diumenge, 26 d’abril del 2015

Festa Major de lluïment


Balsareny ha celebrat la Festa Major de 2015. Amb un programa auster, com escau a època de crisi, però ple d’activitats organitzades per les entitats locals, com ha de ser, i per l’Ajuntament, que en la mesura de les seves possibilitats ha confegit una programació més que raonable. El conjunt d’actes s’ha presentat en un ventall de disseny no menys auster, però curiós, elegant i pràctic.

Després de les prèvies —concurs de pintura a l’aire lliure; trofeu Jubert de ciclisme i prova de carretera del Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada; i lliurament dels premis del concurs literari de Sant Marc a la Biblioteca, amb les corals de l’Escola de Música—, la festa va començar pròpiament el dia 24 d’abril, amb el ball de Festa Major al Casal de Gent Gran, amb Josep d’Ostres; i amb el divertit espectacle de carrer del grup Xip-Xap, en col·laboració amb l’Escola Municipal de Teatre. En un breu parlament, l’alcalde Jaume Rabeya es va acomiadar després de 28 anys en el càrrec i 32 a l’Ajuntament, recordant la importància d’escoltar tothom i desitjant sort i encert a qui el succeeixi després de les municipals. Tot seguit, una gran repicada de campanes dels Campaners de Balsareny i un magnífic castell de focs musical, a càrrec de Pirotècnia Igual. A la nit, ball jove, amb S’Temple Bar, Antonio el Remendao i Arradio Rossita.

L’endemà, diada de sant Marc, els Bastoners van fer la cercavila pel poble. Després de la missa i de la benedicció i distribució del panellet de sant Marc, potser perquè era dissabte i el temps acompanyava amb un sol esplendorós, la plaça era encara més plena de gent que el vespre abans. Van actuar els Bastoners de l’Escola Guillem i els Bastoners grans, interpretant la Marxa, la Picaceia, el Picotí i el Rotllet. Tot seguit, els petits Dansaires dels Pastorets de Balsareny van oferir una cançó irlandesa de bressol, el Ball de Sant Ferriol i el Patatuf. A continuació, les dues colles escolars van ballar el sempre emocionant Ball de la Faixa al so de la cobla, culminant amb sengles figueretes, molt aplaudides. Després, el balls i música de la colla gegantera i grallera Els K+ Sonen, amb la geganta Blanca i els gegantons Joan i Mariona i el pirata Malacara. I tot seguit, la celebració dels trenta anys del Marc i la Maria, i dels Geganters i Grallers de Balsareny; la Maria va estrenar un nou vestit, i els gegants van ballar al so de la majestuosa música de mossèn Joan Bajona, amb els gegantets bastoners, després d’unes emotives paraules del primer cap de colla, Abel Artigas. Per tancar l’acte, la Cobla Costa Brava va interpretar la sardana Records balsarenyencs, de Josep Maria Albertí.

A la tarda, a més de proclamar-se els premis del concurs de pintura, va tenir lloc la XVIII Trobada de Gegants del Bages i el Berguedà (i el Moianès, que s’estrena de comarca). L’aplec va omplir els carrers de gresca, música, dansa i color, amb la presència de més de trenta colles geganteres i un seguici de prop de 700 persones. Al seu torn, l’orquestra Costa Brava va celebrar el tradicional cafè-concert al Casino, i després un concert a la sala Sindicat, tots dos locals plens a vessar; i a la nit, va amenitzar el ball de Festa Major. Els Geganters van oferir també un ball gratuït al pavelló poliesportiu, amb Set Vetes, Taxi Love + DJ Puxi i Markus Wolf.

Diumenge dia 26, el campió social del Club d’Escacs Balsareny, Jordi Ambròs, va disputar una gran simultània d’escacs al Centre Instructiu i Recreatiu; els carrers del poble van veure desfilar una nodrida mostra de cotxes clàssics i Scooter Run, que es van concentrar a la plaça de la Mel; es van lliurar els premis del Concurs de Fotografia Festa dels Traginers; i la gent jove va poder xalar de valent amb el concert del grup juvenil Macedònia. A la tarda, ja després de l’inevitable ruixadet —que enguany, per sort, va respectar totes les celebracions a l’aire lliure—, va haver-hi una funció teatral, la comèdia Tot bé, gràcies, amb Cesc Casanovas i altres membres dels programes Polònia i Crackòvia. I a la nit, ball al Sindicat, amb el grup Kamilion. En dies vinents, el 2 de maig és previst que hi haurà el sorteig de la Cagada de la Mula dels Traginers, i el 3 de maig una actuació del grup La Il·lusió, organitzat per l’Associació Els Ametllers.

