dimecres, 22 de juliol de 2020

L'ARFAC s'adhereix a la Coordinadora 5+1



L'associació de residents, familiars i amics del Casal lamenta profundament les 4.099 víctimes mortals a causa de la pandèmia que consten, segons xifres oficials de principis de juliol, a les residències de Catalunya. 

Desgraciadament, com en molts altres casos, hi ha hagut d'haver víctimes mortals i situacions que esgarrifen, perquè moltes persones i institucions ara en parlin. 

Prèviament a aquesta situació indesitjada del covid-19, hi havia persones i col·lectius que avisaven que no s'estava actuant bé en algunes residències, que s'atemptava a la dignitat i als drets de les persones residents. Però en repetides ocasions es mirava a un altre costat, sense donar la resposta que avis i  famílies mereixen. Sovint excusant-se amb la privacitat dels centres, quan les administracions, a part de jugar-hi un paper actiu en moltes d'elles, té mitjans per actuar. 

ARFAC i les famílies representades, en repetides ocasions, ens hem sentit menyspreats quan parlem de les coses que ens afecten o creiem que atempten als drets de les persones grans i la seva dignitat, tot i els nostres intents de ser escoltats per totes les institucions que representen el Casal Verge de Montserrat. 

Volem posar de manifest que ni pretenem ser patrons, ni menys “ensorrar” el Casal. En tot cas, és la manca d'actuació i la mala gestió de molts, la que posa en risc la institució.

Conseqüents amb els nostres valors, i per respecte a tots els residents i famílies que representem, i veient els intents fallits per ser compresos, ens hem adherit a la “Coordinadora de residències 5+1”, amb la que hem iniciat contactes per junts ser escoltats. 

La coordinadora ha presentat un seguit de continguts als grups polítics parlamentaris de Catalunya, els quals a principis de juliol duien a debat la gestió de les residències geriàtriques al Parlament. 

Amb absolut respecte a la gran feina de molt del personal del Casal Verge de Montserrat, i del qual sentim el seu escalf, adjuntem part dels continguts de la carta que s'ha fet arribar al Parlament de Catalunya, perquè cadascú en pugui fer les seves valoracions i tingui l’oportunitat d'analitzar el que passa a algunes residències, sense excloure'n la nostra. 

ARFAC

Proposta de Resolució 

La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest la situació límit en què es trobaven les residències, abandonades completament per les administracions públiques i amb manca de recursos per atendre dignament la gent gran. Les gestores de les residències han fet prevaldre el benefici econòmic per sobre del benestar dels ancians, fet aconseguit tot reduint serveis i personal, oferint una alimentació de pèssima qualitat, no subministrant el material necessari per a la higiene i l'atenció als residents, ni reposant el necessari per al funcionament quotidià dels centres; sense que des de la Generalitat s'hagi fet prou per al control i auxili de la situació dels ciutadans de ple dret que vivien en les residències. 

Tot això s'ha posat de manifest en reiterades ocasions. La Coordinadora de Residències 5+1, després d'analitzar la situació de les residències abans i durant la pandèmia de covid-19, considera que és imprescindible efectuar canvis substancials, que permetin garantir a la gent gran la qualitat de vida i els drets que com a ciutadans els corresponen. 

Exposició de motius

La pandèmia de covid-19 ha suposat una tragèdia per a la gent gran a les residències, amb un injustificable nombre de defuncions, fruit, en moltes ocasions, de l'abandonament, desídia de les gestores i de les administracions, que ha generat sobre ocupació de l’espai, desatenció i falta d'assistència sanitària. En el correu electrònic enviat en data 23/03/2020 a la Conselleria de Salut i a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, indicàvem que una de les dificultats per a efectuar aïllaments a les residències era la manca d'espais adequats, fet que considerem que ha quedat plenament acreditat durant l'evolució de la pandèmia. La raó fonamental és que en la majoria dels casos les habitacions són compartides, fet que impedeix un aïllament adient. 

