dimarts, 9 d’abril de 2013

La "marca" fa aigües

EDITORIAL

Ha dit el president de la Generalitat que ens trobem en un dels moments més complexos de la història de Catalunya.  Certament, no plouen flors i violes, precisament. L’economia en crisi, l’atur desbocat, l’Estat del Benestar sota mínims i un ambient generalitzat de corrupció a tots els nivells... És clar que és tot això plegat que perjudica la «marca» (el prestigi de l’Estat) a nivell internacional, tot i que per a segons qui el perjudici vingui tan sols dels que no segueixen el «pensament únic» dels que manen. Catalunya està tocant os, pendent d’haver de pidolar crèdits i avançaments sobre els diners que prèviament s’han satisfet en un espoli inaudit en cap altre país europeu. El govern central aprofita la seva posició de força (la clau de la caixa, la paella pel mànec) per fer més pressió. Si la Generalitat, col·lapsada, arribés a no poder pagar els metges, els mestres, els policies i altres funcionaris, quina seria la capacitat de resistència de la societat? Quants no considerarien que la via sobiranista podria ser una moneda de canvi per poder cobrar a fi de mes? Però alhora, quants no la trobarien encara més urgent per no acabar enfonsant-nos en el vaixell insígnia de l’Armada Invencible? Convé recordar que, si tan sols la meitat del dèficit fiscal es quedés, o revertís, al lloc d’on ha sortit, Catalunya no hauria de fer cap retallada, ni una. Estem parlant de diners. De benestar.

Mentrestant, Europa ha collat una mica més el cargol. Amb el rescat de Xipre s’ha traspassat una línia vermella que semblava infranquejable: per salvar l’economia, ha ficat mà als dipòsits dels clients, els que menys culpa en tenien. El model podria aplicar-se a altres rescats, s’ha deixat entendre. Aquí s’han afanyat a dir-nos que no, que la situació «no és extrapolable» a Espanya. Potser no, però de fet, els dipositants de participacions preferents i deutes subordinats a llarg termini, o els accionistes —a contracor— de Bankia, ja estan veient esfumar-se una part considerable dels seus estalvis. I aquells que per la crisi i l’atur no han pogut fer front a les seves hipoteques, ara es veuen desnonats i continuen amb el deute. Amb retalls i privatitzacions a la sanitat, els serveis socials, l’educació, la recerca i la cultura; apujant impostos i reduint el poder adquisitiu de la majoria (tret d’un bon grapat d’espavilats)... Si això no és Xipre, s’hi acosta. La «marca» està fent fallida.



Publiquem en aquest número fragments del manifest de la plataforma de la Gent Gran, que analitza la situació amb molta lucidesa. Al nostre blog hi podeu trobar el document sencer. Hi podrien afegir que el govern espanyol ha fet que fons de reserva de la Seguretat Social (la guardiola de les pensions) es vengués els valors que tenia d’Alemanya, Holanda i França i invertís  el 97% dels seus actius en deute públic espanyol. Per rescatar bancs ja van ficar mà al fons de garantia de dipòsits; ara, per finançar el govern, han ficat la grapa als diners de les pensions; quan peti aquesta «marca», com diria La Trinca, «cagarem tramussos». Certament, la gent gran pateix molt la crisi, però també la pateixen els milions de joves en atur, i els que tenen feina però precària i mal pagada, i els funcionaris (i els usuaris) dels serveis públics que pateixen retallades... Això sí, no patim: per als Jocs Olímpics de Madrid hi haurà diners.



Què podem dir de Balsareny? Resistint com es pugui; fent equilibris, com arreu. L’Ajuntament, sense diners ni projectes, que se sàpiga; i els ciutadans, sense diners però encara amb ganes de fer coses. La Festa Major presenta una programació amb molts actes, la majoria muntats per les pròpies entitats locals, com ha de ser: els Geganters, que organitzen una trobada de gegants; els Bastoners, el Ball de la Faixa, el xou del grup La Il·lusió; el concurs literari Sant Marc; actes del Club d’Escacs, els Pescadors, els Traginers, la Petanca, els AstroAmics, l’Autocross, els Campaners, el Casal Verge de Montserrat,, el Casal de la Gent Gran, la Biblioteca, la Llar d’Infants, l’Escola, el tradicional cafè concert del Casino i la representació de Balsareny més de mil anys, a càrrec de la Coral Sant Esteve i els Pastorets de Balsareny. Afegim-hi la benedicció del Panellet de sant Marc, un castell de focs, una actuació de Tempo, el concert jove i els balls, i ja tenim una festa ben digna, feta amb l’esforç de molts perquè tothom en gaudeixi. La «marca» Balsareny no té tanta anomenada com altres, però entre tots hem d’anar mirant que no es perdi. L’escrit del grup de Cuidadors de Malalts que publiquem, i el simpàtic article dels alumnes de P4 i P5, demostren que encara hi ha gent amb sensibilitat i solidaritat a casa nostra. A tothom, bona Festa Major.

CCB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.