CINC MINUTS
Són
les sis de la tarda i, com dic sempre, tinc la sort de trobar-me assegut davant
la màquina d’escriure. Un ventet de mitja tarda empeny el gros arbre lledoner
del darrere del terrat de casa de la meva filla i el moviment de les seves
branques em fa gaudir de moments tan necessaris de pau lloada. Em disposo,
doncs, a reflexionar amb tots vosaltres.
Espigolar:
“Arreplegar allò que un altre ha deixat; arreplegar d’aquí i d’allà”. Agnès
Varda va començar a gestar-la [la pel·lícula Els espigoladors i l’espigoladora] fa vint-i-cinc anys, a finals
del segle XX, després d’observar, asseguda a la terrassa d’un bar situat davant
d’un mercat al carrer, el fet que un cop desmuntades les parades algunes
persones recollien allò que els venedors (i els compradors) havien desestimat:
trossos de verdures, fruites macades. “Hi ha gent que recull el que d’altres
llencem” (Imma Merino, “Espigolar”, secció De set en set, diari El Punt Avui).
M’ha
agradat molt poder entendre una altra paraula sense haver de consultar el
diccionari i poder raonar amb tots vosaltres sobre el mal ús que sovint fem
dels aliments: “es calcula que en un menjador de 500 comensals es desaprofiten
set tones de menjar cada any”. El titular ve a explicar el malbaratament que es
fa del menjar en alguns menjadors escolars, i ara sí que és aquí el que m’ha
fet voler compartir amb vosaltres, el que jo diria, la falta d’educadors
gastronòmics que pateixen algunes de les nostres escoles. I és que a les
escoles no tot són números i lletres, i caldrien persones competents per educar
els infants. I als àpats familiars, a casa, també ens han de servir per
responsabilitzar-nos tots plegats.
Josep Gudayol i Puig
Imatge (Wikimedia Commons): François Millet, Les glaneuses (Les espigoladores), oli sobre tela (1857), Musée d’Orsay, París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.