En resum, una festa variada i participativa, amb actes per a tots els gustos i edats: cal felicitar les entitats organitzadores i l’Ajuntament i agrair-los l’esforç que han esmerçat per oferir al poble una Festa Major més que digna.

Sarment

Fotos: Sarment

































































Primer de Maig: Arrossada Popular



La candidatura per a les properes eleccions municipals del 24 de maig, "Gent de Balsareny", organitza una arrossada popular pel proper Primer de Maig a partir de les 11 del matí a la plaça de l'Església, en commemoració de la figura de tots els treballadors i treballadores del poble.

La resta d'activitats que es realitzaran en aquest dia festiu les podeu veure al cartell de l'esdeveniment.

La compra dels tiquets per l'arrossada la podeu realitzar, pel preu de 5 euros, a Ca la Tieta, Llibreria Els Colors, Dolç Capritxet, Bar Sidral i Bar del Ti.

Alguna cosa s'està coent a Balsareny... Esteu tots convidats a participar-hi!
Gent de Balsareny

dimecres, 22 d’abril del 2015

Convocatòria










Cercle Cultural de Balsareny
Convocatòria d’assemblea general ordinària

Es convoca l’assemblea general ordinària de socis del Cercle Cultural de Balsareny, que tindrà lloc el divendres 5 de juny de 2015, a les 20:00 hores, al Casal d’Entitats (plaça Ricard Viñas, 3) de Balsareny, amb el següents punts de l'ordre del dia:

1.   Lectura i aprovació, si escau, de l'acta anterior.
2.   Renovació de Junta, si escau.
3.   Modificació de l’article 3.1 dels Estatuts socials, per actualitzar el domicili social.
4.   Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes a 31 de desembre de 2014. Quotes per al 2015.
5.   Informe de la redacció del Sarment, dels Astroamics i de La Garsa.
6.   Precs i preguntes.

Tots els socis hi sou convidats.


La Junta

Per molts anys, Marc i Maria

EDITORIAL

Per molts anys, Marc i Maria

Els gegants de Balsareny compleixen trenta anys, i ho celebren fent festa gran amb trobada gegantera el dia de la Festa Major, la mateixa diada en què van ser batejats el 1985. Tres dècades més tard, els gegants continuen ballant, i altres gegants i gegantons se’ls han afegit, i Balsareny compta, no pas amb una, sinó amb dues colles geganteres, cosa que certament es pot interpretar com a signe de riquesa cultural, de vitalitat i de diversitat, però també podria il·lustrar la complexitat de les relacions humanes. Sigui com sigui, creiem que és bo que hi hagi gent que s’agrupi per dedicar el seu temps de lleure a fer activitats culturals pel poble, i que hi persisteixin tenaçment, i com més serem més riurem. Felicitem la Colla Gegantera i Grallera de Balsareny per aquesta efemèride i els desitgem que per molts anys puguin continuar fent grans ballades i organitzant trobades com aquestes. L’esforç d’omplir els nostres carrers de música, dansa, gresca i color és digne d’agrair.

El Sarment, d’aquella primera ballada de gegants, trenta anys enrere, ja se’n va fer ressò: com passa el temps! El nostre butlletí, com l’associació Cercle Cultural de Balsareny, s’encamina ja caps als seus quaranta anys, i no és pas fàcil. En aquestes pàgines trobareu la convocatòria de l’assemblea general anual, i us convidem a participar-hi, perquè anem prou necessitats de nova saba, de nous braços, d’idees i d’energia. Si creieu que la feina que fem val la pena, agrairem que volgueu venir a donar-nos-hi un cop de mà.

L’Ajuntament està enllestint el seu mandat del darrer quadrienni, i el mes que ve ja tindrem eleccions per confegir un nou consistori. Fins al moment de tancar l’edició, l’única candidatura que ha fet públics els seus integrants és la de Gent de Balsareny (amb Albert Neiro, Jorge Aguilera, Albert Otero, Mariola Fabián, Aida Pérez, Agustí Codina, José Roldán, Maribel Andreu, Sergi Montagut, Sílvia Serra, Socorro Macías, Juan José Cruz i Lluis Mas). La candidatura d’ERC va presentar fa temps el seu alcaldable, Isidre Viu, i el grup de CiU ha fet saber recentment que la seva llista l’encapçala Noèlia Ramírez;  però ni uns ni altres encara no han anunciat la resta de components de les llistes respectives, ni els programes electorals.* Com en altres municipals, Sarment presentarà a totes les formacions un qüestionari per resumir les línies bàsiques de les seves propostes, que intentarem publicar en el proper butlletí.

