dimarts, 8 de març de 2016

40 anys de 'Sarment'

Isidre Prat i Laia Riu

Constatàvem en el número 100 de Sarment que, mercès a l’empenta d’un conjunt de gent, l’empara de la parròquia i el suport de les entitats culturals naixia Sarment el febrer de 1976.

Efectivament s’havia acabat el franquisme i arribaven les primeres llibertats. Al nostre poble, influït per l’associacionisme que començava a despuntar, va sorgir la idea de formar un “Cercle Cultural” que canalitzés les idees de les entitats i les seves iniciatives. El butlletí social, el Sarment, en seria el seu òrgan de difusió, l’espai de divulgació de la vida cultural de Balsareny. Recordem que la Parròquia va tenir un paper important per començar a publicar el butlletí, ja que aquest va poder sortir a la llum perquè els primers números van aparèixer com a adjunts al suplement del Full Parroquial que l’arxiprestat confeccionava setmanalment amb aquest nom (i que encara ara existeix).


ANY 1976

Al febrer apareixia el SARMENT amb el nom de “Suplement a SARMENT” nº 1-Febrer 1976”. Com a curiositat, el primer número era de 1 sol full, escrit a màquina, i recollia petites informacions de les entitats del moment a Balsareny: La Lluerna, escoltes, grup de cinema, biblioteca... Les notícies d’aquest primer any reflectien la dinàmica d’aquella època, la dels inicis de la transició.

Al nostre país les notícies eren: accions multitudinàries de l’Assemblea de Catalunya amb manifestacions a Barcelona; un cop acabat el franquisme hi ha un desvetllament de les activitats culturals arreu; escola d’estiu 1976 de Rosa Sensat: declaració de l’escola pública catalana, “per una escola pública catalana, arrelada al país, laica, gratuïta...”; convocatòria de la Marxa de la Llibertat: Fraga Iribarne la prohibeix i diu la famosa frase “la calle es mía”, però es celebra i amb gran èxit; obertura i aires predemocràtics del nou govern; Xirinacs s’asseu al carrer Entença, davant la Model, per demanar amnistia.

Mentrestant, a Balsareny, l’Associació de pares d’alumnes de l’Escola Guillem endegava una campanya per la catalanització de l’escola.

Dins del ressorgir de les entitats, el grup de teatre La Lluerna reprenia l’activitat; s’engegava una colla sardanista amb el nom de “Foc Nou”; es creava un grup excursionista...Al maig, La Lluerna ens deia que els havien denegat el permís per poder representar La Fam, de Joan Oliver, per ordre de la Delegación de Información y Turismo. El grup va anar a fer gestions a Madrid i, a finals d’any Sarment, amb l’article “La Fam, la fem”. anunciava que per fi s’havia autoritzat l’obra.
Aquell primer any, a cada Sarment hi havia un article editorial que encarrilava una acció o una reclamació que havien acordat les entitats que configuraven el Cercle Cultural. També en nombroses ocasions reclamava el patrimoni cultural del poble.

Sarment anunciava al juliol la “Marxa de la Llibertat”, que el CCB organitzava a Balsareny, i convocava a rebre-la al seu pas pel poble. Doncs això va costar una denúncia i els redactors es van haver de presentar a un interrogatori de la Guàrdia Civil.

ANY 1977  

Al butlletí es continua amb els editorials reivindicatius que més tard es reflecteixen en campanyes cíviques o polítiques: retolació de carrers en català, volem l’Estatut, català a l’escola, volem uns mitjans d’informació en català, amnistia... S’engega la campanya “Per un poble net” amb el  CCB al davant i difosa per Sarment.

Mentre que a Espanya s’havia fet un referèndum que va dir sí a la reforma política, i ara tenien lloc les primeres eleccions democràtiques, en què vencia la UCD a Espanya i el PSC a Catalunya, Sarment feia una tasca informativa dels esdeveniments i publicava els resultats al poble: guanyaven els socialistes, amb el doble de vots que el Pacte Democràtic i el PSUC (recentment legalitzat). Ja en democràcia, el Cercle s’aboca en la difusió de la cultura catalana: noms en català, recuperació de Sant Joan, coordinació del primer Onze de setembre.

En aquest 77, Sarment també es feia ressò dels cursets de català per a tothom, amb gran assistència, i la desaparició de la centraleta de telèfons, per l’automatització de la xarxa.

ANY 1978

Aquest any, a nivell general baixa la tensió política, per bé que es comença a parlar de les eleccions municipals. Però serà l’any en què s’aprovarà, el 6 de desembre en referèndum, la Constitució espanyola. Sarment es decanta força per parlar de problemes locals. Entrevistàvem els representants dels partits polítics més importants a Balsareny: el PSC, el PSUC i CDC i també a l’alcalde d’aleshores, Josep Casaldàliga, per parlar dels problemes del poble a nivell polític, econòmic, social i cultural.

Sarment es feia ressò de notícies, com ara que es feia una taula rodona amb els mestres per parlar de com s’aplicava l’ensenyament de 3 hores setmanals de català; la Marxa del Llobregat, que passaria per Balsareny; es feia una vaga a la mina... De fet, va ser un any de moltes vagues a tot Catalunya, als diversos sectors, alhora que l’atur i la crisi prenien grans dimensions. Altres esdeveniments varen ser: manifestació contra l’atur, la visita al poble de Gregorio López Raimundo (del PSUC); publicació del primer llibre monogràfic de Sarment, titulat Crònica de Balsareny, de Valentí Masplà; l’Ajuntament no assumeix fer la Festa Major, que acaben muntant particulars; tenen lloc les “Nits de Lluna Plena” a Sant Vicenç d’Aladernet, que pretenien restaurar-lo passant-hi unes bones vetllades; es comença a reivindicar un repetidor de televisió i locals per a entitats de Balsareny i es munta el primer sopar de balsarenyencs que vivien a Barcelona, us en recordeu? Per altra banda, la nostra entitat, el CCB, aprovava els seus estatuts i al Sarment començava la col·laboració fidel de “la pluja” per Francesc Soler Fàbregas, que després i fins avui continua al seu fill Jordi Soler.  El mes de juliol acomiadàvem mossèn Simeó Pujol, que havia mort el juny.

I acabem l’any dient que a Catalunya es determinava ja demanar a l’Estat que es fes un túnel foradant el Cadí i que es fes l’eix transversal.


ANY 1979

A partir d’aquest any Sarment es dedica de valent a les informacions locals i queden força al marge la majoria dels esdeveniments nacionals, molt difícils de reflectir al butlletí.

A primers d’any publicàvem els resultats del referèndum a Balsareny: vàrem aprovar la constitució per un 91,5% a favor del Sí, i un 25% d’abstenció.

Començaven les obres de la que seria “Llar dels Jubilats”; ho saben ara, els més joves, que allà abans hi havia el col·legi dels “nacionals”? I només per als nens, perquè les nenes anaven a l’escola de Sant Marc, on hi ha ara la nova guarderia...

Després d’aprovada la Constitució es convocaven a Espanya unes noves eleccions generals, que tornava a guanyar la UCD, el partit centrista d’Adolfo Suárez; però al nostre poble tornaven a guanyar els socialistes, seguits del PSUC, la UCD i CDC.

I al cap d’un mes hi tornava a haver eleccions: les primeres municipals, que portarien Eugenio Barranco a ser el primer alcalde de la transició democràtica; ell i 6 regidors més d’una llista independent formaven l’equip de govern.

La nostra entitat, el CCB,  portava a terme els primers Festivals d’Estiu, amb moltes activitats els dissabtes al vespre en un escenari muntat a la plaça de l’Església, que suplia en part la falta de locals al poble per fer-hi activitats regulars durant l’any. També incloïa altres actes. Així es celebrava, un diumenge al matí, la primera Cursa Popular.

El Bisbat es ven el Centre Parroquial, on anys enrere hi havia hagut activitats teatrals i també un cinema, i es diu que així es podrà arranjar el local on feia encara 5 anys hi funcionava l’escola parroquial.

El butlletí també reflectia el canvi dels noms dels carrers, seguint les pautes que havia donat el  CCB a través de campanyes.

Altres notícies publicades varen ser: el Casino torna als seus propietaris (una vella reivindicació popular que el nou Ajuntament resolia); comencen al Sarment les col·laboracions mensuals de Francesc Soler Castella, amb el nom de “Pàgines viscudes”; una entrevista a l’Associació de Veïns de Vilafruns; s’aprova fer un abocador d’escombraries a Sant Esteve; es fa una manifestació perquè volien treure quatre mestres de Balsareny i s’aconsegueix que finalment es quedin... Una de les notícies més importants de l’any, plasmada al Sarment, va ser l’aprovació del nostre Estatut d’Autonomia, el 25 d’octubre. A Balsareny es va aprovar per un 91,5% de Sí, amb un 67 % de participació.


ANY 1980

Sarment publicava el gener un número extraordinari dedicat a l’Escoltisme.

Ens fèiem ressò de la recuperació de dues festes més populars: el Carnestoltes, per part nostra, del CCB, i la Festa de l’Arbre, per part del Centre Instructiu i Recreatiu.

El nostre butlletí es modernitza i acaba sortint ja tot en òfset. La tirada ens arriba als 175 exemplars.

És l’any de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, a la primavera; mentre al país guanyava CiU, i s’escollia Jordi Pujol com a president, a Balsareny continuaven guanyant els socialistes en nombre de vots; segon, CiU; i tercer el PSUC.

Aquell any el Club d’Handbol puja a segona-A, es crea el Consell de Cultura Municipal i, dins dels festivals d’estiu, se celebra un Aplec de Sardanes al Castell, sense gaire èxit. S’inaugurava la font de la plaça de l’Ajuntament i també, oficialment, el Centre Instructiu i Recreatiu.

A finals d’any, mentre els escoltes celebraven el seu 25è aniversari, la crisi es comença a notar fort al poble: la fàbrica de la Rabeia perilla, tot i que de moment se solucionarà amb un pla de reestructuració.

ANY 1981

A primers d’any, Sarment feia un especial sobre el cinquè aniversari del Cercle Cultural.

Durant l’any vàrem destacar notícies com aquestes: homenatge a Joan Sarri per la Festa dels Traginers; la Unió Esportiva Balsareny és campiona i puja a segona regional; segueixen els Festivals d’Estiu amb els Pescadors de l’Escala, la cursa, l’Esbart Manresà, etc; la fàbrica de la Colònia Soldevila també perilla per la crisi; recuperació del local d’actes del Casino; acord per a la instal·lació del reemissor de TV a Balsareny...

Per altra banda, la nostra redacció feia una enquesta als botiguers sobre el comerç i els seus problemes i una altra als consumidors, i un reportatge sobre les obres públiques que feia l’Ajuntament; alhora, encetava un apartat de divulgació a Sarment amb temes científics.


ANY 1982

Passada la meitat de la legislatura, Sarment feia una “entrevista popular” a l’alcalde Barranco, basada en preguntes anònimes fetes per la gent.

Seguint amb la crisi, parlàvem ara de la regulació de treball a la mina i que la Rabeia entrava en el pla de reconversió tèxtil.

Al nostre poble es reorganitzava el grup de Bastoners, en tant que l’Ajuntament projectava l’enquitranament dels carrers i començava a parlar de la possibilitat de fer un pavelló poliesportiu.
Sarment promocionava la campanya “el català és cosa de tots” i oferia un servei de correcció del català.

La notícia de l’any al poble va ser la dimissió, a la primavera, de l’alcalde Eugenio Barranco, que seria substituït pel segon de la seva llista, Joan Soler i Cirera, el qual governaria un any, fins acabar aquella legislatura. Alhora començaven els rumors de l’organització de CiU a Balsareny.

A l’estat es van celebrar eleccions legislatives, a l’octubre. Van guanyar els socialistes, amb Felipe González, i la UCD va patir una gran davallada. Aquí a Balsareny també hi va haver un gran triomf dels socialistes, seguits de CiU, Alianza Popular i el PSUC.

Altres notícies varen ser: l’Handbol Balsareny puja a primera categoria; s’anuncia l’inici del nou enllumenat dels carrers; i comencen les obres de la Casa de la Vila.  Sarment feia una entrevista al regidor de Cultura, Esteve Díaz.


ANY 1983

Començàvem l’any entrevistant l’alcalde Joan Soler i celebràvem el setè aniversari del butlletí amb una enquesta a la joventut, alhora que iniciàvem la col·laboració “Educació i salut”.

La notícia més important de l’any al poble van ser les eleccions municipals del maig; els dos candidats eren entrevistats. Surt guanyador Jaume Rabeya Casellas, que es presentava per la nova llista de CiU, i era proclamat nou alcalde de Balsareny. Entrava CiU al consistori, amb 6 regidors, i darrere hi havia els socialistes amb 5.

Aquell any també destacàvem: la primera fira “El pagès i el seu entorn”; Pere Casaldàliga és declarat fill predilecte de Balsareny; l’Handbol perd l’ascens a categoria estatal; la vaga més llarga que mai s’havia donat a la mina de Vilafruns-Sallent; i l’aprovació del nou escut municipal de Balsareny.


ANY 1984

En el primer número, de gener, dèiem que s’anunciava en un Ple que un tècnic prestigiós faria una remodelació dels habitatges socials de Passatge Roqueta - Sant Marc; com també reflectíem que el passat desembre s’havia fet la inauguració del nou enllumenat públic.

Més endavant comunicàvem que l’Ajuntament feia una carta al conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, protestant pel mal estat del Balç (zona de l’antiga carretera, passat el Molí) i demanant una solució definitiva, després d’anys en pèssimes condicions, i coincidint que darrerament hi havia hagut un despreniment de roques, amb el resultat d’un mort.

Per altra banda, el CCB, entitat editora del Sarment, presentava a l’Ajuntament un projecte de creació d’una emissora municipal de ràdio, demanant-li que es fes càrrec de la part econòmica. El projecte no es va arribar a dur mai a terme.

El 25 d’abril, coincidint amb la Festa Major, s’inaugurava i es podia visitar la renovada Casa de la Vila, després de més d’un any d’obres, fet que incloíem a les nostres pàgines. També publicàvem la primera entrevista a la regidora de Cultura i Festes, Àngela Garcia. En aquella Festa Major vàrem gaudir d’un concert de la Marina Rossell i un recitat de ballet a càrrec de l’Esbart Sant Esteve; i, la setmana següent, per l’1 de maig, hi havia un partit de futbol entre els veterans de Balsareny i els del F.C.Barcelona.

També ens vàrem fer ressò que un equip jove de tennis taula, en categoria de cadets, va quedar campió en un torneig escolar celebrat a Navarcles.

Al maig es publicava el primer extraordinari de Sarment, amb motiu d’arribar al número 100.


ANY 1985

A principis d’aquest any, el Sarment publicava la creació de BTV- Balsareny Televisió, tot i que aquesta gran iniciativa no es va mantenir gaire temps. Va ser un hivern molt fred (les temperatures van arribar a 18-20º sota zero); fins i tot es va haver de suspendre la Cavalcada de Reis.

Aquell maig es van batejar els Gegants de Balsareny, el Marc i la Maria, que des d’aquell moment van constituir un símbol del poble. La construcció la va fer Manel Casserres, de Solsona, i un grup de joves del poble els va donar vida. Mn. Joan Bajona va compondre una música d’acompanyament per aquests Gegants.

També cal destacar l’aprovació de la construcció d’un Pavelló Poliesportiu a Balsareny a l’estiu de 1985. Al setembre Balsareny i el Bisbat de Solsona es van solidaritzar amb Nicaragua i amb Pere Casaldàliga.


