ENTREVISTA
Sergi
Quirante, deu anys com a professor a l’Escola Municipal de Música
Sergi
Quirante i Martínez és professor de saxo i clarinet des de fa deu anys. En
Sergi és Manresà, nascut el 21 d’agost de 1977, i compta amb el títol de mestre
de clarinet del Conservatori de Música de Manresa i mestre de primària,
especialitat en Educació Musical, cursada a la Universitat de Lleida.
D’altra
banda, a Quirante li agrada molt llegir: «Acostumo a llegir abans d’anar a dormir»,
i el darrer llibre que ha llegit és la primera part de Juego de tronos –
Canción de hielo y fuego I, de George R. Martin. «Em va enganxar molt la
sèrie televisiva i darrerament he començat la segona part».
Pel
que fa als esports, tot i que actualment no en practica cap, fa uns anys s’havia
dedicat a la natació i el Taekwondo. També li agrada viatjar i coneix països
com França i Itàlia, però sobretot coneix molt bé la península Ibèrica. El
temps de lleure el dedica bàsicament a la música: «El món dels
concerts per a mi és apassionant; veig molt poc cinema, al teatre hi vaig poc,
i la televisió la trobo darrerament molt poc atractiva».
—
Com va anar que entressis a formar part del quadre de professors de la nostra
Escola de Música?
— Coneixia l’antic
professor de saxo i clarinet que hi va haver a l’escola, i en deixar la feina
em va oferir la possibilitat d’entrar a formar-ne part.
—
Com ens definiries el tipus d’instrument que són el clarinet i el saxo?
— Es tracta d’uns
instruments de vent, en concret de la família del vent de fusta. El so
d’aquests dos instruments es produeix quan bufem a través d’una embocadura (boquilla
o bec) que incorpora una llengüeta simple (canya de riu tractada). La vibració
de l’aire que es produeix en bufar es transforma en el so de cada instrument.
Altres instruments del mateix tipus, a partir d’una llengüeta doble, són la
gralla, l’oboè, la tenora i el tible, els quals tenen un timbre molt diferent.
—
Per què vas triar aquests instruments de vent?
— En el moment
d’escollir instrument al Conservatori de Manresa el que em va decidir pel
clarinet va ser el seu so tan especial, un so rodó i dolç de fusta. Més tard,
per similitud, vaig començar a tocar el saxo, així com altres instruments de
corda: el baix elèctric i el contrabaix, dels quals també dono classes.
—
Què ens pots dir sobre l’origen dels instruments de vent?
— Per trobar-ne els
orígens ens hem de remuntar a milers d’anys enrere. Els homes primitius
observaren que bufant a través de diferents objectes es podien produir
diferents sons. Segons opinen alguns, els antics creien que produir aquells
sons era un acte màgic, que permetia comunicar-se amb els esperits, guarir
malalties, protegir collites... Amb el transcurs del temps, aquells
instruments, com tot a la vida, van anar evolucionant i es van desenvolupar amb
tubs de fusta i metall.
—
Quina diferència de sonoritat tenen el clarinet i el saxo?
— Tot i ser
instruments de la mateixa família, estan construïts amb materials diferents i
físicament els tubs també són diferents. El clarinet normalment és de fusta i
el tub és cilíndric. El saxo, en canvi, és construït de metall i el seu tub és
cònic. Són aquests aspectes físics els que fan que emetin una sonoritat
diferent.
—
Ja per acabar, com veus l’Escola de Música Municipal del curs 2014/2015?
— Arran de la forta
crisi econòmica que estem patint, la gran majoria d’escoles de música es troben
en un procés de canvi i adaptació cap a un model d’escola que pugui ésser
sostenible. L’Escola Municipal de Música de Balsareny està en aquest procés, i
de moment es va mantenint amb il·lusió i força per anar creixent. Personalment
et puc dir que, amb un nombre d’alumnes variable, aposto per un futur
sostenible i millor.
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.