«Profeta,
pastor, poeta, activista, amant de la terra, revolucionari, místic, pioner...
però, sobretot, en Pere: sensible, humà, intel·ligent, radical, proper. El seny
i la rauxa en un home imprescindible. Per l'esperança va dedicar la seva vida
als altres, per fer d'aquest, un món millor. Si avui podem parlar d'ecologia,
d'indigenisme, de combat al treball esclau, o d'una església pobre i plural, és
en bona part, entre altres, gràcies a Pere Casaldàliga, considerat per molts
com un dels sants Pares de l'església llatinoamericana. Gràcies a ell, a la
regió de l'Araguaia, al Mato Grosso, una de les regions més pobres del Brasil,
milers de persones han estat reconegudes com a poble, i tenen avui un tros de
terra per viure, i moltes de les seves reivindicacions, son avui polítiques públiques
consolidades al Brasil.»
Així descrivien Casaldàliga els periodistes Antoni Bassas i Mònica Terribas, que van ser els conductors de l’homenatge que la Fundació Pere Casaldàliga i l'Associació Araguaia, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, van fer-li durant la vigília de Sant Pere a la monumental plaça del Rei de Barcelona, envoltada per edificis gòtics i renaixentistes, tancada per tots els costats menys per l'extrem sud-oest, que comunica amb la catedral. Un dels indrets més emblemàtics de la ciutat donava visibilitat al lema del homenatge: “Per l'esperança”, mantenint vives les causes d'en Pere i el seu llegat. «La solució sempre és l'esperança; una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i l'alliberament. És necessària una lluita diària per l'esperança, per aquella esperança viscuda i celebrada, contra tota esperança.»
Els presentadors van tenir també unes paraules d'agraïment en portuguès i castellà per a tothom qui seguia l'homenatge per streaming, mostrant alhora solidaritat amb el poble brasiler per la difícil situació en què viu, així com una salutació a l'Amazònia, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Mèxic... a la “Patria Grande” que en Pere tant va somiar. En una gran pantalla es projectaven missatges enregistrats, tant d'en Casaldàliga, com de desenes de persones que el valoraven. L’enyorat Arcadi Oliveres va ser el primer a qui vam escoltar; i també ho van fer, entre moltes altres, persones com Antônio Canuto (comissió pastoral de la terra), Eduardo Lallana (president de l'ONG Terra sin males), Eunice Dias (50 anys vivint amb el poble Tapirapé), Leonardo Boff (teòleg del Alliberament), Paulo Maldos (secretari general durant els governs de Lula i Dilma), Ricard Costa (provincial dels missioners Claretians de Catalunya), dom Leonardo Ulrich (arquebisbe de Manaus), João Pedro (moviment dels sense terra MST), Eudald Vendrell (president de Justícia i Pau), sor Lucia Caram (priora del convent de Santa Clara de Manresa), Lucilene Pereira (coordinadora de projecte a l'associació ANSA, fundada per Casaldàliga), Josep M. Soler (abat de Montserrat) i Zilda Martins (responsable de l’arxiu de la prelatura de São Félix do Araguaia entre els anys 2013-2017).
També la seva amiga d'infantesa, Angelina Pujol, li recità el poema que ella mateixa li va dedicar —publicat el mes de maig al nostre butlletí— i, tot seguit, el seu fill, el compositor Carles Cases, acompanyat d'altres músics, ens delitava amb la seva bonica música. L'Estel Dalmases, de l'escola Guillem de Balsareny, va recitar el poema de Pere Casaldàliga “Retorn pairal”. També l'actor Eduard Fernàndez, l'artista Priscila Barbosa i l'actriu Núria Valls, ens van recitar diversos poemes. El periodista i activista David Fernàndez i el teòleg Jordi Coromines van intervenir amb clars missatges d'esperança, d'activisme social, de participació, de radicalitat i d'opció pels pobres, pels exclosos, pels oprimits i pels que pateixen: «saber estar lluny dels que manen, i molt a prop dels que lluiten per un món millor.»
A la plaça del Rei, unes dues-centes persones —l’aforament estava molt restringit per les circumstàncies sanitàries— van fer costat a les causes d'en Pere Casaldàliga. Allí, en mig d'unes escales de pedra hi lluïa un seu retrat envoltat de ginesta, flor enyorada pel bisbe, que la Comissió Pere Casaldàliga va collir al matí especialment per a l'homenatge. Balsareny hi va tenir una molt bona representació, per diferents entitats i institucions que hi van assistir i participar.
La presidenta de la Fundació, Glòria Casaldàliga, va tenir unes paraules d'agraïment per a tots els que seguien l'acte, i per als col·laboradors; i de forma especial a l’Ajuntament de Barcelona, al poble de Balsareny, al Cercle Cultural i a l'equip per al desenvolupament de Balsareny Educa. També va fer referència a la difícil situació que viu la regió de l'Araguaia i, en sintonia amb el poble brasiler, va denunciar l'actitud del que va definir com a “feixista i genocida” president del Brasil, amb el crit de “Fora Bolsonaro!”, que va ser respost amb aplaudiments dels presents. Per acomiadar-se, ho va fer com diu en Joan Turu «amb el cor ben obert i amb el puny ben alçat», amb les paraules que acostumen a dir al Brasil: «Pedro, presente!»
