Sortida al runam salí del Cogulló de Sallent
El
passat 5 de juny, dia del medi ambient, el Centre Excursionista de Balsareny,
el grup de medi ambient de Balsareny Educa i el Foment Arqueològic
Excursionista Sallentí (FAES) vam organitzar una sortida al runam salí del
Cogulló, amb la col·laboració del grup ecologista Prou Sal. Vam sortir a les 8 del matí del barri de la Rampinya de Sallent i vam fer
parades per parlar de la situació de la immensa muntanya de sal que ha anat
presidint, durant tota l’estona, la caminada.
La
primera parada va ser a l’ermita de Sant Antoni. Vam començar fent una
pinzellada històrica per tal de situar-nos:
L’explotació minera del Bages
es remunta a l’època dels romans, però l’explotació industrial va començar el
1925, i amb aquesta, l’acumulació de residus a cel obert. Cal tenir en compte
que els mitjans tècnics de l’extracció en aquells anys eren molt precaris i,
per tant, els residus acumulats van ser pocs. El 1972 es crea l’empresa Potasas
del Llobregat (ERT) per explotar la mina de Vilafruns. El 1977 comença el runam
gran. El 1982 les mines passen a mans públiques, l’INI, amb el nom d’Unión
Explosivos Riotinto, fins al 1998 que tornen a mans privades i ja entra en
escena Iberpotash, S.A. ICL. Aquesta empresa el 2011 elabora el Pla Phoenix, i
fa públic que aquest pla resoldria tots els problemes. El 2017 creen la primera
planta de sal vacuum que serviria per reduir l’abocament de residus a la
immensa muntanya, que una de les sentències obligava a aturar; però demanen pròrroga
de dos anys més, i se’ls concedeix.
Seguim
caminant i un mica més amunt férem una altra parada, on hi havia la font de
Pitoi, indret on una riera s’ajunta amb una altra que baixa directament del
runam, i on es veu ben clar el rastre de la sal que s’escampa quan plou. En
aquest punt vam parlar del col·lector de salmorres:
El col·lector de salmorres és
una canalització per transportar l’aigua salada que produeix l’extracció de la
potassa de la mina fins al mar. D’aquest col·lector en va començar a
parlar la Generalitat de la República
els anys 30. El primer projecte és del 1932. Amb la guerra civil va quedar tot
aturat. Quan la Generalitat recuperà l’autonomia va elaborar un projecte que
s’aprovà, però tenien problemes de finançament per realitzar-lo. Les obres
comencen el 1983 i s’acaben el novembre de 1989, però el col·lector només arriba
fins a Sant Joan Despí: no arribarà al mar fins al 2002. Va representar una
disminució important de clorurs a les aigües del Llobregat. Aquest col·lector
s’ha rebentat per diferents llocs, infinitat de vegades, de manera que ha
calgut fer un nou projecte per construir-ne un de nou. El nou projecte és del
2003, però fins al 2008 no comencen les obres de desdoblament d’Abrera a Sant
Joan Despí, que és el primer tram. La planificació de la resta estava prevista
entre el 2009 i el 2014, però s’ajornà, i fins al 2017 no s’aprova el projecte
per a aquest segon tram.
Pugem
fins acostar-nos a la immensa muntanya de sal. L’empresa ha fet un mur de terra
i no es veu la rasa perimetral, que és on es recull l’aigua que s’escorre de la
sal. Rodegem la muntanya per la dreta, per anar al punt on es pot veure aquesta
rasa. Allà ens aturem a l’ombra, ja que el sol pica i la calor es fa sentir, per
parlar dels problemes mediambientals de la sal:
El límit permès de clorurs a
l’aigua ha anat variant al llarg de la història i dels interessos. El 25 de
març de 1933 el Governador Civil de Barcelona signava un reglament sobre la salinitat dels rius
Cardener i Llobregat. El reglament preveia sancions per a les empreses que amb
els seus vessaments causessin uns valors de salinitat superiors als 250 mg Cl/litre.
El setembre de 1965, a la caseta de Pallejà es va mesurar 2.411 mg Cl/litre. El
1975 el Consell de la Comunitat Europea estableix com a límit de clorurs 200 mg
Cl/litre. El 2003 la nova Directiva del marc de l’aigua estableix 250
mgCl/litre en l’aigua per al consum humà. Aquestes mesures van a càrrec de
l’Agència Catalana de l’Aigua i se suposa que ho controlen. Aquesta qüestió ha
comportat molts problemes perquè des de fa molts anys les fonts de Sallent
estan salinitzades i per tant no es pot fer servir la seva aigua, així com els
aqüífers de la zona. Això ha comportat denúncies per part de diferents
col·lectius.
