El pare del Jaume, el Salvador, va morir que el Jaume tenia 11 anys, i com que la seva mare, l’Antònia, no tenia recursos per mantenir dos nens, ell, que era el gran, va anar a treballar de carboner i posteriorment a guardar vaques a Pinós durant un parell d’anys. Als 15 anys va aprendre l'ofici de paleta amb el seu tiet Joan, el de cal Piano, treballant més tard per a altres constructors a Berga i Platja d’Aro. De jove era una persona molt activa i participativa, ajudava els Traginers, ballava els bastons i seguia totes les festes majors de la contrada.
Quan tenia 19 anys, la Lola va sortir de Tabernas, un poble d'Almeria, amb el seu avi camí de França, on anava a visitar un tiet que estava a l'exili, però les autoritats franquistes no els van deixar passar la frontera. Mentre esperaven per arreglar papers, es van dirigir a Balsareny, el poble on tenia el seu tiet Joan Espinosa: ella havia après a fer de modista al seu poble natal i aquí a Balsareny va ser llogada pel sastre Llorenç Planes.
Un dia el seu avi li va dir que havien de tornar al poble amb els seus pares i la seva germana, però ella s’hi va negar, dient-li que aquí havia trobat gent que l´havia acollit molt bé, que s’hi trobava molt a gust i que es volia quedar. Mesos més tard, la seva germana Maria, i els seus pares, Eduardo i Maria, també s'instal·laven a Balsareny.
El Jaume estava fent la mili a la Seu d’Urgell i en un permís es va fixar en la Lola, però aquesta sempre estava acompanyada de les seves amigues i era difícil parlar-hi. Tot i això, amb la insistència i l'humor que el caracteritza, va aconseguir conèixer-la, es van enamorar i es van prometre.
Es van casar a l’església de Santa Maria de Balsareny i va oficiar la cerimònia mossèn Leandre Picas; els seu padrins van ser el Joan Alsina i en Rafael Guirado i van celebrar el convit a Cal Boter.
Van tenir una vida senzilla: la Lola cuidant la casa i fent feines de modista (pràcticament tota la roba de la família la feia ella) i el Jaume treballant de paleta. Ell va tirar endavant una petita empresa de construcció, que encara avui continua a les mans del seu fill gran, l’Abel. Dels altres dos fills, el David, el mitjà, fa de professor a la Universitat, i el petit, el Noel, treballa com a directiu a Agbar.
Han passat uns anys molt feliços, el Jaume superant les contínues crisis de la construcció, i la Lola dedicada als seus fills. Han posat el seu granet de sorra per fer de Balsareny un poble millor, col·laborant i participant en tots els esdeveniments i associacions que han pogut, com ara la junta del Club Natació, l'AMPA de l’Escola, el Rebost del Traginer i la Coral Sant Esteve. I així, a poc a poc, com qui no se n’adona, han arribat als 60 anys de casats.
Text i fotos: Família Artigas Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.