ANY 1986

Un dels esdeveniments més rellevants de 1986 a Balsareny va ser el referèndum sobre la permanència a l’OTAN. El resultat a nivell estatal va ser el “sí”; en canvi, a Catalunya va guanyar el “no”. A Balsareny, al contrari de molts pobles propers, va guanyar el “sí”.

El 8 de maig es va celebrar l’acte principal del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana al Bages, en el qual Kalman Faluba, catedràtic de la Universitat de Budapest, va fer una conferència al teatre Conservatori Manresa; i s’hi van homenatjar els balsarenyencs Llorenç Planes i Josep Calmet, així com Josep Fàbregas i Àngel Servet, per la seva tasca cultural. Dos mesos més tard, l’Ajuntament va atorgar una medalla a Llorenç Planes per la tasca cultural que exercia al poble des de feia tants anys.

Durant aquest any els alumnes de 3r de l’escola Guillem de Balsareny van guanyar un dels premis Baldiri Reixac per un treball titulat “El Poble”. Aquest treball recollia la història i els costums del poble en temps antics. Un any més tard, l’escola va guanyar el premi més important, concedit a tot el centre per la tasca de la catalanització. El 1988 va tornar a guanyar amb un estudi sobre el traçat del riu Llobregat.

ANY 1987

El maig de 1987 es va celebrar la I Caminada Popular de Balsareny, gràcies a un grup de gent engrescats per donar a conèixer l’entorn del nostre poble. Gràcies a la bona participació, des de llavors cada any s’ha ant celebrant la Caminada.

Al juny d’aquest mateix any van tenir lloc eleccions municipals i es va poder escollir entre dos partits: CIU i PSC. La victòria, amb 9 regidors, se la va endur CIU, que ja governava el poble.

El juliol informàvem extensament d’una reunió que hi va haver al castell de Balsareny on es va debatre la viabilitat de l’edifici com a incentiu turístic i equipament cultural. Hi van intervenir, a més de l’alcalde i el secretari municipal i representants de diverses entitats locals —entre les quals el CCB—, membres de la Generalitat, la Diputació, la Cambra de Comerç de Manresa i altres organismes. La conclusió fou que, tractant-se d’una propietat privada, fóra difícil obtenir subvencions de diner públic a fons perdut; i es va suggerir la creació d’un ens jurídic amb participació del municipi i del propietari, mitjançant alguna cessió d’usdefruit, i que aquest ens negociés amb les administracions per aconseguir la declaració de l’edifici com a monument històric i canalitzar ajuts institucionals.

Al setembre, la Coral Sant Esteve celebrava el seu vint-i-cinquè aniversari i va preparar un programa ple d’actuacions iniciades el dia 11 d’aquell mes.

El número d’octubre recollia l’expedició d’en Josep Cañellas i el seu company Quico Zamora a la República Argentina. Van intentar assolir el cim de l’Aconcagua, amb una alçada de 6.959m, el cim més alt d’Amèrica. Va ser una llarga aventura plena de moments molt difícils; per exemple, les condicions atmosfèriques els van fer estar deu dies tancats en un petit refugi i amb poques provisions.


ANY 1988

Per la Festa Major d’aquest any, el 24 d’abril, Ràdio Balsareny —una emissora de titularitat municipal, sense relació amb l’antic projecte del CCB— va començar les seves emissions al 105.7 i la inauguració va comptar amb la visita del president de la Diputació Provincial, Sr. Germà Pedra.

Aquell estiu, Pere Casaldàliga va viatjar a Roma per explicar al Papa i a diversos cardenals de la Cúria Romana la seva posició davant la problemàtica social i política de Brasil. El bisbe no estava ben considerat entre la Cúria Romana per les seves cartes pastorals a favors dels oprimits i de la Teologia de l’Alliberament, i també pel fet de donar suport a les persones i col·lectius més desafavorits d’Amèrica Central.

A finals d’any va tenir lloc l’adquisició del terreny de les Malloles per part de l’empresa internacional Gates Rubber CO, a través d’Indústries Vulca SA.

També, abans d’acabar l’any, es fundava la Penya d’Esquí de Balsareny.


ANY 1989

El número de febrer explica la nova aventura d’en Josep Cañellas: durant l’estiu de 1988 va iniciar una nova expedició amb l’objectiu d’assolir el Makalu. Dos moviments sísmics van impedir l’arribada al cim. No obstant això, en Josep no va defallir i l’estiu de 1990 va repetir l’intent, aquesta vegada amb èxit.

També és important destacar el llibre “Y se ensuciaron las manos”, escrit per Judit Ribas, Jordi Coromines i Alberto González, en la qual es descriuen les condicions de vida dels habitants de Rio San Juan a Nicaragua i de les persones que amb molt esforç van ajudar a construir-hi 48 escoles.

A l’abril es va renovar la junta del CCB a l’assemblea extraordinària del Cercle Cultural. La tasca de direcció la va assumir Jordi Orobitg, que la va deixar més endavant per un canvi de residència; en va agafar el relleu Glòria Casaldàliga. En aquest mateix mes, la Biblioteca Popular va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari.

En el número de febrer, Sarment explicava que al llarg de l’estiu el poble havia acollit un grup d’alemanys i austríacs que van venir per aprendre català. Els joves van ser acollits per famílies del poble i van combinar classes de català amb xerrades sobre la realitat sociocultural catalana i visites a diversos punts de Catalunya. L’estiu següent es van repetir aquestes jornades, amb la majoria d’alumnes de la República Democràtica Alemanya.

El Cercle es condolia pel traspàs del seu col·laborador Francesc Soler, “l’avi de cal Pastisseret”. En col·laboració amb l’Ajuntament, iniciàvem la publicació de la col·lecció “Pau Bròquil”, de llibres de temàtica local. Començàvem amb la reedició de la Crònica de Balsareny, de Valentí Masplà, i el primer volum de les Pàgines viscudes, de Francesc Soler Castella, recull dels seus articles al Sarment.
A l’octubre es va presentar a l’Ajuntament el projecte d’un col·lector d’aigües residuals i una estació depuradora. Balsareny es va convertir en el primer poble del Llobregat que depurava les seves aigües abans que arribessin al riu. El pressupost total de l’obra va ser de 248 milions de pessetes, que van anar a càrrec de la Junta de Sanejament.

Al novembre es va difondre la notícia de les obres d’ampliació del Casal.

L’últim número de l’any 1989 feia ressò de les vivències d’en Francesc Riera, de cal Puntes, a El Salvador, amb la seva expulsió després de l’assassinat de sis jesuïtes i dues dones. En Francesc va explicar la situació d’aquell país i el treball que hi havia dut a terme. Temps més tard, la seva germana Teresa, de la junta del CCB, va viatjar a El Salvador com a membre de l’associació “Brigades per la Pau” i va enviar una carta on afirmava que havia estat una de les experiències més boniques fins llavors.

A finals d’any va néixer el Centre Excursionista de Balsareny per tal de promoure activitats relacionades amb la natura: excursionisme, escalada, esquí alpí, caminades... També es va crear la Comissió de Reis.


ANY 1990

El 9 de febrer, el conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Molins, acompanyat del director general de Carreteres, Jaume Amat; l’alcalde de Manresa, Juli Sanclimens, i l’alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya, van inaugurar la variant de la carretera (l’actual C-16, que voreja el poble, en comptes de l’antiga C-1411, que hi passava pel mig).

A l’abril, la mina de Cardona va tancar les seves portes i això va afectar les Potasses del Llobregat, ja que la major part del personal de Cardona s’havia de recol·locar a les nostres mines. Això va fer que no es renovessin molts dels contractes temporals, ja que les necessitats estaven cobertes. A més, el fet d’haver-hi més treballadors augmentava la producció i, per tant, reduïa els anys previstos d’existència d’aquestes mines.

A principis de setembre de 1990 va tenir lloc la I Setmana de la Joventut. Es van dur a terme activitats com ara un correfoc, una “rua d’artilugis” (cursa d’andròmines), tallers (de fotografia, danses, ceràmiques...), un festival de dansa popular i tradicional (organitzat per l’Esbart Dansaire Sant Esteve de Balsareny), un concert de rock català i altres actes.

Balsareny va commemorar al llarg d’aquest any els seus “més de mil anys”. L’acte central es va celebrar els dies 3 i 4 de novembre amb l’escenificació del retaule “Balsareny, més de mil anys”. Va ser una feina compartida pels membres de la Coral Sant Esteve, dirigida per Mn. Joan Bajona, i el grup de Teatre Sant Esteve, ampliat amb un grup de joves del poble, tots a les ordres de Jordi Payarols. El text de l’obra era de Ramon Carreté, i la música era del mestre Francesc Vila, amb Ramon Estrada com a responsable dels arranjaments musicals. El text es va publicar a la col·lecció “Pau Bròquil”, juntament amb el segon volum de les Pàgines viscudes de Francesc Soler Castella.


ANY 1991

Al gener de 1991 neix l’Escola de Música Municipal, que posava a l’abast de tothom el solfeig, el piano, la flauta i la música activa.

Al febrer, el Centre Excursionista de Balsareny donava a conèixer la proposta de conèixer els Andes de Bolívia i ascendir l’Illampú. Sarment, en el número d’estiu, s’acomiadava dels membres de l’expedició en una entrevista i els desitjava molta sort. Ells eren: Josep Cañellas, Josep Bonals, David Artigas, Toni Garcia i Manel Mingo. L’expedició va ser un èxit i van assolir el cim el 9 d’agost. Gràcies a ells vam poder conèixer aspectes de la vida de Bolívia i de l’expedició.

Al març, arran de la Guerra del Golf, l’Escola de Balsareny i altres escoles de la comarca, van dur a terme un treball (murals, escrits, poemes...) per aconseguir un món just i sense guerra.

La Colla Peta Fluix de Balsareny, nascuda l’octubre de 1989, feia la seva presentació als lectors al número d’abril: explicaven el número de membres, les activitats organitzades... I en el següent número presentàvem el “Segus”, el drac de la colla.

Es publicava el tercer volum de les Pàgines viscudes de Francesc Soler Castella, amb textos inèdits.
Al maig es van celebrar unes noves eleccions municipals. Els grups que es presentaven eren els mateixos que en les últimes, però amb noves incorporacions. Els resultats van ser 8 regidors per CIU i 3 pel PSC, i l’alcalde va ser altra vegada Jaume Rabeya.

El número d’octubre anunciava que començava de nou el curs escolta. L’Agrupament Escolta és una entitat que sempre ha col·laborat i facilitat informació per a les nostres publicacions.

Al novembre, Sarment parlava de la suspensió de pagaments presentada pel Grup Industrial Gossypium, propietari de les fàbriques de la Rabeia i la Colònia Soldevila. Temps més tard, es va tancar l’empresa de Sant Esteve i la fàbrica de la Rabeia. 

En l’últim número de l’any se celebrava el centenari de l’entitat associativa Centre Instructiu i Recreatiu. Entre tots els actes de celebració, cal destacar la publicació d’un llibre estructurat en dues parts: a la primera, Record del passat, per Laura Masplà, es recull la història del Centre fins a la Guerra Civil; i la segona, La recuperació del Centre, pel nostre fidel col·laborador, Josep Gudayol Puig, tracta de la història més recent, amb entrevistes a antics membres de l’entitat.


ANY 1992

Sarment va començar l’any amb un canvi de format. El CCB va adquirir nou equip informàtic amb una impressora làser i des de llavors els mateixos membres de la redacció fan el picat del butlletí.

A l’abril al poliesportiu de Balsareny va tenir lloc la IV Trobada Pro-Nobel de la Pau 92 pel Bisbe Casaldàliga. Va ser organitzada pel grup Amics del Bisbe Casaldàliga i va comptar amb la col·laboració de tot el poble. Aquesta trobada va ser per demanar el Premi Nobel de la Pau de 1992. La campanya ja havia començat quatre anys enrere amb l’objectiu de donar a conèixer les causes del bisbe. Finalment, però, el premi es va atorgar a Rigoberta Menchú, també digna lluitadora per la causa indígena.

El 27 d’abril d’aquest any es va inaugurar la nova Biblioteca Popular, gairebé davant de la que hi havia fins llavors. A l’acte hi van assistir autoritats i directors de biblioteques del Bages i el Berguedà. L’actual local té 290 metres quadrats i hi ha capacitat per a moltes més persones.  

El CCB i l’Ajuntament publicaven Merlets, una antologia de textos de poetes locals.

Aquest mateix any un treballador de la gravera de l’Alou va trobar un ullal d’un mamut prehistòric. Les seves dimensions eren: tres metres de llargada i uns quinze centímetres de diàmetre.

Al juny, tècnics especialitzats van venir a Balsareny per tal d’explicar els problemes de l’aluminosi i oferir ajuda als veïns implicats, ja que aquest material es trobava en les bigues d’alguns edificis del poble.

També, durant aquest any al mes de juliol es va dur a terme la I Escola Esportiva d’Estiu a Balsareny. Hi va haver una gran participació d’infants de Balsareny.

Passat l’estiu, es van introduir canvis en la circulació dels nostres carrers. Sarment va publicar una enquesta per tal que els habitants poguessin donar la seva opinió sobre els canvis.

Al novembre es va inaugurar de manera oficial la Penya Barcelonista de Balsareny, que ja feia anys que funcionava.

El butlletí de desembre de 1992 coincidia amb el número 200. Es va fer una edició especial que contava els 100 darrers mesos de la vida de Balsareny, és a dir, des de l’especial número 100 fins al 200. El número contenia una editorial extensa firmada pel president del CCB, Ramon Carreté, i salutacions de Manuel Royes (President de la Diputació de Barcelona), Francesc Iglesias i Sala (President del Consell Comarcal del Bages), Jordi Vallmajó (President de l’ACPC) i Pere Juncadella Morera, fundador del Cercle.

Aquell Sarment extraordinari incloïa també una extensa informació sobre la mobilització popular que durant dies va protestar contra el projecte d’instal·lar una incineradora de residus en terme de Balsareny. A mitjan novembre, unes empreses presentaven a l’Ajuntament sol·licitud per implantar a Balsareny una “minicentral tèrmica de matèries sòlides no reciclables” que seria la més gran d’Europa, generaria electricitat per a FECSA i crearia 28 llocs de treball. L’Ajuntament la va admetre a tràmit “com qualsevol altra” i al poble va saltar l’alarma. El 30 de novembre es va celebrar al Casino una reunió d’entitats, oberta al públic i amb participació de membres del consistori, que va durar quatre hores i va ser un “diàleg de sords”. L’alcalde i l’equip de govern deien que no es pronunciaven fins a tenir més informació, però d’entrada semblava que hi estaven d’acord, i hom sospitava que la Generalitat també. No se sabia exactament quins productes s’hi incinerarien, ni quin impacte podria tenir sobre el medi ambient, però la magnitud de l’empresa era ja un fet preocupant. Es va constituir una plataforma, “coordinadora d’entitats”, presidida per l’exalcalde Eugenio Barranco, a la qual es van afegir després sindicats i partits polítics. Es demanava que l’Ajuntament fes costat a l’opinió pública oposant-se al projecte, i que en tot cas convoqués una consulta popular per comprovar què volia el poble; però l’Ajuntament no es pronunciava, emparant-se en la manca de dades. Es van recollir més de 3.400 signatures contra el projecte. Entre les protestes que es van organitzar hi va haver una concentració vespertina davant l’Ajuntament i una manifestació per la carretera C-1411 que va tallar el trànsit el dissabte 19 de desembre a la tarda. Finalment, pocs dies abans de Nadal, Medi Ambient comunicava que el projecte “no s’ajustava a la política de gestió de residus” de la Generalitat i les empreses retiraven el projecte. La pressió popular havia guanyat.


