Poetes de Balsareny: Conxita Planes

POETES DE BALSARENY

 

Conxita Planes i Casals (1947)

De nit, tu i la lluna

 

De nit, tu i la lluna

teixiu amb fils d'or

teranyines fines

de goig i d'amor

dintre el meu cor.

Teranyines fines

fan el somni dolç,

la fosca il·luminen

i allunyen les pors.

Ai, si jo podia,

de nit i de dia,

tenir teranyines

de goig i d'amor,

teranyines fines

entorn del meu cor!

 

Sota la lluna hi havia un estel

 

Sota la lluna hi havia un estel.

Semblava de paper de plata.

Solitari il·luminava el cel

sobre el mirall del mar,

que, per no fer soroll, mantenia la calma.

No diguérem res:

era tan bell el moment!

Tots dos sabíem massa coses

de l'estel, de la lluna i del mar,

del passat i el present

que ens fan més forts encara.

Platja avall caminàvem, ben junts.

Tu em vas donar la mà. Jo et vaig besar la galta.

Un somriure trist esquinçava el silenci.

Allà lluny, una barca pescava.

Llàgrimes de cristall rodolaren avall

i arribaren al mar,

que,

per no fer soroll,

mantenia la calma.

 

Petits poemes

 

Després que l’alba comenci

en la teva ment llunyana,

veurem amb goig el sol daurat

lluir damunt nostre.

La llum rogenca del capvespre

ens farà d’abric

i els estels ens acaronaran per sempre.

No sents, amor, la pau com arriba?

El vell somni ens omple de sang noca

i caminarem tots dos vers l’infinit...   (1978)

 

             ***

 

Quan la vida et sobta

i a cops de vent et fas dur,

la duresa se’t veu en el rostre

i dintre teu ets sents nu.

És en va que busques l’alegria

i lluites amb força temptant la sort,

desitjant que aviat vingui aquell dia

que puguis abraçar la dolça mort.

És més fàcil morir que no pas viure,

estic cansat i em sento el cos feixuc,

cada dia, però, soc molt més lliure,

més feliç, més fort i menys poruc.    (1991)

 
 
Nascuda el 1947 en el si d’una família catalanista de soca-rel, filla de Llorenç Planes Vilella i Maria Casals Pernau; germana de la Josefina, el Jordi, la Montserrat, el Llorenç i el Miquel Planes, i llicenciada en Biblioteconomia i Documentació, la vida de la Conxita ha estat sempre vinculada a la cultura i al país: des de la Biblioteca, on va treballar 44 anys, des de 1964 fins al 2008, impulsant l’amor a la lectura i les activitats participatives, cosa que les seves successores han continuat i aprofundit amb noves tecnologies; passant per la parròquia, l’escoltisme i la política, en què va ser regidora a l’oposició durant diverses legislatures. En destaco sobre tot la seva implicació amb el Cercle Cultural de Balsareny, del qual va ser cofundadora, i el seu butlletí Sarment, on ha col·laborat al llarg de molts anys. En aquest butlletí va publicar unes interessantíssimes “Memòries de la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny” els anys 2006 i 2007; vegeu també en aquest enllaç l’entrevista que li vaig fer (Sarment 373, octubre 2008). Dels poemes que transcric, els dos últims van ser publicats al recull Merlets (1992); els dos primers són inèdits, i més recents.
 
R. Carreté
Foto: Conxita Planes