PUNTA DE BRAU
Durant aquest mes de repòs literari, com sempre he anat repassant la meva afecció lectora vers els meus admirats columnistes del també admirat diari El Punt Avui.
Bona vesprada, que direm en valencià. Som al capvespre d’un d’aquests últims dies del mes d’agost. Plou una pluja beneïda d’estiu. Tot seguint el bombardeig de notícies radiofòniques m’aturo davant d’un titular opinable: LA VELLESA CULPABLE, que no deixa d’entristir-me. Veritablement, sense presumpcions, l’aplicació de l’aforisme ja el vaig pronosticar fa més d’un any. El món sencer no sap com sortir-se’n per mantenir tot el que la ciència ha aconseguit allargar: el nombre de gent gran davant de problemes com les pensions, la sanitat i l’economia en si.
“Persones competents en emergències sanitàries han predit que quan calgués es podria haver d’aplicar l’ALGORITME. L’algoritme no és res més que l’eufemisme per decretar que si durant el pic de la pandèmia hi ha escassesa de recursos sanitaris s’atendrà abans les persones joves que les grans” (Keep Calm, El Punt Avui, Lluís Muntada).
Segueix Muntada: “Fa uns dies, un diari de llarga durada publicava una d’aquelles presumptes notícies que fan moralitzant. En aquest cas una dona gran malalta de coronavirus cedia el seu aparell respiratori a un jove que també el necessitava: —Agafa’l tu, que jo ja he viscut tot el que havia de viure— es diu que va dir la dona. Heroic i respectable en el pla personal, em sembla indignant que es pugui insinuar que aquesta decisió particular hagi d’erigir-se en model de conducta”.
La columna d’en Muntada és molt més llarga, però el sentit reflexiu el dono per entès.
Ei!
Un apunt més d’en Muntada: “Taro Aso, ministre japonès, commina els vells a
morir aviat per no posar en risc l’economia dels seus nets”.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.