ANY 1993

El número del mes de gener es feia encara ressò de la mobilització popular contra la incineradora, i donava compte del comunicat de la Coordinadora d’entitats en què felicitava el poble de Balsareny per haver assolit el seu objectiu i agraïa a totes les entitats, grups polítics i sindicats el seu suport, així com als pobles veïns de Navàs i sallent que s’hi havia solidaritzat. La Coordinadora anunciava que es dissoldria quan el Ple municipal acordés desestimar el projecte. També demanava un compromís municipal en el sentit de no permetre en el futur la instal·lació d’indústries que cremin residus o causin perjudicis al medi ambient. El 28 de gener, un Ple extraordinari de l’Ajuntament aprovava oficialment desestimar la construcció de la incineradora al poble, fet que va suposar la dissolució de la Coordinadora.

La situació laboral del tèxtil havia anat empitjorant a Balsareny. Ja havia tancat Sant Esteve. Ara es proposava tancar la Rabeia, mentre que l’alcalde Rabeya anunciava fer gestions per atreure noves empreses. Ben aviat es va saber que el tancament definitiu seria el 12 de març i que 77 treballadors anirien a l’atur.

També arribava la crisi al Molí, on passarien a fer 4 hores, i a Denim’s (l’antiga empresa dels tints de la Coromina), on es proposava la reducció de plantilla i la suspensió de feina per 6 mesos.

Al març saltava la notícia de la possible reducció de plantilla a les mines, en prop de 350 persones, a més que l’empresa pretenia congelar els salaris pel 93 i 94. Els miners es van mobilitzar amb vagues i manifestacions: una d’elles per la Festa dels Traginers; i una altra a Barcelona; també, una tancada a Montserrat; així com una vaga de comerços de Balsareny, Sallent i Cardona. Finalment, un preacord entre Comitè i Empresa obria un període de negociació per resoldre la viabilitat de l’empresa.

Més endavant s’arribava a un principi d’acord, pel qual només s’acomiadaven 325 persones, la majoria jubilacions anticipades i baixes voluntàries; i també hi hauria nous augments salarials.

Aquell any retornava el Ball de la Faixa després de força anys de no ballar-se, gràcies en bona part a l’esforç de l’Esbart Sant Esteve.

A finals de temporada, i amb Joan Lluís Chávez com a president i Francesc Boltor com a entrenador, el Club d’Handbol Balsareny pujava a Segona Catalana. També el Futbol Sala Balsareny pujava a Segona B. En canvi, pel que fa al futbol, el primer equip baixava de nou a Tercera Regional, després de 4 anys a Segona.

I mentre a les eleccions generals anticipades de l’estat tornava a guanyar, per darrera vegada, Felipe González, amb el PSOE, a casa nostra 178 miners ja s’havien apuntat com a baixes voluntàries, 62 d’ells per a ser recol·locats.

El Cercle, en col·laboració amb l’Ajuntament, publicava Del feu al pou, recull d’escrits històrics i literaris de Francesc Xavier Sabala.

Per altra banda, Mercè Terradellas, regidora d’Ensenyament d’aleshores, era nomenada delegada territorial del Departament d’Ensenyament de Barcelona-Comarques. I, pel que fa a l’esport, s’inauguraven al poble les tan reclamades pistes de tennis.

Aquell estiu lamentàvem la mort de Mn. Josep Colell, col·laborador de Sarment des del principi.

Després de les darreres crisis, Sarment feia un estudi sobre l’atur al municipi i veia que aquest pujava de 216 a 286 persones durant el 93 (de gener a setembre), el 13% de la població activa.

Aquella tardor arribava a Balsareny, com a nou rector, Mn. Antoni Guixé i Vila, a qui Sarment entrevistaria més endavant. Mn. Guixé substituïa Mn. Tomàs Calvo.

Aquell 1993, dos balsarenyencs apareixien a les nostres pàgines per haver rebut premis: el bisbe Pere Casaldàliga rebia el premi d’honor Jaume I al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona; i Llorenç Planes i Vilella rebia el premi Bages de Cultura per la seva trajectòria a favor de la cultura catalana.


ANY 1994

Aquell any per la Festa Major es van commemorar els 25 anys de Pubilles a Balsareny. Sarment se n’ocupava i destacava la trobada de pubilles locals que es va fer alhora que en publicava una foto per a la història, amb 24 pubilles i dames d’honor.

També es va presentar el llibre Estudis d’història de Balsareny de Josep Maria Sabala Sanfont, de la col·lecció Pau Bròquil, editat pel Cercle Cultural.

Aquella temporada era l’equip local de botxes qui aconseguia pujar a 1ª divisió de la Catalunya Central. També hem de destacar dues inauguracions: les noves dependències del Casal Verge de Montserrat i el polígon industrial de La Coromina. S’anunciava l’arribada imminent del gas natural i la televisió per cable al poble. Però va ser al número d’estiu quan reflectiríem, per desgràcia, la notícia tràgica de l’any: la del 4 de juliol, quan bona part de la Catalunya Central es veia amenaçada per les flames. Balsareny es veia afectat per un gran incendi que arribava també a molts municipis del Bages i el Berguedà. L’incendi va planar sobre una quarta part de la superfície del municipi. Els efectes no van ser més greus gràcies al gran esforç dels voluntaris que es van abocar en les feines d’extinció i dels que van ajudar en les tasques humanitàries durant aquells tràgics dies de foc.

La tardor del 94 va destacar a Balsareny per la celebració del “Dia del Casal”, amb un programa d’activitats entorn a la Diada de l’11 de setembre, per recaptar fons per al Casal Verge de Montserrat, sobretot per pagar les recents obres. Ho van muntar la Junta del Casal amb la col·laboració de diverses entitats i molts particulars.

També va ser important la gran jornada de celebracions que es va fer per commemorar els 25 anys del Club d’Handbol Balsareny, que es va reflectir a les nostres pàgines; l’ascens inesperat del Futbol Sala Balsareny a Segona A; i l’assoliment de dos cims en la iniciativa Equador 94 per part de membres del C. Excursionista de Balsareny, que arribava al seu cinquè aniversari.

Ah! Sabeu quan va començar a fer-se la ja tradicional Fira d’Artesans balsarenyenca? Doncs el 4 de desembre d’aquell 1994; per tant, ja se n’han celebrat 22 edicions.

També cal destacar la vaga de fam que va fer el nostre conciutadà Lluís Bonet per adherir-se a la campanya del 0,7%, reclamant que les institucions comarcals destinessin aquest percentatge dels seus ingressos anuals a projectes solidaris amb el Tercer Món.


ANY 1995     

A principis d’any vam destacar la inauguració recent de les pintures de Josep Obiols a la Capella del Casal, restaurades feia poc.

Com estava el poble aleshores? Què hi passava? Doncs ja havien començat les obres d’arranjament de la carretera per a convertir-la en un passeig; bona part del poble ja disposava de gas natural, però no tot ell (caldria esperar l’hivern següent); es feia una replantada de pins a la zona cremada de la Torre de Castellnou i Candàliga; desapareixia, amb una certa polèmica popular, l’històric banc de pedra del Trull, alhora que s’urbanitzava aquell sector i el banc es col·locava a l’entrada de l’escola, on encara es troba; l’Agrupament Escolta celebrava el seu 40è aniversari; en canvi, la colla gegantera s’acomiadava de fer sortides a fora i feia l’última Trobada de Gegants per la Festa Major (ja sabem que més endavant hi ha tornat... i és que és normal que les entitats tinguin alts i baixos). Apareixia el novè volum de la col·leció “Pau Bròquil”, Balsareny a principis de segle, recull d’articles històrics de Ramon Carreté.

En l’àmbit polític, Jaume Rabeya renovava l’alcaldia i Mercè Terradellas era nomenada Delegada Territorial del Govern de la Generalitat. Aquell mateix any, a la tardor, Jaume Rabeya era nomenat també president del Consell Comarcal del Bages, càrrec que ocuparia quatre anys.

A l’estiu les obres del passeig i del Trull arribarien a la seva fi i Jordi Pujol, president de la Generalitat, visitava el poble per inaugurar-les. Per altra banda, es va començar a fer la primera Caminada Nocturna de Lluna Plena, activitat que es faria fins al 1999.

A la tardor, Balsareny participava al programa de TV3 “Som i serem”. A finals d’any entrava en funcionament la nova Àrea Bàsica de Salut Balsareny-Navàs.


ANY 1996

Aquell any va ser el primer en què va aparèixer, com a novetat, per la Festa dels Traginers, el Mercat del Traginer, al carrer del Trull; després passaria a la plaça de la Mel, on es fa encara, enguany en la seva 21a edició. També, durant la festa, s’inaugurava el nou arranjament de la carretera d’Avinyó, que es convertia en un carrer urbà; i s’enllestia la nova “plaça de la Torrada”.

I mentre a Espanya queia el règim socialista, després de 14 anys, i entrava el PP a governar, amb José Maria Aznar, a Balsareny celebràvem els 10 primers anys de la Caminada Popular amb l’edició d’un llibret recopilatori que es va lliurar als participants.

Per la Festa Major es presentava a l’Ajuntament el llibre La sal, suport d’uns pobles, pel seu autor, Enric Badia; i s’estrenava el canal municipal de televisió per cable. També es podien visitar els nous pisos, ja acabats, de la plaça de la Mel; es començarien a acceptar les sol·licituds i més endavant hi hauria les adjudicacions. El Futbol Sala Balsareny pujava a Primera Catalana i, a l’estiu, començava el nou servei de Bibliopiscina, que ha continuat fins ara.

En l’àmbit laboral, l’empresa de tints BM Blau SL iniciava la seva activitat a l’antiga fàbrica d’Asbosa, mentre que la Gates començava les obres d’ampliació.

El setembre, per primer cop, els nois i noies de 12 anys marxaven del poble per cursar primer d’ESO, la majoria a Sallent o a Navàs, seguint la nova reforma educativa. Aquella tardor acomiadàvem Mn. Guixé, que marxava a Cardona, en tant que aquí tornava, Mn. Jordi Orobitg, ara com a rector.

A finals d’any, les corals Sant Esteve i Romaní presentaven el CD “Música de Mn. Lluís Riu” gravat aquell estiu.

ANY 1997

Aquell principi d’any mostràvem un informe detallat sobre el projecte del futur Museu del Traginer, que semblava que aviat es faria. Ho recordeu? La realitat és que han passat molts anys i el projecte continua encallat.

La Festa Major tindria 4 puntals forts: s’inaugurava la font de pedra del costat de la capella de Sant Roc, construïda per Mn. Joan, per commemorar els 200 anys de la construcció del Pont del Riu; es presentava el desè volum de la col·lecció “Pau Bròquil”, amb el títol Història de La Rabeia i de Sant Esteve, de Josep Forasté Roca; al Centre Instructiu i Recreatiu, es projectava l’audiovisual “Everest 96”, amb la presència d’Araceli Segarra, que va assolir el cim; i s’ordenava sacerdot el nostre conciutadà Gaspar Comellas i Lladó.

De cara a l’estiu, amb motiu d’acabar-se el darrer any en què es cursava l’EGB a l’escola Guillem, ja que entrava la reforma educativa, es va fer una trobada d’alumnes i mestres que havien passat per l’escola durant els seus 23 anys de vida. Va ser un acte molt emotiu que vàrem plasmar en una foto, a la nostra portada, per a la història.

Aquell estiu apareixia un nou grup de jovent que es feia dir “Centre Cínic”, que va començar organitzant la Baixada d’Andròmines i alguna activitat més, però que després no tindria continuïtat; per altra banda, s’inauguraven els recentment urbanitzats carrers de l’Om, prolongació del Carrilet i la placeta de l’Era del Mas Martí; i, al teatre de Sant Esteve, encara en funcionament, s’estrenava, a càrrec de la Coral Sant Esteve i antics membres de La Lluerna, l’obra El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, amb molt èxit de públic, en 3 sessions; va estar dirigida pel Jordi Payarols i Mn. Joan Bajona.

Al setembre, per primer cop, amb motiu de la Diada, el grup municipal d’ERC convocava un acte per hissar una gran senyera al fortí del Serrat del Maurici.

L’escola Guillem, després d’unes obres de reforma i millora, i de la inauguració d’un nou parc infantil per a la quitxalla més menuda, entre el Trull i el recinte escolar, concentrava, per primer cop, tots els cursos al mateix edifici del carrer Carrilet i desapareixien les aules del carrer Sant Marc. Extingida l’EGB, el centre quedava classificat en el nou mapa escolar com un CEIP (Centre d’Educació Infantil i Primària). Actualment aquest tipus de centres tornen a anomenar-se “escola”.


ANY 1998

Ens fèiem ressò que, per les festes de Nadal, la Coral Sant Esteve, amb acompanyament d’altres músics, rapsodes i aficionats al teatre del poble (La Lluerna, etc.), escenificava una lectura del Poema de Nadal; i que, per primer cop, es donava un premi a la millor ornamentació nadalenca, que va ser per als veïns del carrer del Castell; això es continuaria fent fins fa poc.

Per la Festa dels Traginers s’inaugurava la plaça de la Mel, que ja donaria cabuda a la celebració del Mercat del Traginer. Per la Festa Major, es feia un homenatge a les campanes i campaners, amb motiu de complir-se els 350 anys de la “campana grossa”.

Després de més de 20 anys de la creació del Cercle Cultural, el nostre col·laborador Pere Juncadella presentava el seu llibre El Cercle Cultural de Balsareny, història i anàlisi de les primeres dues dècades de l’entitat. Per altra banda, el juliol, els Pastorets celebraven l’acte central del seu 50è aniversari a la colònia Soldevila.

Aquell estiu s’havia format un nou grup, l’Ateneu Jove, de nois i noies amb ganes de fer coses, que després es dirien “Ateneu La Turka”. Van organitzar actes com un taller de danses d’arreu del món i un concert de rock.

Al poble es feien força obres als carrers, entre elles, els enllaços carretera-Costeta, Castell-carretera de Berga i cobriment de la riera de la Roqueta; i ja es parlava fermament de la prolongació de l’autovia de Sallent a Pui-reig. Al marge d’això, s’estava enllestint un projecte per fer un “camí verd” al llarg de la síquia.

A finals d’any fèiem constar la celebració del 50è aniversari de l’Esbart Dansaire Sant Esteve, amb un gran festival de tardor al pavelló.

ANY 1999

A principis d’any la Comissió de la Festa dels Traginers homenatjava Llorenç Planes i Vilella per la seva dedicació a la festa. A partir d’aquell any començava a editar-se el programa de la festa en forma de revista.

Els Pastorets feien la cloenda del seu 50è aniversari amb una sessió extraordinària a la colònia, amb participació de molts antics actors. Un nou grup espontani, habitual de les comparses, es feia càrrec de muntar el Carnestoltes, i deixava de fer-ho la Penya Barcelonista. Mentrestant, a l’Ajuntament s’aprovava l’alternativa de fer un nou tram entre Sallent i Balsareny, i partir d’aquí un desdoblament, quan es portés a terme la prolongació de l’autovia.

