divendres, 23 de gener de 2015

Cinc minuts

Bon dia, Sostres. A reveure, Barril.

Una de tantes tardes, que a quarts de sis comença a fosquejar. De molt a prop de casa palpo a través de l’orella una reconfortant i lleu música tradicional que marca un dels adéus d’un altre any. Sí, avui, una escapçada tarda de 31 de desembre de 2014, tinc la sort de retrobar-me amb el periodista Salvador Sostres, i m’ho permet una seva columna d’opinió. N’havia llegit moltes quan tenia la seva columna diària al diari Avui.

Sostres, des que va haver de plegar a l’Avui, escriu demanant a la direcció del diari poder escriure, i per tant fer pública la seva reflexió sobre un de tants temes que hem debatut en aquest darrer any. En el cas que ens ocupa, diu: Jo, el fill del president Pujol.

«Em dic Salvador Sostres i sóc fill del president Pujol. No hem tingut mai una bona relació, ni caràcters gaire compatibles, ni penso que hagi estat prudent aquest seu viure donant tantes lliçons. Però em dic Salvador Sostres, tinc 39 anys, vaig néixer entre la mort del general Franco i la coronació del rei Joan Carles i sóc fill del president Pujol. El president Pujol ens va fer un país perquè ens en poguéssim sentir ciutadans. Bon dia, Sostres!» (Diari El Punt Avui, 19 de novembre de 2014).



Un altre dels temes que deixem enrere aquest any 2014 és la pèrdua de l’escriptor, periodista i locutor de ràdio Joan Barril. Barril durant aquests anys va ser conductor del programa de Catalunya Ràdio El cafè de la República. Avui, en aquests ‘Cinc minuts’, tinc l’honor de dir-li: A reveure, Barril.

Em sento orfe al no poder escoltar de dilluns a divendres a les 9 del vespre un programa que m’omplia de reflexions i informacions, bastint així un xic més la meva ignorància. Era el director del programa, que els darrers dies va ser conduit per l’Elisa Húmeda. Vull recordar-ne una de les seves frases, que expressava un gran sentiment per la ràdio “Em remeto a dir que la ràdio és comparable amb una d’aquelles frases bíbliques que ens remet a tenir fe. A la ràdio no ens veiem, i per tant ens fa creure i estimar a través de la condició humana de la fe”. A reveure, Joan Barril.

Josep Gudayol i Puig


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.