Puc viure sense rebre aire oxigenat de fora de mi mateix
durant més de tres minuts? Condiciona la meva autonomia adulta i lliure rebre
abraçades de les meves netes? M’ofèn que algú que m’estima em digui des de fora
de mi mateix els meus defectes i qualitats? Doncs, per què em tanco d’entrada a
la idea que hi pugui haver un fonament, una veritat, un sentit que m’advenen de
fora de mi mateix per abraçar l’intens desig –aquest sí- que habita dins meu?
La idea que acceptar l’existència de Déu seria vendre’ s la
pròpia llibertat i que coartaria la nostra autonomia, potser ja és hora que la
posem en qüestió.
Entre els adolescents i els joves s’han disparat episodis i
símptomes continuats d’angoixa i d’ansietat sense motiu precís. Ho constaten
els nostres amics professionals de l’atenció psicològica i psiquiàtrica. Potser
a més dels diàlegs de suport i d’ajuda farmacològica, poder experimentar la
presència amorosa d’aquella companyia interior que moltes religions anomenen
“Déu” seria també de gran ajuda. Per què ens hi tanquem d’entrada?
Val la pena recordar que, segons les estadístiques, al món hi
ha més d’un 80% de persones que són creients en alguna cosmovisió religiosa i,
que l’ateisme pur i dur es dona només majoritàriament a l’Occident altament
tecnificat.
És curiós que fins i tot a l’Occident postcristià cada vegada
hi ha més ciutadans que no es reconeixen com a ateus i reclamen el qualificatiu
de persones espirituals. Ja és un pas cap a una certa normalització. Val la
pena, però, recordar que, segons l’estudi comparat de les religions, aquestes
suposen el “relligament” amb una realitat divina exterior a la persona, amb qui
s’hi poden establir relacions d’amor i confiança. El simple interès per
l’espiritualitat encara pot estar gravitant en el radi del mantra inicial: “Res d’espiritual no pot entrar en mi que no estigui sota el meu control”. Per això els versos del Cant Espiritual del poeta de
Sitges segueixen essent tan estimulants: “Quan em mires soc més, creixo, floreixo, sé que soc,
existeixo més rotundament”.
Xavier
Morlans Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.