Per altre costat, la parròquia i moltes entitats feien un homenatge, al mes de març, a Mn. Joan Bajona i Pintó, pel vintè aniversari de la seva arribada a la parròquia de Balsareny; hi va haver molts actes, com una vetllada músico-teatral a l’Església, una missa i un dinar de germanor.

A la primavera, el periodista Francesc Escribano presentava al nostre poble el seu llibre Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga, guardonat amb el III Premi Gaziel, de biografies i memòries. I, pel que fa als afers laborals, l’empresa Texpack s’instal·lava a Balsareny, a l’antiga fàbrica de Soldevila, dedicada al cartró; en tant que finalment les mines del Bages passaven a mans privades, al consorci Iberpotash, d’on té la majoria d’accions una empresa israeliana. Per altra banda, l’Ateneu La Turka muntava una festa major alternativa.

En afers polítics aquell any juny hi va haver eleccions municipals que, a Balsareny, van suposar la reelecció de Jaume Rabeya, tot i que CiU va perdre un regidor i en va obtenir 7, mentre que ERC en va obtenir 2; els altres 2 van ser per al PSC. Però el que va destacar més, en afers socials, va ser la inauguració, el 19 de juny, de la nova sala polivalent, que de seguida es va anomenar “El Sindicat”, per part de Jordi Pujol. Per tant, la sala que es faria popular, no només al poble sinó a la comarca, ha sobrepassat ja els 16 anys d’activitat.

En un altre ordre de coses, el nostre butlletí deixava constància de la mort d’Isidre Vilella Buixader, col·laborador habitual de Sarment.

A la tardor, mentre a Catalunya es celebraven les eleccions al Parlament, guanyades per CiU (a Balsareny també), a Balsareny acomiadàvem com a rector Mn. Jordi Orobitg i donàvem la benvinguda a Mn. Joan Casals.

ANY 2000

En el número de gener anunciàvem que la balsarenyenca Mercè Terradellas passava a ser directora general de Recursos Humans del Departament d’Ensenyament.

Es creava un club de tennis taula per un grup d’aficionats, que portaria a terme les seves activitats al local del Centre Instructiu i Recreatiu.

Al març, mentre que a tot Espanya tenien lloc les eleccions generals, que guanyaria el PP per majoria absoluta (a Balsareny guanyava CiU), Sarment es feia ressò de les activitats que es portaven a terme al Sindicat d’ençà que es va inaugurar: l’Ajuntament va programar moltes activitats cada mes, algunes d’elles amb molt poca afluència de gent; d’altres amb més èxit, entre elles l’actuació de Jaume Arnella, que va estrenar el romanço original sobre la Festa dels Traginers. Per cert, que en aquella edició de la festa es van celebrar els 10 anys de Correfoc i de la Colla Peta Fluix.
Acabada la temporada, el Club d’Handbol perdia la categoria i tornava a Tercera Catalana. Per la Festa Major es proclamava, per primera vegada, a més de les pubilles, l’hereu i el fadrí de Balsareny, que van ser respectivament el Jordi Gamisans i el Jordi Selgas.

L’oficina de correus es traslladava al carrer Cadí núm. 1, en un local amb millors condicions que l’anterior, però força petit.

Aquell estiu, a l’agost, es feia un petit homenatge a l’Església a Josep Bonals i Arnaus, pels seus 50 anys com a campaner del poble.

Per altra banda, la companyia Alsina Graells es feia càrrec del transport públic de línia, tot i que el servei no semblava millorar gaire i a Sarment reflectíem les queixes dels usuaris. S’inaugurava el nou pont de la via i s’obria al trànsit, després d’haver-se eixamplat i urbanitzat com a prolongació del carrer del Carrilet.

Una forta moguda vindria al poble a finals d’any, quan s’anunciava que els Pastorets no es podrien representar a la colònia Soldevila després de 52 anys ininterromputs. L’empresa Texpack, propietària del teatre, comunicava que clausurava el local perquè no complia les condicions de seguretat i no volia aquesta responsabilitat; l’Ajuntament tampoc no la va assumir. De moment, aquell Nadal només es va fer una única representació simbòlica i abreujada el dia de Nadal a la Colònia, a l’aire lliure.


ANY 2001

Va ser l’any en què per la Festa dels Traginers ens visitava un grup de gent de Saint Girons, de la regió occitana de l’Arièja, on també es fa una festa popular de caire semblant.

A la primavera, l’Escola Municipal del Música del poble celebrava els 10 anys d’activitat; i, mentre ens fèiem ressò del llibre Ética primera, del balsarenyenc Jordi Corominas, la Generalitat donava el vist-i-plau al traçat de l’autovia al pas per Balsareny que ja havia aprovat l’Ajuntament, el qual incloïa un nou tram entre Sallent i Balsareny al marge esquerre del riu.

Nova moguda a la mina: tot i que l’empresa deia que mantindria els llocs de treball, ara manifestava que el tracte era només per a 3 anys, que s’acabava doncs el compromís i elaborava un pla que preveia tancar un pou de Súria i reduir la plantilla en 178 persones, al·legant que l’empresa tenia pèrdues. Davant de moltes manifestacions, vagues, talls de trànsit, etc., finalment, a l’estiu, Iberpotash va acceptar parar l’expedient de regulació i s’apuntava una esperança per trobar una solució.

Aquell estiu eren els balsarenyencs els que viatjaven a Saint Girons, el 4 i 5 d’agost, per participar en la festa anual anomenada Autrefois le Couserans, completant l’intercanvi entre les dues poblacions. Hi va anar molta gent, tant els col·laboradors de la nostra festa com ciutadans en general que es van organitzar, en autocars i cotxes particulars, per assistir-hi, aprofitant també el temps de vacances. Sarment hi va dedicar un ampli reportatge.

Al setembre es feia un petit homenatge a la Montserrat Solà, per ser la primera pubilla local que havia estat nomenada pubilla del Bages. Alhora ens acomiadàvem de Mn. Joan Casals perquè, de nou, hi havia canvi de rector, que va ser Mn. Ramon M. Serchs. També vàrem destacar el bon paper dels veterans del Futbol Balsareny, que van acabar primers en el Campionat Intercomarcal.

Aquella tardor, mentre a nivell internacional ens esgarrifàvem tots per l’atemptat a les torres bessones de Nova York de l’11 de setembre, a les mines del Bages s’arribava a un acord per regular l’activitat de l’empresa fins a 2005, que contemplava reducció de plantilla, amb jubilacions i prejubilacions, però força inversió i mantenir el poder adquisitiu dels sous.

I, acabant l’any, tornava l’afer dels Pastorets. De moment, semblava que hi podia haver algun acord entre l’empresa i l’Ajuntament per adequar el teatre de la colònia, i es va decidir elaborar un projecte amb pressupost inclòs.

La temporada 2001-02 tornava la Unió Esportiva Balsareny de la mà de José Luís Fernández i de Ramon Selgas i començava força bé la competició a Tercera Regional. Per la seva part, el Club d’Handbol havia quedat campió a Tercera Catalana i començava de nou a Segona.

Altres notícies que vàrem destacar els darrers mesos de l’any van ser: la primera edició de la Festa de la Gent Gran a l’octubre; la presentació del llibre Del Bages a l’Amèrica del Nord, del Dr. Jaume Torner, on reflecteix les seves vivències com a metge i cirurgià a Balsareny i als Estats Units; i la forta nevada del dia 14 de desembre, la més important dels darrers 15 anys, que feia baixar les temperatures per sota dels 14 graus negatius.

ANY 2002

Mentre que en la política municipal destacava la renúncia d’un regidor de CiU, en Joan Manuel Marquès, per motius personals, a Girona atorgaven un segon premi de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica a la balsarenyenca Júlia Bernadich i Peralta; i, per la Festa dels Traginers es retia homenatge a l’Antoni de ca l’Arnau.

Per altra banda, deixàvem constància de la mort de Gabriel Lozano Medina, que va ser regidor socialista del nostre Ajuntament durant molts anys.

Per la Festa Major es presentava un nou llibre sobre el poble: Balsareny, història en imatges (1897-1975), editat per Angle Editorial, del qual és autor Vicenç Benéitez Rial, amb textos de Ramon Carreté.

A final de temporada, l’Handbol Balsareny, davant dels mals resultats, tornava a baixar a Tercera Catalana. En canvi, també en esports, la jove balsarenyenca Estefania Lorente guanyava a Manresa un prestigiós torneig de tennis.

Al mes de juny s’emetia des de Balsareny el programa d’humor “A pèl”, que en la gira d’estiu s’anomenava “A pèl tour”, dels actors Santi Millan i José Corbacho. Aquest programa es traslladava a Balsareny en la seva segona sortida dels estudis de TV3, la primera en estricte directe, i va tenir un èxit rotund, amb la sala del Sindicat plena de gom a gom. La nostra gent hi va tenir un paper molt digne i, a més, van participar al programa personatges coneguts com els actors Toni Albà, Joan Pera i Roger Pera.

En un editorial, Sarment reflectia que havia aparegut, després d’una llarga tasca d’investigació, l’Atlas Lingüístic del Domini Català, obra dels doctors Joan Veny i Lídia Pons, que recull el fruit de nombroses enquestes fetes a persones grans de moltes poblacions de parla catalana, per recollir variants dialectals de la llengua; una de les poblacions que apareixen a l’Atlas (només 4 en tot el Bages) és Balsareny; aquí, les enquestes les va fer en Ramon Carreté, que va entrevistar una vintena de persones.

A Balsareny, el dia de Sant Pere, es celebrava els 50 anys de l’ordenació sacerdotal del nostre bisbe Pere Casaldàliga.

Aquell estiu també publicàvem una entrevista feta a Rubén Navarro i Méndez, nascut a Vilafruns, per la seva trajectòria com a futbolista de clubs com el Sallent, després el València, el Numància i l’Alabès; va debutar a primera divisió el 1997. L’article el signava, com a entrevistador, l’actual alcalde de Balsareny, Albert Neiro.

Al mes de setembre ens sorprenia, a tot el poble, la sobtada mort del rector Ramon Maria Serchs, encara molt jove, que només portava un any a Balsareny, quan feia menys d’una setmana encara havia recitat al Sindicat uns emotius poemes de Pere Casaldàliga. Era un gran dinamitzador, col·laborador d’entitats allà on estava; i combinava les tasques parroquials amb labors periodístiques.
En un ple de l’Ajuntament l’alcalde Rabeya anunciava que ja es podia veure el projecte definitiu dels habitatges de la plaça de la Mel. En el mateix ple, es nomenaven els regidors substituts de les dues baixes dels darrers mesos: Isidora Hernández, pel PSC, cobria la baixa de Gabriel Lozano, i Rosario Mateo, de CiU, la de Josep M. Marquès.

L’editorial del mes de novembre el destinàvem a reflectir el nou rumb que prenien Els Pastorets. La junta dels Pastorets de la Colònia Soldevila havia estat intentant durant dos anys un diàleg, que amb l’Ajuntament va reeixir, però no pas amb l’empresa, la qual no va donar mai una solució que li suposés una mínima despesa. Mentrestant, el local i, en general, els pisos s’havien continuat degradant i, per tant, començava a ser francament difícil, econòmicament parlant, de trobar-hi un desllorigador eficaç. Finalment, per una decisió de la majoria dels seus membres, la junta va acordar de fer les representacions a la sala Sindicat de Balsareny. Així es va començar una nova etapa, amb molta gent que havia fet durant molt anys Pastorets a Sant Esteve i també incorporant-hi nous col·laboradors. L’Ajuntament es va comprometre a dotar l’escenari dels elements necessaris per a fer una representació d’aquest tipus. També es va decidir que es farien, de moment, dues representacions durant les festes de Nadal, els dies 25 i 29, però davant l’èxit que van tenir, es va haver de fer una tercera representació, el 6 de gener, que també va exhaurir les entrades i, per tant, força gent va haver d’esperar a l’any vinent.

En un altre ordre de coses el Ple de l’Ajuntament aprovava que el nombre de nous habitatges de la plaça de la Mel fos de 32. També ens fèiem ressò que el nostre metge Josep Cañellas conqueria, juntament amb 7 membres d’una expedició berguedana, el cim del Cho-Oyu, de 8201 metres, a l’Himàlaia. I mentre començava a prendre fesomia el projecte de la “Via Verda” , amb l’arranjament del camí al costat del recorregut de la sèquia de Manresa, amb la plantació d’espècies vegetals, i fent-hi ja algunes actuacions com és la construcció del mirador de la sèquia sobre la Resclosa dels Manresans, l’Ajuntament balsarenyenc continuava urbanitzant carrers, com era el sector nord de la Costeta i prolongació del carrer Barcelona.

Al darrer número de l’any avançàvem que l’Ajuntament tenia entre mans un projecte per reubicar el camp de futbol a Puigdorca i alhora fer una nova piscina al lloc on hi havia el camp de futbol, en tant que l’espai de la piscina vella quedaria per a equipaments esportius, aparcament i zona verda; a part que es faria primer un camp de futbol provisional en uns terrenys de darrere el Casal, sota el Castell; tot això estaria lligat amb la gran modificació que estava vivint aleshores la zona de l’Alou pel desdoblament de la carretera. Més endavant les coses no van anar per aquí.


ANY 2003

A principis d’any, mentre que al món es parlava ja de la guerra de l’Iraq, a Balsareny naixia una nova força política local. De cara a les eleccions municipals que es preparaven per a la primavera, apareixia el VAI, Via Alternativa Independent, formada per gent jove amb ganes de treballar pel poble.

Enfront del discurs del govern espanyol, clarament favorable a una guerra preventiva contra l’Iraq, una guerra d’agressió, Sarment es posicionava clarament al costat dels que estaven a favor de la pau.
Recordem que la tardor anterior hi havia hagut la marea negra en costes gallegues provocada per l’abocament de petroli del vaixell Prestige. Un cop es va poder retirar l’embarcació, nombrosos voluntaris es van oferir en les tasques de neteja per evitar un desastre ecològic més gran encara del que va ser. Entre ells, hi va haver un balsarenyenc, el Rubèn Riu i Gras, que hi va ser present durant uns dies. Sarment va recollir les seves impressions en una entrevista.

Mentrestant es continuava arranjant el Camí Verd de la Sèquia, amb la col·locació de baranes de fusta, per donar seguretat, i plafons indicatius del recorregut, el quilometratge i les diverses fites del camí.

La guerra de l’Iraq era imminent i, al nostre butlletí, anàvem publicant textos de diverses personalitats a favor de la pau, com un del Papa Joan Pau II, del bisbe Casaldàliga, del jutge Baltasar Garzón i de l’editor d’“El País” Juan Luís Cebrián.  Finalment, ja al mes d’abril, en l’editorial ens havíem de lamentar que la guerra havia començat, amb entrar Estats Units, el Regne Unit i Espanya al capdavant. En l’editorial, en aquesta ocasió, reproduíem fragments a favor de la pau del parlament que va fer l’alcalde, Jaume Rabeya, des del balcó de l’Ajuntament, en nom de tot el consistori.

A Balsareny hi va haver una “moguda” provocada per l’Ajuntament de Navàs quan va saltar la notícia que Navàs volia agregar-se els barris balsarenyencs de Cal Nosa, Cal Rata i un bon tros més de terreny rural. L’Ajuntament navassenc semblava que treia en aquells moments la notícia aprofitant que Navàs havia perdut habitants perquè l’antiga colònia de Valls de Torroella, que era seva, s’havia annexionat feia poc al terme de Sant Mateu de Bages, però eren dues situacions diferents. Al cap de poc, l’afer va quedar en un no-res i, avui per avui, aquests barris continuen essent de Balsareny.

