divendres, 11 d’abril de 2014

Martí Puig, pagès

ENTREVISTA


Martí Puig Altarriba, pagès de vinya, horta i cereals

En Martí Puig Altarriba, home de pagès, ens explica la seva experiència des de la Masia de l’Alou: «Us puc dir que a l’Alou, on vaig passar bona part dels meus anys joves, és encara una casa pairal amb una extensió de terreny d’unes 12 quarteres de sembradura, 5 quarteres de regadiu i, en aquells anys, 5 quarteres més de vinya. L’Alou fou la meva escola de pagesia. En el terme també hi havia uns parcers de bon veïnatge que conreaven petites parcel·les d’horta. Recordo els germans Calveras, el Joanet de ca la Mansa, i el Miquel de cal Serarols. També molt a prop del riu hi menava un hort en Josep Gudayol i Gonfaus, el Clauet».

En Martí va néixer al poble de Castelladral, al nord de Súria, el mes de novembre de 1924. «Jo i la meva germana Maria som fills de Cal Menut, una casa veïna de Cal Bigorra, i tenim un germà que ja va néixer a Balsareny, a l’Alou, el Joan». Tots tres germans van estudiar a les escoles de l’època.

—Nascut a Castelladral, quin any vau arribar a Balsareny?

—Doncs em sembla recordar, si no vaig errat, que va ser pels voltants de l’any 1932.

—Ens podríeu dir quina va ser la primera impressió que vau tenir en arribar a la Masia de l’Alou?

—Tenia uns 8 anys i veníem d’una altra casa de pagès, Cal Menut. Com que era una criatura, vaig plorar, recordant que la casa que havíem deixat. Però al poc temps m’hi vaig sentir molt bé. Hi era amb el pare, amb la mare i amb la Maria, i més tard va néixer en Joan.

—Com era l’Alou i la vida de pagès?

—Doncs era una casa pròpia dels anys que corrien. No hi havia llum ni tampoc aigua corrent; l’aigua, l’havíem d’anar a buscar a la font. I per cert, aquesta font, la font de l’Alou, segur que la recordaran moltes generacions d’escolars balsarenyencs, ja que sempre hi solien venir d’excursió. La vida de pagès era i és bastant dura, però tot té la seva part bona. Per exemple, a mi em feia molta il·lusió quan em deien: tu ets el noi de Cal Menut, oi?

—De les 5 quarteres de vinya, recordeu quines eren les espècies de raïm?

—Sí, hi havia Picapoll, Malvasia, Sumoll i Macabeu. A l’Alou fèiem un vi molt bo; a mi m’agradava molt el fer el xip-xap amb els peus.

—Anteriorment a vosaltres, quins eren els masovers que hi havia a l’Alou?

—Eren la família d’en Joan Sarri Vila, un personatge molt popular a Balsareny. En Sarri va fer diferents tasques municipals i socials: tots el recordareu com a un gran Traginer.

—Anys més tard vau decidir venir a viure al poble. Qui va ser masover de l’Alou després de vosaltres?

—Ai, em sembla recordar que hi va anar la família del Josep Salada, el Pepet de la Font. Més tard hi va anar en Josep Capdevila i ara hi ha la família del seu germà, el Frederic Capdevila.

—Sota el mas de l’Alou, avui molt a prop de l’autovia, hi ha una capella que havia donat culte a Santa Margarida. Què en recordeu d’aquesta capella?

—L’últim que us puc dir és que vaig fer-hi d’escolà amb un mossèn que es deia Joan. Era cap a l’any 1936, quan vam patir els començaments de la Guerra Civil.


Josep Gudayol i Puig


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.