Moltes gràcies a tothom qui ha fet possible aquest acte d’homenatge que suposa un pas endavant, un més, en el llarg camí per fer visibles les Causes a les quals en Pere va dedicar la seva vida i obra i en la lluita per dur-les a la pràctica.
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas
L’acte íntegre es pot veure per youtube al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=7LIghlriZks
Així descrivien Casaldàliga els periodistes Antoni Bassas i Mònica Terribas, que van ser els conductors de l’homenatge que la Fundació Pere Casaldàliga i l'Associació Araguaia, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, van fer-li durant la vigília de Sant Pere a la monumental plaça del Rei de Barcelona, envoltada per edificis gòtics i renaixentistes, tancada per tots els costats menys per l'extrem sud-oest, que comunica amb la catedral. Un dels indrets més emblemàtics de la ciutat donava visibilitat al lema del homenatge: “Per l'esperança”, mantenint vives les causes d'en Pere i el seu llegat. «La solució sempre és l'esperança; una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i l'alliberament. És necessària una lluita diària per l'esperança, per aquella esperança viscuda i celebrada, contra tota esperança.»
Els presentadors van tenir també unes paraules d'agraïment en portuguès i castellà per a tothom qui seguia l'homenatge per streaming, mostrant alhora solidaritat amb el poble brasiler per la difícil situació en què viu, així com una salutació a l'Amazònia, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Mèxic... a la “Patria Grande” que en Pere tant va somiar. En una gran pantalla es projectaven missatges enregistrats, tant d'en Casaldàliga, com de desenes de persones que el valoraven. L’enyorat Arcadi Oliveres va ser el primer a qui vam escoltar; i també ho van fer, entre moltes altres, persones com Antônio Canuto (comissió pastoral de la terra), Eduardo Lallana (president de l'ONG Terra sin males), Eunice Dias (50 anys vivint amb el poble Tapirapé), Leonardo Boff (teòleg del Alliberament), Paulo Maldos (secretari general durant els governs de Lula i Dilma), Ricard Costa (provincial dels missioners Claretians de Catalunya), dom Leonardo Ulrich (arquebisbe de Manaus), João Pedro (moviment dels sense terra MST), Eudald Vendrell (president de Justícia i Pau), sor Lucia Caram (priora del convent de Santa Clara de Manresa), Lucilene Pereira (coordinadora de projecte a l'associació ANSA, fundada per Casaldàliga), Josep M. Soler (abat de Montserrat) i Zilda Martins (responsable de l’arxiu de la prelatura de São Félix do Araguaia entre els anys 2013-2017).
També la seva amiga d'infantesa, Angelina Pujol, li recità el poema que ella mateixa li va dedicar —publicat el mes de maig al nostre butlletí— i, tot seguit, el seu fill, el compositor Carles Cases, acompanyat d'altres músics, ens delitava amb la seva bonica música. L'Estel Dalmases, de l'escola Guillem de Balsareny, va recitar el poema de Pere Casaldàliga “Retorn pairal”. També l'actor Eduard Fernàndez, l'artista Priscila Barbosa i l'actriu Núria Valls, ens van recitar diversos poemes. El periodista i activista David Fernàndez i el teòleg Jordi Coromines van intervenir amb clars missatges d'esperança, d'activisme social, de participació, de radicalitat i d'opció pels pobres, pels exclosos, pels oprimits i pels que pateixen: «saber estar lluny dels que manen, i molt a prop dels que lluiten per un món millor.»
A la plaça del Rei, unes dues-centes persones —l’aforament estava molt restringit per les circumstàncies sanitàries— van fer costat a les causes d'en Pere Casaldàliga. Allí, en mig d'unes escales de pedra hi lluïa un seu retrat envoltat de ginesta, flor enyorada pel bisbe, que la Comissió Pere Casaldàliga va collir al matí especialment per a l'homenatge. Balsareny hi va tenir una molt bona representació, per diferents entitats i institucions que hi van assistir i participar.
La presidenta de la Fundació, Glòria Casaldàliga, va tenir unes paraules d'agraïment per a tots els que seguien l'acte, i per als col·laboradors; i de forma especial a l’Ajuntament de Barcelona, al poble de Balsareny, al Cercle Cultural i a l'equip per al desenvolupament de Balsareny Educa. També va fer referència a la difícil situació que viu la regió de l'Araguaia i, en sintonia amb el poble brasiler, va denunciar l'actitud del que va definir com a “feixista i genocida” president del Brasil, amb el crit de “Fora Bolsonaro!”, que va ser respost amb aplaudiments dels presents. Per acomiadar-se, ho va fer com diu en Joan Turu «amb el cor ben obert i amb el puny ben alçat», amb les paraules que acostumen a dir al Brasil: «Pedro, presente!»
Moltes gràcies a tothom qui ha fet possible aquest acte d’homenatge que suposa un pas endavant, un més, en el llarg camí per fer visibles les Causes a les quals en Pere va dedicar la seva vida i obra i en la lluita per dur-les a la pràctica.
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas
L’acte íntegre es pot veure per youtube al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=7LIghlriZks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.