D'altra banda, les habitacions compartides imposen la convivència en un espai reduït amb altres persones amb les quals no existeix cap vincle familiar ni afectiu, imposa una pèrdua absoluta d'intimitat i són un atemptat contra la dignitat de la gent gran. 

No hi ha hagut personal suficient per a atendre adequadament els residents, i ja no n'hi havia amb anterioritat a la pandèmia. Existia una manca crònica de personal, permanent, coneguda i permesa per les administracions públiques, les quals són part implicada en l'incompliment de les ràtios establertes, agreujat per un elevat nombre de baixes mèdiques a conseqüència de la mateixa pandèmia. La desatenció i l'abandó patit pels residents ha estat fruit, entre d’altres motius, de la falta d'adequació de les plantilles i dels professionals dels centres a la realitat de les persones a les quals s'havia d'atendre. 

Les ràtios de personal gericultor i sanitari previstes a la Cartera de Serveis de 2010 de la Generalitat ja eren i són manifestament insuficients, pel fet que en 2020 els residents tenen un major grau de dependència, conseqüència de les enormes llistes d'espera per obtenir una plaça a una residència pública o concertada, per la qual cosa necessiten ajuda per a les més elementals activitats quotidianes com menjar, vestir-se, anar al WC, etc. i amb les actuals ràtios de personal és impossible oferir-los una atenció digna. 

Cal afegir que en el torn de nit, a la majoria de les residències, tan sols presta servei un gericultor per planta per a atendre fins a 30 o més persones, sense cap altre professional als centres. Actualment, un alt percentatge de ciutadans que viuen a les residències geriàtriques són pacients amb una alta comorbiditat, els quals pateixen diverses patologies cròniques que els fan altament vulnerables. L'atenció a les residències ha de comptar amb recursos assistencials, tant humans com d'equipament sanitari, per atendre durant 24 hores al dia les descompensacions i reaguditzacions d'aquests pacients. 

És important detectar al més aviat possible aquestes descompensacions per poder controlar-les. Això requereix un equipament mínim indispensable i personal sanitari amb competències per implementar els tractaments necessaris. Ara no es disposa de personal mèdic ni d'infermeria les 24 hores, fet que suposa que durant moltes hores, a més de tota la nit, no existeix ningú a les residències que pugui atendre mèdicament els residents, i això en situació normal ja era un problema per culpa del seu estat de deteriorament, però durant la pandèmia ha estat especialment greu i letal en molts casos. 

 Durant molt de temps els familiars han estat denunciant la mala atenció i la falta de mitjans que patien els ancians, sense que s'obtingués una resposta favorable de la Conselleria, que sempre s'ha posicionat del costat de les empreses. Aquesta mala gestió s'ha convertit en desastre durant la pandèmia. En moltes residències l'aïllament de les persones amb símptomes o positius en coronavirus ha estat més que qüestionable, i en molts casos els familiars han estat informats que havien ingressat als hospitals desnodrits i deshidratats, signes evidents de maltractament i desatenció. 

Per tot això, considerem que els serveis d'atenció a les persones vulnerables han de ser públics de gestió pública, per garantir que el dret a una atenció digna i de qualitat preval per sobre del benefici econòmic. 

Els Consells de Participació de les residències, establerts en l'art. 57 de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials i desenvolupat en el Capítol IV del Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, poden ser una bona eina, però la composició, funcions i organització establertes en l'esmentat Capítol no donen resposta a les necessitats actuals. Els familiars tenen un vocal en el Consell i quatre els residents, però l'elevat grau de deteriorament d’aquests impedeix que puguin tenir una participació efectiva, fet utilitzat pels gestors de les residències per mantenir el control de les decisions, ja que procuren la designació arbitrària d'aquests representants dels residents. 

Abans i durant la pandèmia no hem tingut cap participació en decisions que afecten directament els nostres familiars, relegant-nos a la posició de simples espectadors i convé recordar que ni els gestors de les residències ni la Generalitat tenen la seva tutela, per la qual cosa exigim una participació activa. Per tot això, cal modificar la composició dels Consells de Participació, les seves funcions i la seva organització. 

Coordinadora 5+1

Cap comentari:

Publica un comentari

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.