Guillem Farrés va sortir al balcó aixecant els braços en senyal de victòria, i aclamat per tot el públic amb ovacions i crits del seu nom. Orriols va esmentar també el suport dels seus pares, iaies, l’avi Joan i el tiet Albert, que van ser aplaudits per la gent.

A continuació va parlar Roger Sala, fill de la coneguda dibuixant Pilarín Bayés, bon coneixedor del motocròs i seguidor de la trajectòria del Guillem, que va explicar tot el seu palmarès en el mon del motociclisme, com va anar avançant i va anar obtenint cada cop més bones classificacions en els campionats —que l’han dut a moure’s pels cinc continents en pocs anys— fins arribar a aquest títol mundial. Guillem ha passat per diferents marques fins arribar a la marca Triumph Racing Factory, amb què s’ha endut el títol, havent guanyat 6 curses i 14 mànegues al llarg de la temporada. També va remarcar el triomf de Triumph, perquè aquest any també ha guanyat per primer cop el campionat de marques. A més a més, d’ençà de l’obtenció del títol mundial, Guillem Farrés ha participat al Motocròs de les Nacions, el primer cap de setmana d’octubre, a França, en què va fer una gran actuació individual, quedant 4rt i 5è en les seves dues mànegues; i per equips, junt amb dos pilots espanyols més, van portar Espanya a ocupar la segona posició per primera vegada a la història.
 
Tant Jacint Orriols com Roger Sala van exalçar la figura de Nani Roma, el gran pilot de ral·lis, que ha seguit molt de prop el Guillem; de fet, totes dues famílies han compartit experiències. Ell no va poder ser present a Balsareny com hauria volgut, a causa d’un fet luctuós; però la seva esposa i el seu fill Marc eren presents a la plaça. Jacint Orriols va recordar que Nani Roma és el tercer pilot en la història que ha guanyat el Dakar en motos i en cotxes, i el primer pilot de l’Estat a aconseguir-ho. 

 
A continuació va prendre la paraula l’alcalde Isidre Viu, que va felicitar el campió, i, entre altres coses, va dir que gràcies a ell el nom de Balsareny ha arribat arreu del món i que els balsarenyencs hem d’estar orgullosos del que ha aconseguit com a premi al seu esforç i treball constant; que segur que en el futur tindrà molts més guardons. I va acabar amb un Visca Balsareny! Acte seguit, el mateix alcalde va fer entrega d’una placa commemorativa que l’hi ha fet el Consistori, en representació de tots els balsarenyencs, amb una inscripció que el mateix Guillem va llegir, i que diu: “Guillem Farrés Plaza. Campió del món de motocròs MX2. L’Ajuntament i el poble de Balsareny el feliciten per aquesta fita històrica i per ser un referent d’esforç i constància. Gràcies  per portar el nom del nostre poble al capdamunt del podi mundial. Balsareny 10 d’octubre de 2026”.

 
I després de tots aquests parlaments, va arribar el moment esperat, en què el Guillem, rialler com sempre, va adreçar unes paraules als seus conciutadans i amics de diversos llocs de tot Catalunya. Content de tornar a ser a Balsareny i d’haver assolit aquest premi, va expressar que continuarà treballant per obtenir més títols i també es va referir a la família de Nani Roma, per l’estreta relació que hi té, especialment amb el Marc Roma.
 
Acabat l’acte, Guillem Farrés va entrar a l’Ajuntament per signar al Llibre d’Honor de Balsareny i així mateix rebre un diploma commemoratiu.
 
Festa al Sindicat
 
Mentre ell signava, tots els motoristes van posar-se a punt per engegar de nou. Quan va baixar de l’Ajuntament, es va posar al davant i va començar una nova desfilada de motos fins a la plaça de la Mel. La gran multitud que hi havia a la plaça va anar entrant per omplir també la sala gran del Sindicat i ell va seure davant de tot, de les fileres de cadires, junt amb la seva família. Jacint Orriols va tornar a irrompre a l’escenari i junt amb Roger Sala van fer diverses entrevistes, però abans es va passar un vídeo que resumeix el treball i les competicions del Guillem, on es veu quan va tenir una lesió força important i la seva recuperació etc. A continuació un altre vídeo en què Nani Roma lamenta no haver pogut venir a Balsareny, felicita el Guillem i desitja una bona festa a tothom.