El 14 de març es va posar la primera pedra de les obres de construcció de la segona fase d’habitatges de la plaça de la Mel, per part de Felip Puig, aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Sarment, en un altre ordre de coses, publicava unes entrevistes ben completes a les candidatures de les esperades eleccions municipals, que en aquella ocasió eren 4, després de la incorporació del nou VAI. Aquest fet va tornar l’emoció al poble per uns comicis d’aquest tipus. Els resultats van donar de nou guanyador a CiU, però amb només 5 escons; per 2 escons del VAI, 2 més del PSC i 2 més d’ERC. Després d’unes setmanes d’incertesa i expectació, en el Ple de constitució del nou consistori Jaume Rabeya, de CiU, va perdre l’alcaldia, després de 20 anys, a favor del tripartit format per tots els partits de l’oposició (que sumaven 6 escons), els quals van votar com a nou alcalde Francesc Soldevila, d’ERC, per als propers 4 anys.

Sarment reflectia a les seves pàgines el canvi d’alcalde i li dedicava una entrevista inicial. Aquell estiu, amb alguns canvis introduïts pel nou consistori, hi hauria les tradicionals festes, com la de Sant Joan i els sopars i balls als carrers.

Quant a l’esport, el Club d’Handbol tornava a pujar a Segona Catalana.

En el Ple de finals de juliol el nou govern tripartit aprovava modificar el projecte inicial, de l’anterior govern, sobre les noves piscines i camp de futbol, de manera que tots dos equipaments es farien totalment nous, però al mateix indret on eren; el recinte de la piscina tindria una zona verda molt extensa i es deixaria espai encara per a molts aparcaments, a part que no caldria fer un camp de futbol provisional. En aquest Ple s’aprovava també el servei públic municipal de la Deixalleria i el seu reglament.

Al setembre, en un altre Ple, s’aprovaria el projecte d’obra de remodelació i adequació de serveis i pavimentació del nucli antic de Balsareny; aquest projecte ja havia estat iniciat i contractat per l’anterior equip de govern. També es va aprovar la construcció d’un camp de futbol-7, darrere les pistes de tennis, de forma provisional mentre duressin les obres del camp de futbol.

A l’octubre, Sarment publicava un reportatge sobre l’obertura del nou tram d’autovia entre Sallent i Balsareny, després de dos anys d’obres, mentre encara estava pendent l’acabament del tram de Balsareny a la Granota. Al novembre destacàvem la celebració a Balsareny dels 75 anys del nostre bisbe Pere Casaldàliga, en tant que, a nivell de tot Catalunya, hi havia eleccions al Parlament, en què CiU no obtindria la majoria absoluta; a Balsareny sí que aquesta coalició guanyava a nivell local.

Sarment acabava aquell any, recordat per la forta calor que va durar tot el final de primavera i quasi tot l’estiu, repassant les obres al poble: s’havia acabat el darrer tram del carrer Costeta i també les reformes de l’Escola Guillem, així com la nova deixalleria, que ja estava en funcionament des de la primavera; s’havia aprovat el projecte de rehabilitació del nucli antic (que més endavant seria modificat); i estaven ja en marxa la construcció dels dos blocs laterals de la Mel i també, per fi, la construcció de la nova zona esportiva, amb la piscina i el camp de futbol nous; aquell hivern s’estaven enderrocant totes les instal·lacions velles, aplanant els terrenys i rebaixar-los fins al nivell de la carretera.


ANY 2004

Mentre que a Catalunya, després de les passades eleccions, es formava un tripartit per a governar, entre ERC, PSC i  IC, que posava fi als 23 anys de pujolisme, a Balsareny ja feia mig any que manava també el nostre tripartit, cosa que es notava en alguns canvis, un nou estil de governar, una altra manera de fer, com també un nou aire en l’oposició. A més, el nou equip de govern va començar a editar el butlletí informatiu “Àgora” per fer arribar la seva veu a totes les cases del poble.

Sarment, per la seva banda, estrenava l’any amb un nou disseny del butlletí, més modern, obra del Jordi Selgas i la Laia Prat.

El Centre Excursionista de Balsareny renaixia, amb una nova junta, i amb ganes de fer activitats. La primera fou una sortida d’esports blancs a l’estació d’esquí de Font Romeu; i la segona a Porté-Puymorens. Mentrestant una notícia apuntava al fet de construir una presó al Bages i, per això, a Balsareny la plataforma “El Bages diu No a la Presó” feia una xerrada per informar de com estava la situació de cara a la presó que es volia fer en terme de Sant Joan de Vilatorrada; els pobles més propers a l’indret eren els que lògicament més s’havien mobilitzat. Més endavant es canviaria la ubicació concreta del centre penitenciari, que no es va fer a les Torres de Bages, però sí a la finca Lledoners, també en terme de Sant Joan, on és actualment.

La portada del mes de març expressava la indignació per l’atemptat islamista a Madrid del dia 11, on van morir prop de 200 persones i la nostra solidaritat amb les famílies.  Balsareny també va sortir al carrer com a protesta, amb una concentració silenciosa, el mateix dia 11 al vespre, a la plaça de l’Ajuntament, on es va llegir un manifest de condemna. El mes següent, en l’editorial, ens referíem al fet que l’escandalosa gestió partidista del govern del PP, tergiversant o amagant la informació sobre l’atemptat de Madrid, davant la incertesa inicial sobre quin grup terrorista s’atribuïa els fets, tot això a solament 3 dies abans d’unes eleccions generals, va propiciar un rebuig general contra el partit al poder tan gran que li va costar, gairebé amb tota seguretat, perdre les eleccions, a favor dels socialistes, amb José L. Rodríguez Zapatero al capdavant. A Balsareny també va guanyar el PSC, com acostumava a passar en unes generals (882 vots, per 555 de CiU).

Després d’un temps d’ençà del tancament de l’escorxador municipal, Sarment publicava una entrevista als seus usuaris habituals, els carnissers del poble, perjudicats per aquest tancament; les raons adduïdes, les quals es varen debatre en diferents plens municipals, van ser la necessitat d’adequar aquest equipament (construït els anys 60) a la normativa legal i el cost econòmic de la seva gestió.

Sarment es feia ressò de l’obertura al trànsit del tram nou d’autovia entre Balsareny i el sud de Puig-reig, que va ser el dia 5 de març. Com també del fet que, per la Festa Major d’aquell any, tornava, després d’uns anys d’absència, la Cursa Popular, organitzada pel CEB, amb 160 participants.

Al mes de juny s’acabaven les obres de la nova piscina municipal, la qual obria les portes el dissabte dia 19 de juny. Aquell estiu el Club d’Escacs Balsareny va obtenir el títol de campions de Catalunya per equips del grup de 3a categoria, a Sant Llorenç Savall, en tant que el CEB va pujar el Puigmal, de 2.913 metres d’altitud.

A finals de setembre començaven per fi les obres de remodelació del nucli antic. Concretament, després d’haver-se canviat l’ordre, la primera fase estava destinada a la rehabilitació de les places de l’Ajuntament i de l’Església. Això va comportar el canvi d’ubicació del mercat setmanal dels dijous que, a partir d’aleshores, va passar a fer-se a la plaça de la Mel, amb els nous pisos a punt de mostrar-se al públic. Actualment, ja fa onze anys que el mercat es fa allà.

Per altra banda, després de la compra per part de l’Ajuntament d’unes parcel·les del Trull, propietat del Centre Instructiu i Recreatiu, el consistori començava ja a netejar-les i explanar-les per a fer-hi un espai d’aparcaments.

A la tardor felicitàvem l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny pel seu cinquantè aniversari i, en portada, mostràvem una foto dels fundadors de l’escoltisme al poble amb Mn. Felip Pujols, l’estiu anterior; així com una altra foto amb els continuadors de l’escoltisme, amb Mn. Alfons Busto al capdavant, en l’acte commemoratiu. Llàstima que l’entitat ha desaparegut aquests darrers anys.


ANY 2005

A principis d’any destacàvem que la Generalitat rebutjava de forma definitiva la proposta de Navàs d’agregar-se els barris de Cal Nosa i Cal Rata; i que es preparava la substitució del bisbe Casaldàliga, per la jubilació, per un nou prelat, que es mantenia en secret de moment; però la cosa preocupant era que s’havia ordenat al pare Pere que abans abandonés la població, per tal que no continués vivint entre els seus estimats fidels i amics. Per sort, ben aviat vàrem poder rectificar les previsions, donat que el nunci finalment va dir que en Pere es podria quedar i, a més, el seu successor es mostrava disposat a comptar amb el seu ajut.

Al febrer tenia lloc el referèndum per una constitució europea. A Balsareny, com a tot Catalunya, i com a tot Espanya, guanyaria el Sí, per bé que no s’arribaria a fer la constitució perquè d’altres estats van donar el seu vot majoritari negatiu.

Sarment publicava un reportatge sobre el reconeixement que es va fer aquell any per la Festa dels Traginers a Joan Santasusana i Canal per la seva participació a la festa durant tants anys com a part de la història del poble.

Per la Festa dels Traginers estaven pràcticament enllestides les noves places remodelades de l’Ajuntament i de l’Església. Per altra banda, l’equip de govern tripartit va configurar un nou model de Festa Major, sense envelats ni despeses gaire elevades en orquestres ni en actors de teatre gaire mediàtics; i amb la iniciativa del Consell de Joventut de fer dos concerts alternatius per a gent jove al pavelló. En aquesta Festa Major es presentava el llibre Balsareny, ahir i avui, de Joan M. Serra, mestre que havia estat a Balsareny, i de Ramon Carreté. Aquells dies, també, la Penya Barcelonista era rebuda per la directiva del Barça en un acte social i institucional d’inauguració de la placa amb l’escut de la nostra penya, dissenyat feia temps per Mn. Joan Bajona.

Altres notícies publicades eren: el nomenament d’Andreu Verbon com a jutge de pau titular; l’aprovació del nou Consell Municipal de Joventut i el seu reglament, de forma semblant a la del Consell de Cultura; també aprovació del Pla de Joventut, per poder demanar subvencions a favor del jovent; la plaça d’Espanya passava a anomenar-se oficialment plaça Onze de Setembre; la biblioteca es posava cada cop més al dia, amb les noves tecnologies, ara convertida ja en un telecentre de la Diputació; el CEB feia un crit d’alerta sobre la tala d’arbres que s’havia fet al Pla de Calaf; s’eliminava la font del triangle de la plaça 11 de setembre, davant del perill que suposava i l’elevat cost del seu manteniment; i el CEB es decidia per fer una sortida a La Mola.

A l’estiu, de nou el drama del foc afectava Balsareny, el 18 de juliol. Un incendi que començava a la zona de Castellnou arribava en poca estona a Balsareny pel Pla de Calaf: es cremarien 852 hectàrees del nostre terme, a més de 39 de Sallent i 27 de Castellnou de Bages. Per tal que els hidroavions poguessin agafar aigua, aquella tarda es va evacuar la piscina; també es va tallar el trànsit de l’autovia. Per sort, gràcies als professionals i a l’ajut de molts voluntaris, el foc es va poder controlar el mateix dia al vespre. Han passat ja 10 anys i almenys la zona es torna a veure verda.

Tot just el dia abans, diumenge, Balsareny celebrava amb una emotiva festa els 50 anys de l’ordenació sacerdotal de Mn. Joan Bajona i Pintó. Va destacar la representació de l’obra de teatre i música Ai, Mossèn!, de Santi Fornell, amb la participació d’actors dels Pastorets i de les corals Sant Esteve i Romaní. Aquell mateix cap de setmana el CEB pujava el Tuc de Mulleres, de 3.010 metres d’altitud, per celebrar, junt amb molts centres, el centenari del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Al setembre destacàvem que el bisbe Leonardo Ulrich, successor del Pere Casaldàliga,  complint una promesa feta al bisbe Pere, ens visitava a Balsareny el dia 5; i també que l’amo de Dheblan, empresa d’encofrats i estructures per a la construcció de La Coromina, havia desaparegut i devia alguns mesos de salari als treballadors. Mentrestant, el Cercle Cultural s’adheria al clam de la societat civil en favor d’un nou text de l’Estatut de Catalunya i per un finançament equitatiu i solidari alhora. Poc després s’aprovaria el redactat del mateix al Parlament per una majoria aclaparadora i començaria la seva discussió a les Corts espanyoles.

A la tardor, Balsareny, després de molts anys de no ser-hi, tornava a ser convidat a participar a la Fira de Calella i l’Alt Maresme, en la seva XXV edició, per mostrar la nostra cultura i la Festa dels Traginers. El Centre Excursionista continuava muntant sortides com una pedalada a la via verda Girona - Sant Feliu de Guíxols,  una caminada per les Gorges de Carançà i una altra al Montseny.

A finals d’any els germans Orriols ens obrien les portes per concedir-nos una entrevista com a propietaris d’una empresa molt arrelada al poble, la Impremta Orriols, que acabava de fer una important inversió econòmica. Per últim vam destacar la trajectòria del balsarenyenc Guillem Fernández, del Club Atlètic Manresa, com a promesa de l’atletisme català, que va rebre el premi a la millor marca registrada en 1.500 metres llisos, bronze en el campionat de Catalunya Promesa indoor amb un temps de 4’ 08’’08.

ANY 2006

Començàvem l’any celebrant els 30 anys de Sarment. Encetàvem així una nova etapa amb una edició digital (www.sarment.cat o www.ccbalsareny.cat) que contindria les mateixes informacions que el butlletí en paper, però facilitaria la participació popular i sovint serviria per ampliar informacions, textos o fotografies que no tinguessin cabuda en el butlletí imprès; i també, si calia, per modificar-les o avançar-les durant el mes, segons les circumstàncies. Avui, al web es publica el PDF del Sarment imprès, i des del 2011 un blog (http://sarment.blogspot.com) fa les funcions d’anticipació i ampliació esmentades.

Fèiem constar la mort de Josep Casaldàliga Pla, de cal Lleter, que fou alcalde del poble des de 1960 fins al 1979. L’òbit s’esdevingué els darrers dies del 2005.

A Balsareny els Traginers d’aquell any recuperaven la Ruta del Traginer del dissabte, després que l’any abans no es celebrés per manca d’acord. Això tornava més animació als carrers. El mateix dissabte de Traginers hi havia a Barcelona una gran manifestació “pel dret a decidir”, com a resposta als continus atacs contra Catalunya, amb insults, calúmnies i mentides, i per protestar contra tot el mal que estaven fent —ja fa 10 anys—a la nostra cultura, economia, llengua i convivència, fins a límits increïbles.

El 12 de març es celebrava al poble la 20a edició de la Caminada Popular, amb un rècord absolut de participació, 569 caminants. A la tarda, al Sindicat es passava un audiovisual sobre els vint anys i es celebrava l’efemèride amb un concert de Lazy Juo &The Cosmic Percusión, format pel balsarenyenc Xavier Calvet i el sallentí Kevin Urbaneja. Enguany arribem ja a la 30a caminada popular.

Aquells dies, l’alcalde Soldevila manifestava que properament començarien les obres del nou camp de futbol, que s’havien endarrerit, i que la superfície de terreny de joc seria de sauló, donat que fer-la de gespa encaria molt el projecte i no permetria usar la instal·lació per altres varietats esportives.
Per altra banda, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que es va traslladar a São Félix do Araguaia, el dia 9 de març feia lliurament del Premi Internacional Catalunya 2006 al bisbe emèrit Pere Casaldàliga.

