divendres, 5 d’abril de 2013

Evocació de la Festa Major


DE MEMÒRIA (24)



Com el seu nom indica, la Festa Major era la festa més grossa de l’any. Almenys quan jo era petit. Ara potser la dels Traginers li ha pres el lloc.
Uns dies abans, l’aparició del programa —un mig llibret voluminós— ja feia delir d’allò que s’acostava. El confegien el Tonet Corominas i el Francesc Llimargas, que hi publicava cada any algun dels seus versos adients. Al costat dels actes programats, religiosos i profans, hi havia els anunciants, els comerços i les indústries del poble. Ara no tinc a mà cap d’aquells programes, però puc assegurar que d’aquelles botigues o indústries que ajudaven a sufragar les despeses de la publicació, avui no en queda cap sinó una: la que s’anunciava aleshores, en castellà naturalment, com a “Fabca.  de Mosaicos de Antonio Morros”. Tot ha canviat molt.

Un altre símptoma de la festa era l’arribada de les atraccions i el seu muntatge, així com la de l’envelat. Anem a pams. L’envelat, on havia de passar el nucli central de la festa profana, era  una carpa —que diríem avui— feta de veles i cordams on, dintre, s’hi muntaven les llotges, conegudes com a «palcos», que qui podia comprava i tenia accés lliure i reservat a la majoria d’actes que s’hi feien. Del meu record, s’alçava darrera del corral de cal Peret i molt sovint el vent i la pluja, propis de la primavera, se l’enduien. Amb la construcció de la Pista s’hi va guanyar molt: el ball, epicentre de la festa, estava assegurat.

Les atraccions eren modestes, però, per als nois, veure-les muntar era ja un tast del bé que després hi passaríem. Per mi, especialment, els cavallets (els «caballitos», ho sento), que instal·laven llavors davant de ca l’Esteve. I, una mica més amunt, les barques: uns gronxadors en forma de nau que havies d’impulsar amb la teva pròpia empenta —res de mecànic—, tant les dels grans com les dels petits. Una passada. Més amunt, a la plaça de cal Masplà —que ha canviat molt de nom—, les olles, unes olles que giraven en rotació i en translació alhora i que marejaven de valent. Quan van arribar, més tard, el cotxes de xoc, ja va ser massa.

A més a més de les atraccions, hi havia les barraques de fira, especialment el «Tiro al blanco», que era d’un de Sallent que es deia Cols. I, durant la festa, els venedors de galindaines: garapinyades i altres varietats que el cacauer del poble, el Salada, no oferia —com és ara, cocos— i, també, el fotògraf ambulant, que, amb un decorat molt tronat darrere, podia fer-te la il·lusió que estaves en un jardí fastuós o dalt d’una avió dels d’aleshores: la foto era quasi instantània.



En l’aspecte religiós —la festa es feia en honor de Sant Marc, no ho oblidem— la missa del panellet —panellet que tenia, junt amb el ciri del Monument de Setmana Santa, atribucions protectores de malvestats—, era molt concorreguda per vilatans i forasters. Eixint de missa, els Bastoners començaven la passada del «Bon jorn» per tot el poble. Més tard, l’Ofici cantat pel cor parroquial i l’escolania congregava devots i fidels a desdir, i algun foraster amant de la bona música. Acompanyaven el cants els músics de l’orquestra contractada, fins que des del bisbat es va prohibir que qui toqués al ball —pecaminós, es veu— pogués també tocar a missa. Un predicador foraster de prestigi feia les lloances del sant. Després venia la processó, oberta pels Bastoners que ballaven, caminant, el Rotllet nou; tot seguit, els fidels i els capellans veïns —llavors una bona colla— i la imatge del sant. Processó curteta, pels volts de la plaça. Acabat, davant de l’Ajuntament, Bastoners joves i vells feien les balladetes (personalment, i perdoneu-me la immodèstia, vaig fer bastons amb l’Angelet de cal Puntes, cinquanta anys més gran que jo).


I bé, passada de Bastoners al «Llevant de taula», bon dinar certament; cafè concert, aires de sarsuela i valsos, al cafè del Centre Parroquial, ple de gom a gom, a càrrec de l’orquestra de torn (recordo els Planas de Martorell, els Fatxendes de Sabadell, els Garrostes de no sé on i, especialment, la Selvatana de Cassà de la Selva, excel·lent); i, naturalment, el ball i altres, pocs, espectacles mundans, el més esperat dels grans. Perquè només hi havia ball, pràcticament, per la Festa major. Però jo era massa petit, i d’això no en tinc memòria.

Jordi Planes
Fotos: Arxiu Jordi Sarri / AFB

(Foto 1)  Ball de la faixa.

(Foto 2) Processó de Sant Marc. Cap a 1967. Porten el sant: Marc Bonals Saltó, de cal Pau; Marc Boixadera; Marc Bassany, de cal Panxó; Marc Ribera, de cal Magí. Porta l’atxa: Marc Mas, de cal Magnet. Capellans: mossèn Climent Forner, arxiprest de Navàs; mossèn Josep Sunyer, antic vicari de Balsareny, llavors rector de Sant Fruitós de Bages. A la vorera: Valentí Ponsa (?) Joan Rabeya Torras, J. Rabeya Casellas, Josep Pla Arnaus, de cal Peret.

(Foto 3) Bastoners. Any 1960 o 1961, al Casal Verge de Montserrat, per Pasqua. Bastoners: Francesc Vilanova, Joan Busquets, Josep Soler, Pere Juncadella, Jaume Masplà, Antoni Comas, esteve Carreté, Joan Nicolàs Jovè, Ramon Terrades. Noies: NN, Mercè Torras, Clara Pujol, Otília Sansa, Núria Juncadella, Dionisia Garcia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.