A l’edat de
77 anys ens ha deixat Eugenio Barranco Sánchez, una persona molt apreciada pel
seu compromís amb la vida del poble.
Barranco va
ser el primer alcalde de la democràcia recuperada, ja que encapçalava la llista
que va guanyar, per majoria absoluta, les eleccions del 3 d’abril de 1979, juntament
amb Joan Soler, Jesús de Miguel, Esteve Díaz, Rafael Fernández, Josep Bonals i
Esteve Bonals. Una candidatura (Independents per Balsareny) que s’havia forjat
després d’anys d’activitat en el si de l’AMPA de l’Escola Guillem de Balsareny,
on van defensar un model educatiu pioner i una absoluta implicació en la
societat civil balsarenyenca. Aquell primer consistori es completava amb Conxita
Planes, Jordi Planes i Gabriel Lozano (PSC), i per Ramon Giménez (PSUC), que
aquell mateix any seria substituït per Dolors Claret.
Barranco es
va distingir per ser una persona oberta d'idees i propícia a buscar consensos, i és mèrit seu —i de
tots els regidors d’aquella primera fornada— haver tirat endavant, sense
gairebé gens de recursos, un programa de recuperació de la participació cívica i
de redreçament social ciutadà.
L’Eugenio va
continuar sempre molt vinculat a les coses de Balsareny, i així va liderar a
finals de 1992 el moviment ciutadà d’oposició al projecte d’instal·lar una minicentral
tèrmica incineradora de residus industrials. Vint anys després, la seva
inquietud per les qüestions d’interès públic encara el movien a proposar una
plataforma ciutadana d’informació sobre els dipòsits subterranis de gas que es preveuen
instal·lar a Balsareny. Sempre amb el mateix tarannà serè i dialogant, però
ferm en les seves conviccions.
La mort, fa
uns mesos, de la seva esposa, Maria Carme Vendrell Vila, que el va deixar
profundament afligit, i la seva pròpia malaltia, se’ns l’han endut sobtadament.
Ens deixa el record d’una bona persona, afable i cordial, que sempre tenia bones
paraules per a tothom i moltes ganes de col·laborar activament en els afers
col·lectius del seu poble. Un poble per al qual ell, quan va fer falta, no va
vacil·lar a oferir-se posant-se al capdavant d’un cartipàs municipal no gens
fàcil. Et recordarem sempre així, Eugenio, bon amic.
R.C.
Vaig conèixer el teu treball per tot Balsareny abans que la teva persona, i mai ningú va dir res que no fos el record d'un treball molt difícil i millor fet en circumstàncies difícils, i que sempre estaves disposat a col·laborar. Encara no fa massa dies parlàvem del poble, sobretot de l'escola, i alhora i tot barrejat em deies que em cuidés, i que volies molt a la persona que et faltava.
ResponEliminaQuan mor un ésser que estimem profundament sentim un dolor que ens traspassa l'ànima i el nostre cor es trenca en incomptables trossets de frustració en perdre per sempre a aquella persona tan especial que acariciava el nostre ésser amb cada mirada. La mort no se supera, s'abraça. És el que tu has fet, estimat Eugenio. Recordaré sempre la última xerrada.
Me uno al homenaje que desde este blog le hacéis a Eugenio Barranco. Llegué como maestra a Balsareny en septiembre de 1975. En la Escuela conocí a Eugenio y a los padres y madres que estaban en el Ampa, un grupo humano muy vital, progresista, combativo que querían hacer avanzar la escuela de su pueblo. Fue una hermosa experiencia profesional y personal.
ResponEliminaA Eugenio y a su familia los recuerdo con enorme cariño por su cercanía, cordialidad y disponibilidad. Él era un hombre especial, auténtico, que se había forjado a sí mismo y que tenía una gran vocación por mejorar la sociedad en la que vivía.
Siento mucho la muerte de Mari Carmen y de Eugenio. Me uno al dolor de sus hijos y al vuestro. Balsareny ha perdido a dos estupendos ciudadanos, pero su empuje continuará.
Lola Espinilla Berástegui
Alacant