El Repeu: valors naturals

 

El Repeu, amb la font dels Enamorats al fons

En mesos anteriors, al Sarment hem parlat de la neteja popular del Repeu que vàrem fer dissabte 19 d’octubre de 2024, de la qual vàrem quedar molt satisfets. Ara cal que els ciutadans ens mentalitzem de no llençar-hi deixalles i fer cas dels rètols que hi vàrem instal·lar, on indiquem, per exemple, que cal gaudir de l’espai, sense embrutar-lo, i que cal recollir els excrements.
 
Gaudir de l’espai vol dir respectar la natura i veure que el Repeu és un ecosistema semiurbà, perquè el tenim ran de poble, però als afores, on els exemplars d’espècies plantades conviuen amb d’altres que ja s’hi han naturalitzat de forma espontània.
 
Tot plegat forma un bonic passeig, on podem caminar i alhora conèixer la seva vegetació i fauna. És com un mirador, dalt d’un penya-segat excavat fa molts anys per la riera del Mujal, des d’on podem veure esplèndides vistes, com el Castell i Puigdorca. A més, està connectat amb altres elements importants del nostre patrimoni: al principi, la font dels Enamorats; al mig, el pont de la Via; i al final, l’aqüeducte de Santa Maria, la Síquia i el pont del Riu; així com la connexió natural de la riera del Mujal amb el riu Llobregat. 

El Repeu és l’inici de la Ruta del Patrimoni i Entorn de Balsareny

 
Al llarg dels tres-cents metres aproximadament del recorregut del Repeu, hi trobem prop d’una vintena d’espècies d’arbres, una dotzena d’arbustos i força plantes herbàcies.
 
Entre els arbres, predominen els lledoners i els magraners, alguns dels quals es troben al cingle. Al primer tram (entre l’església i el pont de la Via) hi ha pins blancs, mentre que, als trams mig i final, hi trobem oms i alzines.
 
Per altra banda, hi ha força negundos, aquells arbres forans i invasors que s’escampen molt fàcilment amb les seves llavors. Caldria que en el futur es poguessin substituir per espècies autòctones.
 
Completen la biodiversitat altres espècies d’arbres, no tan nombrosos: roures; un xiprer, adossat a la rectoria, del tipus alt i estret, molt elegant; altres xiprers, de varietat ampla, no tan esvelta; tuies (arbrets de la mateixa família  que els xiprers); algunes troanes; figueres i arç blanc (a la part mitja del camí); algun ametller i altres arbres fruiters, que ara a l’hivern costen de distingir perquè ja no tenen fulles; i, al tram final, plàtans i alguns exemplars d’olivera i falsa acàcia.
 
Al llarg del cingle també hi ha saücs, que a la primavera fan unes inflorescències blanques molt grosses i oloroses (i medicinals) i avellaners (aquests ja comencen a treure els penjolls o “aments”, d’on sortiran les flors aviat); uns i altres ja gairebé formen part del bosc de ribera del voltant de la riera del Mujal, on també hi ha canyes, algun pollancre i altres plantes típiques.
 
Per altra banda, hi ha una bona diversitat d’arbustos. Els principals són aladerns, esbarzers, esparregueres, aladerns de fulla estreta, oliveretes, rosers silvestres, unes mates de boix (sense la plaga de la papallona blanca) i de marfull. També hi ha arbustos típics de jardí, com el ginebró horitzontal, l’evònim japonès i el pitòspor, tots al primer tram (prop del pont de la Via).
 
Tanmateix, si un arbust destaca molt és l’heura, que es troba en forma arbustiva o inclús arbòria, molt crescuda, i també en trobem molta arrossegada pel terra, formant una catifa. Però l’heura és sobretot una liana, una planta enfiladissa, i aquí la trobem, per exemple, just a ran del pont de la Via, amb uns espectaculars troncs entortolligats amb lledoners (buscant la llum del sol), que arriben fins a la barana del pont. Més avall, hi ha altres exemplars enfilats als magraners. 

Detall de les tiges, amb fulles, de l’heura, entortolligades al tronc d’un lledoner

 
Finalment, el Repeu és força ric en plantes herbàcies, típiques dels marges del camí (vegetació ruderal), sobretot a la primavera i l’estiu, quan en surten les fulles i les flors. Entre elles: ravenissa blanca (aquesta sí que la podem trobar ara florida, ja que floreix tot l’any), malva,  geranis de bosc (molt crescuts en alguns punts), espunyidera (més d’una espècie), agafamans, llistó i margall (semblants al fenàs), pimpinel·la, plantatge, dent de lleó (o pixallits), crespinell, fonoll, card marià, borratja, diverses herbes de la família de les gramínies (les que fan espigues amb gra) i inclús hi ha alguna alga (en punts humits) i líquens (unió d’una alga i un fong), com un liquen groc que es troba sobre les branques d’arbres, anomenat xantòria.
 
No cal dir que, enmig de tota aquesta vegetació, hi viuen animals diversos, com ocells, rèptils i invertebrats. Tot plegat forma un bioma que cal preservar.
 
Finalment, esperem que el Repeu ara tingui més rellevància, per la cura que en tinguem i també perquè és l’inici de la Ruta del Patrimoni i Entorn de Balsareny, d’uns 6 quilòmetres, que es pot seguir descarregant l’aplicació de mòbil “Natura Local”. Està tot explicat en un cartell que s’ha posat al començament de les escales de la rectoria.
 
Grup de Treball de Medi Ambient. Balsareny Educa
Fotos: Isidre Prat