Avui que en les nostres vides es tanca un nou any,
aquest hivern ens obre la necessitat d’equipar-nos gràcies a l’oportunitat de
poder obrir, mai més ben dit, les portes d’un nou any i amb ell reviure de nou
tres-cents seixanta-cinc dies més de quotidianitat i tracte veïnal a Balsareny.
Em trobo davant la meva màquina d’escriure amb un
foli de paper reciclat que suporta el so d’un teclat que, lletra a lletra,
omple i trenca el silenci propi d’aquest capvespre hivernal, en què eina i home
intenten reviure amb uns versos tot una vida, una vida que segueix. Feliç any
2017.
Capvespre
Capvespre a casa, capvespre al teu costat
unes brases a la llar de foc encenen
nits i dies per nosaltres mai oblidats
les mans entrecreuades un mirall tenen i
es fonen en aquest mon de realitats.
Capvespre a casa, capvespre al teu costat
el fil musical amatent, calor de records
a l’abric d’un hivern nou arribat, situat
dues testes acostades, temps d’un gris blanquinós
blanc i ros, teranyina entranyable, to rossejat.
Capvespre a casa, capvespre al teu costat
imatge televisiva, un nen ens crida i ens fa adonar
ens alerta i reivindica un futur amb
responsabilitat
un missatge que crema com les flames del fogar
unes cendres que s’apaguen, amb guspires d’un
passat.
Capvespre a casa, capvespre al teu costat
la nit fosca que ens abraça, nova claror per demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.