Els presentadors van entrevistar, en primer lloc, a Toni i Jordi Elías, coneguts germans de Manresa, vinculats al món del motor —tots dos han estat campions d’Espanya de motocròs, en onze i dues vegades respectivament, i el fill del primer, Toni Elías, va guanyar el primer campionat del món de velocitat amb el nom de Moto2 (abans MotoGP), el 2010. Toni Elías pare, entre altres coses, va felicitar el Guillem i va dir unes emotives paraules per recordar Pau Alsina, el jove pilot de Sallent que va morir el 2025. 

 
Després van seguir les petites entrevistes dalt de l’escenari: amb Rosa Romero, esposa de Nani Roma, i el seu fill Marc —recordem que va patir un greu accident el 2024 del qual va quedar amb paraplegia i sense mobilitat a les cames—, el qual, des de baix de l’escenari, també va donar la felicitació al balsarenyenc i va recordar els moments inoblidables que han passat junts. Agustí Vall, el “tigre” de Navàs, corredor de motocròs, que va destacar que el Guillem té un bon entorn familiar, un bon manager, i que té un bon talent per afrontar el futur. Jordi Trench, motorista de Navàs i coneixedor del Guillem, que, quan el va veure amb la moto, en els seus inicis, va augurar que seria un “crack”. Leandre Casas, de Moià, pilot i persona molt vinculada al món del motor, que va recordar quan va conèixer el nostre homenatjat.

 
Tot seguit van sortir els pares del Guillem, Jordi Farrés i Susana Plaza, contents per la victòria del seu fill, que van explicar diverses vivències a casa i quan el segueixen per anar a competir. La mare va donar les gràcies a tots els que els havien acompanyat —recordem tota la gent que es reunia al Sindicat per veure les competicions—. Junt amb els pares, també va pujar el seu tiet, Albert Farrés, que es va mostrar molt orgullós del seu nebot i va explicar que l’havia acompanyat en diverses curses. I junt amb ells, Toni Ovalle, que ja havia estat també al balcó de l’Ajuntament, va felicitar-lo i va explicar alguna anècdota viscuda amb ell; el Toni sempre l’ha seguit i l’ha ajudat molt. Com va dir Jacint Orriols, a la sala hi havia molts “pesos pesats” del que ha estat el motociclisme a Catalunya.

 
A continuació Guillem Farrés va pujar a l’escenari per agrair el suport rebut per part de tanta gent, de Balsareny i de fora; i va compartir uns moments amb dos dels seus amics de la infància de Balsareny, que també li van adreçar unes paraules i van fer alguna broma:  Arnau Corominas i Isaac Villagrasa. Finalment el Moto Club de Sant Hilari Sacalm, un poble amb molta tradició de motociclisme, li va lliurar un bonic dibuix referit a les motos fet per la genial Pilarín Bayés.
 
Acabat aquest acte, tota la gent va estar convidada a un piscolabis a la mateixa sala del Sindicat. Mentrestant, el Guillem es va posar a signar pòsters i a fer-se fotos amb la gent. De seguida hi va haver cua per ser dels primers.  I així es va allargar la festa fins a les dues del migdia. Durant l’estada al Sindicat, tothom va poder veure una petita exposició amb els seus trofeus i insígnies, col·locades en una vitrina en un racó de la sala, inclosa la recent placa de l’Ajuntament i una rèplica de la medalla d’or del campionat.

 
L’equip Triumph ha signat un contracte amb el Guillem per als propers tres anys, per competir a la categoria reina del motocròs. Des de Sarment tornem a felicitar-lo i li desitgem molts més èxits en el futur.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Bartolomé González

Reportatge fotogràfic de Bartolomé González