dijous, 23 de juliol de 2020

El covid-19 a Balsareny



En aquest article volem deixar constància de l’afectació del virus covid-19 en  l’àmbit sanitari a Balsareny i  les seves repercussions . Hem parlat amb en Pep Cañellas i la Isabel Soler com a membres de l’equip sanitari del CL —consultori local— del poble. Ens han donat una visió amplia del virus, la malaltia i la gestió dels serveis. Hem recollit i donat format a les seves explicacions.

Com comença tot aquest malson de la pandèmia? 

El mes de febrer, en plena festa dels Traginers i Carnestoltes,  hi havia una epidèmia de grip amb febres altes i algunes pneumònies que va coincidir amb l’arribada de les primeres informacions del virus que ja feia estralls a la  Xina —amb aïllament dels seus habitants i hospitals plens— i que poc després va  arribar a Itàlia i, ràpidament, al nostre país.  

El primer protocol que van rebre els sanitaris va ser el control i confinament de les persones que arribaven de la Xina i, més tard, d’Itàlia. Tot es va precipitar de manera molt ràpida i, en pocs dies, va començar a córrer la brama del virus i es van haver de reorganitzar  els serveis sanitaris. De seguida van  rebre l’ordre de tancar el CL de Balsareny. 

A partir d’aquell moment, tota l’atenció sanitària es va fer per via telefònica i el personal el van  concentrar a Navàs. A l’inici, només comptaven amb un parell d’EPIs —equips de protecció individual— que havien d’aprofitar al màxim perquè no disposaven de més recursos i les mascaretes havien de durar tres dies. Ens parlen del seu  agraïment als voluntaris que van treballar molt i desinteressadament en la confecció de  material com  bates, gorres, pantalles, mascaretes, peücs... Ens comenten que encara en fan servir alguns. 

Els protocols canviaven ràpidament i el personal sanitari es contagiava amb el covid pel contacte constant amb persones infectades. Així doncs, la plantilla es va reduir a la meitat en tan sols quinze dies i  van centralitzar a Sallent tots els serveis sanitaris; de manera que Balsareny i Navàs van restar tancats. 

La nova Àrea Sanitària de Sallent va durar  un mes i es van organitzar en diferents equips: equip de pediatria, equip de consultes telefòniques, equip de desplaçaments a domicili, equip presencial del covid-19  i un equip de “sospites”, per no barrejar pacients i evitar-ne el contacte. Ens expliquen que els mateixos sanitaris passaven d’un equip a l’altre segons les necessitats del moment. El servei de pediatria de tota l’àrea va quedar en mans de la nostra pediatra Isabel Soler  i la seva infermera, la Marisa, degut al contagi del seus  companys.  

Entretant, en Josep Cañellas va estar 20 dies de baixa per infecció del covid-19. Els altres companys de l’equip de Balsareny van treballar activament a la nova àrea que s’havia creat a Sallent. Durant aquells  dies, l’atenció telefònica va ser l’eina més important per tal d’evitar més contagi entre metges i pacients. Un 90% de les consultes telefòniques feien referència a símptomes de la malaltia o a quadres depressius —pors, ansietats, insomni—. Les visites presencials només  es feien en pacients que necessitaven  exploració. També es va generar molta feina a nivell burocràtic pels temes de baixes i altres certificats. Ens comenten que, a vegades, les trucades eren força llargues perquè es convertien en un espai d’esbafament. Alguns pacients necessitaven una comunicació individual amb el metge per tal d’estar més tranquils, però les demandes eren moltes i el temps s’havia d’optimitzar. 

Després de Setmana Santa, el personal sanitari va tornar a treballar al CAP de Navàs i després a Balsareny, tot i que els centres encara no són oberts a dia d’avui. 

En el moment que la situació era molt complicada es va necessitar la col·laboració del servei de Metges Sense Fronteres i d’algunes unitats de bombers que van intervenir el Casal Verge de Montserrat, per tal de fer proves de detecció, desinfectar i  fer cordons sanitaris per proporcionar espais segurs. Metges Sense Fronteres és una organització medicohumanitària internacional que assisteix poblacions en situacions precàries i víctimes de catàstrofes naturals i humanes i estan molt preparats per donar una assistència immediata i de xoc.


Com vau viure aquells dies? 

La incertesa va ser una constant a tots nivells, els protocols canviaven constantment. També hi havia molta desinformació en el comportament del virus i s’havia d’improvisar contínuament. 

