Triviño, en el seu temps de lleure, segueix estudis de solfeig i música per a piano, i també li agrada llegir (en l’actualitat està llegint L’arca de Schindler, de Thomas Keneally, conegut com La llista de Schindler). Pel que fa als viatges, ens comenta que no ha viatjat gaire, però que espera fer-ho en el futur. En els esports es decanta pel futbol i els escacs, i sempre que pot li agrada anar al cinema amb la seva filla (ambdós es decanten pel gènere de suspens i terror). També li encanta el ball de saló. Pel que fa a la televisió, li agraden els documentals com el «National Geographic».
—Expliqueu-nos, en primer lloc, com ha anat tot això de presentar-vos i assumir la presidència del CIR?
—Doncs primer de tot per respecte a totes aquelles persones fundadores del CIR, a tots els socis que pertanyen a aquesta entitat i aquells que ja no estan entre nosaltres. L’entitat ha experimentat un declivi molt considerable aquests darrers anys per la manca d’activitats i desinterès general en la darrera junta. N’assumeixo la presidència com a conseqüència del buit legal després de la dimissió de l’últim president.
—Cent anys d’entitat (1891-1991): quins trets coneixeu d’aquesta història?
—L’origen del CIR ha de ser vinculat necessàriament al senyor Josep Escaler, que abans de ser nomenat alcalde de Balsareny va voler trobar una de les maneres per acabar amb el malestar que vivien els joves del poble. I d’aquí va néixer la iniciativa de fundar una societat on tinguéssim cabuda socis i famílies adreçades als components socials i culturals. No obstant, també he de dir-vos que d’una manera o una altra sempre he estat vinculat al centre, ja que la meva residència és al davant mateix del local social de l’entitat. Al llarg dels anys he participat en moltes activitats organitzades pel Centre. Qui no recorda els balls, campionats d’escacs, concursos i en especial aquell curs d’informàtica? Avui em plau recordar que el meu pare i altres persones vinculades a l’entitat m’explicaven actes viscuts com la Festa de l’Arbre, les sessions de teatre, conferències i una època anterior: el cinema Victòria.
—Actualment com està registrada l’entitat, als seus estatuts, com a «Centro Instructivo y Recreativo» o bé com a «Centre Instructiu i Recreatiu»?
—Doncs bé, antigament des dels inicis l’entitat va estar enregistrada amb el nom en castellà. Més endavant es va optar per canviar-ho al català.
—L’article 66 dels estatuts deia: «L’assemblea general de socis es convocarà necessàriament una vegada a l’any, però també se’n podrà fer una altra si és sol·licitada per part d’una meitat dels socis». Existeix avui dia alguna variant sobre aquell article?
—Segons l’acta fundacional celebrada el 14 de desembre de 1978, es van aprovar els estatuts del Centre on expliquen amb claredat això que em demaneu, amb l’apunt que els socis han de ser els que estiguin al corrent de pagament de les quotes. Actualment, però, hi ha unes variacions que a l’empara de l’article 22 de la Constitució que regula les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997 de 18 de juny, de les Associacions i segons l’article 10 dels estatuts:
1. L’Assemblea general es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l’any.
2. L’òrgan de Govern pot convocar l’Assemblea General amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i l’ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d’associats no inferior al 10%.
No obstant això, en les últimes reunions que la nova junta ha dut a terme, s’ha acordat que es farà una reunió de junta un cop cada primer de mes i una assemblea de socis anual. Amb aquest acord, la nova junta vol recuperar unes directrius dels estatuts pertinents que en aquests darrers temps s’havien deixat de fer, ocasionant una decepció del soci en general. La nova junta té l’ambició de poder recuperar bona part de les activitats organitzades pel Centre durant anys passats i fer una entitat acollidora per a tothom.
—Ja per acabar, qui formeu la junta directiva?
—Som vuit persones: Josep M. Escolà Buira, Vicente Pulido Arévalo, Fina Codina Obradors i Jordi Ambròs Pladellorens com a vocals; Elisabet Casaldàliga Díaz i Armand Casòliva Lladó com a segon i primer tresorer respectivament; Lluís Mas Granados com a secretari, i jo mateix com a president.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.