dimarts, 9 d’abril de 2013

Sota les quinze branques


CINC MINUTS

Aquest podria molt ben ser el títol d’uns dels llibres que havia llegit. Li agradaven els llibres, i això sí, tampoc no havia estat mai cap ratolí de biblioteca.

N’havíem parlat moltes vegades, sempre de matí, quan coincidents ens trobàvem en algun dels diversos establiments del nostre poble. Coincidents, deia! Sí, sí, i no tan sols pel que feia al marc tertulià dels locals que esmento, no. El Ramon era un conciutadà que, vingut de fora feia uns anys, estimava Balsareny.

Coincidents, encara, ens trobàvem a la llibreria, on ell, gran constructor, s’acollia al muntatge d’aeroplans i vaixells de col·leccions que oferien alguns diaris. M’ho havia comentat moltes vegades. D’altres, m’havia explicat grans trets de la nostra cultura catalana i, per dir-ne una de comarques, us diré que era un enamorat del Berguedà. Propers en certs moments, mai no havíem parlat d’intimitats familiars, ja que eren converses quotidianes del dia a dia. El Ramon, bon patriota com era, més d’un cop, amb la seva veu ronca i trencada, defensava poble i pàtria.

Aquestes ratlles em porten al comiat, de fa uns mesos, de Ramon Nieto Soler, dient-li adéu a mig matí, a l’hora que ens solíem trobar tantes vegades.

Com si fos muntat al damunt d’un dels seus vaixells mecanitzats, arribava al lloc de repòs on reposen tantes ànimes, i jo li deia: «Ramon tens fred?», i ell em contestava: «No; com vols que tingui fred, si m’abrigueu vosaltres? Sou aquest arbre robust que m’acompanyeu; estic sota les seves quinze branques».

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.