Tots som Cañellas. No ens n’oblidem. Després d’haver-se recollit i presentat prop de 3.000 firmes demanant que l’expedient que li han obert es resolgui favorablement perquè pugui cointinuar exercint la medicina a Balsareny, la resposta oficial, que sapiguem, ha estat un mur de silenci. No se’n sap res més, però els processos administratius deuen seguir el seu curs, sense que en transcendeixin els passos, esperant potser que el temps dilueixi les protestes abans d’emetre un dictamen que no té termini fix. Aquest secretisme provoca inquietud, òbviament en les persones afectades, però també en tots els seus pacients i en la gent del poble, que ens preguntem: què més podem fer, a qui més podem exigir que es doni una resposta clara i ràpida?

CCB

(*) El mateix dia, 22 d’abril, en què apareixia l’edició impresa del Sarment, es donaven a conèixer les llistes oficials. Són aquestes:

Candidatura número 1: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERC - AM)

1. ISIDRE VIU PAYEROLS
2. MARIA ÀNGELS ROVIRA RODRÍGUEZ
3. QUERALT PUIG CASTANYÉ
4. NEUS ORRIOLS ALSINA
5. SEBASTIÀ CODINA CALVERAS
6. ANNA SOLDEVILA PICADO
7. JOSEP MARIA SOLER CAMPS
8. JOAN PRAT XARPELL
9. RAMON DUOCASTELLA VILADRICH
10. CONXITA CALVET VILASECA
11. JOSEP BRUCH SELLARES

Suplents
1. FRANSESC SOLDEVILA MUNNÉ
2. JOAQUIM ABADAL MAURI
3. JOSEFINA CASTANYÉ FONT

Candidatura número 2: CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)

1. NOELIA RAMÍREZ CALATRAVA
2. JOSEP FORNELL CAPARROS (Independent)
3. MERITXELL FENOY RUIZ
4. VANESSA ALCALÀ CAMPOS (Independent)
5. EDUARDO RAMÓN ORELLANA MARTIN (Independent)
6. ESTHER SOTOS MARTIN (Independent)
7. MAITE RAMIREZ CALATRAVA
8. ROC CARULLA BATALLÉ
9. IGNASI CAUS ANGLES
10. JAUME VILA SOLÀ
11. ANGEL RIBALTA FREIXA (Independent)

Suplents
1. MIREIA MANZANO SOLA
2. JAUME RABEYA CASELLAS

Candidatura número 3: GENT DE BALSARENY-ENTESA (GdB-E)

1. ALBERT NEIRO ROMAN
2. JORGE AGUILERA RUIZ
3. ALBERT OTERO BONET
4. MARIOLA FABIÁN JURADO
5. AIDA PÉREZ DÍAZ
6. AGUSTÍ CODINA FERNADEZ
7. JOSE ROLDAN RAJA
8. MARIA ISABEL ANDREU I NEBOT
9. SERGI MONTAGUT BACARDIT
10. SOCORRO MACIAS SORIANO
11. LLUIS MAS GRANADOS

Suplents
1. SÍLVIA SERRA CANDÀLIGA
2. LAURA RODRIGUEZ ESPINAR
3. JOSÉ JUAN CRUZ HERRERIAS

Don Ramiro

DE MEMÒRIA (45)


En la vida, tothom recorda el seu primer mestre, aquella persona que ens va ensenyar les primeres lletres, les primeres nocions d’aritmètica i tantes i tantes altres coses que ens han acompanyat en el transcurs dels anys i, sens dubte, ens han ajudat a viure millor com a persones. En el meu cas, i en el de tota una generació de balsarenyencs entre els anys 40 i 50 del segle XX, aquesta persona és el mestre don Ramiro Ortega Jareño. Manxec de Cuenca ciutat –una ciutat per ell meravellosa de què sempre parlava amb elogi-, va arribar a Balsareny des d’Andalusia, amb esposa i cinc fills, tres nois i dues noies. Portava a l’esquena tots els desastres de la guerra acabada de poc i, per tot abric, una capa castellana amb el coll de vellut vermell,  arnat i gastat.  Poca cosa per als hiverns del Bages. Regentava l’escola unitària de nens número dos (vol dir una aula amb tots els graus barrejats, amb alumnes de sis fins a catorze anys junts). L’altre unitària de nens tenia per mestre el català senyor Civit, i una tercera escola de nens era la parroquial, amb vicaris-mestre, tant aviat oberta com tancada, si no hi havia vicari.

