COLUMNA
VIOLETA
Tres dies
abans del Dia internacional de la dona, l’Organització Internacional de Treball
(OIT) feia públiques les conclusions del seu informe anomenat “esquerda
salarial de gènere i esquerda salarial per maternitat”: les dones d’aquest país
cobren un 17% menys que els homes per fer la mateixa feina, i les que tenen
fills, un 5% menys que les que no en tenen. Aquesta esquerda salarial entre
homes i dones creix fins al 19% si parlem d’Europa i a un elevat 36% si mirem a
d’altres països com els Estats Units; i
segons aquest informe, trigarà 71 anys a desaparèixer. Set dècades. La
majoria de nosaltres no viurem per assistir a la igualtat absoluta.
La meitat
del món està format per homes; l’altra meitat són dones. No obstant això, les
dades de l’ONU mostren que el bàndol femení tan sols posseeix l’1% de la
riquesa mundial. I tot i així, elles paguen molt més que els homes pel mateix
producte. La culpable d’aquest abisme és la denominada “taxa rosa”, un impost invisible
que grava les versions femenines d’un mateix producte.
El
col·lectiu feminista francès Georgette Sand —que pren el nom femení del
pseudònim que va triar l’escriptora Amandine Aurore Lucile Dupin per tenir
l‘oportunitat de publicar els seus llibres de forma seriosa— es va submergir en
una profunda comparació de preus. Quan va acabar la seva anàlisi, tenia una
important i preocupant teoria per mostrar al món: les dones arriben a pagar
fins a un 75% més pel mateix producte. Pel mateix raspall de dents, però de
color rosa. Pel mateix desodorant —de la mateixa marca— situat al prestatge
dels cosmètics femenins. Per hipoteques iguals, però diferents, i per cotxes
que adeqüen el seu preu al sexe del consumidor.
El què denuncia la taxa rosa és la preocupant
distància econòmica entre productes similars, exactes, diferenciats tan sols
pel seu color, un simple marcador de gènere, i en ocasions fins i tot ni en
això.
El tema de
l’esmentada taxa rosa ve de llarg. Al 1996 l’estat de Califòrnia va prohibir la
diferència de taxes en funció del gènere i al 2011 Brussel·les va regular la
fixació dels preus de les assegurances, censurant les distincions per sexe. Tanmateix,
a dia d’avui, no hi ha de moment cap norma internacional que castigui aquest
tipus de desequilibri. D’exclusions discretes, acceptades, maquillades. En el
cas que el salt de xifra afectés a individus de diferents ètnies, en lloc de
sexes, la disparitat a l’hora de pagar, pensem-ho, estaria segurament més que
controlada i regulada.
Grup de Dones de ‘Gent de Balsareny’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.