El 9 de gener de 2025 ens va sobtar la notícia de la defunció, als 66 anys, d'en Pere Medina Rodríguez, qui va ser regidor socialista del nostre Ajuntament.
Fill de Balsareny, nascut el 1958, de petit va créixer dins l'agrupament escolta (els "llobatons", com ell en deia), una etapa de la qual guardava molts bons records (fins i tot encara atresorava a casa, ben conservat, el seu fulard).
Durant la seva època d'estudiant, amb en Franco encara viu, es va significar políticament a favor de la democràcia i en contra de la dictadura. I és que el seu pare, miner del carbó a Fígols, havia arribat a Catalunya als anys 40 tot fugint de la repressió franquista (ja que va ser oficial de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil). Així s'entén com en Pere es va afiliar des de ben jove al Partit dels Socialistes de Catalunya, amb qui va arribar a ser regidor i candidat a l'alcaldia en les eleccions municipals.
Durant la joventut va estar molt implicat en el Club Handbol Balsareny, del qual va ser secretari en l'era daurada del club, quan es van classificar per a les fases d'ascens a divisió nacional. En una de les sortides va conèixer qui seria l'amor de la seva vida: l'Anna Chávez, filla de l'històric president del club, en Juan Luis Chávez. En Pere i l'Anna van tenir un fill i dues filles.
Acabats els estudis, va començar a treballar a Manresa, primer en un concessionari, i aviat en un bufet en què exerciria com a auditor financer.
Del seu pas pel consistori municipal, un dels fets que hom més recorda va ser la seva oposició el 1992 al projecte d'instal·lar al nostre terme una incineradora de residus que havia de ser la més gran d'Europa del seu gènere. Aquesta oposició va ser liderada per una coordinadora d'entitats, amb el suport de sindicats i partits polítics, i va aglutinar un ampli consens de la població.
L'any 1995, un client li va oferir un càrrec directiu en la companyia. Va ser llavors que en Pere va deixar Balsareny per anar a viure a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, on residia en l'actualitat.
L'empresa que ell dirigia va ser adquirida per una multinacional sueca, on ell va prosperar laboralment, adquirint progressivament càrrecs de més responsabilitat, motiu pel qual en els darrers anys estava molt centrat en la carrera professional, havent de viatjar sovint a Suècia, Itàlia o Mèxic.
Feia poc més d'un any que en Pere s'havia jubilat, i ara estava dedicat a gaudir de la família i les seves netes. Malauradament, en els darrers mesos va patir greus problemes de salut, que truncaren el merescut descans que amb tant d'esforç s'havia guanyat.
En l'àmbit personal, tothom destacava el seu bon sentit de l'humor, i és que era entrar en una habitació i ja cercava de despertar un somriure en les persones que allà es trobaven. Mai no li van agradar els convencionalismes, ni la indumentària formal, ni les corbates, i preferia unes còmodes bermudes abans que un vestit ajustat. La seva manera de vestir reflectia la seva personalitat oberta i espontània, sempre intentant mantenir un ambient relaxat i amigable, independentment de l'entorn.
Ens ha deixat massa d'hora, i només podem recordar els bons moments viscuts d'una persona alegre, riallera, gran amic i bona persona.
Els que el vam conèixer, el trobarem molt a faltar!
La família
Fotos: Aida Medina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.