dimecres, 3 d’abril de 2013

Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya





MANIFEST FUNDACIONAL  

Fruit de la nostra història, a Catalunya i al conjunt de l'Estat Espanyol, la incorporació de la nostra societat al que s'ha anomenat "ESTAT DEL BENESTAR" ha estat tardana i el seu desenvolupament abans de la crisi era incipient. Tots els estudis realitzats posen de manifest el nostre endarreriment en polítiques socials respecte als països de la UE-15. És aquesta realitat la que ha fet que la gran majoria dels moviments de la Gent Gran del nostre país tinguin un clar caràcter reivindicatiu des del punt de vista social, així es constata en les resolucions dels últims congressos de la Gent Gran:

• 5é. Congrés Nacional de la Gent Gran, celebrat a Barcelona, els dies 4, 5 i 6 d'octubre de 2006. 
• 3er. Congreso del Consejo Estatal de las Personas Mayores, celebrat a Madrid, els dies 18, 19 i 20 de maig de 2009. 
• 6è. Congrés Nacional de la Gent Gran, clausurat a Cornellà de Llobregat, el dia 7 d'octubre de 2010. 
• III Convenció de les Veus de la Gent Gran de Barcelona, celebrada els dies 2 i 3 de març de 2011.  

En les seves ponències i resolucions finals es celebren els avenços socials experimentats al nostre país en els darrers anys, però també es denuncia la situació de precarietat econòmica i social que pateix un percentatge elevat de gent gran, portant la seva pitjor part les dones grans.  Cal tenir en compte que a Catalunya el nombre de jubilats i pensionistes es de 1.600.000 persones arribant en tota Espanya a la xifra de 8.800.000 ciutadans i ciutadanes.  Els problemes de la baixa quantia de les pensions, les llistes d'espera i la no cobertura d'algunes prestacions a la sanitat pública (pròtesis dentals, ulleres, audiòfons ...); l'insuficient desenvolupament dels serveis socials, l'endarreriment i les retallades en l'aplicació del Sistema per l’Autonomia i Atenció a la Dependència, la manca d'infraestructures socials, la no adaptació de la gran majoria dels habitatges a les necessitats de la gent gran, els problemes derivats de la mobilitat, el dèficit en el transport públic (especialment en l’àmbit rural), l'urbanisme, etc. També es recullen altres aspectes que preocupen, com són l'envelliment actiu; la consideració social de la gent gran, l'aïllament i la soledat; els maltractaments, la protecció jurídica, la manca de relacions intergeneracionals, el silenci, l’oblit i la deformació de la realitat de la Gent Gran pels mitjans de comunicació; la bretxa digital, la formació contínua, la participació social, cultural i política; les relacions en l'entorn familiar, etc. Tot això són aspectes que repercuteixen en les nostres condicions de vida.  

La Gent Gran en els nostres congressos i convencions no només ens hem limitat a reconèixer els avenços socials i la denuncia de mancances socials de tota mena, també hem concretat les nostres reivindicacions en els diferents camps. El lamentable és que les resolucions dels Congressos i Convencions de la Gent Gran no tenen ressò en els mitjans de comunicació ni en la societat i són ignorades pels poders públics, encara que sempre hi ha bones paraules. Als fets ens remetem.  

Quan al nostre país, fruit de la permanent pressió de la ciutadania i les seves organitzacions plurals, estàvem fent passos endavant en el desenvolupament de l'Estat del Benestar, apareix la crisi econòmica, la més gran que hem conegut. El seu origen està en l'especulació i el descontrol del sistema financer. Per la qual cosa és necessari dir que el que estem patint no és una crisi, és una GRAN ESTAFA.  

En el cas d'Espanya, aquesta situació s'agreuja amb l'explosió del que s'ha anomenat la bombolla immobiliària i el descontrol del sistema financer i bancari, a mes de la negligència dels reguladors o mecanismes de control de l’Estat.  Les conseqüències són per tots conegudes: un increment desorbitat de l'atur, quasi sis milions de persones (les pitjors xifres de la UE ); l'increment de les persones en situació de pobresa; la reforma del marc de relacions laborals, carregant-se les conquestes aconseguides per anys de lluita dels treballadors i les seves organitzacions sindicals.  