A l’escola del senyor Ortega, o don Ramiro, com li agradava ser anomenat, ens vam arribar a ajuntar prop de cent alumnes, en una aula petita, sense sol, orientada al nord, freda pràcticament tot el curs (només una estufa de carbó, en un angle, feia la il·lusió d’escalfar una mica, especialment pels qui hi seien a prop). Només hi devia haver pupitres per a, com a molt, cinquanta alumnes. Així que, mentre cinquanta feien classe, els altres jugàvem al pati, que era la plaça de l’església, amb el Repeu i el Trull com a punts de fuga.  Tot això darrer ja ho vaig explicar sumàriament en el capítol “Anar a col·legi” d’aquesta sèrie de records, però potser calia refrescar-ho.

En aquest context, don Ramiro s’escarrassava penosament  a fer-nos entrar a la closca primerament la llengua castellana, ja que molts de nosaltres, de parla catalana, ni la parlàvem ni l’enteníem. Personalment, recordo les primeres setmanes al col·legi de don Ramiro que no entenia res. De mica en mica, entre lectures de tots en fila i passant-nos a cada error, com en un concurs, i còpies de lliçons escrites pel mestre a la pissarra amb una lletra magnífica i il·lustracions elementals, vaig anar aprenent amb els meus companys la llengua castellana, la seva ortografia i la gramàtica. Teníem un llibre de lectures i una enciclopèdia adaptada al grau que ens correspongués que comprenia totes les matèries: llengua, aritmètica i geometria, geografia, història, religió i urbanitat, si no recordo malament. També reproduïa algunes poesies (com aquella de “Cuentan de un sabio que un dia tan pobre y mísero estaba, etc.”) i moltes il·lustracions de personatges i de ciutats d’Espanya. Jo la trobava divertida i fins i tot la vaig recomprar als encants, com a record. Com podeu veure, el nivell pedagògic de la nostra escola estava molt lluny dels estàndards actuals i el sistema del mestre, d’allò més rudimentari, però eficaç. Don Ramiro feia servir el càstig corporal per a exigir atenció i silenci: clatellots i cops de regle a les mans. Era el sistema habitual arreu i com que el mestre era molt nerviós i amb tanta feina (fumava molt i li agradava el cafè) tot hi ajudava. Els treballs els fèiem en una llibreta que venia el propi mestre, on escrivíem amb una tinta que ell mateix feia amb unes pólvores especials dissoltes en aigua i abocades en uns tinters de plom enganxats als pupitres (que sovint es bolcaven sobre les llibretes i els vestits). També escrivíem a llapis, sobretot les operacions aritmètiques. Don Ramiro tenia una maquineta de fer punta als llapis de diversos calibres.

Com tots els mestres, don Ramiro, que era un excel·lent i vocacional pedagog, arrodonia les mensualitats amb unes quotes que pagava qui podia. De més a més, donava conferències o lliçons de repàs, fora d’hora, a qui preparés el batxillerat d’aleshores, a qui la guerra no havia permès d’anar a l’escola i així recuperava, a estudiants de magisteri... O sigui que entrava a l’escola a les nou del matí i no en sortia fins a les nou del vespre, amb just una hora per dinar.

Don Ramiro era falangista de primera hora (“camisa vieja” en deien) i no perdia l’ocasió d’alliçonar-nos sobre el règim franquista i les seves bondats. Cantàvem el “Cara al sol” en entrar i en sortir, amb el braç enlaire, i els crits d’ordenança que acabaven amb l’”Arriba España” de rigor. Coses del temps... A don Ramiro també li agradava molt el futbol i recordo que va portar a l’escola un aparell de ràdio per poder escoltar els partits del campionat del món de Rio de Janeiro de 1950. Així vam sentir en directe el gol de Zarra a Anglaterra, en la veu de Matías Prats avi, i les gestes de Ramallets “el gato de Maracaná”.

Deixant a part el seu pensament i la seva acció política com a “Jefe local del Movimiento” i l’esperança frustrada d’accedir a l’alcaldia, guardo un gran record del meu mestre, que m’estimava com un fill. A ell dec moltes de les coses que m’han permès tirar  endavant en els estudis i en la vida.

Ja fora de l’escola, més gran, cada any anava a saludar-lo abans de tornar a Vic,a mig setembre. L’últim cop, el vaig trobar molt excitat: li costava articular correctament les paraules, com congestionat. En acomiadar-me’n, vaig dir al seu fill gran José (li dèiem Pepito) que mirés el seu pare, que jo no el veia bé. Don Ramiro va morir poques hores després, el dia que complia seixanta-cinc anys i podia jubilar-se de tant de tràfec. Jo vaig ser l’última persona que el va veure, fora de la família. Que se’m perdoni aquesta expansió tan personal. Don Ramiro està enterrat al cementiri del nostre poble que, finalment, ell havia fet també seu.


