dimarts, 3 de desembre de 2019

Els Pastorets: de la Colònia al Sindicat


Voldria recordar breument una petita història, la dels nostres Pastorets –primer de la Colònia Soldevila, avui a la sala Sindicat–. Una història que va començar fa 70 anys, que ha anat evolucionant amb canvis de persones i d’ubicació, i que espero que pugui continuar per molts anys més.

Els Pastorets de la Colònia Soldevila (els de Folch i Torres, perquè abans ja se n’hi havien fet d’altres) van començar el dia de Nadal de 1948 i s’hi van representar durant més de 50 anys, sempre amb molta dignitat, amb afició i moltes ganes de fer-ho bé. L’empresa de la Colònia hi donava tota mena de facilitats, des de cedir la sala fins a donar permisos per assajar i tot el que fes falta.

Al llarg d’aquest temps, va haver-hi, és clar, alts i baixos, però sempre es va mantenir la qualitat. Hi havia música en directe: pujava una orquestra de Manresa. I estaven molt ben dirigits; a més, venia un mestre de Sallent per assajar els cants, i una senyora de Manresa pujava per assajar els ballets. D’allà van sorgir, pràcticament, la Coral Sant Esteve i l’Esbart Dansaire Sant Esteve.


Durant uns anys tot van ser flors i violes, però va arribar un temps que hi va haver una certa davallada. Es notava un cansament entre molts dels que havien portat el pes de les representacions durant vint anys. Recordo un dia, en acabar una representació, jo baixava per una escala i un dels personatges més importants baixava per una altra, i vaig sentir com deia: “Això s’ha acabat!”. No sé si era que ja prevèiem que la cosa pogués fallar algun dia, però el cas és que ja havíem començat de fer assajar els més petits: assajàvem cada dia, havent dinat.

I això va ser el que va assegurar la continuïtat dels Pastorets. Així, el dia de Reis de 1969 (recordo que llavors era Fira a Balsareny), els menuts van fer una representació de Pastorets infantils a la Colònia; i el diumenge a sobre, els grans van fer la seva última funció. Hi va haver un canvi generacional, sí, però els Pastorets van continuar. I el públic ho va saber apreciar; recordo comentaris en el sentit que “així, encara té més valor”.

Amb el temps, aquells menuts es van anar fent grans i ja eren una bona colla de joves que assumien la responsabilitat de tirar endavant la tradició. A més, s’hi va afegir gent de Balsareny i de Navàs, i van anar-s’hi incorporant noves generacions de jovent, i les representacions van continuar trenta anys més amb bon ritme i energies renovades. I així vam arribar al 1998, any en què vam celebrar el cinquantenari dels nostres Pastorets, amb una sessió memorable en què hi van participar també molts dels pioners de la primera època. Va ser un dia molt bonic.

No sabíem que aviat vindrien dies tristos. L’octubre del 2000, és a dir, ben poc abans de Nadal, la nova empresa que havia substituït l’antiga, i que era propietària també del teatre de la Colònia, ens va fer saber que, per raons de seguretat, no ens deixava fer servir el local i, per tant, que no hi podríem fer Pastorets. La notícia va caure com una bomba. De seguida es van fer reunions i més reunions per veure què hi podíem fer. La postura dels propietaris era inamovible, i aquell any 2000, el dia de Nadal, vam haver de fer una representació única, corprenedora, a l’aire lliure, a l’esplanada davant de l’església de Sant Esteve, que estic segur que tots els que hi van participar recorden amb tristesa i recança.

Es van intentar buscar solucions i alternatives, es va pensar la manera de finançar unes obres de reforma del local que tranquil·litzessin l’empresa… Però ni l’Ajuntament ni cap organisme públic podia fer-se càrrec del finançament d’unes obres en una propietat privada. Hi va haver reunions, algunes de tenses, i debats, al llarg de tot l’any 2001, fins que es va decidir acceptar la proposta de l’Ajuntament de Balsareny de fer els Pastorets a la nova sala Sindicat, inaugurada el 1999. No tothom hi estava d’acord, i aquesta decisió va provocar una ruptura entre els membres del grup, però al final es va fer així.


Ens vam constituir en associació privada sense ànim de lucre, amb el nom de Els Pastorets de Balsareny, amb estatuts inscrits a la Generalitat, i jo en vaig ser el primer president, càrrec que vaig desenvolupar durant anys intentant sempre ser pragmàtic i conciliador i procurar fer el millor per salvar la continuïtat dels Pastorets, encara que no fossin ja a la Colònia, sinó en un altre lloc del mateix poble. Actualment m’han distingit nomenant-me president d’honor.

Els començaments no van ser fàcils. Per sort, ens hi va ajudar molta gent que es va sumar al projecte: molts dels que havien fet els Pastorets a la Colònia –alguns dels quals havien començat de ben petits– i també molta gent nova que s’hi van afegir amb il·lusió. He de dir que ens vam sentir molt recolzats per part de tothom, i per això vull donar les gràcies a tot el poble de Balsareny. Hi va haver dificultats, és clar: es van haver de fer vestits nous i pintar decorats nous…, partíem de zero. També vam intentar anar a la Colònia a veure si podíem aprofitar alguna cosa del material d’allà. Més endavant hi va haver un acord entre l’Ajuntament de Balsareny, l’Associació de Veïns de la Colònia i l’associació dels Pastorets de Balsareny, i el material escènic aprofitable va ser donat al poble de Balsareny perquè l’Ajuntament el tingués i el cedís a qui cregués oportú.


Han passat divuit anys més, i avui els Pastorets al Sindicat estan consolidats com una entitat molt dinàmica i activa, amb el seu esbart de Dansaires, petits i juvenils, i un grup de Rapsodes, i s’han anat renovant i posant al dia amb nous decorats, músiques i escenografia. És una feina que vull agrair als membres de la junta que han gestionat l’entitat durant aquests anys, així com als membres dels equips de direcció que hi han posat esforç; i a tothom qui hi ha participat, actuant, ballant o treballant a la tramoia, al vestuari i maquillatge, a l’equip de llum i so, a les taquilles i l’acomodació… Ara justament tenim un director nou, jove i molt ben preparat, que ha promogut uns canvis importants en l’escenografia, la música, el vestuari i la interpretació, necessaris per posar al dia l’estètica sense modificar l’esperit dels nostres Pastorets de sempre. Jo sé la feinada que suposa muntar un espectacle tan complex, però també conec bé els que s’hi esforcen, una colla ben cohesionada i activa, i els desitjo molta sort en el futur i que puguin continuar per molts anys més aquesta activitat tan entranyablement nostra. 

Joan Bajona i Pintó

Fotos: Arxiu Pastorets, J.Peralta, J.Sarri

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.