Per la primavera una bona colla de socis de la Penya Barcelonista va anar un cap de setmana a Sant Sebastià a veure el partit de futbol entre la Reial Societat i el Barça. A final de temporada el Barça, que va guanyar la Lliga, es proclamava també campió de la Champions League a París, i publicàvem en portada una foto amb cinc balsarenyencs que hi van anar. A Balsareny apuntàvem el mèrit del Club de Veterans de Futbol, que es va proclamar campió del Campionat Intercomarcal de Veterans 2005-06 per segona vegada.

En afers polítics, s’anunciava ja el referèndum sobre el nou Estatut de Catalunya per al 18 de juny, que ja, de fet, havia estat retallat a Madrid, amb esmenes que afectaven el finançament i la definició de Catalunya com a nació sobretot. Els resultats a Balsareny van ser favorables al Sí a l’Estatut.

Aquella primavera, es celebrava una festa amb el nom “Andalunya” amb l’objectiu d’agermanar les dues cultures, l’andalusa i la catalana, que conviuen a casa nostra, amb actes típics de totes dues; la festa es tornaria a fer l’any vinent. També el Casal de la Gent Gran celebrava, amb una colla d’actes ben animats, el seu 25è aniversari; i ho tornarien a commemorar al novembre, el mes en què es va inaugurar (novembre 1981).

Per altra banda, l’Ajuntament anunciava el seu projecte de construcció de la nova Llar d’Infants, que el tripartit preveia fer als terrenys de sota el Trull. Més endavant canviarien els plans.

Al juny emetíem un reportatge sobre el primer Cros del Traginer, de 10 km. de recorregut, amb la participació de 62 corredors. Aquest acte, organitzat pel CEB, ha tingut continuïtat i forma part ja del nostre calendari; s’ha arribat ja a la desena edició. El mateix mes la Penya Barcelonista feia una festa a la plaça de l’Església per celebrar els títols del Barça, activitat que es va fer diverses vegades en diferents temporades.

A Balsareny, al mes de juliol, es posava la primera pedra de la nova ampliació del Casal Verge de Montserrat. I, mentre que el CEB feia un altre tres mil, al pic Besiberri Sud (3.017m), al mes d’agost 4 membres del Centre Excursionista de Balsareny, col·laboradors de Sarment, Dèlia Ortega, Joan Prat, Josep Emili Puig i Trini Riu, van assolir el cim del Kilimanjaro, el pic més alt de l’Àfrica.

També a l’agost s’inaugurava, al carrer Carrilet,  el tanatori de l’empresa Fontal, amb seu a Manresa. Al setembre, s’inaugurava el nou camp de futbol municipal situat al mateix indret que l’anterior. Alhora es presentava el nou equip de la Unió Esportiva Balsareny. Durant la setmana de la joventut va destacar una botifarrada popular i un concert al Castell, així com la baixada d’andròmines.

Al setembre, i coincidint amb la presentació del llibre de Joan Guerrero i Pere Casaldàliga Els ulls dels pobres, la Biblioteca va fer l’acte d’inauguració del rètol amb el nom del bisbe Pere Casaldàliga, que li dóna nom oficialment des del març de 2004.

Al novembre  tenien lloc les eleccions al parlament català. A Balsareny tornava a guanyar CiU, però el nou govern estaria format altre cop pel tripartit d’esquerres que votaria com a president de la Generalitat José Montilla.


ANY 2007

En aquell començament d’any destacàvem a Sarment la inauguració de Ràdio Balsareny, que tornava a emetre després d’uns 10 anys d’inactivitat (abans s’havia dit Ràdio No-Sé), a través de la freqüència 107.1 de la FM, on encara continua emetent. S’havien fet obres de millora a l’emissora, havia calgut una nova legalització i, sobretot, hi havia gent nova disposada a tirar endavant un nou projecte, que avui funciona molt bé.

Per altra banda, l’alcalde Soldevila recollia a Manresa el premi atorgat pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages per la Festa dels Traginers.

A la primavera arribaven de nou les eleccions municipals i es tornava a girar el color polític del nostre consistori. De nou guanyava CiU per majoria absoluta i tornava com a alcalde el seu cap de llista, Jaume Rabeya, mentre que el tripartit saltava (CiU: 7 regidors; ERC, 2; PSC, 1; VAI, 1; i PP, 0 (el  PP va presentar-se a Balsareny amb una llista els membres de la qual, que sapiguem, no tenien cap vinculació amb el poble i ni tan sols els coneixíem).

A les nostres pàgines reflectíem al setembre el fet de la mort, l’estiu del 2007, de Lluís Maria Xirinacs, lluitador per la plena sobirania nacional catalana, que havia estat a la presó per les seves idees, i conegut especialment a Balsareny, on va deixar un bon record, perquè hi va viure tres anys com a vicari de la parròquia.

Per altra banda, a Balsareny, la temporada 2007-08, arrencava de nou el Futbol Sala després d’una dècada d’inactivitat; i el Club d’Handbol iniciava el seu any de celebracions per commemorar, el 2008, el seu 40è aniversari.

Políticament parlant, el nou govern de CiU comença a fer diverses modificacions sobre les decisions preses abans per l’anterior govern tripartit, entre elles, la nova llar d’infants, que finalment no es faria al Trull.


ANY 2008

Al mes de març tenien lloc les eleccions generals a les Corts espanyoles, en què van tornar a guanyar els socialistes i Rodríguez Zapatero va renovar com a president del govern. Aquí a Balsareny també guanyaven els socialistes, per quasi el doble de vots que CiU.

Al mes d’abril, amb motiu de l’audiovisual que es va projectar al Sindicat, vam destacar que un balsarenyenc, Salva Garcia Villagrasa, havia arribat aquell passat gener al cim de l’Aconcagua, de 6.962 m. Per altra banda, el grup de teatre dels Pastorets estrenava per Sant Joan i per Sant Pere, en dues representacions, l’obra Tartuf, de Molière, al Sindicat.

En l’apartat literari, fèiem la crítica corresponent a quatre llibres: un sobre Pere Casaldàliga titulat: Pedro Casaldáliga. Las causas que dan sentido a su vida. Retrato de una personalidad, escrit per un grup de personalitats  properes a ell;  un altre, escrit pels nostres conciutadans Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Conversaciones sobre Xavier Zubiri (PPC, Madrid, 2008); un altre encara, titulat Vida, poesia quotidiana, el primer llibre de poemes de Santi Fornell; i, per últim, el llibre que el balsarenyenc Jordi Lladó va publicar sobre el poeta i dramaturg berguedà Ramon Vinyes: Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib; l’obra de Vinyes va ser objecte de la seva tesi doctoral en Filologia Catalana.

L’ascensió d’un tres mil comença a ser una tradició del CCB que porta a terme al juliol; però aquell 2008 uns quants membres del centre van assolir-ne dos, de tres mils, el Vallhivierna (3.067 m) i la Tuca de Culebres (3.062 m.), dos pics separats pel famós Pas de Cavall.

Arribant l’Onze de setembre, hem de dir que Sarment reflectia, a part d’altres actes populars de la Diada, un recital de poesia a càrrec de rapsodes dels Pastorets, acte que es celebrava per quart any consecutiu i que enguany oferia poemes de Salvador Espriu; els anys anteriors havien recitat una antologia de poesia patriòtica catalana; una selecció de Joan-Salvat Papasseit i un recull de Joan Maragall.

Altres notícies de l’any, destacades a Sarment foren: a partir de l’1 de juliol la parada de l’autobús es traslladava de lloc per situar-se al davant de la piscina municipal, a la carretera de Moià, a banda i banda, tant per al servei en sentit Manresa com en sentit Berga, just al lloc on es van instal·lar les respectives marquesines noves; Conxita Planes es jubila com a bibliotecària de Balsareny, després de 44 anys de servei, i se li fa un acte d’homenatge a la mateixa biblioteca; es celebra la primera Fira d’Entitats, a la plaça de la Mel, carrer Ponent i sala del Sindicat, amb un gran èxit de participació i de públic; s’engega el cicle TEMPO, a la sala Sindicat, temporada d’espectacles familiars (teatre, circ, màgia, pallassos, cançons, etc.), que tindrà lloc un diumenge al mes i que es continua fent actualment, ja en la seva vuitena temporada ja; la renúncia de Susana Morón, regidora per CiU, i la presa de possessió del seu substitut, Josep Miquel Soler; la nova direcció dels Pastorets, a càrrec de Josep Fornell, Isidre Viu i Josep Estruch, que substituïen Ramon Carreté, qui els havia dirigit des del 2002.
Però els dos aspectes més rellevants de la vida al poble, els darrers mesos de l’any, van ser: per un costat, que la crisi econòmica havia començat a tot arreu i a Balsareny s’hi notaria de seguida, perquè molts edificis de pisos que estaven a mig fer o a punt de començar, amb el forat ja fet, quedarien paralitzats fins a nou avís. Ara, després de 7 anys, molts blocs o solars estan igual i no se sap si mai s’hi farà res. Durant el boom immobiliari el nostre poble havia fet un canvi radical, amb nombroses obres de construcció de pisos, que només alguns s’havien ja acabat i començat a ocupar quan va iniciar-se la crisi, a partir de l’estiu 2008. L’aturada immobiliària i la crisi financera estaven fent caure, a tot arreu, el consum, el sector de l’automòbil, el turisme, etc.

Per una altra banda, feia mesos ja que el carrer del Castell i després el de la Creu estaven potes enlaire, amb greus problemes per poder-hi passar. S’estaven fent les obres de remodelació urbanística, però també de renovació del clavegueram i les xarxes d’aigua i electricitat, que no eren fàcils de fer en uns carrers força estrets. La seva finalització s’havia endarrerit i era objecte de molts comentaris per part de la gent; finalment s’acabarien per Nadal.


ANY 2009

Al març d’aquell any s’inaugurava l’ampliació del Casal Verge de Montserrat, amb molta afluència de gent i la presència de les autoritats locals i de la Generalitat.

A l’abril de 2009 el Castell tornava a obrir les portes. Després d’un temps sense poder-lo visitar, la propietat del Castell, per mitjà d’una empresa d’esdeveniments, començava a oferir de nou un servei de visites guiades al nostre Castell, bàsicament en horari de cap de setmana i visites concertades durant la setmana. Des d’aleshores l’empresa ha canviat, i els horaris concrets també, però segueix havent-hi aquest servei. 

Sarment destacava en un editorial que l'essència de la Festa Major és la col·laboració de les entitats i la participació de la gent. L'Ajuntament hi ha de destinar un pressupost raonable, sense disbauxes, amb una oferta d'activitat variada per a totes les edats. 

En un altre ordre de coses, Mercè Farràs era elegida presidenta dels Pastorets de Balsareny, mentre que mossèn Joan Bajona, president de l’associació fins al moment, quedava com a president honorífic d’una junta rejovenida.

La darrera etapa d’obres públiques que faria l’Ajuntament abans d’entrar ja en uns anys de plena crisi seria la fase d’urbanització de la plaça de Ricard Viñas i la Baixada del Torrent, que es van començar primer, i també el primer tram del carrer Sant Domènec, que es faria després. Aquestes obres es van poder fer aprofitant un pla per fomentar l’ocupació del govern Zapatero, quan la crisi encara no havia tocat fons. Aquella primavera ja es va començar a aixecar el terreny de la plaça de les Monges (Ricard Viñas) i també les moreres que hi havia.

Vàrem realçar que al mes de juny els Veterans de Futbol de Balsareny van anar a Alemanya a jugar un partit, al poble de Giengien Brenz, entre Stuttgart i Munic, on havia viscut en Lluís López. Aquell juny també s’inaugurava l’itinerari de l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny, fet del qual donàvem un ampli reportatge.

El grup escènic PastBal (Pastorets de Balsareny), va presentar, el mes de juliol, en dues representacions, l’obra La cara i la creu, original de Santi Fornell, que va gaudir d’una bona afluència de públic. El mateix cap de setmana, el CEB feia un altre tres mil, que va ser el Comaloforno, de 3.033 metres d’altitud.

També van aparèixer a les nostres pàgines les notícies sobre Jordi Cervantes, que va obtenir el títol de campió de Catalunya en la categoria “Elit” en els campionats de Catalunya de ciclisme de carretera celebrats a Falset; el rebuig per part del consistori d’una moció presentada per ERC pel dret a l’autodeterminació; la filmació de la pel·lícula Caracremada, sobre el darrer maqui català, amb dos escenaris balsarenyencs: a Cal Castellà i El Vilar; i altres indrets, com la Creu del Perelló, on va morir (vàrem entrevistar el seu director, el figuerenc Lluís Galter); la presentació del llibre Coral Infantil Romaní: 25 anys de cançons, de Mn. Joan Bajona, editat desinteressadament per la Impremta Orriols; i el recital de poemes de Jacint Verdaguer a càrrec de rapsodes dels Pastorets.

A finals d’any lamentàvem la mort de Llorenç Planes Vilella, als 97 anys, un referent de la cultura i la catalanitat a Balsareny, fidel col·laborador de Sarment des dels seus inicis. El nostre butlletí hi va dedicar una àmplia crònica.

En el darrer número de l’any publicàvem un editorial conjunt de la premsa catalana posant de manifest el malestar pel que sembla que serà una imminent sentència del Tribunal Constitucional molt desfavorable contra l’Estatut català. Els diaris del país no s’hi van adherir, només els comarcals i locals.

Per últim, fèiem constar un nova mala notícia per a les mines, ja que Iberpotash anunciava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal que afectaria gairebé tota la plantilla i suposaria la paralització de tota l’activitat productiva durant mig any. Sembla que la causa era la forta caiguda de la demanda. Confiàvem que sindicats, empresa i organismes públics, si calia, fessin les gestions oportunes per poder continuar garantint aquesta font de treball.


ANY 2010

A Balsareny es constituïa la plataforma Balsareny decideix per fer una consulta popular el dia 25 d’abril sobre l’autodeterminació de Catalunya, igual que molts altres municipis l’estaven preparant, després que comencés Arenys de Munt feia uns mesos. El 5 de març es presentava la campanya. El Cercle Cultural, editor de Sarment, s’hi va adherir,  com moltes altres entitats, fins a 14 en total, i 88 socis a títol individual. El butlletí va fer-se ressò de diversos actes de campanya i de les conferències que es van celebrar.

Mentrestant el Departament de Treball havia autoritzat l’ERO presentat per Iberpotash, tot i que el va reduir en dies; l’empresa complementaria la prestació d’atur dels treballadors fins al 75% del sou.
El 8 de març ens sorprenia una gran nevada a Balsareny i bona part del país, que va trasbalsar la nostra vida quotidiana un parell de dies, dilluns i dimarts, després es va anar arribant a la normalitat. Tot i així, el diumenge a sobre celebràvem la Caminada Popular trepitjant neu, però amb èxit de participants.

Per Sant Jordi, nou llibre d’un balsarenyenc (no ens podem queixar de no tenir prou escriptors locals): de nou Santi Fornell presentava un llibre seu, en aquest cas Bufi aquí! Aventures i desventures  d’un Mosso d’Esquadra de Trànsit. I, per Sant Marc, es celebrava la consulta sobre la independència, com a molts més municipis catalans, amb un resultat favorable a la independència de 590 persones (95,2%), per 15 de vots en contra i 15 en blanc. La participació va superar de poc el 20% sobre el cens estimat.

