LA VEU DEL CAMPANAR
Serà el dia 24 de desembre a les 11 de la nit. En els cants hi participarà la Coral Sant Esteve.
25 de desembre: l’Eucaristia serà a les 12 del migdia.
Diumenge 26 desembre: l’Eucaristia serà a les 11 del matí, ja que a les 12 del migdia
hi haurà a la sala del Sindicat el concert a càrrec de la Coral Sant Esteve de
Balsareny i la Polifònica de Puig-reig.
Mn. Antoni Bonet i Trilla
La mentida
Hi ha dos conceptes contraposats: la veritat i la mentida. Mentir és desfigurar la veritat i els que menteixen no són dignes de fiar. Per tant, qui menteix no és mereixedor de confiança.
Cal tenir en compte la reserva dels secrets. Requereixen discreció les nostres coses personals i les dels altres. Mai no expliquem les coses de casa a qualsevol persona. Tenim dret a una esfera privada.
També cal destacar el secret professional, com per exemple seria el cas d’un metge, d’un advocat i d’un sacerdot en la confessió; val a dir que aquest secret és absolut. És clar que no mereixen resposta els que burxen per saber. Diuen que “els qui guarden un secret ens mereixen confiança”.
Hi ha persones que no paren de preguntar, solen ser molt impertinents. No tenen cap finesa d’esperit. En aquest cas, la contestació mereix, com a màxim, una evasiva. És un signe de poc seny dedicar-se a preguntar-ho tot. Per tant, hi ha coses que es poden amagar als altres. Hom amaga la veritat, encara que no digui pròpiament una mentida.
Els manaments de la llei de Déu són absoluts; el vuitè manament ens diu: “no diràs falsos testimonis ni mentiràs”.
El mentider pensa que és més llest que els altres i abusa de la gent crèdula; la seva falta de persona íntegra el col·loca temporalment damunt dels altres, fins que la seva mentida és descoberta. Per això diem que “s’atrapa més aviat un mentider que un coix”. El mentider diu falsedats per manipular els altres i treure’n algun profit.
Sant Pau diu (Efesis 4, 22-25): “Heu de despullar-vos de l’home vell (…) i heu de renovar-vos per una transformació espiritual del vostre enteniment, i revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i en la santedat de la veritat. Per aquesta raó, abandoneu la mentida, digueu cadascú la veritat al vostre proïsme, que som membres els uns dels altres”.
Joan Guiteras Vilanova
Hi ha dos conceptes contraposats: la veritat i la mentida. Mentir és desfigurar la veritat i els que menteixen no són dignes de fiar. Per tant, qui menteix no és mereixedor de confiança.
Cal tenir en compte la reserva dels secrets. Requereixen discreció les nostres coses personals i les dels altres. Mai no expliquem les coses de casa a qualsevol persona. Tenim dret a una esfera privada.
També cal destacar el secret professional, com per exemple seria el cas d’un metge, d’un advocat i d’un sacerdot en la confessió; val a dir que aquest secret és absolut. És clar que no mereixen resposta els que burxen per saber. Diuen que “els qui guarden un secret ens mereixen confiança”.
Hi ha persones que no paren de preguntar, solen ser molt impertinents. No tenen cap finesa d’esperit. En aquest cas, la contestació mereix, com a màxim, una evasiva. És un signe de poc seny dedicar-se a preguntar-ho tot. Per tant, hi ha coses que es poden amagar als altres. Hom amaga la veritat, encara que no digui pròpiament una mentida.
Els manaments de la llei de Déu són absoluts; el vuitè manament ens diu: “no diràs falsos testimonis ni mentiràs”.
El mentider pensa que és més llest que els altres i abusa de la gent crèdula; la seva falta de persona íntegra el col·loca temporalment damunt dels altres, fins que la seva mentida és descoberta. Per això diem que “s’atrapa més aviat un mentider que un coix”. El mentider diu falsedats per manipular els altres i treure’n algun profit.
Sant Pau diu (Efesis 4, 22-25): “Heu de despullar-vos de l’home vell (…) i heu de renovar-vos per una transformació espiritual del vostre enteniment, i revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i en la santedat de la veritat. Per aquesta raó, abandoneu la mentida, digueu cadascú la veritat al vostre proïsme, que som membres els uns dels altres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.