Entrevista a Blanca Soler Codina
ENTREVISTES
Som al març i la lleu llevantada pròpia del mes ens
permet obrir aquesta finestra oberta i tenir una interessant xerradeta amb la Blanca Soler Codina, nascuda a Balsareny
el 6 d’abril de 1999, i estudiant de Periodisme: “M’agrada reflexionar i escriure sobre l’actualitat.
Penso que és important debatre, sigui parlat o escrit, sobre el que passa al
nostre voltant. I si especulem, encara millor”.
La Blanca ha cursat estudis de Batxillerat/Baccalauréat
(IES Gerbert d’Aurillac) i Grau Superior de Dietètica (Escola Joviat). Actualment
estudia Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el passat 1
de març es va publicar la seva primera novel·la a Edicions Parcir. Es titula Carn Nua i es pot trobar a les
llibreries de Manresa (Abacus, Parcir, Rubiralta, Ca la Figa) i també online a www.parcir.com. El divendres 19 de març se n’haurà fet la presentació a
l’Escola Joviat de Manresa.
Llegeix molt, i quan més ho fa és a l'estiu (quan té més
temps). L'últim llibre que ha llegit ha estat Pluja
d'Estels, de Laia Aguilar, i com ens diu
ella “una novel·la fàcil d'estiu, i un llibre més d'entendre la societat on
vivim ha estat Les tres dimensions de la llibertat, de Billy Bragg. El llibre, però que li va mostrar què és la literatura
va ser La plaça del Diamant, de Mercè
Rodoreda. Aquest llibre és el que l'ha marcat més fins el dia d'avui. Tenia quinze
anys i llegia novel·la juvenil, quan a l'institut els van fer llegir aquest
llibre no entenia per què els feien llegir "allò d'adults".
Posteriorment, va haver de fer un treball de camp extens i es va dir: "Blanca,
t'hi hauràs d'acabar fent amiga". Després
de llegir-lo i rellegir-lo, és, com ens diu, un dels llibres que l'ha marcat
més. Va ser la transició de la novel·la juvenil a la literatura d'adults.
D’altra banda li agrada sortir a caminar i a córrer per
l'exterior. Pensa que el contacte amb la natura és un valor afegit a l'hora de
fer esport. I li encanta viatjar i explorar racons que encara no s'han
descobert. Ha estat a poblets del sud de França, a la capital: París, Londres,
Wisconsin, Minnesota, Illinois, Itàlia i Sardenya. Per aquí a la península ha
trepitjat Saragossa, Logronyo, Madrid i les Illes Balears. Per altra banda, el
fet d’haver estat pubilla aquí a Balsareny li va permetre recórrer Catalunya de
dalt a baix i conèixer pobles que no havia sentit anomenar mai.
Sempre que pot s’escapa al cinema o al teatre: “La veritat és que em concentro molt més quan vaig al
cinema a veure una pel·lícula que he escollit jo, que una qualsevol que s’emet
per la televisió”. També ens confirma que
no està subscrita a Netflix, ni a HBO, ni a cap plataforma digital. La primera
pel·lícula que li ve al cap –“Tornaré a esmentar un clàssic”, ens diu– és Titànic: una pel·lícula que li sembla increïble: “Tot i que hi ha el
concepte que està sobrevalorada, per a mi és una joia”.
— Hem sabut dels teus pensaments sobre els
temps actuals a través del diari El Punt Avui. Com va anar?
— M’agrada
reflexionar i escriure sobre l’actualitat. Penso que és important debatre,
sigui parlant o escrivint, sobre què passa al nostre voltant. I si especulem,
encara millor.
— Hem observat el teu sentit de la llibertat:
es deu a alguna tramesa familiar?
— No.
Simplement crec que la llibertat és un dret fonamental per tal que l’ésser se
senti lliure i satisfet. Quan et limiten, quan et redueixen o prenen la
llibertat, t’adones de com n’és de preuada i no ho valorem. Viure aquesta
pandèmia m’ha fet adonar que mai hem viscut al 100% la llibertat.
— Sobre la teva afició a escriure, hi ha algun
antecedent?
— A un
besavi meu que vivia aquí al poble li agradava molt escriure, i escrivia cartes
crítiques i escrits sobre el que no veia convenient.
— Degut a la teva joventut, ens podries dir
què en penses del món tecnològic actual?
— És un
món que de moment l’estem dominant, estem convivint i aprenent amb ell, però la
línia entre dominar-lo i que se’ns escapi de les mans és molt fina.
— Creus que s’utilitza adequadament el mòbil i
l’ordinador?
— Crec que
el mòbil i l’ordinador poden ser eines d’ús, treball i d’oci. En el meu cas són
un 90% eines de treball i un 10% d’oci quan faig fotografies, quan busco articles
que m’interessen, quan entro a les xarxes socials, etc.
— Davant la pandèmia, creus que la nostra
societat, en general, s’ha comportat adequadament?
— Sí, tot
i que falta més consciència. Durant la primera onada, sí que hi va haver molta
sensibilització, aplaudiments als balcons pels sanitaris, arcs de Sant Martí...,
però ara sembla que la gent estigui cansada de les decisions que pren el
Govern. Les mesures canvien setmanalment, fet que obliga estar pendent
constantment de les notícies.
— Gràcies a la tecnologia i davant del
problema actual es pot treballar telemàticament des de casa. Creus que això beneficia
el treballador o l’empresa?
— Crec que
beneficia més el treballador, però no al 100%. Si un treballador teletreballa,
gastarà la seva electricitat, tinta d’impressora, calefacció, aigua, etc. A
més, anar a treballar a la feina pot ajudar el treballador a diferenciar els
conceptes “casa” i “feina” sense englobar-ho tot al mateix sac. També falta el
contacte social; però, depenent de la feina, treballar des de casa et pot
facilitar concentrar-te –o al contrari, necessites estar amb gent.
Josep
Gudayol i Puig
Foto: Arxiu Blanca Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.