La gran notícia esportiva de la temporada va ser l’ascens de la U.E. Balsareny a Segona Regional, després de 20 anys, en quedar campió de Tercera. Per altra banda, els prebenjamins de Futbol-7, del futbol base que s’estava ja promocionant molt al poble, guanyaven la lliga del Consell Comarcal del Bages.

A l’estiu reflectíem que molta gent de Balsareny va ser a Barcelona el 10 de juliol a la gran manifestació per expressar el rebuig a l’esperada sentència del Tribunal Constitucional retallant significativament l’Estatut que havia aprovat el Parlament, el Congrés, el Senat i ratificat amb referèndum. Tot per culpa d’un recurs interposat pel PP, però també del Defensor del Poble nomenat pel PSOE.

Per altra banda, a Balsareny, un èxit teatral de la Coral Sant Esteve, amb l’obra musical “Residència Sant Esteve”, amb textos de Ramon Carreté i altres, presentada al Sindicat el 18 de juliol. Continuant amb el teatre, era notícia que el nostre conciutadà Climent Ribera, que ja havia participat en els Pastorets i altres obres de teatre al poble, formava part d’un grup teatral amb tres persones més anomenat “Qüestió de 4”.

S’informava també de la mort de Joan Santasusana, un balsarenyenc de soca-rel, treballador incansable i conegut sobretot per la seva implicació de sempre en la Festa dels Traginers, en la Torrada i la Cavalcada, i en  general amb tota mena d’activitats populars.

Per altra banda, al costat del poliesportiu es construïen un camp de vòlei platja i una pista per a patins i skates.

En un ple de l’Ajuntament s’adjudicaven les obres de rehabilitació de la Casa Torrents a la plaça de l’Església, on hi ha el CAP, i de les obres de construcció de la nova llar d’infants, no al carrer del Trull, com volia l’anterior govern, sinó a lloc de les antigues escoles de Sant Marc.

A l’estiu apareixia una nova activitat promoguda per l’Ajuntament, en aquest cas unes jornades de divulgació científica, durant els 4 caps de setmana de juliol, sobre temes diversos dirigits per gent de Balsareny o de fora, relacionats amb la ciència (astronomia, botànica, tecnologia...), per tal de donar a aquesta un caire més popular. L’activitat tindria continuïtat als anys següents.

Passat l’estiu, el nou grup de teatre anomenat “Els Marus” es donava a conèixer amb l’estrena de l’obra Una assegurança de mala mort, de Santi Fornell, amb molt èxit de públic en les dues representacions fetes. Per l’Onze de setembre es feia, com de costum, el recital de poesia a la biblioteca, amb poemes de Josep Maria de Sagarra; per altra banda, el Castell estrenava les visites teatralitzades, amb un Pau Bròquil viu que es converteix en el narrador de la visita guiada per les dependències del Castell, on tenen lloc diverses escenificacions.

Aquella tardor hi havia eleccions al Parlament català, en què guanyava CiU i com a resultat Artur Mas es proclamava nou president de la Generalitat. A Balsareny també quedava primera CiU.


ANY 2011

Mentre que el Parlament de Catalunya prenia la decisió d’admetre a tràmit un debat sobre la possible independència de Catalunya, a Sarment entrevistàvem Mn. Lluís Tollar i Puig, que feia poc havia vingut de rector a Balsareny en substitució de Mn. Alfons Busto.

Per altre costat, es publicaven dos llibres més: El desgavell, de Ferran Planes en edició completa (ja havia estat publicat, censurat, el 1969), i que narra fets històrics de la República i la guerra civil al nostre poble; i Els noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny, de Ramon Carreté.

Per la Festa dels Traginers, els balsarenyencs vam poder veure acabades les obres de remodelació de la Casa Torrents, és a dir, l’antic Mas Martí de Balsareny, a la plaça de l’Església i Trull.

Cal dir també que, a la temporada de teatre familiar Tempo, s’hi afegia mensualment, a partir del febrer el cicle Sona B de música selecta, variada i de qualitat. Ja fa doncs 5 anys que es fa.

El 19 de març es plantaven 10.000 arbres entre Fucimanya i el Serrat del Maurici, zona devastada per l’incendi de l’any 2005.

Pel que fa a la literatura, es presentava a la Biblioteca el llibre Un fil de veu, del poeta navassenc Rossend Sellarés. La presentació anava acompanyada del recital del grup Joc i Foc format per rapsodes de Navàs i Balsareny. Per altra banda, el nostre col·laborador i fundador del CCB Pere Juncadella publicava un llibre col·lectiu de narrativa, junt amb un grup d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, amb el nom de L’artefacte.

I, amb l’arribada de la Festa Major, Balsareny estrenava dos gegantons: un representa la figura de Mn. Joan Bajona; i l’altre és la Mariona, una filadora anònima.

A l’abril tres nenes de Balsareny, Clara Rivero, Ainoa García i Noa Sabio, de l’equip del gimnàs de l’Eix de Navàs, es van proclamar, a Badalona, campiones d’Espanya de gimnàstica rítmica de la categoria Duo Fantasia Baby, i també van ser primeres en Duo Fit Kid Baby. Després, a finals de maig, a Itàlia, la Clara i l’Ainoa van aconseguir un molt bon lloc en el campionat del món de Fit Kid.
En afers polítics, per una banda, el 29 d’abril, a Sant Benet de Bages, la plataforma Bages Decideix llegia la Declaració del Bages per la Independència. Per una altra banda, tenien lloc les eleccions municipals a tot l’estat. A Balsareny, en aquesta ocasió, es presentaven només 3 llistes: la de CiU, la del PSC i la l’ERC; desapareixia el VAI. Tornaria a guanyar CiU, amb 7 regidors i Jaume Rabeya renovaria com a alcalde; ERC tindria 3 escons i el  PSC tan sols un.

Aquell 15 de maig va quedar per a la història com la “revolta dels indignats”: el 15-M. Va començar amb acampades a Barcelona, Madrid i altres llocs i es va perllongar durant dies per manifestar el rebuig popular d’una bona part de la societat al món polític i el sistema econòmic i financer.

Altres notícies eren: el balsarenyenc Dídac Galera era coautor d’un llibre imprès per Ampans titulat Un conte de la ciutat de Manresa; la parròquia engegava un seguit d’activitats i iniciatives per recaptar diners per reparar la teulada de l’Església; es va publicar el llibre Las tierras de Jan, de Manel E. Montoya, natural de Balsareny, poble on transcorre bona part de l’acció de la novel·la; 5 socis de la Penya Barcelonista van viatjar a Wembley per veure com el Barça conqueria la seva quarta Champions; per l’Onze de Setembre es feia un recital de poesies de Pere Quart; s’obria el nou accés des de la carretera de Manresa al carrer Sant Marc; i, per altra banda, s’acomiadava de Balsareny Mn. Lluís Tollar i Puig, que havia estat de rector al poble els darrers anys. En el seu lloc arribava Mn. Xavier Castelló, rector actual.

Mentrestant, aquella tardor arribaven des del govern de la Generalitat, fortes retallades en ensenyament i en sanitat, que afectarien per exemple el CAP de Balsareny. Iberpotash garantia el futur de la plantilla. I el grup de teatre “Els Marus” assolia un nou èxit amb la representació de l’obra “Rigueu Mortis”, de Santi Fornell.

Tornava a haver-hi eleccions generals a les Corts de Madrid, el 20 de novembre; les va guanyar el Partit Popular, amb Mariano Rajoy com a nou president del Govern espanyol; a Catalunya, i també a Balsareny, guanyava CiU.

A partir del mes de novembre Sarment oferia, a més de les edicions en paper i digital, un blog on es poden publicar informacions d’interès abans de l’edició impresa, articles la llargada dels quals no permeti publicar-los en paper, i ampliar l’espai per a fotografies.

El 15 de desembre l’Ajuntament nomenava mossèn Joan Bajona i Pintó Fill Adoptiu de Balsareny. 


ANY 2012

A nivell de país es constituïa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) , una organització unitària i transversal que treballa per aconseguir la independència de Catalunya, com a única manera de sobreviure com a poble. A Sarment reflectíem que a Balsareny es començava a parlar de fer un grup local d’aquesta ANC, ja que l’associació Balsareny Decideix s’havia dissolt després de la consulta popular del 25 d’abril.

A Sarment ens fèiem ressò del futur d’Iberpotash, amb el projecte Phoenix, que garantia la continuïtat de l’explotació minera de Súria i que, semblava ser, que en un futur preveia la utilització del pou de Sallent com a espai logístic i industrial. Tot i l’ambició del projecte per al Bages, podria dur a un possible impacte en el desenvolupament comercial de Balsareny i Sallent, ja que es contemplava la possibilitat del tancament de la mina de Sallent-Balsareny; també creava dubtes sobre el futur dels runams salins del Cogulló i de la Botjosa i hi podria haver una reducció de la plantilla dels prop de mil treballadors a necessitar-ne només 714.

A l’Ajuntament s’aprovava crear un centre cívic a l’antiga escola de la plaça de les Monges; poc després es va inaugurar. Es va distribuir l’edifici, que fins feia poc era la llar d’infants, en locals per a les entitats del poble, entre elles, la redacció de Sarment (CCB); a més es deixava una sala col·lectiva per a reunions de qualsevol entitat.

A Sarment parlàvem també de la reforestació de les zones cremades de Balsareny, a la zona del Serrat del Maurici; i de la nova presidenta de la secció local d’ERC, Neus Orriols. Aquell any el Cross del Traginer incorporava la categoria infantil.

A final de temporada el Balsareny de Futbol Sala aconseguia un altre any l’ascens i ja era nou equip de Territorial Catalana.

Mentrestant sortia a la llum la notícia de la intenció de Gas Natural de crear un magatzem soterrat a Balsareny, concretament de 8 cavitats subterrànies a 900 metres de fondària, que servirien de magatzem de reserva de gas natural, aprofitant les cavitats salines del terreny. L’alcalde expressava que calia analitzar bé el projecte. Hi hauria un acte informatiu a Balsareny. El tema, després de crear unes setmanes de rebombori, de moment quedaria encallat.

Al mes de maig, per fi, es constituïa al nostre poble la secció local de l’ANC, i es presentava la seva junta. L’entitat participava ja en la Caravana del Bages per la Independència. Per Sant Joan s’inaugurava una placa de carrer amb el nom de “El racó de Mossèn Joan” per designar la baixada entre el local parroquial i la casa rectoral (rampa i escales), baixant cap al Repeu, un espai decorat fa anys per Mn. Joan.

A Sarment publicàvem, per altra banda, un balanç esportiu i econòmic de la primera temporada del nou projecte per al futbol base de la Unió Esportiva Balsareny. Els seus responsables expressaven la seva satisfacció en el vessant esportiu, mentre que econòmicament agraïen la col·laboració de l’Ajuntament i de molts comerços i empreses.

Per la Diada de l’Onze de setembre, Balsareny, amb un autocar i molts cotxes particulars, era present a la gran manifestació pel centre de Barcelona, amb el lema “Catalunya, un nou Estat d’Europa”. A la Biblioteca, els rapsodes dels Pastorets recitaven poemes de J.V. Foix.

A l’octubre se celebrava al nostre poble el primer Fòrum sobre “Les causes del bisbe Pere Casaldàliga”; i tenia lloc a Balsareny una nova edició de la Fira d’Entitats. Per altra banda, aquella tardor es creava el grup GADA, Grup d’autoajuda per deixar l’alcohol; en canvi, desapareixia el Servei de Psicologia Municipal de què disposava l’escola Guillem.

El nostre butlletí publicava un reportatge sobre la conferència muntada per Balsareny per la Independència i la Fundació Catalunya Estat, a la sala Sindicat, on es va explicar extensament què suposaria la independència de Catalunya des del punt de vista econòmic, polític i social.

En el darrer número de l’any fèiem constar que començaven els actes de celebració dels 50 anys de la Coral Sant Esteve, que continuarien durant tot l’any 2013; i reflectíem els resultats de les eleccions anticipades al Parlament, que s’havien convocat a ran de la negativa al diàleg del govern espanyol amb la Generalitat després de la gran manifestació del setembre. Els resultats a tot Catalunya —a Balsareny en particular també— van donar CiU com a guanyadora; i Artur Mas renovava com a president.

A finals d’any els balsarenyencs es concentraven davant de cal Lleter i es manifestaven pels carrers a favor del bisbe Pere Casaldàliga, davant del fet que s’havia vist obligat a marxar de São Félix do Araguaia, i anar-se’n a més de mil quilòmetres, per les amenaces de mort que havia rebut darrerament. Afortunadament més endavant podria tornar a casa.


ANY 2013

La Coral Sant Esteve encetava l’any, el dia 1, recitant el Poema de Nadal, i els Reis de l’Orient, a més de carbó, portaven vestits nous.

L’Ajuntament treballava per reduir el temps d’espera per a beneficiar-se del servei de teleassistència.
Els espectaculars Traginers de 2013 van començar a principis de setmana pel fet que Balsareny va participar al programa de TV3 “Divendres”. Un dels actes televisats en directe va ser una mostra del que és la Cavalcada i desfilada dels Traginers a la plaça de l’Església, davant els comentaris i entrevistes del presentador Espartac Peran. També, durant aquella setmana, la de TV3 a Balsareny, es van tractar altres aspectes del poble com el llenguatge, amb l’escriptor Màrius Serra; els invents d’en Ramon Magem; la gastronomia, amb la balsarenyenca M. Àngels Serra, del restaurant Rosamar, etc.

L’ANC de Balsareny penjava una gran estelada al Balç de Roqueta, molt visible des de l’eix del Llobregat. A Sarment parlàvem també de la feina que fa l’entitat Astroamics, que va creixent en nombre de simpatitzants, dedicada a l’observació astronòmica i coneixement de l’Univers; com també de l’aparició, durant els dies de la Festa Major, de la “Cagada de la mula”, que ha continuat de moment cada any.

Destacàvem igualment la gran actuació de la Polifònica de Puig-reig, en un Sindicat ple a vessar, dins dels actes del cinquantè aniversari de la Coral Sant Esteve. Dintre d’aquest programa també vam informar d’importants activitats que van tenir lloc durant l’any amb molt d’èxit, com la nova representació de “Balsareny, més de mil anys”, a càrrec de la mateixa Coral, amb els Pastorets de Balsareny i la Cobla Ciutat de Manresa, per la Festa Major; concert de la Vella Dixieland al Castell; “La llegenda del Comte Arnau”, per Manel Camp i Joan Crosas; i el concert de Sant Esteve.

A l’estiu, al Parlament de Catalunya es creava el Pacte Nacional pel Dret a Decidir; el CCB, com altres entitats, s’hi va adherir des del primer moment. A Balsareny l’ANC fomentava diversos actes per la independència de Catalunya i convidava molts balsarenyencs a participar en la Via Catalana, de l’Onze de Setembre, una nova manifestació independentista que va consistir en una cadena humana d’un extrem a l’altre del Principat; acte que va tenir una participació massiva des de qualsevol racó de la nostra geografia.

Els rapsodes dels Pastorets, com cada any, celebraven el vessant més literari de la Diada, a la Biblioteca, amb un recital de poemes de Climent Forner. Aquell estiu havíem de lamentar la defunció del nostre col·laborador Joan Josep Peralta.