Seguim
camí i anem veient, a la part del bosc més propera al runam, com els arbres
acusen la salinitat, ja que hi ha ple de restes d’arbres morts secs en el
camí. Ens aturem a l’ombra d’una caseta
per parlar de les sentències:
- Denúncia per la via penal de
l’Alzina/Montsalat (1997-2014) a tres
directius de la mina per la salinització de les aigües. Sentència: Presó menor.
És ferma.
- Denúncia per via de contenciós
AVV Rampinya. Per la legalitat urbanística del Cogulló. El Tribunal Suprem 2017
ha ordenat la suspensió immediata, la restauració i la legalització de l’ús del
territori. Sentència ferma.
- Denúncia per via de contenciós
de Sebastià Estradé. Fiança i Pla de restauració Cogulló. TSJC (abril 2015) fa
augmentar la fiança i exigeix Pla de restauració. Ferma.
- Denúncia per via de contenciós
AVV Rampinya/Montsalat contra l’autorització ambiental Sallent. 2013
limita l’alçada 538 msm i data fi
abocaments 30/06/2017. Prorrogada.
- Denúncia via contenciós AVV
Rampinya /Montsalat – POUM Ajuntament de Sallent 2014. Retornar el runam al nivell del 2008.
- CUP Querella per danys als
recursos naturals i prevaricació.2015 – 5 imputats per prevaricació 2 empresa i
3 Generalitat.
- A la Unió Europea denunciant
Sebastià Estradé A.U.E. per incompliment ambiental. Expedient i carta
emplaçament per residus, incompliment ambiental (jul 2014) + citació addicional
+ dictamen motivat (25/01/18).
Respecte a la fiança
mediambiental de 600.000 euros que la Generalitat va imposar, una sentència la declara
insuficient i la fixa en 13,8 milions d’euros, dels quals fa una rebaixa del
50% i acaba en 6,9 milions d’euros. No sabem el motiu d’aquest descompte;
tanmateix, un gabinet d’un ambientalista reputat va fer una valoració de la
fiança molt per sobre del que havia fixat la Generalitat.
Abans
de baixar pel fort pendent que ens portarà al bosquet per on iniciarem el
descens cap a Sallent i, veient que la tertúlia està animada, seguim parlant; ara,
del projecte de restauració:
Una de les sentències obliga l’empresa
que explota la mina a presentar un pla de restauració per retornar el territori
a com estava el 2008. L’empresa presenta un projecte basat en la desfeta
progressiva mitjançant aigua, de la sal i abocar-la al mar pel col·lector de
salmorres. El projecte fixa un termini de 50 anys. Aquí es plantegen dues
qüestions molt polèmiques: per un costat, d’on sortirà tanta aigua; i per l’altre, el tram del col·lector que arriba al peu del runam, que encara està per fer. Segons
el projecte, han de construir una canalització des de Manresa fins al runam, per
tal de portar l’aigua que surt de la depuradora, que sumada a la de Sallent seria
l’aigua que utilitzarien. Però seria suficient? I com quedaria el riu Llobregat,
si la major part d’aigua de la que hi baixa ja és procedent de les depuradores
que hi ha en el seu trajecte? Més enllà de Manresa, el riu portaria aigua? Si
la primera fase del projecte que és treure el runam petit, i aquest, tot i que
hi treballen, no sembla pas que es vagi reduint, què en podem esperar, d’aquesta enorme
muntanya? I abans d’acabar, una altra sorpresa: l’empresa ha encetat una nova
aventura. Ha demanat a la Generalitat un nou PDU (Pla Director Urbanístic) de
la zona de la muntanya per tal de posar plaques fotovoltaiques adherides a la
falda d’aquesta. La Generalitat ha elaborat aquest pla, que està en fase
d’al·legacions. No s’escapa a ningú que la despesa d’aquesta nova aventura de
l’empresa de la mina serà amb els fons europeus (New Generation): no comment!
Emprenem
la tornada a Sallent, perplexos i creient que nosaltres no veurem mai la
restauració d’aquesta part del territori.
La
iniciativa d’aquesta sortida ha estat un bon encert i més, feta amb
col·laboració entre les dues poblacions que ens veiem afectades pel mateix
problema. Espero i desitjo que sigui l’inici de futures activitats conjuntes.
Gemma Masip Bonet
Veïna de Balsareny i
membre de Prou Sal i del FAES
Fotos: Alfred Selgas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.