ENTREVISTA
Som a les darreries de la
primavera i aquesta finestra oberta té la possibilitat de parlar amb la Glòria Casaldàliga Riera, tot
rebobinant vers el passat Nadal. Quan escric aquestes línies encara no s’han
celebrat les eleccions municipals, però sí que hem rebut els ruixats de les
darreres pluges que la saviesa de la natura ens ha brindat, per sort, omplint de
flaire de diferents llavors els nostres pulmons.
Glòria
Casaldàliga va néixer
a Balsareny el 9 d’abril de 1966. Va estudiar EGB al Guillem de Balsareny , BUP
a l’Anna Soler i Daniel de Navàs, COU al Institut Pius Font i Quer de Manresa i
és llicenciada en Dret per La Universitat de Barcelona. Ens comenta que també
va començar uns estudis de mediació de conflictes, però de moment els té
aparcats.
Malgrat que a la Glòria li
agrada llegir, infeliçment llegeix poc; però ens comenta que «m’agrada durant
les vacances agafar un llibre i no deixar-lo fins que l’he acabat». L’últim que
ha llegit és l’esborrany del llibre que ha escrit Francesc Escribano sobre el
llegat de Pere Casaldàliga, que creu que sortirà publicat el mes d’octubre
vinent.
Pel que fa a l’esport, li agrada
veure el futbol i gaudeix anant al camp del Barça quan pot. D’altra banda li agrada
viatjar: «el meu país preferit, fins ara, és Brasil, on per qüestions
familiars, el tiet Pere, hi he anat diverses vegades».
Com a activitat de lleure, els últims
temps s’ha aficionat al teatre: «faig teatre al Casino i d’aquí va venir la
meva participació als Pastorets».
— Pregunta obligada: recordes el primer cop
que vas veure els Pastorets? Havies pensat mai que algun dia hi series
físicament representant algun dels seus personatges?
—
No recordo quan va ser el primer cop que vaig veure els Pastorets a la Colònia
Soldevila. La tieta Maria feia de carnissera allà i ens hi portava des de ben
petites. Si que recordo, però, la por que em feien els dimonis, la caldera...
—
Què ha estat per a tu representar la
Jezabel, personatge femení del conegut Getsè?
—
M’ho he passat molt be. El fet d’haver feminitzat aquest personatge, per a mi,
és tot un encert. Es dona valor a la fortalesa de moltes dones soles, que han
de tirar endavant amb l’economia i la
cura de la família. I aquesta gran càrrega
fa que tinguin, com tothom, moments de feblesa, que puguin “vendre l’ànima al
dimoni”.
— Què ens pots dir d’haver
estat sota les ordres de direcció del Climent Ribera i la Laia i l’Aina
Rodríguez?
—
El Climent ja el coneixia de fer teatre al Casino. Per a mi, és un artista de
categoria: com a director, com a actor i també com a dramaturg. La Laia i
l’Aïna les he conegut als Pastorets. Crec que formen un bon tàndem i que faran
una molt bona feina dirigint soles
aquesta nova etapa. Se les veu
molt il·lusionades, i això és
molt important.
— Creus que n’hi ha prou amb
les tres representacions que es fan dels Pastorets per Nadal?
—
Crec que això ha de valorar-ho la junta. L’any passat va haver-hi alguna sessió bastant
plena. Potser sí que es podria pensar en algun ajust horari. I, personalment,
encara que no fos en època de Nadal, no deixaria perdre la versió “Salut, Pastors” que es va fer durant la
pandèmia. Per a mi és molt bona.
—
Series del parer que els Pastorets es
poguessin representar en alguna altra població?
—
No veig fàcil que es pugui portar a altres poblacions, sobretot per qüestions
de logística. A més a més, molts pobles i ciutats ja tenen els seus Pastorets.
Ara bé, si des de la junta i direcció ho creuen interessant, jo m’apunto a fer
“bolos”.
— Durant l’actuació teniu
apunts o bé ho teniu tot memoritzat?
—
Jo, com que pateixo de sordesa, no aconsegueixo sentir les apuntadores; així
doncs, no em queda més remei que memoritzar.
— Penses tornar a representar
aquest personatge en properes edicions?
—
Sí, per al proper Nadal ja m’he compromès a continuar representant el paper de
la Jezabel, si la direcció ho veu bé.
Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri
Foto: Jordi Sarri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.