Jordi Planes
Foto: Don Ramiro Ortega amb alumnes de l'Escola Nacional. Arxiu CCB - Biblioteca Pere Casaldàliga

Repte número 3

PETIT REPTE


Una caixa conté 2 mitjons blancs, 3 de rojos i 4 de blaus. El Pere sap que un terç dels mitjons tenen un forat, però no sap de quin color són els mitjons foradats. Va agafant mitjons de la caixa a l’atzar amb l’esperança de trobar-ne dos de bons del mateix color. Quants mitjons ha d’agafar per estar absolutament segur d’aconseguir-ho?







Solució al repte núm. 2: el quadre de dimensions 120x90 és el que queda penjat més a prop de terra.

Antonio Ruiz, president de la Penya Barcelonista

ENTREVISTA

Antonio Ruiz, nou president de la Penya Barcelonista de Balsareny

Antonio Ruiz Fortes fa poc temps que ha assumit la responsabilitat de la presidència de la Penya Barcelonista balsarenyenca.

Antonio és nascut a Màlaga el 24 de setembre de 1962. En edat escolar va cursar els estudis primaris a Vélez-Màlaga i els va continuar a Puig-reig. Actualment es troba, en aquests temps de crisi, en situació d’atur.

Pel que fa al seu temps de lleure, li agraden molt les revistes relacionades amb el món del motor i li encanta tot el que estigui relacionat amb la fotografia. També, a part del futbol, és fidel seguidor de la Fórmula 1, de l’handbol i el bàsquet. Li agrada molt viatjar amb la família, recorrent en part Itàlia, Londres, París i, el millor de tot, la ciutat australiana de Melbourne. «Allà hi tenim part de família i actualment hi tenim a la nostra filla que està estudiant anglès». De tant en tant també és fidel a la televisió i el cinema.

—En un impàs de la Penya Barcelonista, en assemblea posterior vau assumir la responsabilitat de presidir-la. Què us va motivar a accedir al càrrec?

Us ho dic amb sinceritat, no és que em fes gran il·lusió ser-ne el president. El motiu d’assumir-ne el càrrec va ser perquè no ens podíem permetre que la nostra penya quedés en via morta, amb risc de desaparèixer. Aquests anys han estat prou difícils i dignes del gran treball per part dels diferents presidents i nombre d’associats que fins avui han mantingut viva la flama del nostre Barça.

—Quants anys fa que sou soci de la Penya?

En aquests moments no recordo els anys que fa, però puc dir-vos que soc el número 99.

—Segons la placa inaugural que documenta la constitució de la Penya el 18 d’octubre de 1992, ens podríeu dir quin va ser el número de socis en aquells començaments?

No recordo exactament quin va ser el pes associatiu d’aquells inicis, però sí que personalment trenco una branca a favor d’aquells emprenedors: Quim Abadal i Francesc Xandri, amb el suport de la primera junta. Gràcies a ells es van fer realitat tardes amb els colors del Barça en primer pla, com la Festa Blaugrana, i vesprades que avui tinc el plaer de recordar. Però en el transcurs d’aquests anys no tot han estat flors i violes: en l’actualitat em dol recordar que alguns que van encapçalar juntes, avui hagin estripat el carnet de soci.

—I actualment quin és el nombre de socis?

Bé, en l’actualitat som una setantena, però us haig de dir que encara no tenim el llistat tancat. Espero i desitjo que en puguem ser molts més: l’entitat està oberta a tothom i seran molt benvinguts.

—Disposeu d’alguna subvenció per par de l’Ajuntament, com a entitat?

Doncs avui per avui no comptem amb aquest ajut, de què altres entitats disposen. He de dir que l’any passat vam fer tard a presentar la sol·licitud; esperem poder gaudir de les següents.

—Amb la vostra seu al CIR (Centre Instructiu i Recreatiu), el Casino, des d’on es poden seguir els partits de futbol del Barça?

Els partits es poden seguir des de la pantalla gran del marc del local cafeteria del centre; i, exclusivament per als socis de la Penya i socis del Casino, s’ha optat per seguir-los en la pantalla del local superior a la cafeteria. En tot cas, tots els que ens trobem cada partit i els caps de setmana ens hi trobem molt bé.

—Voleu dir-nos alguna cosa més?

Voldria donar les gràcies a tots els membres de la junta, i també al nou arrendatari, el Ginés, qui aporta una gran labor per a la Penya.

Moltes gràcies, Antonio, i fins una altra ocasió.

Josep Gudayol i Puig