La Isabel i el Pep, com a membres de l’equip de sanitaris de Balsareny, ens transmeten que van ser uns dies molt difícils emocionalment: tenien companys malalts, hi havia por de contagis i un excés de feina. Destaquen que entre ells van fer molta pinya perquè era una situació límit, van establir un recolzament total, van assumir tasques inesperades i compartien el saber i el dolor. Tal com se sol dir, en situacions límits, la gent dona el millor de si mateix i així ho va demostrar aquest cos de professionals. És probable que, més endavant, sorgeixin problemes emocionals degut a l’excés de feina i a la tensió dels moments viscuts. Encara ara, treballen amb la incertesa de què passarà properament. Planifiquen i s’organitzen d’acord amb les prioritats del moment i en tasques endarrerides que van posant al dia.
També ens comenten que els aplaudiments de la gent a les vuit del vespre els  van viure com un signe d’afecte espontani i ho valoraven molt positivament. Expressen que “posava la pell de gallina” veure la gent als balcons després de jornades molt llargues i intenses i, a vegades, coincidia amb desplaçaments de serveis a domicili i els emocionava molt i els encoratjava a seguir. 

Els arcs de Sant Martí que els nens van fer i penjar als balcons també els van satisfer plenament. 


Com van respondre en general els pacients? 

Pel que fa a la gent, cal aclarir  que al principi de la pandèmia l’actitud dels pacients va ser positiva: entenien que les visites no eren recomanables, que les esperes telefòniques eren inacabables, que era prudent no anar als hospitals. És clar, cada persona ho vivia com podia i les reaccions eren variades. 

Ara, els pacients volen més relaxament de les normes sanitàries i comencen a haver-hi algunes queixes o presses; els sembla que “la normalització” ja ha arribat i que el virus ja no és tan present.  A més a més, les informacions que rebem pels mitjans de comunicació i de l’Administració són, a vegades, contradictòries, i això afegeix confusió. A tothom ens agradaria que tot aquest malson ja s’hagués acabat. Tots els canvis necessiten un temps d’adaptació i caldrà acostumar-nos a les noves recomanacions i protocols.

On sembla  que hi van haver més problemes? 

Des de l’inici de la pandèmia, el Departament de Salut i les direccions de les àrees sanitàries  van entomar un canvi darrera l’altre i no tot eren solucions immediates. Per exemple, el col·lapse telefònic: no hi havia prou línies, calia més ampliació de la xarxa i més personal per atendre les consultes. Els mitjans telemàtics són una bona eina per solucionar moltes tasques a nivell mèdic, però s’ha d’aprendre a fer-los servir de la millor manera. Els codis, les contrasenyes i les pantalles per  accedir a les consultes costaven i no tothom se’n sortia... També hi havia i hi ha problemes en la confidencialitat de les dades. S’han de buscar formes segures. Ben segur que es milloraran  les fórmules i, a poc a poc, ens ho posaran més fàcil i ens hi anirem familiaritzant.



Feu-nos cinc cèntims d’aquest virus que ens ha envaït. 

Ens comenten que és un virus que no té un patró fix i, per això, els símptomes són variables en funció dels pacients. Al llarg de la pandèmia s’han diferenciat uns grups de població: 

a/ Els simptomàtics, que presenten diferents signes: febre alta, mal de cap, aixafament extrem, pèrdua del gust i l’olor, diarrees, trombos de pulmó, pneumònies, miocarditis o episodis de desorientació cognitiva. Cal dir que no tothom qui va desenvolupar alguns d’aquests símptomes era positiu de covid; al principi, als CAP no es feien proves PCR, només als hospitals; per tant, no se sabia amb certesa el nombre de positius.

b/ La població de risc no són només la gent gran sinó tots aquells pacients que pateixen malalties cròniques sense control de trastorns pulmonars, cardiòpates i diabètics.

c/ Els asimptomàtics, que són les persones que tenen el virus però no desenvolupen la malaltia; tot i així, la poden  transmetre. Aquest grup de positius de covid es coneix a partir dels PCR en residències, altres col·lectius, estudis poblacionals i rastrejos que es van fer i es fan a partir dels que s’han contagiat.

d/ Els joves, que sembla que desenvolupen la malaltia de forma més lleu; però en aquests moments hi ha un augment de casos degut a les poques mesures de seguretat que prenen.
e/ Ens comenten que no hi va haver cap cas de malaltia greu en els  nens en tot el Bages. N’hi va haver casos; però pocs i tots molt lleus. 

Actualment, el Servei Mèdic de Balsareny fa proves de PCR a qui presenta símptomes, rastregen els seus contactes i prenen les mesures que creuen convenients.  També fan proves a les persones que, anteriorment, van tenir símptomes de covid-19 i no havien ingressat a l’hospital. 

La prova PCR determina si al teu cos hi ha  presència del virus a les vies respiratòries. En cas de sortir positiu, cal actuar per evitar complicacions i s’ha de seguir un procés d’aïllament del pacient i tot allò que determinin els facultatius. 

Aquestes proves són orientatives, però tenen un marge d’error:  poden donar falsos positius o falsos negatius, que es comproven amb PCR posteriors. La prova només serveix per donar una resposta immediata; per exemple, avui pots donar negatiu, però en propers dies et pots contagiar. Per tant, si no hi ha símptomes clars, no cal córrer a fer-nos proves; la millor defensa és la distància, rentar-se les mans i dur la mascareta. Les proves massives de PCR serveixen bàsicament per a estudis epidemiològics a nivell poblacional, no tant a nivell individual.  

