Ara fa... 40 anys. L’any del glaç

 

 

Ara fa 40 anys, el mes de febrer de l’any 1985, el Sarment núm. 109  publicava a la portada “L’any del glaç”, i és que aquell hivern les temperatures van assolir els 20 graus sota zero, i fins i tot es va haver de suspendre la Cavalcada dels Reis. Aquest és l’editorial d’aquell número:
 
«Diuen els que se’n recorden que no havia fet tant fred des de el gener de 1956. Que la gran nevada de 1962 no va pas ser tan freda. El cas és que ens ha enganxat desprevinguts, desprès d’un desembre tant benigne, desprès d’un hivern 1983-84 prou atípicament bonancenc. Aquest cop, amb temperatures de -18 a -20 sota zero, ens ha ben vist. A part del mal que ha fet arreu, matant conreus i plantacions, la ciutadania s’ha trobat sorpresa, ací com a les ciutats, en unes incomodes situacions d’emergència domèstica. Canonades rebentades, degoters, manca d’aigua (hi ha cases que hi han estat setmanes),  fuites esporàdiques d’electricitat amb la conseqüent fallida de calefaccions... Cap catàstrofe, però sí una amoïnadora interinitat, de trascolar galledes de la font a casa, d’estalviar el “líquid element”. Paletes, llauners i gent del servei d’aigües s’han multiplicat ci i lla, treballant hores i hores per atendre la gran demanda  d’auxilis casolans, que a cadascú  semblaven, lògicament, urgents i peremptoris; sort de ser un poble, que a les ciutats trobar un servei tan amatent en casos així fora gairebé un miracle. Mica en mica ha desglaçat i, tanmateix, les mànegues pels carrers, fornint aigua de franc als afectats, continuaven palesant que les conseqüències de la glaçada no s’havien extingit. I això que la neu és bonica, poètica! Acostumats a una suau nevada anyal, ràpidament fosa per pluges posteriors, ha estat el fred quasi polar, allò que ens ha perjudicat. Va nevar tot el dia 5 de gener, i la magna Cavalcada del Reis d’Orient, tan llargament preparada, no és va poder celebrar: els Reis, a peu, reberen la quitxalla als Locals Parroquials. Va tornar a nevar fort el diumenge següent, el 13: neu sobre glaç ! I amb la normalitat, l’asfalt que se’n ressent: la nostra carretera, endèmica en obres, heus-la ací novament malmesa, i qui sap si algun carrer... “Any de neu, any de Déu”: tant de bo sigui veritat! Però els escèptics afegeixen: “que no caigui sobre el meu!”»

Selecció: Joan Prat