El
compositor Carles Cases inicià
l'acte amb una preciosa i espiritual interpretació de la causa negra, que dona
pas a la intervenció de Jamaa Mbarki el
Bachir, regidor de Nova Ciutadania, Cooperació i Habitatge a l'Ajuntament
de Manresa, que va iniciar el parlament elogiant el llegat d'en Pere Casaldàliga i la seva immensa
dedicació als drets humans. El bisbe Pere deia que aconseguir que aquests drets
siguin iguals per a tothom sense distincions “és la revolució pendent: la topia de la utopia”.
Tot
seguit va ser el torn de l'activista i sociòleg brasiler Flavio Carvalho, actualment membre del Consolat General del Brasil a
Barcelona i col·laborador de la UNESCO, l’OIM (Organització Internacional per a
les Migracions) i l’IICA (Institut Interamericà de Col·laboració per a l'Agricultura),
entre moltes altres ONG. Aquest va explicar la situació d'alarma i amenaça que
vivim a la Terra, per la Terra, i en especial al Brasil; un país amb més de 209
milions d'habitants, on aquell “jove del Bages” (expressió que va repetir en diverses
ocasions fent referència a Casaldàliga),
va donar peu a la transformació social i que “ens ha omplert d'esperança” (va dir, tot lluint una gorra del Moviment de
Treballadors Rurals Sense Terra (MST). També va dir que té la impressió que a
Catalunya, la terra del bisbe, no es percep prou la importància de la labor que
ell va dur a terme.
Carvalho parlà també de la forma com en Pere era capaç d'arribar a tothom, ja fos des d'una missa, o inclús una “missa laica”, deia tot somrient; o amb la seva gran obra poètica. I amb els versos de la Missa dos Quilombos en català i portuguès va cedir la paraula a l'escriptora i poetessa Gilma Arévalo, manresana nascuda a la selva peruana i col·laboradora en diverses ONG, amb qui recitaria conjuntament un altre poema nadalenc.
Entre
els assistents hi havia representants de l'Associació Araguaia donant suport al
acte, i també agraint-lo, mitjançant les paraules de Laura Casaldàliga, que aprofità per dir-nos també que comença una
nova etapa per seguir treballant en el llegat d'en Pere, ja que “ens en sentim
orfes” i tenim l’oportunitat de fer molt per les seves causes. Va fer
referència a alguns missatges del seu
oncle i
finalitzà la seva intervenció amb un poema en portuguès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.