Jornada del Projecte Orenetes

El dissabte dia 21 de maig va tenir lloc a Balsareny una jornada de treball de la Comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, per col·laborar en el Projecte Orenetes, un projecte de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Hi van participar prop d’una vintena de persones, entre adults, nenes i nens.

Com ja vàrem apuntar el mes passat, aquest projecte pretén estudiar els ocells, en aquest cas l’oreneta cuablanca, a partir del seguiment dels seus nius als municipis de Catalunya, Balears i el País Valencià, mitjançant la participació ciutadana. Per això l’activitat estava oberta a tothom i esperem que, si podem continuar amb el projecte un altre any, augmenti la participació.

El nostre objectiu, per tant, fou documentar tants nius com fos possible de l’oreneta cuablanca, que nia a les façanes de les cases i altres edificis (no de l’oreneta vulgar, que fa els nius en baixos i interiors de cases i coberts).

La data escollida no era una casualitat: la segona quinzena de maig. És una època en què és més fàcil veure si els nius estan o no ocupats, perquè normalment les orenetes ja han criat i fan cents de viatges al dia per anar a buscar aliment (insectes caçats durant el vol) i ficar-lo a la boca del pollets. 

Concentració i orientació al pati del Casino

La matinal va començar a les 10 al pati del Casino, on es van donar orientacions per poder identificar els nius i veure quins estaven ocupats i quins no (alguns estan abandonats o estan trencats). El pic de calor forta que feia aquells dies va obligar a sortir de seguida al carrer per poder acabar aviat.

En el Projecte Orenetes (el podeu trobar a la web orenetes.cat), trobem el nucli urbà de Balsareny dividit en 19 quadrats, dels quals, gràcies a la gent que hi va participar, se’n van poder censar 5, bàsicament els carrers més cèntrics del poble. Cada grup tenia una fitxa on calia anotar el nom del carrer i el número de la casa, el tipus d’edifici (casa, bloc, magatzem, nau industrial, edificis singulars...) i el nombre de nius en bon estat. Entre aquests, calia anotar després quants eren actius, per la qual cosa calia esperar uns minuts, en silenci, per veure si hi entraven o sortien orenetes. Aquest temps d’observació també s’havia d’apuntar i finalment es podia omplir, si era necessari, una casella d’observacions (curiositats, detalls concrets). També hi podia haver nius en construcció, però no se’n va donar cap cas, ja que al mes de maig totes ja tenen el niu fet (també aprofiten els d’anys anteriors). Com a anècdota, alguns nius abandonats, de vegades, els ocupen els pardals.

Sortida de treball al carrer

En conjunt es van detectar força nius, tot i que a molts carrers no n’hi havia gaires. Pel que fa al fet de ser o no actius, cal dir que potser de força nius no es va poder saber del cert a causa de la calor forta cap al migdia, que fa minvar l’activitat d’aquests ocells. Normalment, si al cap d’un temps prudencial no s’experimenta una activitat segura, es classifica com a inactiu de moment; sempre es pot ser a temps de canviar-ho.
Per altra banda, es notava que en molts llocs hi quedava el senyal d’haver-hi hagut algun niu, però que s’hauria fet malbé amb el temps o bé els habitants de l’immoble l’haurien destruït. Sabem que sovint molesten la gent amb els seus excrements (només són les pells dels insectes que capturen), però també hi ha maneres de fer-hi front. Ens cal mirar, si és possible, de no eliminar els seus nius, perquè és una espècie protegida. Un niu censat és un niu protegit!  Els nius estan protegits també fora de l’època de cria, quan han emigrat, i encara que no estiguin ocupats; i, segons la normativa vigent, si cal fer qualsevol actuació en una façana que pugui afectar els nius, s’ha de demanar permís. Destruir-los és considerat un delicte.

Recordem que les orenetes es mengen molts insectes, com els mosquits, que ens molesten i ens donen problemes de salut pública. Si no hi fossin, ens queixaríem molt més de les picades d’insectes a l’estiu. 

Després d’una hora i mitja aproximadament d’observació al carrer, tots els participants van tornar al Casino per fer una posada en comú dels resultats i comparar uns sectors del poble amb uns altres.

Les dades obtingudes es van penjar a la web de l’ICO, igual que fan tots els pobles. Han quedat encara moltes superfícies del plànol de Balsareny per completar-ne el recompte de 2022, cosa que queda oberta a tothom, donat que s’hi pot participar a títol individual.

Cal dir que,  si mirem la web, a Balsareny les primeres dades les tenim de 2021, perquè un conciutadà nostre hi va participar, amb un resultat de 57 nius censats en bon estat, dels quals 41 estaven actius. De moment, en aquest 2022, durant la jornada del 21 de maig es van censar 151 nius en bon estat, dels quals 75 es va poder comprovar que són actius, o sigui, un 50%; és una dada bona, habitual segons l’ICO, tot i que és possible que n’hi hagi més d’actius que, de no fer tanta calor, s’haurien pogut veure. En tot cas, això es pot anar veient els propers anys, tret que algú vulgui repetir el mateix quadrat de superfície enguany. 

Façana on es van comptar més nius d'oreneta cuablanca

    Com a curiositat, el màxim de nius es va trobar en una façana d’un bloc de pisos, on se’n van comptar 45, dels quals només se’n van veure 14 d’ocupats. Sembla poc. Segurament n’hi ha més, però, havent-n’hi tants de junts, és difícil percebre clarament, sense confusió, a uns 8 o 10 metres a sota, en quins entren i surten les orenetes i en quins no; a més, es necessitaria més temps. Un altre exemple, com a lloc concret, és l’arc que separa el carrer Guimerà de la seva prolongació, on hi havia 13 nius, entre ells 8 d’actius: en aquest i altres punts es va poder comprovar que hi havia menys activitat que l’any passat. No ho oblidem: a més calor, menys activitat!

Orenetes cuablanques als seus nius 

Sabem que anys enrere hi ha gent que ha fet altres recomptes d’orenetes no enregistrats en aquest projecte. Així, el 2013, alumnes d’educació infantil de l’Institut Escola Guillem van fer un recompte de nius per la major part del poble.

Les dades actualitzades que podem obtenir en cada moment, i que pengem a la web, serveixen per estudiar l’evolució de la població d’oreneta amb el temps., i també per veure els seus requeriments ecològics; per exemple, els podem facilitar llocs amb fang per fer-se els nius; i, a més, les dades arriben als tècnics de les administracions, que les poden fer servir per gestionar millor la protecció de l’espècie, incloses les qüestions urbanístiques.

Com a exemple de les dades que podeu trobar a internet, direm que, des que es va començar el projecte, el 2007, s’han censat 246.762 nius de 497 municipis.   

     La tertúlia final entre els assistents, amb la bona companyia d’alguns experts en el tema, que explicaren extensament el projecte i la manera com s’hi treballa i nombroses curiositats d’aquest món animal, a més de les respostes a força preguntes dels participants, es va allargar fins a les 3 de la tarda, pel gran interès que l’activitat va despertar.       

    

    Isidre Prat Obradors 

    Fotos: Jordi Vilanova, Manel Mingo, Llorenç Planes