Finalment, va arribar el 9N amb la normalitat que calia
esperar. Un dia fredot i on la pluja va fer un modest acte de presència. Però
la gent va sortir al carrer i es va adreçar al lloc habilitat com a seu del
«procés de participació ciutadana». Un lloc diferent de l’habitual per als
comicis «normals», que deixava clar que aquest dia no ho era, de normal.
L’Estat, a través de determinats organismes —i a instàncies del govern central,
entossudit a impedir una consulta que formalment ja no ho era—, havia deixat
clar que allò no podia ser un referèndum, ni tan sols una consulta no
referendària emparada en la llei catalana de consultes, suspesa per l’alt
tribunal. Com també, a corre-cuita, va suspendre el procés alternatiu, que
tanmateix ja no es fonamentava jurídicament en cap decret, sinó en el dret
general a la llibertat d’expressió i participació ciutadana.
Amb més de 40.000 voluntaris arreu de Catalunya, les
votacions es van fer amb normalitat, en un ambient alegre i familiar, igual que
en les grans mobilitzacions ciutadanes pel dret a decidir. A Balsareny van
votar 1.402 persones, un 51% del cens estimat (comptant els electors que hi va
haver a les europees del mes de maig passat i afegint-hi els balsarenyencs de
16 i 17 anys). A més, no podent fer servir el cens ni el padró, la condició per
assegurar el rigor del vot era assignar les urnes segons el domicili que
constava al DNI de cadascú. En tot cas, la participació del 9N va superar la de
les darreres europees i també la del referèndum de l’Estatut de 2006, tot i que
no la de les municipals, legislatives i autonòmiques.
Com era d’esperar, atesa la campanya de rebuig i no
participació dels partits anticonsulta, a Balsareny l’opció del sí-sí va
guanyar de carrer, amb un 85,7% sobre els vots emesos; però també hi va haver
vots per al sí-no i directament negatius, i en blanc, com és democràticament
normal i necessari. Aquesta tònica va ser la general pertot arreu, i amb
percentatges similars (2,3 milions de vots a Catalunya i quasi un 81% de
sí-sí). Com és sabut, la reacció dels partits anticonsulta, incloent el govern
estatal, va ser de minimització (considerant l’abstenció com a equivalent al no,
cosa que només es fa quan convé), a part de continuar amenaçant amb les
suposades responsabilitats judicials del govern de la Generalitat per haver
donat suport al procés. Pel que fa al país, ara s’obre un període incert per
veure com els partits mouen les seves peces de cara a convocar, o no, eleccions
anticipades, i convertir-les, o no, en plebiscitàries; i veure si són capaços
d’anteposar a tot tacticisme el mandat explícit que la societat civil els ha
mostrat. Tot això sense oblidar l’atenció necessària als greus problemes que
viu el país. Caldrà estar amatents: si el 2014 ha estat entretingut, es preveu
un 2015 interessant, comptant a més que toquen municipals.
El CCB, que es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a
Decidir l’endemà mateix que es constituís pel juny de 2013, es congratula que
el 9N hagi estat un èxit per la participació malgrat tantes traves, per
l’ambient festiu i il·lusionat que els votants exterioritzaven i per la bona
organització de tot plegat. Felicitem els voluntaris del 9N i els que
prèviament hi han aportat tant d’esforç, i també les entitats i corporacions
que han treballat per fer possible un dia on la democràcia va sortir al carrer
cívicament per exercir un dret bàsic i opinar sobre el futur que volen per al
seu país, que és el nostre, el de tots.
CCB
Fotos: R. Bessa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.