RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 |
| Els Gorgs Blaus |
Com arribar-hi?
Des
de Balsareny, cal anar cap a Calders on, en una rotonda, s’agafa la carretera
B-124 fins arribar a Monistrol de Calders. Només d’arribar, cal trencar de
seguida a l’esquerra i agafar un camí asfaltat en pujada, just després de
travessar la riera de la Golarda o de Marfà. El camí de seguida es bifurca i
cal agafar el que segueix a l’esquerra en baixada (i on un rètol diu “Ruta de
la Salut”). Al cap de poc, deixem a la dreta el camí del cementiri. Al cap de
800 metres aquest camí deixa l’asfalt i es converteix en una pista forestal,
just al punt on hi ha un resclosa notable: la resclosa del Pla de Cardona.
Seguirem paral·lelament a la riera fins que el camí, de sobte, gira 180º a la
dreta, per salvar una zona abrupta. Seguim pel camí fins a 1.900 metres des de
l’inici, on hi ha una nova bifurcació: en aquest cas cal agafar el camí de
l’esquerra, que va a la Coma; i quan arribem als 2,5 km des del començament,
trobem una esplanada on es pot deixar el cotxe (també s’hi pot anar a peu). A
l’esquerra hi ha un corriol d’uns 30 metres per acabar d’arribar a les roques i
veure els gorgs. Ubicació: 41.77357,2.02646.
 |
| La riera ha anat excavant aquestes formes sinuoses de les roques |
Com són aquests gorgs?
Al
llarg de més de 200 metres, l’aigua, en milers d’anys, ha excavat un llit molt
fondo sobre una gran massa de pedra sorrenca de gra gruixut, la qual, com que
també conté petits còdols, es pot considerar com a microconglomerat. És una
roca gruixuda i no té fractures o diàclasis.
Al
començament, els revolts en ziga-zaga, esculpits a la roca, fan que l’aigua disminueixi
la seva velocitat i vagi a parar a una zona plana, amb unes grans basses, amb
l’aigua tranquil·la. Més endavant, la riera es torna a estrènyer i agafa pendent cap avall, en un punt on hi ha un
penya-segat molt alt.
Antigament
els Gorgs Blaus eren un lloc de bany i lleure, quan la qualitat de l’aigua era
segurament millor que ara i devia tenir un color blavós. En algunes zones del
gorg hi ha les anomenades “marmites”, concavitats sobre la roca degudes al
fregament de les pedres que van colpejant-ne les vores i el fons.
En
conjunt, és un meravellós paisatge geològic, al bell mig de la riera de Marfà. Aquesta,
a Monistrol, s’uneix a la riera de Sant Joan per formar el riu Calders, que
desemboca al Llobregat a l’altura de Navarcles.
 |
| Figura d’un gat, de pedra calcària, de Tomàs Bel Sabatés (1970) |
El Parc del Serrat
Just
al principi del camí asfaltat on ha començat la nostra ruta, ran de les
primeres cases del poble, hi ha el Parc del Serrat, dalt d’un turó. A part de
la bona panoràmica que té des de dalt de tot, i dels pins, alzines i cedres que
hi ha, aquest parc destaca pels espais escultòrics que presenta.
Es
tracta d’unes escultures, d’autors diversos, pertanyents a una donació de la Fundació
Privada Fèlix Estrada-Saladich. Moltes es troben al vessant nord del
turó i es veuen passant pel camí asfaltat. Al vespre estan il·luminades. La
majoria estan fetes amb pedra sorrenca o calcària i representen imatges
d’animals (com un gos, un gat, un os polar, una girafa, etc.) i altres
representen persones o altres motius.
 |
| Tronc d’art africà, de Charles Henry Collet (1974) |
Dalt
del turó destaquen: l’única escultura feta en fusta, directament sobre un tronc
d’arbre molt gros, que es titula “Tronc d’art africà”; el “Racó del Kubala”,
una escultura del futbolista amb una pilota, feta amb ferro colat; i un monòlit
de pedra, de l’any 2007, dedicat als picapedrers. Tradicionalment el treball de
la pedra ha donat vida a Monistrol de Calders.
Al
centre del poble també hi ha escultures amb motius més moderns, i fetes amb
materials com el ferro, l’acer inoxidable i l’aliatge d’alumini amb magnesi.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.