divendres, 11 de març de 2016

Cent anys

DE MEMÒRIA (52)


Avui dedicaré aquest “De memòria” a un fet molt personal o, si es vol, familiar. En demano excuses. Però és que no passa gaire que la teva pròpia mare i la dels teus germans (Josefina, Conxita, Montserrat, Llorenç i Miquel Planes i Casals), no és gaire freqüent, deia, que la teva mare faci cent anys. I això és el que ens ha passat a nosaltres. La Maria de cal Planes ha fet cent anys!

És un fet que, fa cinquanta anys, posem per cas, la gent no envellia tant com avui dia. La qualitat de vida, l’alimentació, la medicina han progressat molt i molt. I la gent —ep! alguna gent— envelleix molt. Només cal mirar el darrer número de Sarment per constatar aquest fet: quatre balsarenyencs i balsarenyenques, des del juliol passat fins ara, han mort nonagenaris; i sis amb més de vuitanta anys, sobre setze difunts en total. El nostre pare mateix va morir amb 97 anys, ara en fa sis. Si de vell enllà ningú no en passa, la vellesa cada cop s’allarga més.

Així, doncs, la Maria Casals i Pernau va néixer a Bagà (Alt Berguedà) el dia 19 de març de 1916, filla d’un fuster (que  feia d’encarregat d’una serradora a Terradelles, barri fora vila) i de la filla d’un manyà baganès. Era bessona d’una nena morta en néixer. Quatre anys més jove que ella, una altra germaneta va morir als deu anys d’una meningitis. La Maria va passar la infantesa entre la seva vila natal i Bellpuig d’Urgell, on una seva tia feia de majordona del rector. Allí va estudiar amb les monges vedrunes i va aprendre l’ofici de modista. Retornada a Bagà, aviat va conèixer un jove sastre també baganès, però que vivia a Balsareny des de petit. La guerra va interrompre tres anys el festeig i, finalment, el Llorenç Planes i ella es van casar l’any 1940 a Bagà i s’establiren definitivament a Balsareny, on, al cap d’un any, vaig néixer jo i, de mica en mica, els altres cinc fills. La nostra mare va fer de mestressa de casa, de sastressa, de vetllar fins a la mort pels vells de la casa —mare, sogres i tia de Bellpuig, tots enterrats a Balsareny— i, sobretot, de mare. Mentre el pare, a més de treballar de sastre, s’ocupava de difondre i vetllar per la cultura i la política catalanes, la mare era discretament al darrera, a la intendència, podríem dir. Balsarenyenca de cor i de fets, és al nostre poble on ha passat més anys de la seva llarga vida, que avui recordem i celebrem. Voltada dels fills i de nombrosos néts i besnéts, compleix cent anys la Maria de cal Planes.

M’ha semblat que d’un fet tan personal i excepcional bé valia la pena que en fes memòria. 

Jordi Planes i Casals

Fotografies: Família Planes Casals. Maria Casals i Pernau, el 8 d’agost de 2015, amb la seva besnéta més petita, l’Àmar; i el 1943, amb el seu primer fill, Jordi Planes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.