Aquesta situació repercuteix en el futur dels nostres fills i néts. Les extorsions bancàries (Preferents); els desnonaments de les famílies que no poden fer front als pagaments de la hipoteca; les retallades en sanitat, amb el repagament farmacèutic estatal i autonòmic; l'increment de les llistes d'espera (com ara en cirurgia: a Catalunya el desembre de 2010 hi havia 56.670 persones en llistes d’espera, el desembre de 2011 la xifra s'havia incrementat a 80.540 persones i al juny de 2012 aquesta xifra era de 161.080 persones esperant algun tipus d'intervenció, amb els drames humans que això comporta) i que afecta majoritàriament la Gent Gran. 

S’estan carregant el sistema públic i universal de la nostra sanitat, passant a un sistema d'assegurances; això representa 30 anys de retrocés. Les retallades en ensenyament, i en recerca, en les beques i l'increment en les taxes universitàries; en els serveis socials; en la llei de la dependència; la devaluació dels referents econòmics per accedir a les prestacions socials: IPREM en l'àmbit estatal i l'IRSC a Catalunya; i un llarg etc.  

Aquells sectors socials que plantejaven “com menys Estat millor, allò públic és ineficient”, quan apareix la crisi provocada per ells, recorren a l'Estat per a la seva salvació; i el més alarmant és que amb diners públics dels nostres impostos s'estan fent ingents aportacions per sanejar el sistema financer en lloc d’ajudar les famílies i les petites i mitjanes empreses. El món a l'inrevés: es dóna suport per part dels poders públics als que han provocat la crisi i ens retallen drets als ciutadans. És inadmissible que mentre es tanquen centres de salut s'estiguin rebaixant els impostos als que més tenen i s’aprovi una amnistia fiscal, fent la vista grossa amb els defraudadors.  

Els culpables de la crisi estan sortint impunes d'aquesta situació, i a més s’incentiva els alts directius d’entitats financeres, de la banca i de les empreses transnacionals amb contractes blindats, sous desorbitats i jubilacions milionàries.  Creiem que, de manera encertada, en les ponències i resolucions del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran es recullen reivindicacions que donen resposta al moment de greu crisi econòmica i social que estem vivint, i per primera vegada en un Congrés de Gent Gran es parla de fiscalitat, del sistema financer, dels paradisos fiscals, etc. plantejaments reivindicatius coincidents amb els moviments socials i ciutadans actuals.  

La Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya manifesta el seu rebuig a totes les retallades socials i econòmiques que afecten bàsicament les classes mitjanes, els joves, les dones, els treballadors i la gent gran, que ha vist reduït de forma molt important el valor adquisitiu de les seves pensions, en el moment que aquestes pensions —en molts casos— serveixen per al principal manteniment de famílies senceres. Tot plegat provoca un desmantellament del país, bàsicament en els serveis públics i el sistema productiu.  

Algunes consideracions:  

1. Les retallades socials de tot tipus endegades pel Govern d'Espanya i de Catalunya, estan en oposició a les resolucions dels Congressos i Convencions de la Gent Gran.  

2. S’estan adoptant mesures que no figuraven en els programes electorals dels partits governants a Espanya i Catalunya. Per tant considerem que no tenen legitimitat democràtica.  

3. Les mesures que estan aplicant els governs català i espanyol no son la solució i ens condueixen a més atur, més recessió econòmica i mes pobresa.  

4. Estem acceptant una “prostitució” del llenguatge. Veiem als dirigents polítics d’Espanya i de Catalunya canviar “retalls” per “ajustos” i “robatori” per “redistribució” sense que la majoria en tingui consciència i reaccioni adequadament. 

Des de la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya donem suport als moviments ciutadans i organitzacions de tot tipus que rebutgen les retallades socials i econòmiques impulsades des de les administracions públiques (estatal, autonòmiques i locals). Tenim el clar convenciment que altres alternatives són possibles; per això animem totes les organitzacions de gent gran a manifestar —en tots els àmbits de la vida pública— el rebuig i repulsa a tanta sense raó i defensar els plantejaments reivindicatius contemplats en les resolucions dels Congressos i Convencions de la Gent Gran. És amb la voluntat de coordinar actuacions en defensa dels drets de la Gent Gran de Catalunya que neix aquesta plataforma.  

Catalunya, febrer de 2013  

Per contactar amb nosaltres podeu dirigir-vos a l’adreça de correu electrònic següent: plataformaunitariagg@gmail.com   

ASSOCIACIÓ ELS AMETLLERS  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.