divendres, 11 d’abril de 2014

Llibertat! Amics de Pere Casaldàliga

BALSARENY AVUI

Llibertat! Amics de Pere Casaldàliga

A continuació es fa un resum de l’escrit de Jordi Corominas, doctor en filosofia, a la Carta número 76 dels amics del nostre Bisbe emèrit Pere Casaldàliga i Pla.

Amb molta, però molta, modèstia, jo també vull encapçalar aquestes línies amb un crit per la llibertat, i deixar constància d’una persecució verbal que a voltes, encara avui, ha esdevingut en malentesos portats per una única raó: la de pensar i veure una naturalitat democràtica diferent.

Por mi amigo, que está preso
porque ha dicho lo que piensa.
Por las flores arrancadas.
Por la hierba pisoteada.
Por los árboles podados.
Por los cuerpos torturados
yo te nombro, Libertad.

Por las bocas que no cantan.
Por el beso clandestino.
Por el beso censurado.
Por el joven exiliado.
Por los nombres prohibidos
yo te nombro, Libertad.

Por aquellos que se esconden.
Por el miedo que te tienen.
Por la forma en que te atacan.
Por los hijos que te matan
yo te nombro, Libertad.

El text en francès d’aquest poema de Paul Éluard va ser llançat pels avions anglesos sobre la França ocupada per despertar les consciències. En castellà el va cantar el grup xilè Quilapayún, des de l’exili, després del cop d’estat de Pinochet. Sens dubte, la poesia ens toca fibres profundes i em pregunto si mai podrem llegir els versos d’aquest poema sense commoure’ns i sense sentir que continuem sent més o menys esclaus.

El passat 25 de novembre va tenir lloc la presentació de l’Agenda Llatinoamericana, a Barcelona, a càrrec de Jordi Corominas. L’acte va tenir lloc a la llibreria Claret, amb l’assistència d’un bon nombre de persones.

El tema de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial del 2014 és la llibertat, però la llibertat com un crit, com un anhel. Amb exclamacions. Això ja ens situa d’entrada. Es tracta d’una llibertat des de baix, des dels pobres, des de les víctimes, la llibertat dels que se senten abassegats. No de la llibertat del fort, del capital per moure’s i fer el que vulgui, de la llibertat de la guineu dins del galliner.

Pere Casaldàliga ja ens prevé: en nom de la llibertat s’han produït els més bells ideals i les iniquitats més terribles. Grans causes i lluites que semblaven fantàstiques s’han pervertit fins acabar convertint-se en el contrari, en formes d’opressió. Madame Roland, una revolucionària que a la Revolució Francesa va criticar els excessos dels revoltats, va acabar a la guillotina. És famosa la frase que va exclamar abans que li tallessin el cap: «Oh llibertat, quants crims es fan sota el teu nom!»

El criteri que ens dóna l’agenda per no equivocar-nos de llibertat és la perspectiva de les víctimes, els marginats, els discriminats, els pobres... El poema que encapçala aquest article, de Paul Éluard, un poeta que lluità al costa de la resistència francesa, crec que ens dóna la justa mesura de la llibertat de què ens parla l’agenda.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.