Blanca Soler Codina
(Balsareny, 1999) és estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de
Barcelona. Com explicava ella mateixa a l’entrevista
que li va fer en Josep Gudayol al butlletí del mes passat, va estudiar a l’IES
Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, on va obtenir el títol de
Baccalauréat (batxillerat amb part de l’horari lectiu en francès, superant a
més una prova externa íntegrament en llengua francesa). També té el Grau
Superior en Dietètica, per l’Escola Joviat de Manresa, i ha viatjat per
Espanya, França, Anglaterra, Itàlia i els Estats Units, entre altres països. Ha
fet un curs de literatura creativa amb l’escriptora Carla Gràcia i ha publicat
als diaris El Punt Avui i El Periódico i al setmanari La República, com també –i esperem que per molts anys–
al Sarment. Així mateix, col·labora amb
l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).
El mes de març de 2021, l’editorial manresana Llibres Parcir
li ha publicat el seu primer llibre, Carn
nua. Si això sol ja és una molt bona notícia, encara n’hi ha una de millor:
la constatació objectiva que és un text de gran qualitat. Un llibre que
enganxa, que capta l’interès del lector, el commou i el fa reflexionar en
paral·lel amb les meditacions punyents de la narradora. S’hi descriu amb molt
detall el dolorós procés d’una adolescent que pateix anorèxia: el laberint dels
pensaments tòxics, els pretextos i els autoenganys; el continu vaivé entre el
reconeixement de l’abisme on pots caure i els cants de sirena interiors que
t’hi empenyen; l’entorn, amb els companys d’escola, el patiment de la família i
els diversos tractaments psicològics, mèdics i dietètics, i l’esgotador combat
intern de la protagonista entre la desesperació de la impotència, la temptació
de rendir-se i la força de voluntat que feliçment la porta a la superació de la
malaltia.
El llibre està molt ben escrit, amb un bon domini de l’estil i de la llengua, així
com un hàbil equilibri estructural entre la narració, la descripció, els
diàlegs i la introspecció dels monòlegs interiors, sempre ben resolts. Segur
que algun aspecte tècnic devia aprendre del curs de literatura creativa que va
seguir, però l’autora posa de manifest un bagatge que diríem innat, aquesta capacitat
no adquirida que els artistes ja porten “de fàbrica”. Llegint el llibre, hom pot
reconèixer la fusta d’una escriptora que ha irromput amb força en el món
literari, amb una obra important, que ens permet esperar-ne moltes més, perquè la
mà trencada se li veu, i el futur se li intueix engrescador. Gràcies, Blanca,
per aquest llibre tan valent, i endavant les atxes!
R. Carreté
Fotos: Blanca Soler (Arxiu); portada del llibre (Llibres
Parcir).
El llibre es pot adquirir a les principals llibreries de
Manresa, i per internet en aquest enllaç.
Està molt bé d'escriure sobre el que coneixes, i si en saps com ella segur que val molt la pena, però em faria patir molt, aquest llibre. És un tema que, encara que el llibre acabi bé, em toca molt la sensibilitat. És una mica com llegir sobre els camps de concentració, no puc. Ni tan sols puc llegir el diari d'Anna Frank.
ResponEliminaMolt ben escrita la ressenya, per cert.