divendres, 1 de novembre de 2019

Tenir algú que t'escolti

CINC MINUTS


Un sol tebi i empobrit, propi de l'estació de tardor en què ens trobem, m'escalfa l'esquena des de la finestra oberta que tinc a l'estança on m'assec davant de la màquina d'escriure. A fora, un tragí propi de la quotidianitat diària del poble.

"Jubilats japonesos roben a les botigues per anar a la presó.” El titular del principal diari nipó, el de més tirada i distribució, el Yomiuri Shimbun, és real i crida l’atenció. Resulta que creix el nombre d’ancians japonesos que cometen aquesta mena de delictes, petits furts, per poder ser empresonats. Però el que fa pensar i genera tristesa és saber-ne l’objectiu. I no és per necessitat, tot i que hi ha alguns casos en què les autoritats sí que han detectat que és per pobresa. No. Majoritàriament ho fan per no estar sols. Perquè a fora, en la vida en llibertat, els falta el seu ikigai, és a dir, la seva raó de ser, de viure". (Keep Calm, “Solitud”, de Martí Gironell al diari El Punt Avui).

Una vegada més m'ha semblat adient triar, entre moltes altres reflexions, aquesta columna d’en Gironell, per la real proximitat del fet a casa nostra, obviant el fet de delinquir per anar a la presó. Últimament hem pogut escoltar en diferents mitjans d'informació la trista i esgarrifosa xifra de persones grans abocades a la pobresa i la solitud. És per pensar-hi! Ningú, jove o vell, no es mereix viure en aquesta llastimosa misèria.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.