dimecres, 30 de desembre del 2020

L’estructura medieval de la Resclosa dels Manresans

 
En Txus Garcia m'ha fet arribar noves imatges que ell ha pogut fer des de la ribera del Llobregat on estan fent els treballs a la resclosa (aigua avall riba esquerra, sota el pla del Vilar). Jo, des de la distància (i confinat comarcalment), li agraeixo molt i molt que em faci arribar aquest bon documental gràfic i amb el seu permís us el comparteixo amb vosaltres i miro de fer-hi una mica de comentari des de la virtualitat per enriquir les interessants fotos que ha fet el Txus.
 
Per tal de donar un context al treball que ell ha fet, va bé iniciar el nou reportatge amb la imatge general on han estat tirades. Així, tal com s'aprecia en aquesta primera imatge, la caseta de la síquia és al fons on hi ha la riba dreta, sota el balç del castell; i als peus de la foto hi ha la resclosa, aigua amunt, descarnada, des de la riba esquerra, on hi ha l'areny, allò que havia comentat de l'erosió i la sedimentació. 
 
L'acumulació en forma d'areny és la sedimentació des de l'edat mitjana; per tant, un cop retirada la capa superficial de sediments (en una petita àrea fins i tot vegetats amb canyís) i un dipòsit de còdols que ja es veien en altres fotos, ara hi trobem, sota les aigües, el que podem intuir-hi com un cairat molt rudimentari, però que no puc atribuir a una formació d'esbaldregalls naturals: hi ha intervingut un mà humana, artificial, tot i que d'aquell temps. (foto 2)

 
En aquesta imatge ja hi apareix més clarament l'estructura medieval de la resclosa. Es tracta de lloses molt ben col·locades, estructurades tridimensionalment amb troncs intercalats, que a la seva manera recorden una estructura de gabions. Els gabions són uns cubs, construïts amb diferents tipus de materials, que formen com una malla independent entre si i permet aguantar molta força de torsió; a més, entre ells hi pot circular fluidament l'aigua, reduint velocitat i, per tant, trencant l'energia torrencial. El seu interior es va omplir de còdols, i avui dia es tensaria amb filferro, però és de suposar que llavors ho van fer amb els arbres per donar-li l'estructura, o bé amb alguna corda, que avui deu estar desapareguda. Presenten l’avantatge de no haver de ser cimentats, de manera que per a la seva instal·lació únicament és necessari el condicionament del terreny de la base i el seu anivellament. 

 
Esperem que els treballs que s'hi estan fent no n'alterin l'estructura medieval (i reduïm al màxim el dany ambiental). Semblaria que si es sobreposen a l'actual estructura s'aconseguirà un reforç estructural a la base, que tants anys ha aguantat (amb l'areny ja explicat, que tornarà a reomplir-se de sediments, però de mica en mica; pensem que ara hi ha la presa de la Baells, que aturarà molta sedimentació de les zones més altes de muntanya). Tal com s'aprecia a la foto, sembla que no es retira res de l'estructura antiga.
 
Tinc entès que a les obres, a part del seguiment ambiental, hi ha un arqueòleg responsable, que és de suposar que documenti el parament, ja que quedarà una altra vegada enterrat, si bé aquesta vegada  ho serà per blocs d'escullera i formigó. A la vista dels troncs observats en superfície, sembla que els que conformen l'estructura principal podrien tractar-se de roures o alzines; no semblen pins, ja que la seva escorça laminar sembla que hauria de ser major, com escamosa. Per tant, una hipòtesis molt poc refutada de moment, podrien ser també arbres de ribera, ja que encara tenen un escorça més fina, poc clivellada. En tot cas, al treball arqueològic serà molt interesant que hi quedi tot molt ben documentat i sigui accessible des de la biblioteca, o fins i tot penjar-lo a les xarxes socials per tal que hi tinguem accés.

 
Sergi Fontseca Riera, geògraf
Fotos: Txus Garcia
 
Article publicat a la pàgina de facebook d’Esgriolem! el 18 de desembre de 2020. Vegeu al blog del Sarment el seguiment fotogràfic que fa Alfred Selgas de les obres de la resclosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.