RACONS DEL BAGES
|
La magnitud de la balma, de forma semicircular |
Com s’hi arriba?
Per
arribar-hi, des de Balsareny, cal anar cap a Navàs i seguir pel Mujal, Sant
Cugat del Racó i fins a Castelladral (uns 15 km entre tot). Passat aquest
nucli, s’agafa la carretera que va cap a Súria (la B-423) i, al quilòmetre
9.200, cal deixar el cotxe i prendre a peu un corriol molt estret, a l’esquerra,
que no es veu gaire (és abans d’arribar al trencall de la masia del Forn), que
va baixant per dintre el bosc uns 400 metres; llavors es trenca a l’esquerra
per una pista ampla i se segueix uns 200 metres fins a passar per sobre de la
balma i trobar un corriolet de baixada, que està indicat, per poder entrar-hi ben
bé a dins.
|
La caseta de sota la balma, de pedra sorrenca |
Com és la balma i de què està
feta?
Si
entrem a la balma, podrem veure’n les parets, el sostre i les ruïnes de
l’antiga casa que albergava a dintre, que sembla ser que era un refugi d’una
família que feien de carboners, de fer carbó vegetal, amb llenya del bosc.
|
L’interior de la caseta, les ruïnes de les seves estances |
La
balma en qüestió és molt espectacular i té una curiosa estructura semicircular,
d’uns 30 a 40 metres de llargada. La llosa principal, que fa de sostre, és de pedra
sorrenca, amb calcàries a sota, i constitueix el que s’anomena un “paleocanal”,
formació molt freqüent que fa referència a un espai on antigament hi passava un
curs d’aigua i que més endavant va ser omplert amb sediments més joves, en
aquest cas eren sorres que es van anar compactant fins a formar la gran llosa
de pedra sorrenca o gres (castellà: arenisca).
|
L’interior del sostre, justament amb un niu típic de les orenetes vulgars, de què parlàvem el mes passat en el Projecte Orenetes, que acostumen a fer el niu en coves i interiors de cases |
Per
cert, és força comú, a la Catalunya Central, anomenar també “roc salzó”
(variant de sauló, sorra) a aquest tipus de roca; sobretot la gent més gran de
la pagesia és la que manté aquest terme.
La
cova de sota la llosa s’hauria anat excavant per l’erosió que fan les aigües de
la pluja, que es va emportar roques més toves que hi havia, com les argiles. La
caseta la van construir també amb pedra sorrenca: passejant per les seves
ruïnes, se’n poden distingir les seves estances.
|
El plafó del Geoparc a Navàs, on consta la Balma de Comaposada |
Patrimoni del Geoparc
La
balma pertany al municipi de Navàs i és una joia més del nostre Parc Geològic
de la Catalunya Central, el qual fa uns mesos va ser visitat per membres de la
UNESCO per revalidar-ne el títol, comprovant molts dels seus punts emblemàtics,
així com les activitats de divulgació i turisme que s’hi porten a terme. Recordem
que una de les activitats ha estat la col·locació de plafons divulgatius a la
majoria de poblacions. Doncs bé, així com al plafó de Balsareny es destaquen
les “dames coiffées” de la Resclosa,
al de Navàs, situat a l’entrada sud del poble, just a la frontera amb les cases
de Balsareny, veurem que hi ha la foto de la Balma de Comaposada.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.