En un editorial ens preocupàvem pel futur de la mina, després que el TSJC considerés que l’activitat de l’empresa al runam salí del Cogulló no s’ajustava al planejament urbanístic vigent i argumentés que no es va fer una declaració d’impacte ambiental, imprescindible si es porta a terme l’activitat. Des del CCB sempre hem cregut que cal respectar el medi ambient, però també el medi social; defensem la conservació de llocs de treball sostenibles i estem a favor de potenciar l’activitat minera. Per això desitjàvem una solució a través de les gestions de la Generalitat, el posicionament del comitè d’empres i dels sindicats i el suport de la societat civil.

El nostre butlletí feia constar també l’exposició que va fer Ramon Magem per la Setmana de la Ciència, al novembre, al local de la plaça de la Mel. Una exposició que ha itinerat per escoles, instituts i centres universitaris del país, amb una gran quantitat d’invents representats en maquetes, relacionats amb la ciència i la tecnologia. Va ser molt concorreguda i visitada per escoles i instituts de la comarca.

Mentrestant, aquell final d’any tenia lloc a Balsareny el segon Fòrum sobre les causes de Pere Casaldàliga, que ens va aportar la preestrena de la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, produïda per Francesc Escribano, al Sindicat balsarenyenc. En la política, l’ANC recollia signatures per demanar al Parlament que convoqués una consulta per la independència; hi participava el grup local de l’ANC, captant firmes durant diverses jornades; i, el 12 de desembre, el conjunt de forces polítiques favorables a la consulta  presentava l’acord sobre la doble pregunta que es faria i la data que es celebraria, el 9 de novembre de 2014.


ANY 2014

En un editorial, al gener, manifestàvem a Sarment   que començàvem l’any en stand-by en els dos temes que darrerament havien preocupat la gent: els dipòsits subterranis de gas i la situació de la mineria. No se’n sabia res més.

Els Traginers d’aquell any tenien una novetat: les curses canviaven de lloc després de 50 anys, i així s’han mantingut fins ara. Tant la comissió de la Festa com els propietaris del Castell exposaven lliurement els seus punts de vista al nostre butlletí. No hi va haver acord econòmic i, en conseqüència, es va canviar a partir d’aleshores la ubicació de les tradicionals curses, que han passat a celebrar-se al circuit del Serrat del Maurici.

Per altra banda, anunciàvem que, a la primavera, Balsareny seria una de les 3 localitats on es desenvoluparia el rodatge de la sèrie Altafulla: tot és possible, amb balsarenyencs implicats en el guió i en l’equip directiu. Darrerament s’hi està treballant encara, sota el lideratge de Marc Comabella.
Quant als dipòsits de gas, es revelava que el govern de la Generalitat en faria un estudi sísmic.

Al març informàvem que l’ANC, amb els rapsodes dels Pastorets i la Coral Sant Esteve, presentava un acte amb la cantant Núria Feliu, al Sindicat, com a colofó de la campanya “Signa un vot per la independència” que s’havia fet els darrers mesos. I, per altra banda, el programa de Jordi Basté “El món a RAC1” venia a Balsareny: al Sindicat es va poder veure com el feien en directe.

A l’estiu lamentàvem la mort de qui fou el primer alcalde de la democràcia, Eugenio Barranco. Per altra banda, a més dels Geganters i Grallers de Balsareny, recentment havia aparegut un segon grup de geganters i grallers, amb el nom de “Els K + Sonen”, el qual va començar a organitzar una nova trobada de gegants, cada any al mes de juny. Es va començar el 2012 i, en aquell 2013, durant la segona trobada, van presentar la nova geganta de la colla, de nom Blanca, una dama medieval. Alhora, aquell juny apareixia una nova activitat muntada per l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny: un Shopping night molt concorregut, que va tenir continuïtat el 2015.

Pel que fa a l’aspecte literari, aquell 2014, vàrem destacar dos llibres: Quaranta cursos, quaranta classes, de Mn. Ramon Cabana, que va ser vicari a Balsareny uns anys (els primers des de la seva ordenació, també al nostre poble); i Retalls d’una vida: records d’una besàvia amb bona memòria, escrit per Marc Comabella i que té com a protagonista la seva besàvia, Rosa Fígols.

A finals d’estiu havíem de fer constar malauradament a les nostres pàgines la mort de Josep Torras i Grané, company i amic, que va ser un col·laborador de Sarment des dels primers anys, sobretot amb articles científics, com de tantes entitats del poble al llarg de la seva vida (escoltisme, La Lluerna, Pastorets, la Caminada Popular...).

Per l’Onze de Setembre, el grup local d’ANC organitzava autocars per assistir a Barcelona a la gran concentració de gent per la independència, per tercer any consecutiu; aquesta vegada a la Diagonal i la Gran Via, formant una gran “V” humana. Els rapsodes dels Pastorets recitaven poemes patriòtics en ocasió de commemorar el Tricentenari de la pèrdua de les llibertats de Catalunya el 1714.

Per altra banda, feia uns mesos que una plataforma anomenada “Gent de Balsareny” convocava els balsarenyencs a reunions públiques periòdiques per debatre i millorar aspectes de la vida local; Sarment va contactar amb alguns portaveus d’aquest col·lectiu per explicar als lectors la seva visió dels problemes locals i sobre la forma de resoldre’ls.

I arribàvem al novembre, i concretament al 9-N. A Balsareny s’instal·laven, com arreu de Catalunya, les urnes per anar a votar simbòlicament per decidir la independència de Catalunya, atès que se’ns va vetar la possibilitat de fer un referèndum acordat amb l’Estat espanyol. Les votacions es van fer al Casal de la Gent Gran, en 4 meses. A Balsareny van votar 1.402 persones (51% del cens estimat), dels quals 1.202 van opinar “Sí, Sí” (afirmatiu a les 2 preguntes: “Vol que Catalunya esdevingui un estat?”; i “En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent”); 78 persones van votar “Sí, No”; 17 van dir “Sí, en blanc”; 67 van votar No; 19 van ser vots en blanc i 19 més “altres”. El CCB ens alegràvem de l’èxit de participació en la consulta per part dels balsarenyencs i per l’ambient festiu que es va crear, malgrat tantes traves que hi va haver. En tot Catalunya hi participaven 2,3 milions de persones, amb un 81 % favorable al Sí-Sí.

A Balsareny acabàvem l’any del Tricentenari amb un canvi de trànsit al carrer Guimerà, al nucli vell. Els veïns, reclamats per l’Ajuntament, havien decidit acceptar de moment un arranjament mínim del paviment del carrer, molt fet malbé, i eliminar els aparcaments, no la circulació de vehicles, que continuaria en el mateix sentit en què es feia.


ANY 2015

I arribem al 2015, un any electoral intens. L’assemblea local d’ERC va escollir de forma unànime Isidre Viu com a cap de llista, per tant alcaldable, per a les properes eleccions municipals del mes de maig. Al cap de poc, al Sindicat, es presentava la candidatura nova i innovadora de Gent de Balsareny, el grup que feia temps convocava reunions públiques al carrer, i que decidia presentar-se a l’Ajuntament.

Al mes de març el poble es veia sobtat per la notícia que s’havia obert un expedient al doctor Cañellas que li podria suposar una sanció d’inhabilitació. La gent es mobilitzava i sortia a la plaça a protestar i donar suport al metge la tarda en què personal de l’ICS venia al CAP a prendre declaracions testimonials a funcionaris del poble que haurien estat atesos incorrectament a les instal·lacions del CAP; l’endemà tornava a sortir la gent al carrer amb motiu d’una entrevista al metge feta per 8TV. Després es va organitzar una recollida de signatures per demanar al Departament de Salut la retirada de l’expedient; se’n van recollir prop de 3.000. Els balsarenyencs manifestaven no voler perdre la qualitat del serveis sanitaris i fer costat al seu metge, per la seva professionalitat i per la seva implicació durant 33 anys en moltes activitats del poble. En la caminada d’aquest any, celebrada durant aquells dies inicials de la moguda, es posava de manifest la crispació que vivia la gent per aquest afer, amb pancartes i rètols de suport al Dr. Cañellas.

En l’apartat literari, presentàvem el nou llibre del nostre col·laborador Pere Juncadella La vida continua, recull de diferents relats sobre unes vides humanes en general poc felices.

Sarment es feia ressò del recital, a l’abril, de Carles Casas amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, que van presentar la seva suite Araguaia. Diàlegs amb Pere Casaldàliga, amb un Sindicat ple de gom a gom. Per la Festa Major es va celebrar una gran trobada de gegants per a commemorar els 30 anys dels nostres primers gegants, el Marc i la Maria, organitzada pels Geganters i Grallers de Balsareny.

Arribaven les eleccions municipals del maig i, a Balsareny, es presentaven 3 candidatures. Per primer cop no es presentava el PSC, però, en canvi, hi havia la nova llista de Gent de Balsareny, adscrita a Iniciativa per Catalunya; a més, les llistes de CiU i d’ERC. Per només dos vots de diferència, guanyava Gent de Balsareny, amb 4 regidors; per sobre d’ERC, que també se’n duia 4; finalment CiU  baixava molt de vots respecte a anteriors comicis i es quedava amb només 3 regidors. Les negociacions per fer algun pacte de govern que gaudís d’una majoria absoluta no van prosperar i finalment, en el Ple de constitució del nou consistori, va sortir elegit alcalde el candidat de la llista més votada, Albert Neiro Roman, jove de 25 anys, amb 4 vots; davant d’Isidre Viu, d’ERC, que va tenir els mateixos; mentre que els 3 regidors de CiU s’abstenien. Al mes de juliol Sarment publicava el nou cartipàs municipal i, alhora, feia una entrevista al nou alcalde.

La colla gegantera els K + Sonen celebrava a primers de juny la seva tercera trobada gegantera.

Per altra banda, el 15 de maig tenia lloc la tercera concentració, a la plaça de l’Església, en suport dels metges expedientats, ja que, a més d’en Pep Cañellas, els havia passat el mateix als metges Emili Viudes, de Castellbell, i Jesús Castillo, de Monistrol. Allà es posava de manifest que no s’havia rebut cap resposta del conseller de Salut sobre les queixes que hi havia; el nombre de signatures havia arribat a prop de 5.000 entre els tres pobles. Finalment a mitjan juliol ens arribava la notícia que la resolució sobre el Dr. Cañellas era favorable: la Conselleria de Salut havia emès un dictamen, signat pel conseller Boi Ruiz, ordenant el tancament i arxiu definitiu, i sense cap sanció, de l’expedient disciplinari que l’ICS havia obert al nostre metge. Des d’aquestes pàgines li fèiem arribar la nostra felicitació. Més endavant, el 2 de setembre, en Cañellas convidava tothom a un acte festiu, al Sindicat, per agrair el gran suport rebut de la gent.

Aquell setembre havíem de lamentar la mort de Mn. Ramon Cabana, que havia estat ordenat capellà a Balsareny, on va exercir força anys, cofundador de la nostra associació i col·laborador de Sarment aquells primers anys històrics amb què hem començat la crònica que ara ja anem acabant.

Per la Diada, com cada any, tres autocars i altres cotxes particulars asseguraven la presència dels balsarenyencs a la Via Lliure de la Meridiana per reclamar, un cop més, la independència. Els rapsodes dels Pastorets feien un recital de poemes de Pere Casaldàliga a la Biblioteca que porta el seu nom i a la casa Amèrica de Barcelona.

L’Albert Otero, nou regidor de cultura, informava a través de Sarment que es renovava un antic pacte de col·laboració de l’Ajuntament amb el Cercle Cultural de Balsareny, que es visualitzaria en un espai informatiu mensual dedicat a l’activitat municipal. Ens n’alegrem i esperem que aquesta col·laboració tingui continuïtat.

En l’editorial d’octubre, el CCB s’adheria al manifest “contra la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la votació del 9N”. També publicàvem els resultats de les noves eleccions autonòmiques del 27-S, que donaven com a guanyadora la candidatura de “Junts pel Sí”, amb 62 escons; si es sumaven aquests amb els 10 de la CUP, donaven un total de 72 escons favorables a la independència. La lectura va ser diferent per part dels partits antiindependentistes, que es va fixar més en el fet que, si eren unes eleccions plebiscitàries, no s’arribava a la majoria absoluta del “Sí”, ja que ens quedàvem en un 48%. A Balsareny s’enregistrava una participació altíssima, de prop del 79%, i hi vencia, com a tots els municipis del Bages, Berguedà i Moianès, “Junts pel Sí”; seguit, per molta diferència, de Ciutadans;  el PSC; la CUP i “Catalunya Sí que es pot”.   
        
A l’octubre constatàvem que el Cross del Traginer arribava a la seva desena edició i que l’empresa Gates complia 25 anys a Balsareny; per aquest motiu fèiem una entrevista al gerent de l’empresa.

I acabàvem l’any dedicant les nostres pàgines a les noves eleccions, en aquest cas generals a les Corts, que tenien lloc el 20 de desembre, les quals van donar guanyador al PP, però no per majoria absoluta. A partir d’aquí es buscarien pactes per poder governar. A Balsareny guanyava “Podem”, seguit força de prop per ERC i Democràcia i Llibertat (que representava Convergència).

També ens referíem a l’estat de les negociacions entre “Junts pel Sí” i la CUP, donat que acabava l’any sense haver-se investit el nou president de la Generalitat, davant la negativa irrevocable de la CUP a investir Artur Mas, com era la voluntat de la coalició “Junts pel Sí”.

En un altre ordre de coses, anunciàvem que durant les passades festes de Nadal hi hauria, al local parroquial, una magnífica exposició de pessebres d’arreu del món, organitzada per la Regidoria de Cultura amb algunes col·laboracions. La veritat és que eren molt originals i que la mostra va ser força concorreguda. També informàvem que l’1 de desembre l’Àrea Bàsica de Salut Balsareny-Navàs celebrava el seu vintè aniversari amb unes activitats: caminada al Castell des dels dos pobles per part de metges, infermeres, usuaris...; esmorzar al mateix Castell; exposició de dibuixos infantils sobre hàbits saludables per escolars dels dos pobles...durant aquests dies també es van fer xerrades sobre salut i es va aprofitar el tema de la Marató de TV3, la diabetis i l’obesitat.

Per últim, l’Ajuntament ens informava que, per tal d’elaborar els pressupostos del 2016 d’una forma ben participativa, s’havien repartit unes enquestes per totes les cases per sondejar quines haurien de ser, per als balsarenyencs, les prioritats de cada regidoria i, concretament, en què s’haurien de gastar més diners. En el següent butlletí es van publicar rels resultats de l’enquesta.


ANY 2016

Comentem aquí només el passat mes de gener.

L’any va començar encara sense acord en les negociacions de la política catalana. Tanmateix, quan s’acabava el termini i tothom comptava ja amb unes noves eleccions al març, el dissabte 9 de gener saltava, a la tarda, la notícia d’un acord entre les dues parts, segons el qual Artur Mas es retirava com a president i el candidat passava a ser Carles Puigdemont, el qual seria investit President de la Generalitat el diumenge dia 10 a la tarda. Poc després faria públics els noms dels nous consellers del seu equip de govern.

Sarment es feia ressò del programa de la Festa dels Traginers, que enguany s’ha avançat molt en el calendari, ja que ha tingut lloc el darrer cap de setmana de gener.

Amb aquesta edició de febrer, arribem als 40 anys justos del butlletí i 454 números publicats. Havíem començat aquesta antologia el febrer de 1976. Gràcies a tots els que heu fet possible arribar tan enllà i esperem que Sarment perduri molt més temps.

Isidre Prat – Laia Riu



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.