RACONS DE CATALUNYA
Com es formen els volcans?
Es formen quan el magma que hi ha sota l’escorça terrestre, entre 70 i 200 km de fondària, puja fins a la superfície per esquerdes o falles. El magma, com que prové de la fusió de les roques, a causa sobretot de les altes temperatures, és bàsicament líquid, però conté gasos barrejats. Quan el magma arriba a dalt, la baixada sobtada de pressió fa que s’escapin aquests gasos cap a l’atmosfera i la part que queda és la lava, formada per la fracció líquida del magma i alguns minerals sòlids que arrenca del conducte per on surt, que és la xemeneia.
La força de la lava quan surt disparada cap a l’atmosfera, junt amb les explosions que produeixen els gasos, fan que la lava es fragmenti a l’aire. Alhora, la baixada brusca de la seva temperatura, que era de 900-1.200ºC, fa que els fragments de lava es solidifiquin en ple vol i ho acabin de fer quan cauen al terra, on s’acumula la matèria sòlida i es forma el con volcànic (el turó o muntanya), que s’obre a fora pel cràter. Aquests fragments sòlids són de moltes mides; de més petits a més grans, s’anomenen: cendres, lapil·li (que a la Garrotxa en diuen gredes), blocs i bombes volcàniques.
Hi ha molts tipus de lava, segons la seva composició química, i, en conseqüència, molts tipus de volcans: segons la forma que tenen, si són més explosius o més suaus, etc.
Com a resultat de l’activitat dels volcans que hem tingut en el passat (com a la Garrotxa), o els que tenim en el present (com l’Etna a Sicília) o que hem tingut en acció fa ben poc, tot i que actualment estan apagats (com el Cumbre Vieja de La Palma), es formen les roques volcàniques, com el basalt, que modifiquen el paisatge. Així, en el cas del Cumbre Vieja, l’illa de La Palma va créixer, guanyant terreny al mar, unes 43 hectàrees, com la superfície de tot el Vaticà.
 |
| Olot envolta el volcà Montolivet, amb cases fins als seus vessants. Zona molt poblada. Al fons, destaca el cim del Puigsacalm |
Es formen quan el magma que hi ha sota l’escorça terrestre, entre 70 i 200 km de fondària, puja fins a la superfície per esquerdes o falles. El magma, com que prové de la fusió de les roques, a causa sobretot de les altes temperatures, és bàsicament líquid, però conté gasos barrejats. Quan el magma arriba a dalt, la baixada sobtada de pressió fa que s’escapin aquests gasos cap a l’atmosfera i la part que queda és la lava, formada per la fracció líquida del magma i alguns minerals sòlids que arrenca del conducte per on surt, que és la xemeneia.
La força de la lava quan surt disparada cap a l’atmosfera, junt amb les explosions que produeixen els gasos, fan que la lava es fragmenti a l’aire. Alhora, la baixada brusca de la seva temperatura, que era de 900-1.200ºC, fa que els fragments de lava es solidifiquin en ple vol i ho acabin de fer quan cauen al terra, on s’acumula la matèria sòlida i es forma el con volcànic (el turó o muntanya), que s’obre a fora pel cràter. Aquests fragments sòlids són de moltes mides; de més petits a més grans, s’anomenen: cendres, lapil·li (que a la Garrotxa en diuen gredes), blocs i bombes volcàniques.
Hi ha molts tipus de lava, segons la seva composició química, i, en conseqüència, molts tipus de volcans: segons la forma que tenen, si són més explosius o més suaus, etc.
Com a resultat de l’activitat dels volcans que hem tingut en el passat (com a la Garrotxa), o els que tenim en el present (com l’Etna a Sicília) o que hem tingut en acció fa ben poc, tot i que actualment estan apagats (com el Cumbre Vieja de La Palma), es formen les roques volcàniques, com el basalt, que modifiquen el paisatge. Així, en el cas del Cumbre Vieja, l’illa de La Palma va créixer, guanyant terreny al mar, unes 43 hectàrees, com la superfície de tot el Vaticà.