Els nostres metges també ens van aclarir el paper de les UCI, tan anomenades en aquesta pandèmia. És bo saber que la fa funció de la UCI  és aguantar la persona en vida —els respiradors mantenen els pulmons en funcionament, la diàlisi els ronyons, etc. 


Actualment, com es pot contactar i com es fan les visites al nostre CAP?

Durant la pandèmia ja s’han posat en pràctica noves formes de comunicació entre el pacient i els serveis sanitaris. Es creu que moltes d’aquestes quedaran instal·lades. 

En aquests moments, i en espera de l’evolució de la pandèmia, l’ICS de la zona sanitària de la Catalunya Central i els CAP s’organitzen en una nova estructura d’atenció a tots nivells. Estem davant d’un canvi en el model sanitari. S’obre un nou horitzó i caldrà saber-lo aprofitar. 

A partir d’ara, per demanar una visita  cal:  

- Enviar un missatge a través de la web de programació de visites ics.gencat.cat 

- Trucar al 933 268 901 

- Trucar directament al CL Balsareny  938 396 127 

- Accedir a l’espai digital de La Meva Salut, on, des de casa, es poden fer diversos tràmits: fer eConsulta amb el nostre professional sanitari / descarregar-nos el Pla de medicació (recepta) per anar a la farmàcia / consultar i descarregar-nos resultats de proves, informes i diagnòstics / gestionar la nostra agenda i demanar o anul·lar visites. 

A partir de la demanda de la visita, els serveis sanitaris decideixen el procediment que creuen més convenient per donar resposta al pacient: una trucada telefònica del metge, data per una visita presencial, una resposta escrita a la consulta prèvia que s’ha fet a través de la web o l’app o una videoconsulta. 

El Pep i la Isabel consideren que les eConsultes són un bon mitjà. Cada dia, el metge o la infermera llegeix els correus que rep i, d’acord amb l’historial de cada pacient, decideix les actuacions que creu més adients. A vegades una foto, la revisió d’un medicament, la consulta d’un dubte... estalvia una visita presencial que, en aquests moments, cal evitar pel risc de contagis possibles, i suposa un estalvi de temps que també cal mesurar. Recomanen arribar a l’hora de la visita i no abans, anar-hi sol o amb un acompanyant com a màxim si és imprescindible, respectar la distància de seguretat, portar la mascareta quirúrgica posada i rentar-se, prèviament, les mans. 

Un altre canvi important que s’ha produït durant la pandèmia és que el metge activa directament el medicament des de la targeta sanitària i es pot anar a la farmàcia sense passar prèviament pel “consultori”. Aquest procés estalvia passos. 

La pediatra ens explica que les famílies joves, amb les quals ella tracta  freqüentment,  tenen més assumides les eines telemàtiques i s’adapten bé al nous sistemes de comunicació. En canvi, la gent gran necessita més temps o ajuda per introduir-s’hi. 

També debatem que en  la nova forma de visites poden sorgir problemes, per exemple el pacient pot viure que se li ha escapçat el tracte de proximitat física i per a algunes persones no és el mateix entrar a la consulta que explicar-se per telèfon. 

Per altra banda, esperem que aquest canvis d’organització, que segur que són necessaris, no ens aboquin a pèrdues importants: no seria bo normalitzar que el CL Balsareny és tancat a les tardes i que potser quedarà  així per sempre o que, fins i tot, es podria tancar alguns matins i els pacients ens haguéssim de desplaçar fins a Navàs. I com qui no vol la cosa i, a poc a poc, ens manllevessin serveis que necessitem i no estem disposats a perdre. Caldrà estar alerta i que no ens colin un gol emmascarat amb la centralització, manteniment de locals, mitjans nous que estalvien, etc. No ens sotmetrem a més pèrdues!

A partir de tota aquesta informació, caldrà  prendre consciència que la “vida normal” no serà mai més “aquella”. I potser preguntar-nos:  Era bona? Som capaços de canviar? Podem evitar les aglomeracions? Apareixeran altres virus?...  Tot un seguit de dubtes i incògnites a les quals haurem d’anar donant resposta. 

En tancar l’edició del Sarment, sabem que a Catalunya hi han augmentat força casos de covid-19 confirmats amb proves PCR, sobretot a Lleida i als municipis del Segrià, també a l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Sembla que l’augment de nous casos és preocupant i es considera prudent evitar les aglomeracions, fer cabal de les normatives dels comerços i llocs públics, controlar molt bé el nombre de contactes en  festes i trobades, així com els espais que freqüentem.  Cal que tots prenguem consciència d’unes mesures tan bàsiques com són: 

distància
mans
mascareta

AQUESTA ÉS LA MILLOR DEFENSA I LA TENIM A MÀ. SOM-HI! 

Gràcies a la Isabel i al Pep per l’entrevista, i a tot el personal sanitari per la feina ben feta. 

Lluïsa Coma i Dèlia Ortega
Fotos: CAP Navàs-Balsareny i Arxiu

Cap comentari:

Publica un comentari

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.