 |
| Bombes volcàniques del volcà Croscat, guardades en un dels centres d’interpretació del Parc Natural de la Garrotxa |
Són del tipus estrombolià (tenen com a model el volcà de l’illa italiana de Stromboli). Com que la seva lava era una mica espessa, aquesta va solidificar força ràpid i va formar uns cons volcànics alts (el Croscat, el Montsacopa, el Santa Margarida...). La seva viscositat, tot i que no és tan alta com en altres volcans, va fer que en sortissin força gasos, que van provocar explosions moderades; però aquestes es van alternar amb erupcions sense gasos (no explosives), en les quals la lava va sortir pel cràter (sense enlairar-se) i es va estendre pel terreny formant colades de lava que, un cop solidificades, van formar roques com el basalt. Així, una colada de lava del Croscat, fa 17.000 anys, es va estendre 6 quilòmetres fins arribar a Olot, passant per tota la zona on actualment hi ha la coneguda Fageda d’en Jordà. El sòl format a causa de la lava, junt amb el fet que hi havia aigua a sota (zona d’aiguamolls), va propiciar que avui hi hagi la fageda. A la vall de Santa Pau, abans del vulcanisme, els boscos eren de pins, però en l’actualitat la vegetació predominant és de boscos de faigs, roures i alzines, que han poblat la terra volcànica.
 |
| En primer pla, els blocs grisos verticals són del basalt format a partir de les colades de lava del Croscat, a alguns centenars de metres del seu cràter |
Quants volcans hi ha a Catalunya ? Tots són a la Garrotxa?
A la Garrotxa hi ha uns quaranta volcans i més de 20 colades de lava, solidificada com a roca volcànica, però també hi ha alguns volcans a les comarques frontereres de l’Empordà, el Gironès i la Selva. Darrerament s’ha vist que les últimes erupcions d’aquests volcans van tenir lloc fa 8.300 anys, i no 13.000 com es pensava fa poc. Sembla que el darrer que va entrar en erupció és el Croscat, però ara han aparegut proves que fan pensar que va ser el Rocanegra, a Santa Pau.
En qualsevol cas, tots ells estan actualment apagats, però segons els experts, tot i que és molt poc probable, no es pot descartar que en el futur hi pugui haver una nova erupció a la zona; encara que de moment no n’hi ha cap símptoma. Sabem que el volcà de La Palma és del mateix model que els de la Garrotxa, però la zona tectònica de les Canàries és molt més activa que la d’aquí i no té cap relació geològica amb la Garrotxa.
Com es van formar els volcans de la Garrotxa?
Són el resultat d’unes forces de distensió o estirament de l’escorça terrestre que fan que aquesta s’aprimi i es fracturi formant fissures i falles, per on puja el magma. Aquest aprimament té lloc en tota l’àrea coneguda com el “Rift continental” europeu, que ve d’Alemanya i el sud de Polònia fins aquí, al llarg d’uns 2.000 km. En canvi, en el cas de l’illa de La Palma, les Canàries són illes volcàniques formades a base de moltes erupcions, degudes al fet que a la vora hi passa la dorsal atlàntica, línia de contacte entre dues grans plaques tectòniques: l’Africana i l’Americana.
 |
| El poble medieval de Santa Pau |
Fixem-nos en Olot, per exemple, com veiem a la foto, molt poblada. És a causa de diversos factors. Per un costat, aquest tipus de volcans, un cop apagats, queden “tapats” i les noves escletxes, per on podria sortir de nou el magma, mai no són al mateix punt on hi ha hagut l’erupció. Per altra banda, és una zona molt fèrtil per a l’agricultura i els boscos (les cendres, per exemple, contenen nutrients minerals), on també va evolucionar la indústria, que necessitava mà d’obra i això va portar a un augment de la població. Per això, i gràcies a les gredes mateixes com a material, s’hi ha construït molt. A l’altre costat de la balança hi ha el fet que la periodicitat del vulcanisme és molt llarga i que, en cas d’una erupció, avui dia es pot predir molt bé i es disposa de mesures preventives. De totes maneres, el risc zero no existeix i probablement moltes cases no s’hi havien de fer, com a prevenció, igual que no s’han de fer gaire a prop d’un riu o riera. Per acabar, per als garrotxins, els volcans són part de la seva cultura i s’han adaptat a conviure amb ells.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.